ACN Cervià de les Garrigues.-El jutjat d'instrucció número 4 de Lleida, en funcions de guàrdia, ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per a l'home que va apunyalar un altre en una baralla entre dos grups al carnaval de Cervià de les Garrigues. La víctima, de 27 anys, està en estat greu. El magistrat atribueix al detingut, de 33 anys, un delicte d'homicidi en grau de temptativa. Els fets van passar la matinada de diumenge. El jove ferit va arribar en estat greu a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i, un cop allà, va ser traslladat a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.

]]> cultura https://directe.larepublica.cat/acn/829850/mes-de-300.000-persones-han-visitat-el-parc-astronomic-montsec-des-de-la-seva-inauguracio- https://directe.larepublica.cat/acn/829850/mes-de-300.000-persones-han-visitat-el-parc-astronomic-montsec-des-de-la-seva-inauguracio- Fri, 01 Mar 2019 14:24:45 +0100

ACN Lleida.-El Centre d'Observació de l'Univers (COU), del Parc Astronòmic Montsec (PAM), inicia la seva onzena temporada amb l'objectiu de consolidar el nombre de visitants, després de l'auge dels darrers anys i del rècord de 35.000 persones assolit la darrera temporada. En concret, des de la seva inauguració el 2009, han visitat el COU d'Àger un total de 305.000 persones. A més, durant el 2018 es van superar per primera vegada els 1.000 paquets turístics venuts. L'impacte econòmic directe de l'equipament per al sector turístic del Montsec se situa entorn dels 2,5 milions d'euros anuals, segons el Consell Comarcal de la Noguera. D'altra banda, el COU iniciarà aquest any els tràmits per obtenir la marca de Turisme Familiar de l'Agència Catalana de Turisme, concretament com a 'Equipament Familiar'.

Concepció Cañadell, presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, l'entitat gestora del PAM, ha assenyalat que, superats ja els deu anys de funcionament del COU, encaren la nova temporada "amb una clara aposta per la renovació dels continguts per atraure el turisme familiar", que és l"'objectiu estratègic pels pròxims anys". En aquest sentitha anunciat que el COU iniciarà els tràmits per la consecució de la marca de Turisme Familiar, que atorga l'Agència Catalana de Turisme, concretament com a 'Equipament Familiar'. "Suposaria la primera instal·lació d'Astrorisme certificada amb una marca de turisme familiar" amb la consegüent importància que tindria en la promoció internacional de la destinació a través dels canals de difusió i promoció de l'Agència Catalana de Turisme, ha remarcat Cañadell.El director científic del PAM, Salvador J. Ribas, ha destacat com l'exposició permanent inaugurada al segon semestre del 2018, una nova projecció audiovisual dirigida a les famílies amb el títol 'Lucia i el secret del estels fugaços', que es projectarà a l’Ull del Montsec. Com a complement a aquesta oferta familiar, també s'ha renovat l'activitat 'Descobrim el Sol', amb una nova manera d'observar i conèixer l'astre rei. Ribas també ha explicat que s'està confeccionant el programa del 6è Festival d'Astronomia del Montsec, que tindrà lloc entre l'11 i 13 d'octubre, i que, pràcticament, ja està enllestit el programa del Cicle de Música sota les Estrelles, que es celebrarà del 8 de juny al 23 de novembre amb la programació de set concerts.

ACN Les Borges Blanques.-Els Mossos d'Esquadra van denunciar aquest dimarts al migdia un conductor, de 30 anys i veí de Lleida, després de sorprendre'l circulant a una velocitat penalment punible. Durant un control de velocitat al quilòmetre 60 de l'N-240, al terme municipal de les Borges Blanques, en sentit Lleida, la policia va detectar el turisme que conduïa aquesta persona quan anava a 180 km\/h, en un tram on la velocitat màxima permesa és de 90 km\/h. Més endavant una patrulla va aturar el vehicle i va denunciar penalment el conductor per un delicte contra la seguretat viària, tenint en compte que va sobrepassar en més de 80 km\/h la velocitat autoritzada a la via.

]]> cultura https://directe.larepublica.cat/acn/829512/espais-naturals-de-ponent-aposta-per-generar-productes-amb-els-recursos-naturals-del-terri https://directe.larepublica.cat/acn/829512/espais-naturals-de-ponent-aposta-per-generar-productes-amb-els-recursos-naturals-del-terri Wed, 27 Feb 2019 16:04:15 +0100

ACN Bellpuig.-El projecte Espais Naturals de Ponent aposta per generar productes a través dels recursos naturals del territori i posicionar Ponent com a destí ecoturístic. En un acte al convent de Sant Bartomeu de Bellpuig (Urgell), s'ha donat a conèixer els objectius a assolir durant aquest 2019 amb una aposta per mantenir un programa d'activitats que s'allargarà fins al desembre i que incorpora noves propostes culturals com el teatre familiar i activitats esportives de baix impacte. A l'acte també s'ha presentat el projecte 'Onenanthe', que vol rehabilitar antigues cabanes i aixoplucs de pedra seca i convertir-los en observatoris de fauna silvestre als espais naturals protegits.

El projecte Espais Naturals de Ponent arrela al territori a través de diferents accions que s'han dut a terme al llarg d'aquests tres anys i ha aconseguit crear una xarxa de contactes als nous espais naturals per treballar de manera conjunta i desenvolupar noves ofertes de turisme sostenible. L'associació Leader Ponent, impulsora de projecte, així com també de manera consensuada amb tots els agents que en formen part, vol generar enguany producte que faciliti el desenvolupament d'un turisme sostenible al territori a través del recurs natural existent, fomentant la participació activa d'ens locals, entitats, associacions, empreses privades i agents econòmics per enxarxa el projecte i garantir la dinamització i preservació dels espais naturals de Ponent. Com a mostra d'aquesta voluntat, des de l'Associació s'ha presentat un audiovisual que detall el projecte 'Oenanthe', que neix amb la col·laboració del projecte Col·laboraXPaisatge i amb la influència d'iniciatives territorials com 'La Caseta de l'Òliba' i ''Els Sentits' de Vallbona de les Monges. El projecte té com a objectiu rehabilitar antigues cabanes i aixoplucs de pedra seca que han quedat malmeses amb el pas del temps, incorporar-hi un vidre espai i convertir-los en observatoris de fauna silvestre dels espais naturals protegits per la Xarxa Natura 2000 de les comarques de Ponent.Durant el 2018, s'inicià el projecte rehabilitant una cabana de volta i un aixopluc com a observadors de fauna. El primer, al terme municipal de Preixana, i el segon, al terme de Castellserà, situats a la Serra de Bellmunt Almenara i als Secans de Belianes-Preixana, respectivament. Amb aquest projecte es vol preservar el patrimoni de pedra seca i la seva tècnica als espais naturals de Ponent i donar a conèixer el valor d'aquest alhora que es fomenta la biodiversitat. Per tercer any consecutiu, Espais Naturals de Ponent presenta una proposta àmplia d'activitats per apropar el públic als espais. De març a desembre de 2019, el projecte programa 56 activitats de diferents tipus, repetint així una agenda completa com la que ja es va presentar al 2018, que va acollir al voltant de 2.000 persones.

