ACN Andorra la Vella.-La candidatura transfronterera a Patrimoni Mundial sobre els testimonis materials de la construcció del coprincipat andorrà, conformada per tretze edificis i d'entre els quals hi ha el de la Catedral de la Seu d'Urgell i el del Castell de Foix, podria entrar a formar part de la llista de la UNESCO l'estiu de l'any 2023. La Casa de la Vall d'Andorra, que representa l'element central d'aquesta proposta, ha acollit aquest dijous l'acte de presentació d'aquest projecte que, simbòlicament, ha servit per formalitzar l'impuls dels territoris implicats per aconseguir fer-lo realitat. Precisament, la Generalitat l'ha validat recentment i ara s'espera que l'Estat espanyol l'inclogui a la seva llista indicativa.

La presentació d'aquesta precandidatura a Patrimoni Mundial és la culminació de la feina que s'ha anat duent a terme des de l'any 2015. En aquest sentit, el coordinador del projecte, Joan Reguant, ha explicat que durant aquest període s'ha analitzat l'excepcionalitat i l'autenticitat de la proposta, criteris que valora la UNESCO a l'hora d'avaluar la possibilitat d'integrar nous elements a la seva llista. A més, ha dit que també s'ha fet una comparativa amb diversos territoris, com ara altres microestats europeus, per concloure que el model andorrà és únic al món.La candidatura aglutina tretze monuments del territori pirinenc, tant a la vessant atlàntica com a la mediterrània, que contribueixen a explicar la història de la construcció del coprincipat andorrà. D'aquests, n'hi ha onze de situats en territori andorrà i la llista la completen el conjunt catedralici de la Seu d'Urgell i el Castell de Foix. Les esglésies de Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d’Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda i la Casa de la Vall són les que també estan incloses en el projecte.Reguant ha explicat que els edificis que conformen la candidatura han d'estar inscrits durant un període mínim d'un any a les llistes indicatives d’Andorra, Espanya i França, procés al qual el principat andorrà va donar llum verda aquest mes de febrer. En aquest sentit, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ha dit que la Generalitat ha valorat recentment la candidatura i ja ha remès el seu informe favorable a l'Estat per a què aquest el tramiti. Batalla considera que el fet que Andorra lideri la proposta la fa més viable, ja que tant França com Espanya són dos dels cinc països del món que tenen més patrimoni dins d'aquesta llista. A més, destacat que aquest marc era necessari per aconseguir que la Catedral de la Seu d'Urgell pugui convertir-se en Patrimoni Mundial. Mentre, la ministra andorrana de Cultura en funcions, Olga Gelabert, ha explicat que un cop presentat el projecte, ara cal posar-se a elaborar un document d'unes mil pàgines que servirà per explicar tota l'essència de la candidatura, la primera de la categoria de patrimoni material que lidera el país. Per la seva banda, el cap de govern d'Andorra en funcions, Antoni Martí, ha destacat en el seu discurs la importància d'unir esforços entre els tres països dels Pirineaus per aconseguir que els testimonis materials de la història d'Andorra puguin convertir-se en Patrimoni de la Humanitat. A més, ha explicat que els béns immobles d'aquesta candidatura “parlen dels bisbes d’Urgell i dels comtes de Foix” i de la funció històrica que van tenir els edificis de cara a la construcció del coprincipat, amb la Casa de la Vall com a “símbol més visible de la capacitat i la voluntat d'autogovern dels andorrans”.A l'acte també hi han assistit altres autoritats en representació de les institucions andorranes i dels municipis de la Seu d'Urgell i de Foix (França), entre elles el representant del copríncep episcopal, Josep Maria Mauri, i el cap de gabinet del representant del copríncep francès, Pascal Escande. La intenció és que la candidatura es pugui formalitzar el 31 de gener de l'any 2021, data a partir de la qual la UNESCO decidiria, en un any i mig, a l'estiu de 2023, si la inclou a la seva llista de Patrimoni Mundial.

