ACN Platja d'Aro.-L'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) ha despenjat una pancarta en què hi havia escrit "Llibertat presos polítics" i un llaç groc al costat del balcó de l'edifici consistorial. Tot i que feia mesos que havien penjat la pancarta a la façana, el dissabte la van treure per un requeriment de la Junta Electoral de la Bisbal. L'avís va arribar el divendres de la setmana passada, en què es demanava al consistori que despengés la pancarta per mantenir la neutralitat política dels espais públics durant les campanyes electorals. De tota manera, la voluntat de l'equip de govern és tornar-la a penjar després de les eleccions.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/832250/l-empresari-jaume-fabrega-opta-a-presidir-la-cambra-de-comerc-de-girona https://directe.larepublica.cat/acn/832250/l-empresari-jaume-fabrega-opta-a-presidir-la-cambra-de-comerc-de-girona Tue, 19 Mar 2019 18:37:54 +0100

ACN Girona.-L'empresari Jaume Fàbrega opta a presidir la Cambra de Comerç de Girona. Fàbrega ja forma part de l'actual Comitè Executiu –és vicepresident- i assegura que vol que la seva sigui una candidatura "de consens". Destaca que les eleccions d'aquest maig serviran per renovar el ple i fer que els representants de les empreses que en formin part siguin "una fotografia de l'actual teixit econòmic" que té el territori. Entre els seus objectius, es fixa impulsar la digitalització de les empreses i la formació professional. A la demarcació, les eleccions a les tres cambres de comerç (Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols) permetran renovar entre un terç i la meitat dels seus membres i incrementar la presència de dones.

Les eleccions a les cambres de comerç estaven pendents de celebrar-se des del 2014. A les comarques gironines, aquests comicis suposaran un relleu al capdavant de les tres que hi ha al territori: Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. I és que cap dels actuals presidents (Domènec Espadalé, Xavier Ribera i Joan Puig, per aquest ordre) repetirà en el càrrec.Els comicis per escollir les empreses que estaran representades al ple se celebraran presencialment el 8 de maig. Per bé que aquelles que ho vulguin, per primer cop, podran votar telemàticament (entre els dies 2 i 7).El ple de la Cambra de Comerç de Girona té 30 vocals que representen els diferents sectors empresarials. A Palamós n'hi ha catorze. I a Sant Feliu de Guíxols, tretze. A aquests s'hi sumen els representants de les patronals (Pimec i Foeg) i, per primer cop, també els d'aquelles empreses que hagin fet més aportacions voluntàries al pressupost de les cambres.Sigui com sigui, però, aquestes eleccions es preveuen plàcides. Ara, la junta electoral ja ha avalat les diferents candidatures. I en moltes de les categories econòmiques hi ha hagut consens (és a dir, que les empreses ja han assignat quina els representarà al ple i, per tant, no caldrà votar-la). De fet, només s'hauran d'escollir cinc representants al ple de la Cambra de Comerç de Girona i un a la de Sant Feliu (perquè en aquestes categories, hi ha més empreses que hi opten que no pas llocs). A Palamós, hi ha hagut acord al 100% i s'han proclamat directament totes les candidatures.Entre un terç i la meitatLes eleccions a les cambres gironines, però, sí que suposaran renovar bona part dels membres dels plens. En concret, entre un terç i la meitat. A més, s'incrementarà notablement la presència de dones (ja que es calcula que representaran una de cada tres empreses).A Palamós, com que no caldrà fer eleccions, el ple de la Cambra de Comerç es constituirà al maig. I a Girona i a Sant Feliu de Guíxols, a mitjans juny. Serà aleshores quan els membres del ple escolliran els nous comitès executius i nomenaran els presidents.Fàbrega, candidatDe moment, els noms de candidats a presidir les cambres s'havien mantingut en la incògnita. Però avui ja se n'ha conegut un per encapçalar la de Girona. L'actual vicepresident segon, l'empresari Jaume Fàbrega, ha anunciat que farà el pas. Fàbrega, que fa uns deu anys que forma part de l'actual Comitè Executiu (abans havia estat tresorer) assegura que vol que la seva sigui una candidatura de consens. "Un cop s'hagin celebrat eleccions i constituït el ple, presentaré la meva candidatura amb la voluntat de buscar acords i anar a la una", subratlla.L'empresari afirma que les eleccions d'aquest maig permetran renovar el ple de la Cambra de Comerç de Girona i fer que les empreses que en formin part "siguin una fotografia" del teixit econòmic gironí. Entre d'altres, destaca que per primer cop hi haurà representades entitats del tercer sector (la Fundació Ramon Noguera) i empreses mèdiques (la Clínica Girona). "El plenari respondrà a la riquesa i a la diversitat del teixit econòmic gironí, i també s'incrementarà la presència de les dones", explica Fàbrega. L'actual vicepresident segon de la Cambra de Comerç de Girona ja avança que, si surt escollit, entre les seves prioritats hi haurà la defensa de "les petites i mitjanes empreses" (que suposen més del 90% del teixit econòmic gironí). "Volem ser la seva veu", subratlla Fàbrega.L'empresari assegura que ha decidit presentar candidatura com a president després de rebre la proposta de l'actual Comitè Executiu de la cambra. "Tindré una preocupació especial per les infraestructures, la internacionalització de les empreses, les persones i la formació", explica. "Cal adequar l'FP a les necessitats i perfils laborals que demanden les empreses", concreta.Jaume Fàbrega és llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona. Té un màster en Formació de Formadors per la Pompeu Fabra (UPF) i està al capdavant de dues empreses. Des del 1984 és gerent de Gestocks Operador SA (dedicada al 'picking' i emmagatzematge) i fa gairebé 34 anys que és director general de GAM, una consultoria especialitzada en donar serveis de formació a empreses i institucions. Totes dues empreses tenen una quinzena de treballadors.

ACN Bellcaire d'Empordà.-L'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) tornarà a portar al ple el projecte per fer un aeròdrom i un museu de l'aire al municipi. L'equip de govern ha convocat un ple extraordinari per aquest dimecres al vespre amb un únic punt a l'ordre del dia: "l'aprovació prèvia, si s'escau, de la instauració d’un camp de vol i un museu de l’aire al Mas Can Xicu". El tràmit arriba després que s'aixequés la suspensió de la iniciativa i es recopilessin diversos informes complementaris sobre l'impacte acústic i paisatgístic del projecte. En total, s'hi han presentat cinc al·legacions. Durant el ple, el govern anunciarà si s'han estimat les al·legacions i la decisió que ha pres: si dona el vistiplau a la iniciativa i l'envia a Urbanisme, si requereix als promotors que esmenin alguns aspectes o bé si la denega.