ACN Mollerussa.-La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell vol definir al llarg d'aquest any el pla director del projecte de modernització de la infraestructura. Així ho ha assenyalat el nou president dels regants, Amadeu Ros, que també ha dit que espera poder començar les obres al 2020. La comunitat ja ha contactat amb el Departament d'Agricultura per tirar endavant el projecte que s'encarregarà a Infraestructures i Ros ha demanat que es pugui engegar amb la modernització d'entre 10.000 i 12.000 hectàrees. En paral·lel, també es vol fer una via verda turística al costat de tots els canals de la xarxa de regadiu on sigui possible, respectar l'arbrat i també recuperar les antigues casetes dels canalers.

(S'afegeixen a la notícia declaracions de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, respecte a la modernització del Canal d'Urgell, després de clausurar la 18a Jornada Reg i Futur)El nou president dels regants de l'Urgell ha parlat d'aquests terminis durant la 18ena edició de la Jornada Reg i Futur que s'ha celebrat aquest divendres al Teatre de L'Amistat de Mollerussa. Ros ha explicat que la modernització del Canal d'Urgell ha de permetre regar al ''màxim de pressió natural'' i el que no es pugui amb estacions de bombeig. L'objectiu és optimitzar la infraestructura gastant menys aigua i permetent la implantació de nous cultius i empreses a la zona.En aquest sentit, Ros considera que els regants no s'han de fer càrrec del cost econòmic d'aquesta modernització ja que el Canal d'Urgell ''no és un canal qualsevol'' i per tant es tracta d'un ''projecte de país''. És per això que una vegada estigui el projecte definit, els regants ''apretaran'' a l'Administració perquè les obres comencin l'any que ve. Pel que fa al projecte de la via verda en paral·lel a les banquetes del canal, Ros ha dit que es preveu finançar amb fons europeus. En aquest sentit, l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha indicat que l'impuls de les banquetes combina el foment del medi ambient amb el turisme i la salut. Així mateix, ha posat en valor el fet que hi ha entitats locals que hi treballen a favor. En referència a la modernització, Solsona ha dit que confia que aquesta serveixi per fer ''canviar la percepció malintencionada'' del malbaratament de l'aigua per part dels pagesos que reguen a manta.La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, destacat l'impuls de la institució amb el sector agroalimentari amb projectes com el de la finca d'experimentació de l'ametller a Maials que ara es complementarà amb un projecte similar en el regadiu de l'olivera. L'àrea regable dels Canals d'Urgell és de 70.000 hectàrees repartides entre la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues. Amb el projecte de modernització es preveu que més de 51.000 hectàrees es podrien regar per gravetat i evitar així el bombatge que comporta molt consum d'energia. La consellera Jordà qualifica el regadiu ''d'estructura d'estat''La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, que ha clausurat la 18a Jornada Reg i Futur, ha qualificat el regadiu i la seva modernització com una ''estructura d'estat'' comparable a la L-9 de Metro. En aquest sentit i respecte a qui ha de finançar l'obra al Canal d'Urgell, Jordà ha assenyalat que ''el Departament hi és'' però ha de ser de la mà de la comunitat de regants. És per això, que ha garantit que el projecte es farà ''acompanyats perquè surti el més rendible possible'' ja que si és molt car, els regants ''no hi podran ser i nosaltres sols tampoc''.

ACN Mollerussa.-La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell vol definir al llarg d'aquest any el pla director del projecte de modernització de la infraestructura. Així ho ha assenyalat el nou president dels regants, Amadeu Ros, que també ha dit que espera poder començar les obres al 2020. La comunitat ja ha contactat amb el Departament d'Agricultura per tirar endavant el projecte que s'encarregarà a Infraestructures i Ros ha demanat que es pugui engegar amb la modernització d'entre 10.000 i 12.000 hectàrees. En paral·lel, també es vol fer una via verda turística al costat de tots els canals de la xarxa de regadiu on sigui possible, respectar l'arbrat i també recuperar les antigues casetes dels canalers.

El nou president dels regants de l'Urgell ha parlat d'aquests terminis durant la 18ena edició de la Jornada Reg i Futur que s'ha celebrat aquest divendres al Teatre de L'Amistat de Mollerussa. Ros ha explicat que la modernització del Canal d'Urgell ha de permetre regar al ''màxim de pressió natural'' i el que no es pugui amb estacions de bombeig. L'objectiu és optimitzar la infraestructura gastant menys aigua i permetent la implantació de nous cultius i empreses a la zona.En aquest sentit, Ros considera que els regants no s'han de fer càrrec del cost econòmic d'aquesta modernització ja que el Canal d'Urgell ''no és un canal qualsevol'' i per tant es tracta d'un ''projecte de país''. És per això que una vegada estigui el projecte definit, els regants ''apretaran'' a l'Administració perquè les obres comencin l'any que ve. Pel que fa al projecte de la via verda en paral·lel a les banquetes del canal, Ros ha dit que es preveu finançar amb fons europeus. En aquest sentit, l'alcalde de Mollerussa, Mar Solsona, ha indicat que l'impuls de les banquetes combina el foment del medi ambient amb el turisme i la salut. Així mateix, ha posat en valor el fet que hi ha entitats locals que hi treballen a favor. En referència a la modernització, Solsona ha dit que confia que aquesta serveixi per fer ''canviar la percepció malintencionada'' del malbaratament de l'aigua per part dels pagesos que reguen a manta.La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, destacat l'impuls de la institució amb el sector agroalimentari amb projectes com el de la finca d'experimentació de l'ametller a Maials que ara es complementarà amb un projecte similar en el regadiu de l'olivera. L'àrea regable dels Canals d'Urgell és de 70.000 hectàrees repartides entre la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues. Amb el projecte de modernització es preveu que més de 51.000 hectàrees es podrien regar per gravetat i evitar així el bombatge que comporta molt consum d'energia.