ACN Andorra la Vella.-La candidatura multinacional a Patrimoni Mundial sobre els testimonis materials de la construcció del coprincipat andorrà, conformada per tretze edificis i d'entre els quals hi ha el de la Catedral de la Seu d'Urgell i el del Castell de Foix, podria entrar a formar part de la llista de la UNESCO l'estiu de l'any 2023. La Casa de la Vall d'Andorra, que representa l'element central d'aquesta proposta, ha acollit aquest dijous l'acte de presentació d'aquest projecte que, simbòlicament, ha servit per formalitzar l'impuls dels territoris implicats per aconseguir fer-lo realitat. Precisament, la Generalitat l'ha validat recentment i ara s'espera que l'Estat espanyol l'inclogui a la seva llista indicativa.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/826528/tres-centes-persones-signen-un-manifest-per-crear-una-area-economica-especial-al-pirineu-a https://directe.larepublica.cat/acn/826528/tres-centes-persones-signen-un-manifest-per-crear-una-area-economica-especial-al-pirineu-a Wed, 06 Feb 2019 09:17:35 +0100

ACN Encamp.-Fins a 300 persones vinculades a l'àmbit polític, econòmic, social i cultural del Pirineu, tant de la vessant catalana com d'Andorra i de la regió francesa de l'Arieja, s'han adherit a un manifest en favor de la creació d'una "àrea econòmica especial" Andorra-Pirineus. L'objectiu, segons han explicat els seus impulsors, és el d'explorar el seu potencial a partir del treball conjunt de les diverses administracions que el representen. Per aquest motiu, la voluntat és que tant la Unió Europea (UE) com els negociadors andorrans, immersos en les converses per tancar un acord d'associació del país amb els 28, tinguin en compte aquesta possibilitat, la qual passaria per establir un "marc jurídic" que avali les relacions que històricament s'han mantingut en aquest territori.

La proposta es basa en la idea que Andorra, que té uns 80.000 habitants i una extensió que no arriba als 500 quilòmetres quadrats, col·labori activament amb una àrea que multiplica per deu la seva superfície i per tres la seva població sense que això impliqui una pèrdua d'autonomia per part de les institucions que administren cada part d'aquest territori pirinenc. Segons un dels impulsors del manifest, Joan Ganyet, d'aquesta manera s'aconseguiria establir unes bases per un creixement equilibrat d'aquesta zona en els propers decennis. Ganyet ha citat les àrees de col·laboració transfronterera que recentment s'han establert entre França i Alemanya com a exemple del projecte que volen tirar endavant al Pirineu. Tot i això, ha remarcat que en aquest cas "hi ha un pol econòmic, social i demogràfic que és Andorra", el qual està envoltat per zones amb una menor densitat de població i una inferior generació d'activitat econòmica. En aquest sentit, ha afegit que tot plegat serviria per "fer alguna cosa que ens tregui de la marginalitat" amb què, segons ha explicitat, es sol identificar als habitants del territori des de ciutats com Tolosa de Llenguadoc, Barcelona, Madrid o París.Per la seva banda, Antoni Pol, també impulsor del manifest, ha afirmat que la proposta representa "fer una nova constitució econòmica" per al Principat andorrà que, ha afegit, compta amb un model econòmic que està arribant a un "final d'etapa". Per tot plegat, considera que amb el procés de negociació per tancar un acord d'associació d'Andorra amb la Unió Europea ha arribat el moment per fer aquest tipus de plantejaments. En aquest sentit, creu que s'hauria d'establir una relació especial amb les persones que viuen a l'entorn pirinenc del voltant del país per tal que aquestes comptessin amb una "lliure circulació econòmica i d'activitat".Pol ha fet èmfasi en el caràcter històric de les relacions que s'han establert en el conjunt d'aquesta zona, motiu pel qual veu necessari aconseguir un "marc jurídic" que les afavoreixi. "Avui ens toca -a Andorra- ser el motor d'aquesta àrea, com ho havien sigut abans els altres territoris veïns", ha explicat. Per l'impulsor del manifest, la Unió Europea hauria de rebre amb bons ulls la iniciativa perquè, ha dit, "va en el sentit de més relació, cosir les fronteres, equilibrar-les i fer-les més fàcils de passar". Tot i això, ha deixat clar que no hi ha antecedents a l'aplicació d'una proposta d'aquest tipus, amb la qual cosa "no és una realitat que existeixi en altres models".Pels impulsors del manifest, el paper de la UE davant la nova àrea hauria de ser el de contribuir al seu desenvolupament, aportant-hi recursos amb els quals el territori es pugui dotar de les infraestructures, serveis i comunicacions que necessita. El text ha arribat a mans de diversos responsables polítics del Principat andorrà i la intenció és sumar l'adhesió d'ajuntaments, associacions econòmiques i empresarials, col·legis professionals i sindicats de l'Alt Pirineu i l'Aran, Andorra, la Catalunya del Nord i el departament francès de l'Arieja.