Bellcaire anunciarà dimecres si permet la implantació d'un aeròdrom i un museu de l'aire al municipi o no. L'equip de govern ha convocat un ple extraordinari per fer l'aprovació prèvia "si s'escau" de la iniciativa. Des de l'Ajuntament no han volgut avançar quina decisió han pres perquè la faran pública durant la sessió, on també detallaran si han estimat o no les cinc al·legacions que s'hi han presentat. El nou tràmit arriba després que el consistori aixequés la suspensió del projecte, que s'havia aprovat inicialment. El govern municipal va aturar la tramitació davant la polèmica que va aixecar la iniciativa i va encarregar informes complementaris. Entre ells, d'impacte paisatgístic i acústic per "contrastar" amb els que havien presentat els promotors. Un cop recopilada la informació van optar per tornar a tramitar-lo i obrir el període d'exposició pública. Ara, un cop estudiada tota la documentació i les al·legacions, han convocat un ple extraordinari on es poden produir tres escenaris: que l'equip de govern doni el vistiplau al projecte i l'enviï a Urbanisme, que requereixi als promotors que esmenin alguns aspectes o bé que el deneguin. Un camp de vol amb dues pistesLa iniciativa preveu fer un camp de vol amb dues pistes en uns terrenys anomenats Mas Can Xicu d'uns 87.000 metres quadrats, propietat del promotor. A més, s'hi contemplen quatre hangars, en un dels quals s'ubicaria el museu amb una exposició d'aeronaus clàssiques i històriques, segons el promotor, "únic" al territori.

ACN Púbol.-El Castell de Púbol (Baix Empordà) mostra a partir de demà la darrera adquisició de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Es tracta d''El Molí. Paisatge de Cadaqués', un oli i tremp sobre cartró que un jove Salvador Dalí va pintar amb 19 anys. S'ha adquirit a un particular i s'ha presentat com a una obra "molt significativa" de la primera època artística del geni empordanès i una clar exemple de l'"experimentació constant" en el procés creatiu. El paisatge inclou un molí de vent com a element central i unes dones estenent roba enmig d'un entorn de feixes d'oliveres i l'església de Cadaqués i el mar en un extrem. El cubisme, l'impressionisme, el puntillisme o el fauvisme són algunes de les referències artístiques recollides que inspiraven el Dalí d'aquella època, quan encara buscava un estil propi.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/831409/la-fiscalia-es-querella-contra-l-alcalde-de-la-bisbal-d-emporda-per-donar-suport-a-l-1-o-21 https://directe.larepublica.cat/acn/831409/la-fiscalia-es-querella-contra-l-alcalde-de-la-bisbal-d-emporda-per-donar-suport-a-l-1-o-21 Wed, 13 Mar 2019 17:41:44 +0100

ACN La Bisbal d'Empordà.-La Fiscalia de Girona ha acordat presentar una querella contra l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, per donar suport a l'1-O. L'acusació pública demana al Jutjat d'Instrucció de la Bisbal que l'investigui per presumptes delictes de desobediència i prevaricació en relació al referèndum. Ara, el jutjat instructor haurà de decidir si obre diligències prèvies i cita l'alcalde com a investigat. Sais ha assegurat a través de les xarxes socials que té "la consciència molt tranquil·la de no haver comès cap delicte". "Sempre al servei del poble i ara més que mai", ha dit. La decisió de la fiscalia de presentar querella arriba, precisament, poques hores després que hagi arxivat les causes obertes per l'1-O contra els alcaldes de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, el d'Olot, Josep Maria Corominas, i el de Palafrugell, Josep PiFerrer.

La Fiscalia ha decidit presentar una querella contra Sais i demana al Jutjat d'Instrucció de la Bisbal que l'investigui per presumptes delictes de desobediència i prevaricació per donar suport a l'1-O. L'alcalde ha conegut aquest dimecres la decisió de l'acusació pública, just unes hores després que la fiscalia hagi arxivat les causes obertes contra els batlles de de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, el d'Olot, Josep Maria Corominas, i el de Palafrugell, Josep PiFerrer.Sais assegura que està "sorprès" per la decisió perquè "la línia general era l'arxivament" però diu que està "tranquil". "Estem a l'espera de poder accedir a la documentació que presenti la fiscalia per les acusacions que m'atribueix i quan sigui citat em defensaré amb la seguretat de no haver comès cap dels delictes dels quals m'acusen", afirma.Ara, el jutjat instructor haurà de decidir si obre diligències prèvies i cita l'alcalde com a investigat o no. Sobre això, Sais diu que no pot ser "molt optimista" tenint en compte la situació actual i "l'espiral incomprensible" en el qual s'ha entrat. "El meu cas el porta el mateix advocat que ha portat l'alcalde d'Olot i l'escrit de defensa era exactament el mateix, però un ha quedat arxivat i l'altre no", afirma. Per això, al seu entendre "costen d'entendre els arguments que està utilitzant el ministeri fiscal i la justícia" en tot aquest procés. "Haurem d'esperar a veure què passa en els propers dies", afegeix. En el cas dels alcaldes de Santa Coloma, Olot i Palafrugell, la fiscalia ha decidit arxivar les causes que hi havia obertes. A tots tres se'ls investigava per delictes de desobediència, prevaricació i malversació per haver donat suport al referèndum.

ACN La Bisbal d'Empordà.-La Fiscalia de Girona ha acordat presentar una querella contra l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, per donar suport a l'1-O. L'acusació pública demana al Jutjat d'Instrucció de la Bisbal que l'investigui per presumptes delictes de desobediència i prevaricació en relació al referèndum. Ara, el jutjat instructor haurà de decidir si obre diligències prèvies i cita l'alcalde com a investigat. Sais ha assegurat a través de les xarxes socials que té "la consciència molt tranquil·la de no haver comès cap delicte". "Sempre al servei del poble i ara més que mai", ha dit. La decisió de la fiscalia de presentar querella arriba, precisament, poques hores després que hagi arxivat les causes obertes per l'1-O contra els alcaldes de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, el d'Olot, Josep Maria Corominas, i el de Palafrugell, Josep PiFerrer.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/831342/sant-feliu-de-guixols-vol-la-concessio-de-l-edifici-palm-beach-per-rehabilitar-lo-i-evitar-21 https://directe.larepublica.cat/acn/831342/sant-feliu-de-guixols-vol-la-concessio-de-l-edifici-palm-beach-per-rehabilitar-lo-i-evitar-21 Wed, 13 Mar 2019 13:22:30 +0100

ACN Sant Feliu de Guíxols.-L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) vol la concessió de l'edifici de l'antiga discoteca Palm Beach per rehabilitar-lo i evitar que es continuï degradant. L'alcalde, Carles Motas, ha explicat que fins fa poc la concessió (que gestiona Costes) la tenia un particular però que se li ha rescindit per "abandonament" de l'espai i que fa unes setmanes tècnics de l'Estat i de la Generalitat van visitar la zona per avançar en els tràmits i fer possible el traspàs. Motas diu consistori assumiria els costos de la remodelació i que després posaria a concurs l'explotació de l'equipament. D'aquesta manera, diu, s'integraria amb el recorregut recentment remodelat passeig de Rius i Calvet, en el qual s'han invertit gairebé 3 milions d'euros (MEUR).

Sant Feliu de Guíxols fa temps que manifesta la seva voluntat de gestionar l'edifici de l'antiga discoteca Palm Beach, situada al final del passeig de Rius i Calvet. L'empresa que en tenia la concessió va tancar l'espai l'any 2007. Costes li va obrir un expedient per "abandó" que, segons l'alcalde, Carles Motas, ja s'ha resolt amb la rescissió de la concessió. Amb aquest nou pas, l'Ajuntament veu més a tocar poder tenir el control de l'espai, que vol rehabilitar per evitar que es continuï degradant i així donar continuïtat al passeig recentment remodelat. Motas ha explicat que fa uns deus dies tècnics de Costes de la Generalitat i de l'Estat van visitar la zona per avançar en els tràmits per fer possible el traspàs. Segons l'alcalde, el consistori pagaria les obres i després posaria a concurs l'explotació de l'espai.