ACN Les Borges Blanques.-El Consell Comarcal de les Garrigues demana a Territori i Sostenibilitat i a l'Agència Catalana de Residus que paralitzin "immediatament" els tràmits del projecte del dipòsit de residus industrials que es planteja a Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). Mitjançant una moció de rebuig presentada pel grup d'ERC i aprovada per unanimitat, l'entitat comarcal també insta l'Ajuntament de Riba-roja a no autoritzar el projecte presentat per a la seva construcció. Segons el portaveu republicà Josep Cunillera, el projecte del "macroabocador" ha provocat una "inquietud i preocupació" entre els habitants de la comarca, i sobretot als municipis de Bovera, Bellaguarda, la Granadella, els Torms i el Soleràs, "situats entre 12 i 15 quilòmetres del futur abocador".

Cunillera ha remarcat que les Garrigues és una comarca "eminentment rural i amb una economia de base agrària i poc diversificada" la qual treballa per revertir aquesta situació "apostant per un sector primari transformador i que posi en valor els seus productes i la seva qualitat". "Un projecte com l'abocador de residus industrials que es planteja al municipi de Riba-roja xoca frontalment amb la línia marcada i consensuada a la nostra comarca", ha assenyalat el portaveu d'ERC al Consell Comarcal de les Garrigues.Cunillera considera que no es pot admetre que, "un cop més, es plantegi un altre abocador per albergar la brossa de més de mitja Catalunya" prop de les Garrigues. "El sud-oest de Catalunya, i la nostra comarca en especial, ja ha contribuït més que suficientment i hem sigut més que solidaris en acollir infraestructures vinculades a l'energia i residus, ha manifestat. Josep Cunillera que el projecte d'abocador que es planteja a Riba-roja "és contrari a la línia de desenvolupament econòmic consensuada pel gruix dels agents públics i privats que resideixen a la comarca de les Garrigues".

ACN Lleida.-Ipcena ha denunciat davant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) la "destrucció" de vegetació i "l'assecament" d'un tram del riu Corb a la zona de la Vall de Vinaixa, al terme municipal dels Omellons (Garrigues). L'entitat ecologista en responsabilitza el propietari d'una explotació ramadera amb granges porcines qui, segons Ipcena, hauria construït dos pous "il·legals" per poder extreure aigua per a una granja construïda recentment, "malgrat ja tenia un pou autoritzat". Els ecologistes han explicat que, a partir de la seva denúncia, l'ACA va dur a terme una inspecció al lloc. Ipcena reclama l'obertura d'un expedient disciplinari i sancionador al propietari.

El portaveu d'Ipcena, Joan Vàzquez, ha explicat que la finca compta amb un pou autoritzat per la CHE per extreure aigua per al reg i proveir l'explotació ramadera. Tot i això, assegura que el propietari hauria construït uns altres dos pous de forma "il·legal". Un, "amb tubs de formigó d'1,40 metres de diàmetre i una bomba instal·lada en funcionament", i l'altre "soterrat al mig de la llera del riu Corb amb una mànega de color groc que surt del centre de la llera amb el pou cobert a la part superior per passar desapercebut", segons ha assenyalat Vàzquez. L'entitat ecologista assegura que l'aigua que extreuen aquests pous, especialment el de formigó que "es troba en funcionament", hauria provocat l'assecament d'un tram del riu Corb en les immediacions. Així mateix, Vàzquez ha denunciat que la "destrucció" de la zona de vegetació natural humida "afecta a diversos habitats europeus de la Xarxa Natura 2000".Des d'Ipcena han recordat que, tant l'ACA com la CHE, "han d'adoptar les mesures necessàries per fer compatible l'aprofitament amb el respecte del medi ambient i garantir els cabals ecològics o les demandes ambientals previstes a la planificació hidrològica". Però, en els casos "en els quals l'organisme de conca consideri que hi ha un risc greu per al medi ambient, també ha de sotmetre a la consideració de l'òrgan ambiental competent la conveniència d'iniciar el procediment d'avaluació d'impacte ambiental", segons els ecologistes.

ACN Sant Martí de Maldà.-El rector d'Arbeca (Garrigues) investigat pel Vaticà per abusos a menors, Josep Maria Font, hauria fet almenys una missa ahir diumenge a Sant Martí de Maldà (Urgell), tot i que dijous se'l va retirar de tots els pobles on oficiava. Fonts de l'Arquebisbat de Tarragona han explicat a l'ACN que se n'han assabentat aquest dilluns al matí i que la missa l'hauria fet perquè es volia acomiadar dels feligresos. Segons ha avançat el diari Segre, Font també hauria aprofitat per entregar una carta on assegura que és innocent. Des de l'Arquebisbat es recorda que Font ha estat apartat de rector però que continua sent mossèn i per tant pot continuar fent misses però no estar al capdavant d'una parròquia.

Josep Maria Font va presentar la renúncia dimecres passat de rector de les parròquies d'Arbeca, Sant Martí de Maldà, Belianes, Maldà, Nalec, els Omellons, Rocafort de Vallbona i el Vilet, després de fer-se públic que havia estat investigat el 2015 pel Vaticà per un suposat cas de tocaments a menors i va ser apartat durant dos anys. Així mateix, el 2011 l'escola de Cabra del Camp en va demanar l'expulsió en enxampar-lo amb dues menors sobre la falda.