ACN La Seu d'Urgell.-Aquest 2018 els ramaders han demanat la retirada de l'os Goiat del Pirineu pel seu caràcter anòmal i agressiu. El Govern reconeix que ha fet dotze atacs a Catalunya fins a l'agost, un terç del total. Ha matat 22 ovelles, quasi totes a França, i 8 cavalls a Catalunya. Territori aprova el 9 de novembre el Protocol d'intervenció amb ossos que ha de permetre extreure Goiat si s'escau. L'any també ha estat marcat al Pirineu per l'arxivament de la causa contra els vuit mestres de la Seu d'Urgell acusats d'incitació a l'odi després de l'1-O. Al Pirineu també han estat protagonistes les esllavissades per l'elevada pluviometria; la més greu a Castell de Mur, on van perdre la vida dos persones.

16 abril del 2018: Una gran esllavissada a la LV-9124 al Castell de Mur (Pallars Jussà) atrapa dos persones. Es tracta dels pares de l'alcalde de Sant Esteve de la Sarga. Els equips d'emergències treballen per recuperar els cossos. Finalment, apareixen sense vida prop del vehicle en el qual circulaven. L'any 2018 ha estat un any d'esllavissades. Al Congost de Mont-Rebei en cau una que ha obliga a tallar l'accés a l'espai protegit durant uns dies.4 juny del 2018: La Generalitat comença les obres del Túnel de Tresponts que han d'eliminar revolts a Organyà i ha de tenir una distància d'1,3 quilòmetres. Les màquines comencen a perforar la muntanya a la C-14 i el 18 de desembre fan les primeres voladures en fase de proves. El túnel tindrà un cost de 35,4 milions d'euros.13 juny del 2018: L'Audiència de Lleida arxiva la causa contra els vuit mestres de la Seu d'Urgell acusats d'incitació a l'odi després de l'1-O. La sala conclou que els fets denunciats no són constitutius del delicte que s'imputava als docents. Els mestres van comparèixer al novembre del 2017 davant del jutge per aquest cas.17 de juny del 2018: Nou dones baixen per primer cop falles a la Pobla de Segur. Han volgut canviar el rol que tenien fins ara a la festa i participar de tot el seu procés de confecció. La jornada transcorre amb normalitat i les dones plenament integrades a la festa del foc declarada Patrimoni de la Unesco.28 juny del 2018: Prop d'un centenar de ramaders del Pallars es manifesten contra la fauna salvatge i reclamen la captura de l'ós Goiat pel seu caràcter anòmal i agressiu. El Govern reconeix que ha fet dotze atacs a Catalunya fins a l'agost, un terç del total. Ha matat 22 ovelles, quasi totes a França, i 8 cavalls a Catalunya. El Govern acaba aprovant el 9 de novembre el Protocol d'intervenció amb ossos que ha de permetre extreure Goiat si s'escau.3 agost del 2018: Es crea la plataforma Salvem Salau per evitar que una empresa tiri endavant un projecte miner al port de Salau per extreure or i wolframi. Les crítiques del territori al projecte miner no es fan esperar. Paral·lelament una segona empresa demana permisos per fer el mateix a la zona de Peramea, a Baix Pallars.17 setembre del 2018: La sala d'actes de l'edifici Prada Casadet d'Andorra la Vella acull la primera de les sessions del judici del 'cas BPA'. Pocs minuts després d'haver-se reprès després de vuit mesos se suspèn. Un advocat de la defensa recusa al tribunal, aquest s'hi oposa i, per tant, caldrà esperar que el Tribunal Superior es pronunciï.8 octubre del 2018: Pirineus-Barcelona rep l'aval del Comitè Olímpic Internacional per treballar en una candidatura per als Jocs d'Hivern 2030. L'informe favorable d'aquesta organització permet començar a elaborar una proposta concreta d'organització de l'esdeveniment.16 de novembre del 2018: Les pintures de l'artista Santi Moix posen l'església de Sant Víctor de Saurí al panorama internacional de l'art contemporani. Són pintures molt coloristes i amb motius vinculats a la natura. La inauguració ha estat el tret de sortida pel programa de visites que ha de dinamitzar culturalment aquest petit poble d'una dotzena d'habitants.27 de novembre del 2018: Coincidint amb la presentació de temporada d'esquí de l'estació ribagorçana, el Govern anuncia que assumeix la gestió de Boí Taüll després de la renúncia unilateral de l'empresa que ho feia fins ara. L'executiu pren la decisió de forma excepcional i en caràcter d'urgència davant l'inici de la temporada d'hivern i es manté enlaire el futur de cara la campanya 2019-2020.