ACN Sant Feliu de Guíxols.-El festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) celebrarà la seva 57a edició i "la més eclèctica" del 7 de juliol al 20 d'agost. Hi ha previstes una quarantena d'actuacions, de les quals 28 les protagonitzaran artistes que pujaran per primera vegada a l'escenari del certamen i 11 més ho faran exclusiva al festival. El director artístic, Albert Mallol, ha explicat que a hores d'ara tenen tancades 34 actuacions però que estan acabant les concretar la resta per oferir un esdeveniment "obert" i on el públic pugui gaudir des del pop més popular fins a la dansa. Entre els artistes confirmats, hi ha Manolo García, Melody Gardot, Joan Baez, Marea o Tomatito. Aquest noms se sumen als ja anunciats en les darreres setmanes de Manuel Carrasco, Luz Casal, Els Pets, Amaia, Human League, God Save The Queen, Patti Smith, Melendi o Beret. A més, hi actuaran Joan Dausà, Rosario, José Mercé i The Wailers.

El degà dels festivals d'estiu a Catalunya, el Porta Ferrada, celebra la seva 57a edició i ho farà amb un cartell amb diversos artistes internacionals. El director artístic del certamen, Albert Mallol, ha assegurat que es tracta d'una edició "eclèctica". I és que del 7 de juliol al 20 d'agost, pels diferents escenaris del certamen s'hi faran una quarantena de concerts (alguns dels quals encara per confirmar). D'aquests, 28 els protagonitzaran artistes que visiten per primera vegada el Porta Ferrada i 11 més ho faran en exclusiva al festival, en una actuació única a Catalunya. El primer a pujar a l'escenari serà Manolo García en un concert acústic però per l'Espai Port també hi passaran altres artistes com Melody Gardot, Joan Baez, Marea, Tomatito, Luz Casal, Els Pets, Melendi, Amaia, Beret, Joan Dausà, Rosario, José Mercé, Marea, Patti Smith, Human League, God Save The Queen, Salif Keïta o The Wailers, entre d'altres. Manuel Carrasco és, de moment, l'únic que actuarà a Guíxols Arena. El certamen, que compta amb un pressupost 1,6 MEUR i posa a la venda 48.000 entrades, vol ser un festival "obert" a tots els públics on els espectadors puguin trobar des d'espectacles de pop "més popular" a la dansa de la mà de formacions com Malandain Ballet Biarritz, que presentarà a Catalunya 'Noé'. Un nou concurs públicEl regidor del festival, Josep Saballs, ha explicat que aquesta edició tanca un "cicle" de quatre anys perquè el mes d'abril sortirà a concurs la gestió del certamen, ara a mans de TheProject. El director de TheProject, Iñaki Martí, ja ha avançat que s'hi presentaran amb la voluntat de continuar fent créixer el festival. "Ara té un pressupost d'1,6 MEUR i quan el vam agafar el 2014 era d'1 MEUR", ha detallat. Martí també ha dit que es tracta d'un festival de referència a tot l'Estat i que així ho corroboren les xifres de l'estudi d'impacte econòmic que van presentar recentment. L'alcalde, Carles Mota, per la seva banda, ha destacat el "salt qualitatiu" que el festival ha fet en els darrers anys i ha qualificat el "final de cicle" com un "final de cicle d'èxit". Les novetatsEntre les novetats d'enguany, es farà un cicle d'actuacions del 28 de juliol al 18 d'agost al Teatre-Auditori amb artistes com Xarim Aresté, Lúltim indi, Joan Colomo o Gecko Turner, a preus d'entre 15 i 20 euros. A més, l'església del Monestir acollirà les actuacions de Josep Bros, els Solistas Covent Garden i Pedro Burruezo, del 6 al 20 d'agost. Un any més es farà la campanya solidària en benefici d'entitats socials, que des que es va posar en marxa ha recaptat més de 20.000 euros. A més, durant els dies 19,20,21 i 22 d'abril hi haurà una campanya de descomptes del 20% en l'adquisició d'entrades a través de les taquilles de l'Oficina de Turisme. Els preus dels concerts se situen entre els 18 i els 78 euros.

ACN Sant Feliu de Guíxols.-L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) vol la concessió de l'edifici de l'antiga discoteca Palm Beach per rehabilitar-lo i evitar que es continuï degradant. L'alcalde, Carles Motas, ha explicat que fins fa poc la concessió (que gestiona Costes) la tenia un particular però que se li ha rescindit per "abandonament" de l'espai i que fa unes setmanes tècnics de l'Estat i de la Generalitat van visitar la zona per avançar en els tràmits i fer possible el traspàs. Motas diu consistori assumiria els costos de la remodelació i que després posaria a concurs l'explotació de l'equipament. D'aquesta manera, diu, s'integraria amb el recorregut recentment remodelat passeig de Rius i Calvet, en el qual s'han invertit gairebé 3 milions d'euros (MEUR).

]]> cultura https://directe.larepublica.cat/acn/831314/manolo-garcia-melody-gardot-joan-baez-marea-rosario-i-tomatito-actuaran-en-l-edicio-mes-ec https://directe.larepublica.cat/acn/831314/manolo-garcia-melody-gardot-joan-baez-marea-rosario-i-tomatito-actuaran-en-l-edicio-mes-ec Wed, 13 Mar 2019 12:11:53 +0100

ACN Sant Feliu de Guíxols.-El festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) celebrarà la seva 57è edició i "la més eclèctica" del 7 de juliol al 20 d'agost. Hi ha previstes una quarantena d'actuacions, de les quals 28 les protagonitzaran artistes que pujaran per primera vegada a l'escenari del certamen i 11 més ho faran exclusiva al festival. El director artístic, Albert Mallol, ha explicat que a hores d'ara tenen tancades 34 actuacions però que estan acabant les concretar la resta per oferir un esdeveniment "obert" i on el públic pugui gaudir des del pop més popular fins a la dansa. Entre els artistes confirmats, hi ha Manolo García, Melody Gardot, Joan Baez, Marea o Tomatito. Aquest noms se sumen als ja anunciats en les darreres setmanes de Manuel Carrasco, Luz Casal, Els Pets, Amaia, Human League, God Save The Queen, Patti Smith, Melendi o Beret. A més, hi actuaran Joan Dausà, Rosario, José Mercé i The Wailers.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/831309/la-fiscalia-tambe-arxiva-les-causes-obertes-per-l-1-o-contra-els-alcaldes-d-olot-i-palafru-21 https://directe.larepublica.cat/acn/831309/la-fiscalia-tambe-arxiva-les-causes-obertes-per-l-1-o-contra-els-alcaldes-d-olot-i-palafru-21 Wed, 13 Mar 2019 11:52:55 +0100

ACN Girona.-La Fiscalia de Girona també ha arxivat les causes obertes per l'1-O contra els alcaldes d'Olot, Josep Maria Corominas, i de Palafrugell (Baix Empordà), Josep Piferrer. Se'ls investigava pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació per haver donat suport al referèndum. Corominas i Piferrer s'afegeixen així a l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, a qui aquest dimarts també se li va notificar l'arxiu de la causa. "Escoltar els ciutadans no pot ser mai delicte, votar és un dret que no es pot ignorar", ha dit l'alcalde d'Olot, en una piulada al Twitter. "Allò que és anormal és que se'ns obrís la causa; però ara allò que em preocupa és la situació dels presos i el judici al Suprem, perquè van fer el mateix que nosaltres: obeir el mandat del poble", assegura Piferrer, per la seva banda.