ACN Lleida.-Alcaldes republicans de les comarques de Lleida han creat el moviment 'Ajuntaments sense por' per donar suport de forma organitzada i "transversal" des del món local als líders independentistes empresonats, als alcaldes i ciutadans investigats o encausats "per defensar la via pacífica per assolir la independència". Donen suport a les mobilitzacions anunciades per l'ANC i Òmnium davant el judici per l'1-O però també preveuen emprendre accions de caire "legal" en defensa d'aquestes persones i per "internacionalitzar" la judicialització de la política catalana. De moment, el moviment agrupa una quarantena de batlles, la majoria lleidatans, d'ERC i independents, però aspira a sumar-ne d'altres indrets del país i de diferents formacions polítiques.

El moviment 'Ajuntaments sense por' neix amb la voluntat "d'estar al costat de cada ajuntament, de cada persona represaliada i al costat dels companys empresonats i judicialitzats il·legalment" per "defensar la via democràtica i pacífica per assolir la independència", segons afirma el manifest que s'ha presentat aquest dilluns a Lleida i al quals s'han adherit, inicialment, una quarantena d'alcaldes. Aquests alcaldes asseguren no sentir-se representats per la resposta de les entitats municipalistes davant el judici als líders independentistes i de les investigacions i acusacions contra electes municipals per haver col·laborat amb la celebració del referèndum de l'1-O, actuacions judicials davant les quals "no volen restar "impassibles. Així, han posat d'exemples casos com els dels alcaldes d'Alcarràs, Celrà, Sabadell o Verges. "El gran bastió de nostre moviment sempre ha estat la seva força municipal" i, per tant, "en plena onada repressiva i lluny de fotos de dies històrics, ens necessitem més que mai", ha manifestat l'alcaldessa de Camarasa, Elisabet Lizaso. En la presentació d''Alcaldes sense por', els batlles que en formen part han deixat clar que "la defensa no pot ser només reactiva" sinó que "ha de ser proactiva i, sobretot, activa, des del civisme i el pacifisme" i, per això, han dit que no es limitaran "només a donar suport als represaliats", segons ha assenyalat l'alcalde de la Fuliola (Urgell), Eduard Piera. El moviment "entoma" les mobilitzacions anunciades per l'ANC i Òmnium Cultural coincidint amb l'inici del judici per l'1-O. Però també preveu emprendre accions de caire "legal" en defensa dels alcaldes, electes i independentistes investigats i encausats, i altres per "internacionalitzar" la "judicialització" de la política catalana, segons ha exposat Piera. Els alcaldes que participen en aquest moviment han deixat clar que ho fan a títol personal i no com a ajuntament, així com el seu suport a les accions que puguin portar a terme des d''Alcaldes sense por', i que, de moment, no han volgut avançar. Elisabet Lizaso ha explicat que el manifest ja compta amb una quarantena d'alcaldes adherits, una trentena dels quals són lleidatans. Malgrat que tots ells són d'ERC o independents, la voluntat és sumar al moviment també batlles d'altres formacions polítiques i d'arreu del país.

ACN Bellaguarda.-La Guàrdia Civil va destruir aquest dijous una granada de morter de 105 mil·límetres de la Guerra Civil que un veí de Bellaguarda (Garrigues) va localitzar en una finca agrícola del municipi. Efectius del Grup Especialista en Desactivació d'Explosius (Gedex) del cos es van desplaçar fins al lloc per tal de retirar el projectil d'artilleria, que posteriorment van traslladar a una zona segura on van procedir a la seva destrucció. Des de la Guàrdia Civil, recomanen que si alguna persona es troba algun objecte que podria ser un artefacte explosiu, incendiari o pirotècnic no tocar-lo ni moure'l i posar-se en contacte amb el cos.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/826654/l-ajuntament-d-arbeca-acusa-un-grup-de-joves-de-destrossar-el-local-que-els-hi-havia-retir https://directe.larepublica.cat/acn/826654/l-ajuntament-d-arbeca-acusa-un-grup-de-joves-de-destrossar-el-local-que-els-hi-havia-retir Wed, 06 Feb 2019 17:07:25 +0100

ACN Arbeca.-Un grup de joves d'Arbeca (Garrigues) ha destrossat, suposadament, el local que l'Ajuntament els hi havia retirat feia dos dies, per mala praxis. Segons ha informat el consistori, els fets han tingut lloc aquest dimecres a la matinada, i aquest matí s'ha presentat una denúncia als Mossos d'Esquadra, que han aixecat acta de l'estat de les instal·lacions. Així mateix, des de l'Ajuntament s'ha facilitat a la policia els nomes dels suposats causants de la destrossa. El local de l'Associació de Joves d'Arbeca es va inaugurar l'any 2011 i va ser llargament reivindicat. Va costar 52.000 euros i disposava de lavabos, climatització i una sala de 80 metres quadrats que ha quedat totalment destruïda.

La inversió del local va ser sufragada pel Departament de Joventut i fons propis de l'Ajuntament d'Arbeca. Des del consistori s'ha condemnat rotundament aquest acte que consideren que demostra ''una mancança educacional i fins i tot mental d'alguns joves''. Així mateix, també apunten que la majoria dels suposats autors de les destrosses són majors d'edat i per això preveuen ''actuar en conseqüència''.

ACN Arbeca \/ Belianes.-Els veïns d'Arbeca (Garrigues) i Belianes (Urgell) han rebut amb sorpresa i decepció la notícia que el seu rector, Josep Maria Font, és un dels dos investigats pel Vaticà per suposats abusos a menors. Ningú tenia coneixement dels antecedents del capellà que han definit com una ''bona persona, amable i que s'hi podia parlar amb confiança''. Font ha oficiat una darrera missa aquest dimecres a les deu del matí a la parròquia de Belianes i després ha marxat. Al cap d'una estona s'ha donat a conèixer la seva renúncia al càrrec de les parròquies on desenvolupava les seves tasques. Des de l'Ajuntament d'Arbeca han apuntat que els pares dels nens que fan catequesi estan ''preocupats'' si bé les classes les fan catequistes i el mossèn només hi passava de tant en tant.

