Del final de la soledat de Benedict Wells és un intens i emocionant relat sobre la superació de la pèrdua i la soledat
 
Del final de la soledat
Benedict Wells
Traducció de Ramon Farrés
Editorial Les Hores
Barcelona, 2017
320 pàgines
19,90 €
 
L’escriptor alemany Benedict Wells va guanyar el premi European Unions Prize for Literature l’any 2016 amb l’obra El final de la soledat. El jurat en va destacar que era “una història fascinant que arriba a captivar al lector de principi a fi”. Efectivament, Wells ens presenta una història intensa i dramàtica a partir del punt de partida de la pèrdua dels pares per part de tres infants i com transcorre la seva vida a partir de llavors, un llibre que ha tingut un important succés internacional, traduïda a 25 idiomes i que en catalàpublica Editorial Les Hores en traducció de Ramon Farrés.
 
Un vida dramàtica
 
Jules és el narrador de la història, i els seus germans són el Marty i la Liz, tres noms, tres persones radicalment diferents i àdhuc oposades. A partir de l’accident fatal dels seus pares, han de passar els anys escolars en un internat (el mateix autor va passar per tres internats diferents a partir de les sis anys), on sense el coixí de la família hauran de dibuixar les seves personalitats. Els records familiars són limitats, com flaixos o fotografies poc definides. Els tres estan junts, però la seva vida es mou per camins paral·lels: es tenen els uns als altres, però també han de lluitar en solitari per ells mateixos. El relat ens situa entre els anys 1980 i 2008, entre dos moments de pèrdua dramàtica a la vida de Jules.
 
La vida tractarà als germans amb duresa, les seves trajectòries s’allunyaran i s’aproparan, tot i que sempre saben que els altres són allà, a prop tot i les distàncies, convençuts que malgrat amics, parelles, fills, ... ells són els seus únics suports, la seva única família.  El futur que dia a dia construeixen els germans sempre té una base en el passat, que retorna a cada pàgina, és allà encara que no el veiem.
 
Un relat intens i emocional
 
Benedict Wells ha construït a Del final de la soledat un relat intens i emocional, ple d’alts i baixos dramàtics, amb moments tensos, d’altres tristos i molts de divertits. És un relat ple d’esperança, d’il·lusió i de vida, malgrat tot. Els personatges, superherois als nostres ulls, no deixen de ser quotidians i propers, gent que s’enfronta a una vida atzarosa i plena de paranys que cal anar superant a cada moment, amb esperança i determinació, amb la convicció que els protagonistes (en Jules com a narrador principal) han aconseguit gaudir de moments de felicitat intensa, més valorada per les dificultats i la duresa de les seves experiències, moments bells que han volgut gaudir amb plenitud.
 
Reflexió al voltant del que és essencial
 
Diuen els editors que “Del final de la soledat ens ha captivat per la interessant reflexió al voltant de la necessitat de reconèixer allò que és essencial en nosaltres, allò que som, i la importància de no trair-nos en el nostre dia a dia, en el pas per la vida”.
 
Del final de la soledat és, efectivament, un dels millors llibres que s’han publicat a casa nostra els darrers temps. Un llibre que emociona i fa gaudir, emocionalment i literària, des de la primera a la darrera paraula, i que passa a formar part dels escollits llibres de relectura obligatòria. Una història de ficció(o no)... com la vida mateixa.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967