Els alcaldes d'Olot i Palafrugell també deixen d'estar investigats per haver donat suport a l'1-O. La Fiscalia, com també ha fet amb Santa Coloma de Farners, els ha notificat l'arxivament de la causa que hi havia obert contra ells per haver donat suport al referèndum. Se'ls investigava per desobediència, prevaricació i malversació.En el cas de l'alcalde de Palafrugell, la fiscalia recull que el decret que Piferrer va signar donant suport al referèndum "no suposa més que una declaració intel·lectual o de posicionament partidista". I a partir d'aquí, se centra a analitzar si Josep Piferrer va transgredir la legalitat –i per tant, va cometre desobediència- davant l'1-O.La Fiscalia subratlla, ja d'entrada, que enlloc consta que l'alcalde dugués a terme una "oposició oberta, tenaç i rebel" per desobeir el Tribunal Constitucional. En concret, la resolució que va dictar advertint els alcaldes que s'estiguessin d'engegar qualsevol mena d'actuació que permetés preparar o celebrar el referèndum.Però més enllà d'això, la Fiscalia també creu que Piferrer tampoc va actuar per omissió. És a dir, quedant-se de braços creuats i no fent res per impedir que se celebrés l'1-O. I aquí, la fiscalia també ho descarta, després d'analitzar quins col·legis electorals es van obrir al municipi el dia del referèndum.En concret, van ser-ne sis (el Museu del Suro, el teatre municipal, dos locals socials i una llar d'infants). Aquí, l'escrit de la fiscalia diu que no se sap qui va obrir els centres el dia del referèndum i que, més enllà que fossin de titularitat municipal, l'Ajuntament tampoc podia controlar què s'hi feia. Sobretot, tenint en compte "la destacable mobilització d'una part de la ciutadania", que fins i tot "va impedir l'accés" de la policia."Vam obeir el mandat del poble"L'alcalde de Palafrugell ha dit que des de l'Ajuntament allò que van fer és "obeir el mandat del poble" i "posar els instruments a disposició de la població" perquè se celebrés l'1-O. "Allò que era anormal és que se'ns obrís causa contra nosaltres", ha assegurat Piferrer. "S'havia d'arxivar sí o sí, perquè no hi va haver ni desobediència ni prevaricació", ha dit. Més enllà d'això, però, l'alcalde assegura que allò que li preocupa ara és la situació dels presos i el judici al Suprem perquè el Govern va fer "el mateix" que els consistoris. "Per tant, la nostra preocupació ara està en el dia a dia del judici i en continuar lluitant perquè aquesta causa també s'arxivi", ha insistit. En paral·lel, la Fiscalia de Girona també ha arxivat la causa que hi havia oberta contra l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas. També pels mateixos motius: per haver donat suport al referèndum. En una piulada a Twitter, Corominas ha assegurat: "Escoltar els ciutadans no pot ser mai delicte, votar és un dret que no es pot ignorar".Tot i que s'hagin arxivat les causes contra aquests alcaldes, a les comarques gironines la Fiscalia encara manté tres investigacions obertes per l'1-O. Són les que fan referència a l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; a l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, i al de Puigcerdà, Albert Piñeira.

ACN Girona.-La Fiscalia de Girona també ha arxivat les causes obertes per l'1-O contra els alcaldes d'Olot, Josep Maria Corominas, i de Palafrugell (Baix Empordà), Josep Piferrer. Se'ls investigava pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació per haver donat suport al referèndum. Corominas i Piferrer s'afegeixen així a l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, a qui aquest dimarts també se li va notificar l'arxiu de la causa. "Escoltar els ciutadans no pot ser mai delicte, votar és un dret que no es pot ignorar", ha dit l'alcalde d'Olot, en una piulada al Twitter. "Allò que és anormal és que se'ns obrís la causa; però ara allò que em preocupa és la situació dels presos i el judici al Suprem, perquè van fer el mateix que nosaltres: obeir el mandat del poble", assegura Piferrer, per la seva banda.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/831129/la-comissio-juridica-assessora-conclou-que-la-generalitat-ha-de-pagar-les-despeses-de-mant-21 https://directe.larepublica.cat/acn/831129/la-comissio-juridica-assessora-conclou-que-la-generalitat-ha-de-pagar-les-despeses-de-mant-21 Tue, 12 Mar 2019 11:43:45 +0100

ACN Cruïlles.-L'informe de la comissió jurídica assessora encarregat pel Departament de Territori conclou que la Generalitat ha de pagar el manteniment de l'abocador de Vacamorta, que l'empresa Recuperació de Pedreres S.L xifra en 337.495 euros. L'òrgan consultiu considera que mentre la Generalitat no compleixi la sentència que insta a buidar l'abocador i restaurar el paratge, l'empresa "experimenta un perjudici que no té l'obligació jurídica de suportar" assumint els costos derivats de les mesures ambientals i de gestió impostades per la Generalitat i que tot plegat és fruit de "la inactivitat sostinguda de l'administració". La comissió, en canvi, desestima la reclamació de 35,5 MEUR que l'empresa fa pel "lucre cessant" derivat de l'anul·lació de les autoritzacions ambientals atorgades i també la reclamació pels beneficis que ha deixat de percebre la societat, que xifra en 1.320.812 euros. L'ens recorda que el TSJC va anul·lar les autoritzacions.