Arbeca i Belianes, dos dels municipis al càrrec del rector Josep Maria Font, s'han llevat aquest dimecres amb el rebombori mediàtic de les informacions sobre la investigació del Vaticà per suposats a busos a menors. La tinent d'alcalde d'Arbeca, Mireia Navès, ha assegurat que no tenien coneixement de res i que se'n van assabentar de tot ahir dimarts quan va sortir a la premsa. Està previst que l'equip de govern abordi la qüestió en una reunió aquest vespre i també demanar tota la informació que hi hagi sobre el cas a l'arquebisbat de Tarragona. En qualsevol cas, Navès ha remarcat que tindran ''tolerància zero'' amb aquest tema i ha afegit que si es confirma tot plegat, declararan al mossèn ''persona non grata''.D'altra banda, la tinent d'alcalde ha reconegut que els pares dels set o vuit nens que fan catequesi estan ''preocupats'' tot i que les responsable de donar les lliçons religioses als infants són catequistes. El mossèn només ''hi passava de tant en tant'' però no hauria estat mai sol amb els nens, ha afegit.L'Antonio Balcells és un veí d'Arbeca que viu just al davant de la parròquia de Sant Jaume Apòstol i ha assegurat que sempre havia considerat al mossèn com una ''bona persona i amable''. En aquest sentit, ha manifestat sorpresa per les notícies que el vinculen a abusos a menors i ha lamentat que ''no comptava amb això'' ja que és una persona que ''és el que és, i el que representa''.''Els capellans tenen necessitats, se'ls ha de deixar casar''A Belianes un grup de dones que han assistit a la darrera missa que ha oficiat el mossèn comentava els fets al bar del poble i també han manifestat la seva sorpresa. La Ramona ha assenyalat que la informació els ha caigut com una ''bomba'' ja que el mossèn és ''molt bona persona i s'hi podia parlar amb confiança''. La mateixa testimoni ha opinat que als capellans caldria deixar-los casar, formar una família i poder ''fer l'amor'', ja que ''tenen necessitats i això no és cap pecat''.

ACN Lleida.-La Denominació d'Origen Protegida (DOP) Les Garrigues ha donat llum verda a ampliar la seva extensió territorial cap a municipis que no en formen part de les Garrigues, l'Urgell i el Segrià, i també preveu incorporar-ne algun del Pla d'Urgell i la Segarra, tots ells limítrofs amb l'actual àrea geogràfica, segons ha pogut saber l'ACN. En concret, la proposta, aprovada per una majoria àmplia de les cooperatives i molins que integren la DOP, vol sumar disset nous termes municipals d'aquestes cinc comarques. El nou projecte d'ampliació és menys ambiciós que el plantejat ara fa quatre anys per la DOP, que preveia doblar la superfície actual. Per poder tirar endavant, la proposta haurà rebre ara el vistiplau del Departament d'Agricultura i, posteriorment, els del Ministeri i de la Unió Europea.

La proposta d'ampliació, que compta amb el suport d'un 80% de cooperatives i molins, suposaria ampliar l'actual àrea geogràfica de la DOP Les Garrigues amb disset nous municipis limítrofs, que tots ells sumen unes 30.000 hectàrees de cultius agraris, dels quals unes 800 són d'olivera, segons ha explicat el president de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau. La denominació d'origen protegida compta actualment amb una superfície d'unes 30.000 hectàrees d'aquest cultiu repartides entre 48 municipis de la comarca de les Garrigues, del sud del Segrià i l'Urgell.L'objectiu de l'ampliació és incrementar el volum d'oli d'oliva que produeix la denominació d'origen protegida lleidatana i que actualment se situa, de mitjana, en els 4 milions de quilos d'oli anuals, sempre "garantint la qualitat del producte". Amb la incorporació dels disset nous termes municipals, la DOP confia poder assolir en un futur entre els sis i set milions. Cal tenir en compte que bona part dels termes d'aquestes poblacions que preveu sumar la denominació d'origen compten amb zones regades pel Segarra-Garrigues, segons ha remarcat Dalmau.La proposta arriba després de l'estudi que ha dut a terme el Consell Regulador de la DOP Les Garrigues en què s'han analitzat diferents aspectes del territori cap al qual es vol ampliar com ara el sòl, les plantacions o la qualitat de l'oli que s'hi produeix, entre altres, segons ha explicat el president de la denominació d'origen.La DOP Les Garrigues presentarà el projecte d'ampliació al Departament d'Agricultura que l'haurà d'avalar i traslladar-lo al Ministeri d'Agricultura, qui al seu torn, l'haurà d'elevar a la Unió Europea per tal que pugui obtenir l'aprovació definitiva, tràmits que podrien entre un any i mig i dos anys, segons ha assenyalat Enric Dalmau. La nova proposta d'ampliació de la DOP Les Garrigues és menys ambiciosa que la platejada el 2015, la qual preveia doblar l'actual superfície abastant 106 municipis de les Garrigues, l'Urgell, el Segrià, el Pla d'Urgell, la Segarra i també de la Noguera, 58 més que els actuals. El projecte finalment es va retirar davant la controvèrsia i les discrepàncies que va generar al territori.

ACN Albatàrrec.-Els Mossos d'Esquadra han tret cap a les set de la tarda el cos sense vida trobat dins del vehicle de la veïna de 39 anys de Les Borges Blanques, localitzat aquest diumenge a la tarda dins el canal de Seròs, a l'altura d'Albatàrrec (Segrià). Tot apunta que el cadàver seria el de la professora d'un institut de la capital del Segrià desapareguda la matinada de dissabte ja que coincidiria amb la descripció física facilitada per la família així com la roba que duia quan va desaparèixer. Caldrà esperar, però, fins que se li practiqui l'autòpsia, demà dilluns, per confirmar oficialment la identitat del cadàver. Està previst que demà al matí es reprenguin els treballs per treure el vehicle de dins el canal.

(Aquesta actualització inclou que la funerària s'ha endut el cos sense vida trobat al cotxe dins del canal de Seròs, a Albatàrrec)La dona desapareguda va sortir a sopar amb companyes de feina divendres a la nit i posteriorment van anar a una discoteca de la capital del Segrià. Va marxar amb el seu vehicle per tornar cap a casa. Els seus familiars van denunciar la seva desaparició dissabte perquè no sabien res d'ella.Segons les primeres informacions, el senyal del mòbil de la dona va desaparèixer pocs minuts després de marxar, a uns 500 metres de la discoteca. Des de dissabte a la tarda, efectius dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers de la Generalitat treballaven en la recerca de la dona. De fet, aquest diumenge s'han fet batudes amb la participació de veïns dels dos municipis.

