Svetlana Aleksiévitx

Traducció de Marta Rebón

Raig Verd Editorial

Barcelona, 2015

544 pàgines

24,95 €

Just en el moment que aquest llibre era a impremta, l'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx rebia la notificació de la concessió del Premi Nobel del 2015, cosa que indica el bon ull editorial de Raig Verd, en apropar-nos aquesta autora fins ara desconeguda no només a Catalunya, sinó també a la resta de l'estat.

El Comitè del Nobel va valorar en Svetlana Aleksiévitx "la seva obra polifònica, un monument al sofriment i el coratge en els nostre temps". I és que Aleksiévitx ha edificat la seva obra en la frontera entre la literatura i el periodisme, "la novel·la de veus" en que dóna la paraula a la gent comuna per a explicar la història de l'antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui, així com d'esdeveniments dramàtics com l'explosió de la central nuclear de Txernòbil o la guerra de l'Afganistan i les seves conseqüències.

Temps de segona mà, és, doncs, el primer llibre de Svetlana Aleksiévitx en català. Prèviament aquest llibre, publicat originàriament el 2013, havia rebut els premis Médicis d'assaig i el de millor llibre de l'any de la revista Lire, ambdós a França. El conjunt de la seva obra ha estat traduïda a una vintena de llengües.

El seu estil, el recull de testimonis, ha esdevingut un gènere literari propi, que també ha estat conreat per altres notables escriptors-periodistes com Jean Hatzfeld (Una temporada de machetes és la seva crònica coral del genocidi de Ruanda, editat per Anagrama). Efectivament, el debat és evident i s'ha fet manifest sobretot a França: periodisme o literatura? Pierre Assouline diu que Svetlana té "l'art de la transformació", de convertir el material en brut que són centenars d'entrevistes en un document literari.

I un bon exemple és, precisament, aquest Temps de segona mà. La fi de l'home roig, un llibre que ens parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic va afectar persones que creien fermament que aquest règim era l'única forma ètica de vida. Des d'un moment inicial de confusió, amb les promeses de capitalisme de Gorbatxov (que per a la majoria no era res positiu, sinó el mal contra el qual havien lluitat tota la seva vida), fins arribar al moment actual de confusió, en què molts es pregunten perquè Rússia, amb la seva grandesa, no els proporciona més possibilitat d'una vida feliç i pròspera.

Aleksiévitx dóna veu a un munt de persones anònimes, de tots els àmbits de la societat, professors, mestresses de casa, militars... Tots ells tenen la seva petita part d'història per a explicar, com tot plegat els ha afectat a tots els nivells, personal, emocional, econòmic..... La Història oficial, la que surt als llibres de text, està formada per les experiències d'aquestes vides anònimes que mai ningú no recordarà i a les que Svetlana Aleksiévitx dóna protagonisme.

Les esperances inicials que portava Gorbatxov aviat es van truncar. Sí, hi havia llibertat formal per a llegir llibres fins aleshores prohibits i la televisió passava pel·lícules que en fins aquell moment "havien dormi en un armari".... Però contràriament a allò que esperaven, aquells van ser temps de "cupons per a aconseguir qualsevol cosa, des del pas fins a la sèmola i els mitjons"; temps de "llibertat i cartilles de racionament".

Pel llibre, per les paraules dels testimonis, hi sura la decepció, el desconcert, l'enuig, la resignació... "Vam tocar de peus a terra". Hi havia una mena de guerra civil soterrada, els que volien capitalisme i els que senzillament havien estat educats en el sistema soviètic i estaven sincerament convençuts que aquell era el sistema bo: els van ensenyar que el capitalisme era nociu, ells van lliurar una gran guerra amb enormes sacrificis contra els nazis, havien viscut l'esplendor de la gran URSS... I ara eren uns traïdors, que res no tenien, cap referent. És gent que "vam construir el socialisme i el comunisme" i que van topar amb la realitat que els havien enganyat: "Hi havia els ideals del comunisme que ara han estat substituïts pels del capitalisme". Per això no sobta que hi hagi molts nostàlgics de temps passats. Però sí que sobta, des del nostre punt de vista, que hi hagi gent jove que pugui afirmar que: [tinc] Dinou [anys]. Però la política no m'interessa. Tot aquest teatre no m'apassiona. Stalin, en canvi, m'agrada. El trobo interessant".

El gran drama del llibre és l'aspecte econòmic, com democràcia va significar també capitalisme. Molt capitalisme salvatge i poca democràcia, realment. Els servies públics, les empreses, es van privatitzar i van anar a parar a les mans d'uns pocs. La nova oligarquia que vivia entre lavabos d'or massís, que volia competir amb les grans fortunes mundials fins a punts esperpèntics. Una oligarquia que va saquejar el poc que tenien els seus conciutadans i els va sumir a la pobresa més absoluta. Corrupció generalitzada, abusos de tota mena: gent que viu al carrer perquè, literalment, l'ha fet fora del seu pis amb la complicitat de les autoritats, violacions, pallisses, extorsions. Una vida que es mesura per les marques que portes al damunt... Milions i milions de persones orfes de tot referent i sense cap perspectiva de futur: "a tots els aclapara una soledat esgarrifosa..."

Temps de segona mà és, com diu la traductora Marta Rebón, "un extens catàleg d'experiències, records i confessions que abraça un segle d'història eslava des de la revolució de 1917 fins avui". Efectivament, Svetlana dóna veu a una munió d'homes i dones de diferents generacions "esclafats, sia per la roda de la història, sia pel trauma de veure's expulsats a un cru capitalisme sense instruccions d'ús i prenyats d'un profund sentiment de derrota".

Temps de segona mà. La fi de l'home roig, és un llibre corprenedor. Una manual d'història real, apassionant i dur de llegir alhora, i que ens obliga a fer-nos algunes reflexions sobre el nostre món, cap a on anem i perquè, sobre l'actitud crítica que ens cal tenir com a ciutadans, sobre el protagonisme que hem de prendre en el dibuix de la història si no en volem quedar fora. I és que les similituds sobre el capitalisme rus, i el que està passant a l'Europa dita democràtica resulten esfereïdores, salvant el temps i la distància.

Temps de segona mà és, senzillament, un dels millors llibres dels darrers temps.

Ramon Moreno