El Departament de Territori va demanar un dictamen a l'òrgan assessor en relació amb la reclamació d'indemnització interposada per l'empresa que gestiona Vacamorta. A la reclamació, Recuperació de Pedreres S.L xifra en 35.554.492 euros els perjudicis derivats de la fermesa de les resolucions judicials que anul·les les autoritzacions ambientals; en 1.320.812 euros els beneficis que ha deixat de percebre i en 337.495 els costos de manteniment de l'abocador derivats de les mesures ambientals i de gestió imposades per la Generalitat durant el període de l'1 de gener fins al 23 de juny del 2017. La comissió desestima les dues primeres reclamacions i recorda que el TSJC va anul·lar les autoritzacions però estima, en canvi, la darrera sobre el manteniment de l'espai. En aquest sentit, l'ens detalla que es va imposar un seguit de mesures a l'empresa el 20 de novembre de 2014, quan l'abocador va tancar. "El problema que se suscita en aquest expedient és que les mesures imposades a la reclamant no se li han imposat en el marc de l'article 14, ja que l'abocador no s'ha de clausurar perquè les sentències el que ordenen és la restauració de l'indret", detalla la comissió. L'ens considera que tot i que aquestes obligacions les ha de complir el titular de l'explotació, "una cosa és qui té la obligació d'executar-les i una altra fins a quin punt n'ha de suportar els costos quan l'obligació es manté per una causa aliena a l'entitat obligada". Una causa, afegeix, que és fruit de "la inacció" de l'administració que "en compliment d'una sentència ferma, ha de dur a terme les activitats de restauració que han de comportar l'extinció de les mesures". "Mentre la Generalitat no dugui a terme les activitats de restauració ordenades en sentència –i més tenint en compte que es tracta d'una obligació reiteradament incomplerta-, l'empresa explotadora experimenta un perjudici que no té l'obligació jurídica de suportar", detalla la comissió. L'abocador del Baix Empordà, ubicat al terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, està clausurat des de finals de 2014 per ordre del Departament de Territori i acumula nombroses sentències. Tot plegat va motivar que es tanqués perquè la llicència estava mal donada. El TSJC també va sentenciar que s'havia de retornar l'espai al seu estat inicial, restituint la situació que tenia l'any 2000, abans que hi arribés el primer camió de deixalles. Actualment, sota el subsòl d'aquest paratge hi ha 2,7 milions de tones d'escombraries.Buscant una solució A principis de febrer, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar que el Govern definirà com preveu donar compliment a la sentència que insta a buidar l'abocador de Vacamorta "aviat" i va fixar com a termini màxim el primer semestre de l'any. Calvet va recordar que tenen sobre la taula estudis ambientals que proposen diverses solucions i ha afirmat que estan "en fase d'avaluació de totes les opcions". Les opcions formen part de l'avantprojecte pel buidat i gestió dels residus extrets de l'abocador de Vacamorta, que preveu fins a cinc alternatives per recuperar aquest espai. La proposta més econòmica contempla traslladar els residus a un abocador de nova creació, a menys de 80 quilòmetres de l'actual. Aquesta alternativa tindria un cost aproximat de 81 milions d'euros però tardaria gairebé deu anys perquè els terminis per trobar un espai i aconseguir les autoritzacions suposarien uns cinc anys.

ACN Cruïlles.-L'informe de la comissió jurídica assessora encarregat pel Departament de Territori conclou que la Generalitat ha d'assumir el manteniment de l'abocador de Vacamorta, que l'empresa Recuperació de Pedreres S.L xifra en 337.495 euros. L'òrgan consultiu considera que mentre la Generalitat no compleixi la sentència que insta a buidar l'abocador i restaurar el paratge, l'empresa "experimenta un perjudici que no té l'obligació jurídica de suportar" fent-se càrrec dels costos derivats de les mesures ambientals i de gestió impostades per la Generalitat i que tot plegat és fruit de la "inactivitat sostinguda de l'administració". La comissió, en canvi, desestima la reclamació de 35,5 milions d'euros (MEUR) que l'empresa fa pel "lucre cessant" derivat de l'anul·lació de les autoritzacions ambientals atorgades i també la reclamació pels beneficis que ha deixat de percebre la societat, que xifra en 1.320.812 euros. L'ens recorda que el TSJC va anul·lar les autoritzacions.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/830676/torroella-de-montgri-i-lestartit-es-una-de-les-deu-destinacions-turistiques-mes-sostenible https://directe.larepublica.cat/acn/830676/torroella-de-montgri-i-lestartit-es-una-de-les-deu-destinacions-turistiques-mes-sostenible Thu, 07 Mar 2019 17:11:33 +0100

ACN L'Estartit.-La destinació de Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Empordà) ha estat distingida com una de les deu destinacions del món més sostenibles segons la organització internacional Green Destinations. Dins dels dos pobles s’hi inclou les Illes Medes, el massís del Montgrí, els aiguamolls del Baix Ter i també el projecte Life Pletera que ha reconvertit una urbanització en un espai natural protegit. L’entrega d’aquest premi s’ha fet aquest dimecres en el Saló Internacional del Turisme de Berlín (ITB) i l’han recollit la regidora de Destinació Turística, Sandra Pibernat, i l’assessor turístic municipal, Josep Capellà. Pibernat ha recordat el gran esforç del municipi per “desurbanitzar i regenerar ambientalment l’antiga maresma” que hi havia a la platja de la Pletera.

De fet, el municipi ha participat en un projecte europeu Life per tal de destruir tots els carrers i instal·lacions que ja s’havien construït de la urbanització de la Pletera, projectada a finals del segle XX. En el seu lloc s’ha recuperat la maresma que hi havia originalment en aquesta zona.Aquesta reconversió, conjuntament amb la protecció natural terrestre i subaquàtica de les Illes Medes, el Massís del Montgrí i els aiguamolls del Baix Ter converteix als pobles de Torroella i l’Estartit en zones conscienciades amb el medi ambient.Actualment, el 67% del terme municipal està protegit com a part dels Parcs Naturals i només un 10% de la superfície és sòl urbà. Aquesta protecció del territori també es manté a primera línia de la costa. Concretament dels 15,01 km de longitud de costa que té el terme municipal, només el 30% està urbanitzat.La protecció pel territori natural també s’ha traduït en un canvi en el model turístic. D’aquesta manera, els establiments han deixat de buscar el client de sol i platja per atraure un perfil de turista interessat en fer excursions per la natura i sensible amb el medi ambient.El reconeixement com una de les deu destinacions més sostenibles del món d’aquest 2019 arriba després que l’any passat el municipi ja guanyés el segon premi com a millor destinació en categoria Terra (en què es valora el medi ambient i el clima) i el 2017 va ser finalista entre les 100 destinacions més sostenibles.

ACN Palafrugell.-Un informe d'Inspecció de Treball conclou que "encara hi ha riscos psicosocials" a la Policia Local de Palafrugell (Baix Empordà). El document detalla que, tot i que el consistori ha pres algunes mesures per "reconduir els conflictes interpersonals" que s'hi han generat, els riscos "no han estat suficientment eliminats". La inspecció a les dependències de la Policia Local es va fer el mes de novembre de l'any passat arran d'una denúncia del sindicat CSIF per conflictes al cos. L'informe insta l'Ajuntament a prendre mesures com ara establir mecanismes de control intern que impedeixin situacions d'abús d'autoritat; fer una nova avaluació dels riscos i una planificació preventiva; elaborar plans estratègics de formació dels comandaments; cursos de formació en matèria de seguretat o l'adopció de mesures per garantir la separació entre els agents en conflicte. El CSIF reclama al consistori que atengui les peticions.