ACN Lleida.-Els Mossos d'Esquadra han localitzat dins del Canal de Seròs al seu pas per Lleida el vehicle de la dona de 39 anys de les Borges Blanques (Garrigues) desapareguda des de divendres a la nit. Segons han confirmat a l'ACN fonts pròximes al cas, dins del cotxe hi ha un cos sense vida i la policia catalana està verificant si la identitat del cadàver és la de la desapareguda. La dona va sortir a sopar amb companyes de feina divendres a la nit i posteriorment van anar a una discoteca de la capital del Segrià. Va marxar amb el seu vehicle per tornar cap a casa. Els seus familiars van denunciar la seva desaparició dissabte perquè no sabien res d'ella.

Segons les primeres informacions, el senyal del mòbil de la dona va desaparèixer pocs minuts després de marxar, a uns 500 metres de la discoteca. Des de dissabte a la tarda, efectius dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers de la Generalitat treballaven en la recerca de la dona. De fet, aquest diumenge s'han fet batudes amb la participació de veïns dels dos municipis.

ACN Les Borges Blanques.-Els Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat treballen des de dissabte a la tarda en la recerca d'una dona de 39 anys de les Borges Blanques (Garrigues). La desapareguda va sortir de festa divendres a la sala Manolita de Lleida i posteriorment va agafar el seu vehicle per tornar cap a casa. Els seus familiars van denunciar la seva desaparició aquest dissabte perquè no sabien res d'ella. La recerca se centra en els camins que van de les Borges Blanques a Lleida, on es fan diverses batudes amb la participació de veïns dels dos municipis. En el dispositiu d'aquest diumenge hi treballen un helicòpter, efectius de seguretat ciutadana i dels ARRO dels Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat hi han destinat un helicòpter i tres dotacions terrestres.

Segons les primeres informacions, la dona desapareguda està casada i té dos fills. Treballa com a mestra en un institut de Lleida. Va sortir a sopar amb les companyes de feina divendres a la nit i després van anar a fer un beure a la Sala Manolita. L'última vegada que la van veure va ser cap a les quatre de la matinada de dissabte, quan marxava amb el seu cotxe, en direcció al camí vell d'Albatàrrec. Segons les primeres investigacions, el senyal del mòbil de la dona va desaparèixer pocs minuts després de marxar, a uns 500 metres de la discoteca.Dispositiu de recercaEls Bombers han fet una crida a la població per participar, aquest diumenge, en un dispositiu de recerca. S'ha citat la gent a les nou del matí al parc de Bombers de les Borges Blanques. Un cop allà i fet el recompte dels voluntaris, unes 200 persones, han distribuït la zona on buscar, des de les Borges Blanques, fins a Lleida.S'han repartit plànols de la zona amb quadrícules marcades. Els voluntaris s'han dividit en grups d'entre tres i cinc persones i a cada grup se li ha assignat una zona, des de camins i carreteres fins a camps. Un dels voluntaris, el Daniel Gros, ha explicat a l'ACN que els han encarregat una zona dels voltants de Juneda. En arribar, han aparcat el cotxe i han decidit anar caminant ja que és una zona oberta amb bardisses. Hi ha anat acompanyat de tres persones més.

ACN Les Borges Blanques.-Els Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat treballen des de dissabte a la tarda en la recerca d'una dona de 39 anys de les Borges Blanques (Garrigues). La desapareguda va sortir de festa divendres a la sala Manolita de Lleida i posteriorment va agafar el seu vehicle per tornar cap a casa. Els seus familiars van denunciar la seva desaparició aquest dissabte perquè no sabien res d'ella. La recerca se centra en els camins que van de les Borges Blanques a Lleida, on es fan diverses batudes amb la participació de veïns dels dos municipis. En el dispositiu d'aquest diumenge hi treballen un helicòpter, efectius de seguretat ciutadana i dels ARRO dels Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat hi ha destinat un helicòpter i tres dotacions terrestres.

Segons els Bombers, per ara no s'ha trobat el vehicle de la desapareguda i la "recerca és àmplia".

ACN Les Borges Blanques.-Un incendi afecta des d'aquest diumenge a la matinada una planta solar termoelèctrica de les Borges Blanques (Garrigues). El foc ha començat a les 2.51 hores a l'empresa Termosolar Borges, situada entre la carretera de Juneda i Castelldans. Fins al lloc s'han desplaçat una desena de dotacions dels Bombers de la Generalitat que han donat el foc per controlat a les 4.24 hores. Les flames han afectat les conduccions d'oli. Un cop s'ha consumit l'oli, s'ha pogut reduir substancialment l'incendi. Els efectius han sectoritzat la zona afectada pel foc i 6 dotacions treballen per protegir la resta d'instal·lacions.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/825903/l-ajuntament-de-les-borges-blanques-diu-que-s-ha-retirat-el-niu-de-l-esglesia-per-protegir https://directe.larepublica.cat/acn/825903/l-ajuntament-de-les-borges-blanques-diu-que-s-ha-retirat-el-niu-de-l-esglesia-per-protegir Thu, 31 Jan 2019 20:36:45 +0100

ACN Borges Blanques.-L'Ajuntament de les Borges Blanques ha respost les crítiques dels ecologistes explicant que s'ha retirat el niu de cigonyes que hi havia a l'església a petició de la parròquia i amb l'autorització de la Generalitat. Fonts municipals han explicat a l'ACN que la parròquia va demanar ajuda a l'Ajuntament perquè el niu causava humitats i afectava el campanar. A més, segons els tècnics municipals, hi havia un "risc greu" per les persones ja que pesava 700 quilos i podia caure. El consistori lamenta la campanya de "desprestigi" que asseguren que el portaveu d'Ipcena, Joan Vázquez, fa de l'equip de govern, fonamentada en "mentides" i "fets trets de context".

"No anem en contra de les cigonyes sinó a protegir les persones i el patrimoni", expliquen des de l'Ajuntament. A més, destaquen que ja hi ha cigonyes al niu instal·lat al cementiri per substituir el del campanar i que el canvi s'ha fet respectant que actualment no és època de criança.