El sindicat CSIF va denunciar davant d'Inspecció de Treball conflictes al cos de la Policia Local. El mes de novembre, segons consta a l'informe, la tècnica de la Direcció General i un inspector van visitar les dependències policial, on van realitzar diverses entrevistes (algunes per telèfon perquè alguns dels efectius estaven de baixa i de vacances). Fruit de les converses i de les comprovacions fetes, l'informe conclou que "s'ha pogut constatar parcialment la realitat dels fets denunciats" perquè "encara existeixen riscos psicosocials que no han estat suficientment eliminats ni reduïts per l'Ajuntament de Palafrugell". Tot i això, admet que els seus responsables "han adoptat diverses mesures al llarg dels anys per tractar de reconduir els conflictes interpersonals que s'han generat". Per això, insta a prendre diverses mesures en terminis que van des del compliment "immediats als dos mesos" i alerta que, en cas contrari, l'Ajuntament podria enfrontar-se a una sanció econòmica. Entre les mesures, fixa l'establiment de mecanismes de control que impedeixin "situacions d'abús d'autoritat, manca d'equitat, arbitrarietats i qualsevol conducta de violència". També elaborar una nova avaluació de de riscos psicosocials i la "conseqüent planificació preventiva"; fer plans estratègics de formació als comandaments; realitzar cursos de formació en matèria de seguretat i salut o la incorporació de vigilància de la salut dels membres del cos. A més, demana que es prenguin mesures per garantir la separació "total, absoluta i permanent" dels agents i comandaments en conflicte, entre d'altres. El sindicat denuncia la situació i reclama el "compliment immediat" de les mesures fixades.

ACN Calonge.-El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Calonge Norbert Botella passa a no adscrit per divergències amb el partit. L'elecció del candidat a les municipals va generar una crisi interna a la formació i ha propiciat, segons Botella, que 13 dels 23 militants que tenien l'hagin abandonat. Botella diu que durant els últims sis mesos han estat treballant per escollir un cap de llista i que després que Sergi Abad, escollit en un procés de primàries, hi renunciés la situació al partit ha anat a pitjor. Segons relata, es van fer unes noves primàries on hi optava ell i Miquel Bell-lloch, que va guanyar. La confecció de la llista, però, va provocar una nova crisi que va fer que hi renunciés i es va convocar una nova assemblea que, segons Botella, la "cúpula d'ERC" va anul·lar dos dies abans. Pel regidor, la situació és comparable a l'aplicació "d'un 155" que "despulla" als militants dels seus drets. Els exmilitants ja treballen en una nova candidatura "de quilòmetre zero".

Les divergències per escollir cap de llista a Calonge van començar després que el candidat sortint de les primeres primàries, Sergi Abad, hi renunciés per motius personals. Aleshores, se'n va convocar una de nova on hi optaven Botella i Miquel Bell-lloch. Segons ha explicat Botella, a la primera votació van empatar i, a la segona, Bell-lloch va guanyar per un vot. En una assemblea extraordinària per explicar la confecció de la llista, però, les divergències van aflorar i Bell-lloc va anunciar "verbalment i per escrit" que hi renunciava i es donava de baixa. "Uns dies després va dir que potser havia estat una decisió impulsiva i que volia retractar-se", diu Botella. El partit, amb el suport de la "cúpula d'ERC", acordar votar en una nova assemblea si acceptaven la rectificació de Bell-lloc i va guanyar el "no". Davant d'això, detalla Botella, es va decidir convocar unes noves primàries que s'havien de celebrar el 6 de febrer però que "la cúpula anul·la dos dies abans al·legant uns defectes de forma que no existien". "Això ho van fer perquè sabien que no sortiria el candidat que volien i a la pràctica suposa un 155 perquè despullen els drets dels militants", insisteix Botella. Un sector va decidir impugnar-ho a la comissió de garanties però "no hi ha hagut resposta". La situació ha provocat, segons Botella, que 13 dels 23 militants que el partit tenia al municipi hagin decidit abandonar-lo i ell passarà a ser regidor no adscrit. A més, diu que estan treballant per crear una candidatura alternativa "de quilòmetre zero" i desvinculada de partits polítics". Es mostra decebut amb la gestió d'un partit "de doble moral" que ha actuat amb un "esperit poc o gens democràtic". Fins ara, ERC tenia cinc regidors a l'oposició del consistori.

ACN Palafrugell .-La Policia Local de Palafrugell (Baix Empordà) ha atrapat un conductor begut que circulava sense un dels pneumàtics del davant. De fet, directament, la llanta li tocava a terra. Els agents van aturar l'infractor aquest diumenge a les vuit del matí, després que diversos testimonis els alertessin. La policia va interceptar el cotxe al carrer Mestre i Sagrera (al costat de la benzinera BP). La patrulla de seguida va adonar-se que el conductor presentava símptomes evidents d'anar begut, i el resultat de l'alcoholímetre no va deixar lloc a dubtes. L'infractor va donar una taxa de 0,65 mg\/l d'aire expirat; és a dir, que gairebé triplicava el límit màxim permès. El conductor va explicar que venia de Figueres i que durant el trajecte havia perdut el pneumàtic després de xocar contra una mitjana de formigó.

]]> cultura https://directe.larepublica.cat/acn/830097/berri-txarrak-s-acomiadara-dels-escenaris-gironins-en-el-concert-de-sant-joan-del-festival https://directe.larepublica.cat/acn/830097/berri-txarrak-s-acomiadara-dels-escenaris-gironins-en-el-concert-de-sant-joan-del-festival Mon, 04 Mar 2019 13:40:35 +0100

ACN L'Estartit.-El grup basc Berri Txarrak farà el seu últim concert a les comarques gironines la nit del 22 de juny, dins de la programació de concerts de Sant Joan del festival Ítaca a l'Estartit (Baix Empordà). La banda de rock es va formar fa més de 25 anys a Lekunberri i té un renom internacional. En total han enregistrat més de nou àlbums i ara han decidit apartar-se dels escenaris. Per això estan fent una gira de comiat i el concert del 22 de juny serà l'última oportunitat per veure'ls en directe a les comarques gironines. Berri Txarrak es suma a les actuacions de Doctor Prats, Els Catarres i Roba Estesa, entre d'altres artistes. El festival ha repartit els diferents grups en dues nits de concerts: la del 22 de juny, quan tocarà Berri Txarrak, i l'endemà, el 23, per celebrar la revetlla de Sant Joan.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/830083/la-xarxa-tramec-vol-millorar-les-condicions-dels-productors-agroalimentaris-al-baix-empord-21 https://directe.larepublica.cat/acn/830083/la-xarxa-tramec-vol-millorar-les-condicions-dels-productors-agroalimentaris-al-baix-empord-21 Mon, 04 Mar 2019 12:55:28 +0100

ACN Girona.-El Consell Comarcal del Baix Empordà vol millorar les condicions laborals dels productors agroalimentaris. Per aquest motiu ha enfocat la xarxa Tràmec, que agrupa productors agroalimentaris, administracions, sindicats i la Universitat de Girona (UdG), per debatre noves polítiques que vagin en aquesta línia. Un dels principals reptes que s'han marcat és fer més visibles els productors i d'aquesta manera trencar amb "la imatge estereotipada" que hi ha actualment. Una de les propostes que hi ha sobre la taula és que els cuiners de l'Empordà preparin plats amb productes de proximitat i que siguin els mateixos pagesos i pescadors que els serveixin a la taula. A més, la xarxa també vol potenciar la figura de la dona dins del camp.

La millora de les condicions laborals és el principal eix d'acció que s'ha marcat la xarxa Tràmec de cara als propers anys. Aquesta associació està liderada pel Consell Comarcal del Baix Empordà però compta amb 44 membres més, entre ells els mateixos productors agrícoles, ajuntaments de la zona, el Departament d'Agricultura, els sindicats, la Universitat de Girona o la confraria de pescadors de Palamós.Si bé ja fa anys que aquesta xarxa funciona per potenciar la indústria agroalimentària de la comarca, ara s'han fixat l'objectiu d'"incorporar la mirada dels treballadors" per tal de poder millorar les seves condicions laborals. Així ho ha detallat el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català.Per fer-ho, Comissions Obreres s'ha sumat en aquest projecte, en què ha remarcat el problema que comporta la temporalitat de les explotacions agrícoles. Això comporta una inestabilitat del sector que caldria corregir. El secretari general del sindicat a Girona, Bartomeu Compte, ha proposat que "les administracions apostin per les empreses que fan bé la seva feina", que són aquelles que contracten a jornada completa els treballadors "amb el màxim període de temps possible".Tot i així, Compta ha afirmat que són "conscients de la temporalitat del sector", però cal intentar fomentar aquesta estabilitat laboral. A més, Compte també ha felicitat a les empreses perquè la contractació dels temporers al Baix Empordà "és millor que en altres llocs" de Catalunya i de l'estat espanyol.La millora dels salaris és un altre dels punts que més destaca en la llista de propostes que ha fet arribar el sindicat a la xarxa. De tota manera, el tècnic de la xarxa, Francesc Galí ha avançat que engegarà "taules de debat" amb els membres de la xarxa. "Abans d'impulsar noves polítiques, volem preguntar", ha reblat Galí.Millorar la imatge dels productors agrícolesDe tota manera, des de la xarxa han apuntat cap a un altre repte per començar a millorar la situació dels productors, que passa per acabar amb " la imatge estereotipada" que té la societat sobre la figura dels pagesos i pescadors. La directora dels serveis territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona, Elisabet Sànchez, ha recordat que "hi ha químics que porten explotacions ramaderes" i treballar en una granja no comporta "fer pudor de fems" tot el dia.Per aconseguir revertir aquesta imatge, la xarxa Tràmec té sobre la taula una mesura que han proposat alguns dels cuiners de la comarca. Es tracta d'una acció en què els xefs més reconeguts del Baix Empordà prepararan plats amb els productes locals del territori i que els encarregats de servir-los a la taula seran els mateixos productors. D'aquesta manera, la gent coneixeria de primera mà la "imatge real" d'un pagès o un pescador, ha detallat Galí.De fet, diferents membres de la xarxa troben molt paradoxal que cada vegada hi ha "més consumidors que es preocupen pel benestar dels animals que consumeixen" però "ningú es fixa en el benestar del granger". Així ho ha detallat Carme Carretero, directora del Campus d'Alimentació i Gastronomia de la UdG, que també forma part de la xarxa.Potenciar la figura de la donaPer altra banda, Elisabet Sànchez també ha remarcat la importància de centrar-se en potenciar les dones que estan al capdavant d'explotacions agrícoles i ramaderes. Segons la directora dels serveis territorials, "la dona ha quedat totalment invisibilitzada" en el sector primari durant molts anys.Ara, ja hi ha dues associacions de dones productores i Sànchez ha detallat que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació vol potenciar-les. D'aquesta manera, Sànchez vol descobrir que hi ha dones que poden estar al capdavant de granges, explotacions agrícoles i flotes pesqueres.Menys conreus al Baix EmpordàLa xarxa Tràmec ha elaborat una diagnosi del sector primari a la comarca en què destaquen el descens de produccions agràries en cinc anys al Baix Empordà. Concretament de les 749 que hi havia el 2011, el 2016 en quedaven tan sols 659.Diferents membres de la xarxa Tràmec culpen aquesta davallada a la reducció de la renda agrària, que entre el 2004 i el 2014 ha baixat un 15%. A més, han culpat a la manca de relleu generacional com un altre dels motius per aquesta reducció en el nombre de granges.Per contra, han destacat que els consumidors cada vegada busquen més productes de proximitat i això pot comportar oportunitats de futur per als productors. A més, el fet que els cuiners de la comarca utilitzin els productes locals també ajuda a donar valor al sector primari.Qui de moment compta amb una situació estabilitzada són els pescadors. Actualment hi ha una flota pesquera de 92 embarcacions al Baix Empordà, repartides en tres ports diferents: l'Estartit (12), Palamós (64) i Sant Feliu de Guíxols (16). Segons el Consell Comarcal, aquesta xifra s'ha mantingut en els últims anys i també ha conservat els treballadors. Els membres de la xarxa han apostat per mantenir aquesta estabilitat i potenciar altres productes de qualitat del litoral gironí, més enllà de la marca de la gamba de Palamós.

ACN Girona.-El Consell Comarcal del Baix Empordà vol millorar les condicions laborals dels productors agroalimentaris. Per aquest motiu ha enfocat la xarxa Tràmec, que agrupa productors agroalimentaris, administracions, sindicats i altres entitats, per debatre noves polítiques que vagin en aquesta línia. Un dels principals reptes que s'han marcat és fer més visibles els productors i d'aquesta manera trencar amb "la imatge estereotipada" que hi ha actualment. Una de les propostes que hi ha sobre la taula és que els cuiners de l'Empordà preparin plats amb productes de proximitat i que siguin els mateixos pagesos i pescadors que els serveixin a la taula. A més, la xarxa també vol potenciar la figura de la dona dins del camp.

]]> cultura https://directe.larepublica.cat/acn/829978/platja-d-aro-s-omple-de-festa-musica-i-color-per-celebrar-el-carnestoltes-amb-una-rua-mult https://directe.larepublica.cat/acn/829978/platja-d-aro-s-omple-de-festa-musica-i-color-per-celebrar-el-carnestoltes-amb-una-rua-mult Sat, 02 Mar 2019 19:01:00 +0100

ACN Platja d'Aro.-Un any més Platja d'Aro (Baix Empordà) s'ha omplert de color, música i festa per celebrar el Carnestoltes. Tot plegat en una rua que de nou ha estat multitudinària. Milers de persones han esperat pacientment als voltants dels carrers més cèntrics de la localitat que passessin les 72 carrosses que conformaven la rua. Una de les més populars ha estat la de la Colla Ruta 66 de Sant Climent de Peralta que simulava un escenari en un concert de Queen, amb una trentena de membres ballant al so de la música del grup britànic. En Joan Fernàndez explica que van decidir-se per aquesta disfressa arran de la pel·lícula 'Bohemian Rapsody' que repassa la vida de Freddy Mercury. Entre el públic molt bon ambient. La Carme i l'Imma expliquen que cada any assisteixen a la rua i que és "de llarg la més espectacular" de les comarques gironines.