ACN Borges Blanques.-L'entitat ecologista Ipcena presentarà demà divendres un escrit al departament de Territori per denunciar que l'Ajuntament de les Borges Banques ha retirat el niu de cigonyes de que hi havia a l'església. Considera l'acció "injustificada" i recorda que el consistori no és el propietari de l'església. Insisteixen que la cigonya és una espècie protegida i defensen que el niu no suposava cap amenaça per la integritat de l'edifici.

Ipcena assegura que la decisió de retirar el niu s'ha pres argumentant que només servia per una parella d'exemplars i que com a compensació, es muntarà un niu al recinte del cementiri. Els ecologistes critiquen el que consideren una "actitud permisiva" de l'administració i una decisió "arbitrària" i recorden que les dues cigonyes feia anys que vivien al campanar i que el més probable és que hi tornin a refer el seu niu.

ACN El Soleràs.-Les famílies de les primeres víctimes de la Guerra Civil identificades de la fossa comuna del Soleràs han enterrat aquest diumenge els seus familiars. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha assistit als funerals i ha fet una crida a la gent que pugui tenir "indicis" de familiars desapareguts i víctimes del Guerra que participin del Programa d'identificació genètica. Capella ha dit que "s'ha tancat el dol" i ha anunciat al Cementiri Vell que hi haurà un espai de memòria per homenatjar les víctimes. A Catalunya, segons el Departament de Justícia hi ha 505 fosses localitzades i se n'han obert 38, 14 de les quals durant l'últim any.

El Departament de Justícia ha entregat a les respectives famílies les restes de les quatre primeres víctimes identificades amb el Programa d’identificació genètica. Estaven enterrades a la fossa del Soleràs (les Garrigues), situada al cementiri vell. La consellera Ester Capella, que ha assistit als funerals, ha anunciat també que el Govern instal·larà durant aquesta legislatura un espai de memòria al cementiri vell, on hi havia la fossa. Serà un monument que servirà d’homenatge a les persones que hi van ser enterrades, però que també disposarà d’un dipòsit per acollir les restes que s’hi van trobar, convenientment classificades i a l’espera de ser identificades.Els quatre identificats són Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles. Els tres primers eren civils veïns del poble, que van morir entre el 25 i el 27 de desembre de 1938 a causa de les bombes franquistes. Josep Moles era un soldat republicà originari de Vimbodí (la Conca de Barberà) que va desaparèixer el desembre de 1938. Va combatre al Front del Segre i va morir d’un tret al cap. En l'acte, entre els familiars, Maria Moles, filla de Josep Moles, ha explicat que per la seva mare i per la família ha estat un "martiri" tot el temps sense saber del seu pare. Moles ha afegit que va ser ella la que va fer-se les mostres d'ADN que han determinat que el seu pare estava enterrat a la fossa del Soleràs. Moles va sol·licitar la recerca del seu pare l’any 2008. El creuament genètic, en aquest cas, s’ha fet amb les 2.000 mostres de què disposa el cens.Un altre dels familiars presents a l'acte ha estat el besnét de Ramon Jové, Jordi Jové, que ha explicat que sabien que el seu besavi era al Soleràs i ha detallat que no s'imaginaven que hi hagués "tantes persones" en aquesta fossa. "Estem contents", ha manifestat. Un altre dels relats és el de la Marcelina Gil, que amb el seu germà ha pogut aquest diumenge enterrar la seva àvia. "Ens van dir que l'havien posat a la fossa, de nit, en un llençol perquè no la podien portar el cementiri nou", ha explicat. Tot i que la Marcelina assegura que al cementiri vell, on hi ha la fossa, "ja no s'hi posava gent, llavors, no la van poder pujar al nou", pels bombardejos. Tres dels veïns del Soleràs han estat enterrats al cementiri nou aquest diumenge i el soldat republicà, Josep Moles, serà enterrat al poble de la família, a l'Espluga de Francolí. La fossa del Soleràs es va obrir l’estiu del 2017 gràcies al Pla de fosses, que permet al Govern fer excavacions d’ofici. S’hi van trobar un total de 146 persones. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya en nombre d’individus trobats. A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades i se n’han obert 38, 14 de les quals durant l’últim any. El Departament de Justícia calcula que hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses.

ACN El Soleràs.-Les famílies de les primeres víctimes de la Guerra Civil identificades de la fossa comuna del Soleràs han enterrat aquest diumenge els seus familiars. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha assistit als funerals i ha fet una crida a la gent que pugui tenir "indicis" de familiars desapareguts i víctimes del Guerra que participin del Programa d'identificació genètica. Capella ha dit que "s'ha tancat el dol" i ha anunciat al Cementiri Vell que hi haurà un espai de memòria per homenatjar les víctimes. Es tracta en total de tres veïns del Soleràs, Leandro Preixens, Ramon Jové i Maria Teresa Mir, que han estat enterrats al cementiri nou del municipi. El quart és Josep Moles, soldat republicà, originari de Vimbodí i que serà enterrat al municipi de la seva família, a l'Espluga de Francolí. La seva filla, Maria Moles, ha explicat que fins ara per la seva mare i per la tota la família la situació havia estat un "martiri". A la fossa del Soleràs, que es va obrir l'estiu de 2017, s'hi van trobar 146 persones. A Catalunya, segons el Departament de Justícia hi ha 505 fosses localitzades i se n'han obert 38, 14 de les quals durant l'últim any.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/824436/rene-fa-efectiva-la-renuncia-a-la-presidencia-del-pdecat-a-lleida-i-l-assumeix-provisional-21 https://directe.larepublica.cat/acn/824436/rene-fa-efectiva-la-renuncia-a-la-presidencia-del-pdecat-a-lleida-i-l-assumeix-provisional-21 Mon, 21 Jan 2019 21:13:51 +0100

ACN Lleida.-L'expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha presentat la seva renúncia a la presidència del PDeCAT a la vegueria de Lleida per "responsabilitat" i per "no voler ser excusa de ningú perquè faci el que cregui que ha de fer". Tot i això ha dit que continuarà formant part de l'executiva del partit a Lleida mentre la presidència passa a assumir-la provisionalment la direcció nacional del PDeCAT, al menys, fins després de les municipals. Joan Reñé ha atribuït a un "amotinament" el fet que alguns militants hagin qüestionat la seva presidència i la continuïtat en l'executiva de la vegueria. La renúncia de Reñé arriba després de la seva detenció l'octubre passat per suposada corrupció en el marc de l'operació 'Boreas'. D'altra banda, Joan Reñé ha assegurat que continuarà com a diputat a la Diputació de Lleida i que està "valorant molt seriosament" tornar a optar a l'alcaldia de Fondarella (Pla d'Urgell).