Platja d'Aro ha tornat a veure com el centre de la localitat s'ha transformat aquest dissabte. Més de 4.500 figurants han desfilat per l'Avinguda Cavall Bernat disfressats i posant color a un dels dies més importants per Platja d'Aro des d'un punt de vista econòmic. I és que el Carnestoltes ha tornat a portar milers de visitants. Prop de 70.000 no s'han volgut perdre una festa que s'ha vist acompanyada pel bon clima. En total han estat 66 carrosses a la tarda a més de les onze que al matí també han sortit. Tot plegat per omplir de festa una de les rues més importants que es celebren a les comarques gironines. Entre les colles una disfressa habitual ha estat la de Freddy Mercury. La Colla de la Ruta 66 de Sant Climent de Peralta (Baix Empordà) ha estat una de les que ha sortit amb aquesta temàtica.Amb cançons de Queen, una quarantena d'integrants han ballat i gaudit de la festa. En Joan Fernández explica que la de Platja d'Aro és una de les més atractives. "Anem a moltes, però Platja d'Aro és la preferida. Fa vint anys que venim", assenyala.I és que poder participar en aquesta rua no és fàcil. Les inscripcions s'acaben amb pocs minuts i moltes colles no arriben a temps. "El dia que obren has de fer-ho ràpid, sinó no pots", destaca Fernández.Entre el públic moltes rialles al pas de les carrosses. Molts dels assistents són habituals de la rua de Platja d'Aro. L'Imma i la Carme venen cada any aprofitant que els seus marits desfilen en una de les comparses. "La veritat és que la de Platja d'Aro és la millor de la Costa Brava. No solem anar en rues, però aquesta no ens la perdem", assenyala l'Imma.La Maria Rosa també ve cada any, i també per veure una de les colles participants. En el seu cas, diu, la manera de col·laborar és guardant la carrossa al mas. "Nosaltres tenim espai i és clar, és l'únic lloc on la poden deixar". La Maria Rosa diu que "li encanta" poder gaudir d'aquesta festa.

ACN Santa Cristina d'Aro.-Un grup d'arqueòlegs ha trobat l'esquelet d'un infant de l'època medieval. Es tracta d'un esquelet pràcticament complert, ja que tan sols falta el braç dret. La troballa s'ha fet en una parcel·la privada, a prop de l'església de Sant Martí de Romanyà, a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà). A banda de l'esquelet, també s'ha trobat un mur en forma d'ela i els arqueòlegs sospiten que podria ser part de l'antiga sagristia. La setmana passada ja es va trobar una tomba amb la seva llosa en una zona propera i ara s'està excavant per poder estudiar si hi ha més restes o no. Les investigacions arqueològiques, iniciades per l'empresa Baula Recerca Arqueològica, compten amb el suport de l'Ajuntament i de la Generalitat i volen aprofundir en el passat de la necròpolis del municipi.

L'àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, conjuntament amb l'empresa encarregada de les excavacions, ha organitzat una jornada de portes obertes el diumenge 10 de març per tal que tothom pugui veure les restes que s'han trobat en aquesta zona.Les excavacions duraran un mes i l'objectiu és poder situar en el temps l'assentament i estudiar-lo antropològicament. Aquest projecte neix després dels treballs d'urgència que es van fer a la zona el 2016, quan va caure un tram de mur de la plaça de l'església de Sant Martí de Romanyà. En aquell moment es van trobar 26 tombes que són d'entre el segle IX i el XX. El cementiri de l’església es va clausurar el 1911, traslladant-se als afores del poble

ACN Barcelona.-El Festival de Cap Roig ha fet públic aquest divendres el cartell de la seva 19a edició, amb tretze artistes internacionals i deu d’estatals. El certamen se celebrarà del 12 de juliol al 21 d’agost amb Sting, Ben Harper, Maluma, Luis Fonsi, Liam Gallagher, Diana Krall, Nile Rodgers & Chic, Jamie Cullum, Katie Melua, Jorge Drexler, The Vamps, Morat i Ara Malikian, en l’apartat internacional, i Sílvia Pérez Cruz, Pastora Soler, Rozalen, Taburete, Ramon Mirabet, Vanesa Martin, Álvaro Soler, David Bisbal, Aitana, Ainoha Arteta, com a artistes catalans i estatals. Amb 3,6 milions de pressupost i un preu mitjà de l’entrada de 52,2 euros, el festival programa també dues nits familiars amb espectacles del Mag Lari i ‘La Família del Super3’.

El Festival de Cap Roig oferirà enguany 25 nits de concerts i actuacions als jardins empordanesos i comptarà amb 23 bandes o artistes, més de la meitat dels quals del panorama internacional, i dues vetllades especials amb els espectacles del Mag Lari i el Club Super3 (que porta al festival la festa itinerant dels Súpers estrenada aquest curs).Inaugurarà el festival el 12 de juliol Maluma, un ídol juvenil de la música llatina urbana. No serà l’únic artista llatinoamericà del cartell d’enguany. També hi figuren noms com els colombians Morat, Jorge Drexler i Luis Fonsi. Es tracta d’una “casualitat”, quelcom circumstancial, ha apuntat el director del festival i president de la promotora Clippers, Juli Guiu, aquest divendres. La programació del festival torna a incloure estrelles rutilants del panorama internacional (Sting, Ben Harper, Diana Krall, Nile Rodgers & Chic, Jamie Cullum o Katie Melua), i presenta amb especial il·lusió l’actuació de l’ex component d’Oasis Liam Gallagher, un artista poc amant de les gires fora del seu país. També passarà per Cap Roig la ‘boy band’ britànica The Vamps, per presentar el seu quart àlbum. En l’apartat català el festival ha programat Sílvia Pérez Cruz (amb Marco Mezquida), Álvaro Soler i Ramon Mirabet. I de la resta de l’Estat els artistes inclosos al cartell són David Bisbal, Pastora Soler, Rozalen, Taburete, Vanesa Martin, Aitana i Ainoha Arteta. La soprano basca serà l’encarregada de clausurar el festival, el 21 d’agost, amb un recital solidari d’àries “de pel·lícula” dirigit pel mestre Andrés Salado en benefici de l’associació AcompanyArt.El Festival de Cap Roig presentarà enguany millores en la il·luminació del recinte “amb alta tecnologia”, ha anunciat Juli Guiu. El certamen té enguany un pressupost de 3,6 milions d’euros. En aquest sentit, la Fundació Bancària ‘la Caixa’ manté el seu “compromís” amb el festival. L’any 2011 l’entitat financera es va fer amb la propietat del Castell i els jardins de Cap Roig –on ha invertit 7 milions d’euros- i va optar per “potenciar i donar relleu internacional al festival”, ha defensat el director general de la Fundació, Jaume Giró. El certamen posarà a la venda un total de 46.350 entrades a un preu mitjà de 52,2 euros. Les entrades es podran comprar a partir del dia 4 de març al matí.

ACN Barcelona.-El Festival de Cap Roig ha fet públic aquest divendres el cartell de la seva 19a edició, amb tretze artistes internacionals i deu d’estatals. El certamen se celebrarà del 12 de juliol al 21 d’agost amb Sting, Ben Harper, Maluma, Luis Fonsi, Liam Gallagher, Diana Krall, Nile Rodgers & Chic, Jamie Cullum, Katie Melua, Jorge Drexler, The Vamps, Morat i Ara Malikian, en l’apartat internacional, i Sílvia Pérez Cruz, Pastora Soler, Rozalen, Taburete, Ramon Mirabet, Vanesa Martin, Álvaro Soler, David Bisbal, Aitana, Ainoha Arteta, com a artistes catalans i estatals. Amb 3,6 milions de pressupost i un preu mitjà de l’entrada de 52,2 euros, el festival programa també dues nits familiars amb espectacles del Mag Lari i ‘La Família del Super3’.

]]>