Joan Reñé ha presentat aquesta tarda la seva renúncia a la presidència del PDeCAT a Lleida durant la reunió de l'executiva territorial del partit i que també ha comptat amb la participació del secretari d'organització del PDeCAT, Ferran Bel. El fins ara president ha dit que ha pres aquesta decisió per "responsabilitat" i per "la voluntat que el projecte del PDeCAT segueixi tenint la mateixa vigència i viabilitat" davant la proximitat de les eleccions municipals. Però també ha afirmat que ho ha fet perquè no vol ser "excusa de ningú" perquè "cadascú faci el que cregui que ha de fer lliurement, honestament i responsablement" i que això no vagi lligat "al fet que jo sigui o no president del partit a la vegueria". Reñé ha assegurat que "centenars d'alcaldes, regidors i associats" li han demanat que continuï al partit i continuï ostentant la presidència" però també ha reconegut l'existència "d'un grup de persones que, de forma subjectiva, han posat en qüestió" la seva continuïtat al capdavant del PDeCAT a Lleida, així com a l'executiva del partit a la vegueria. "Respecto les opinions de tothom però penso que forma part més d'un amotinament que no sé entendre" tenint en compte que "el partit té uns estatuts que són vigents" i que "cal respectar". "Totes les qüestions que es tenen que discernir i resoldre s'han de fer en base als òrgans del partit i en base als principis i postulats de la mateixa direcció nacional que els estatuts fan possible", ha defensat. Ferran Bel ha explicat que, davant la proximitat de les municipals, serà la direcció nacional del PDeCAT qui assumeixi la vacant en la presidència del partit a Lleida que deixa Reñé, al menys, fins passades les eleccions del maig. "Al mes de juny farem eleccions perquè tots els associats del territori puguin escollir la persona que assumirà la presidència del partit a la vegueria de Lleida", ha detallat Bel.De totes maneres, l'executiva del PDeCAT a la vegueria de Lleida continuarà estan integrada que per les mateixes persones escollides fa dos anys pels associats, inclòs Joan Reñé. "Per respecte a ells, l'executiva segueix d'una forma democràtica fins que siguin els associats els que decideixin si aquesta es canvia o no, en unes properes eleccions", ha manifestat Reñé. En aquest sentit, ha dit que, tot i deixar la presidència, "seguiré participant i treballant per fer possible que el projecte del PDeCAT tingui viabilitat, vigència i èxit en les pròximes municipals". "El projecte del PDeCAT és el projecte del partit en el qual crec i en el qual he cregut des de fa molts anys, abans com a Convergència", ha sentenciat Joan Reñé. Per la seva banda, el secretari d'organització del PDeCAT, Ferran Bel, ha volgut agrair "la feina i comprensió" de tots els associats del PDeCAT a la vegueria de Lleida "per resoldre una situació com la que tenim i davant la proximitat de les municipals en què tenim centrada l'atenció". Segons Bel, la renúncia de Reñé "ha estat una decisió que pren el fins ara president, que ens comunica i que veiem bé i creiem que és la millor solució", ha afirmat. "És una qüestió de tornar a reactivar la vida del PDeCAT a la vegueria de Lleida" tot i deixar clar que "no ha parat mai" perquè "ha seguit treballant" per "presentar el màxim nombre de candidatures, que ens permetin tornar a guanyar a la majoria de comarques i a tota la vegueria", el principal objectiu que té la formació al territori en aquests moments, segons ha manifestat Ferran Bel.La renúncia de Reñé a la presidència del PDeCAT de Lleida arriba després que a mitjans de desembre, el sector crític designés els alcaldes d'Albesa i Puigverd d'Agramunt, Antoni Balasch i Joan Eroles, al seu lloc. La mesura va ser desautoritzada per dirigents del PDeCAT que van amenaçar amb expedientar els crítics si s'incomplien els estatuts del partit i fins ara Reñe havia mantingut la presidència tot i que amb nul·la activitat des que va ser detingut l'octubre i va deixar el càrrec de president de la Diputació de Lleida. René mantindrà l'escó a la Diputació de Lleida i es planteja "seriosament" tornar a opatr a l'alcaldia de FondarellaFinalment, Joan Reñé ha expressat la seva voluntat de mantenir l'escó a la Diputació de Lleida fins al final del mandat "per respecte a la confiança que m'han donat les persones del partit judicial de Lleida per al qual sóc representant a la institució". També ha dit que està valorant "seriosament" tornar a optar a l'alcaldia de Fondarella i que "provablement serà així" perquè "moltíssima gent del poble, del Pla d'Urgell i de les comarques de Lleida m'ho estan demanant".

ACN Lleida.-L'expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha presentat la seva renúncia a la presidència del PDeCAT a la vegueria de Lleida per "responsabilitat" i per "no voler ser excusa per a ningú perquè faci el que cregui que ha de fer". Tot i això ha dit que continuarà formant part de l'executiva del partit a Lleida mentre la presidència passa a assumir-la provisionalment la direcció nacional del PDeCAT, al menys, fins després de les municipals. Joan Reñé ha atribuït a un "amotinament" el fet que alguns militants hagin qüestionat la seva presidència i la continuïtat en l'executiva de la vegueria. La renúncia de Reñé arriba després de la seva detenció l'octubre passat per suposada corrupció en el marc de l'operació 'Boreas'. D'altra banda, Joan Reñé ha assegurat que continuarà com a diputat a la Diputació de Lleida i que està "valorant molt seriosament" tornar a optar a l'alcaldia de Fondarella (Pla d'Urgell).

]]>