<?xml version="1.0" encoding="UTF8"?>
<rss version="2.0"
 xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
 xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 xmlns:admin="http://webns.net/mvcb/">
	<channel>
		<title>directe!cat - ACN</title>
		<description>Informació amb independència - Agència Catalana de Notícies</description>
		<link>https://directe.larepublica.cat/acn</link>
		<language>ca</language>
		<image><title>ACN</title><link>https://directe.larepublica.cat/acn</link><url>https://directe.larepublica.cat/img/contingut/acn.jpg</url></image>
		<managingEditor>diari@directe.cat</managingEditor>
			<item>
				<title>Una exposició a Olot reflexiona sobre les càrregues policials en la història a partir del quadre de Ramon Casas</title>
				<category>cultura</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/832384/una-exposicio-a-olot-reflexiona-sobre-les-carregues-policials-en-la-historia-a-partir-del--21</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/832384/una-exposicio-a-olot-reflexiona-sobre-les-carregues-policials-en-la-historia-a-partir-del--21</link>
				<pubDate>Wed, 20 Mar 2019 14:50:49 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Està comissariada per Enric Calpena i Joan Carreras i es podrà visitar al Museu de la Garrotxa fins al 18 d'agost<br /><br />
            <p>ACN Olot.-"La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble" es podrà visitar al Museu de la Garrotxa d'Olot a partir del 23 de març. Aquest 2019 fa cent anys que l'estat espanyol va autoritzar la cessió a dipòsit del quadre 'La Càrrega' del pintor olotí Ramon Casas, un símbol de la lluita de les classes malgrat haver-la pintat des de la "neutralitat ideològica". Comissariada per l'historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras, l'exposició inclou una part de divulgació de l'obra (exposada al mateix museu) i una altra on s'explica que, malgrat el pas del temps i l'evolució de les tècniques repressives, el concepte de càrrega contra tota mena de protestes continua essent el mateix. Apareixen protestes de diferents punts del món i també càrregues de l'1-O a Catalunya, entre d'altres. Es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any.</p>
            <p>El 17 de desembre del 1919 es va autoritzar per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre 'La Càrrega' del pintor olotí Ramon Casas al llavors anomenat Museu Biblioteca d'Olot. Aquell quadre i tres més d'autors catalans van poder retornar a la capital de la Garrotxa després que l'escultor olotí Miquel Blay i l'Ajuntament d'Olot van saber aprofitar el "poc interès" que l'emblemàtic quadre de Casas havia despertat al Museu Nacional d'Art Modern i al govern espanyol. Així ho ha recordat la directora dels Museus d'Olot, Montse Mallol, tot recordant que l'obra havia generat tanta "incomoditat" a Madrid per la temàtica que no s'havia exposat mai al públic. Cent anys després, el quadre de Casas s'ha convertit en una imatge iconogràfica de la lluita de les classes si bé aquesta no va ser mai la intenció de l'autor, a qui s'ha reconegut sobretot pels retrats que va fer a la burgesia catalana. Segons Mallol, el va pintar des de la "neutralitat ideològica" i agafant com a temàtica les grans mobilitzacions a Barcelona del 1902. En primer pla, es veu un Guàrdia Civil a dalt del cavall amb un sable a la ma i als peus de l'animal un home estirat a terra. I en segon pla, una protesta amb alguns agents més en posició de carregar. A partir d'aquest quadre, la mostra inclou una primera part centrada en contextualitzar i en divulgar detalls poc coneguts d'aquesta obra que s'exposa a la tercera planta del mateix Museu de la Garrotxa. Així per exemple, s'explica que des del 1997 el quadre ja no ha sortit més perquè hi ha risc de malmetre's. El procés de restauració del 1957 va donar massa rigidesa a la tela i això fa impossible que es pugui desmuntar sense riscos. Les càrregues en 200 anys d'històriaA la segona part, el visitant s'endinsarà en el concepte de càrregues policials al llarg de la història. I ho farà primer obrint una cortina amb la imatge de persones manifestant-se amb les mans enlaire per després topar-se amb una segona cortina amb  tot d'antiavalots en primer pla. Un dels comissaris de la mostra, Enric Calpena, ha explicat que han volgut transmetre la sensació de "por" que un pot sentir quan es té a poca distància els agents que estan a punt de carregar contra els manifestants. En aquest espai hi ha una selecció de treballs artístics i fotogràfics de diferents càrregues policials des del segle XVIII fins a l'actualitat. El missatge que es vol transmetre, segons els impulsors, és que les tècniques repressives han anat evolucionant –des dels sabres fins a gasos lacrimògens- però que el concepte de "càrrega" segueix essent la mateixa. "Tots busquen provocar aquesta por i transmetre que l'Estat és propietari real del carrer i que per tant quan el ciutadà l'ocupa ho fa de préstec", ha afirmat el comissari.  Així per exemple, hi ha instantànies del xoc entre policies i manifestants a Irlanda, Sud-àfrica, Veneçuela, Turquia, Itàlia o França en diferents moments de la història arribant fins i tot a les protestes dels 'armilles grogues'. De Catalunya,  s'han inclòs fotografies de les càrregues a Barcelona del 1970 o d'una càrrega de mossos a plaça Catalunya de Barcelona el 2011. En una projecció audiovisual, també hi ha alguns fragments de les càrregues de l'1-O. Segons el comissari, no es tracta d'una exposició sobre els fets de l'1-O però sí que s'ha volgut recollir aquell moment perquè formen part de l'"imaginari" de la ciutadania al marge de qualsevol lectura política. La mostra inclou també la representació "volgudament naïf" d'una trentena d'antiavalots dibuixats amb els respectius uniformes que porten en funció de cada país. Estan representats amb una imatge similar a una joguina de playmobil. L'objectiu final, segons Calpena, és que el visitant reflexioni sobre el concepte de càrregues i les diferents formes artístiques amb les que s'ha representat."La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble" s'inaugurarà aquest dissabte i es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any. També s'inclou un programa d'activitats paral·leles, com ara una exposició de les versions del quadre de 'La Càrrega' feta per diversos artistes locals o la mostra '55 urnes per la llibertat' que ja s'ha vist a altres poblacions.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Una exposició a Olot reflexiona sobre les càrregues policials en la història a partir del quadre de Ramon Casas</title>
				<category>cultura</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/832335/una-exposicio-a-olot-reflexiona-sobre-les-carregues-policials-en-la-historia-a-partir-del-</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/832335/una-exposicio-a-olot-reflexiona-sobre-les-carregues-policials-en-la-historia-a-partir-del-</link>
				<pubDate>Wed, 20 Mar 2019 12:46:05 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Està comissariada per Enric Calpena i Joan Carreras i es podrà visitar al Museu de la Garrotxa fins al 18 d'agost<br /><br />
            <p>ACN Olot.-"La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble" es podrà visitar al Museu de la Garrotxa d'Olot a partir del 23 de març. S'ha fet ara perquè aquest 2019 fa cent anys que l'estat espanyol va autoritzar la cessió a dipòsit del quadre 'La Càrrega' del pintor olotí Ramon Casas,  un símbol de la lluita de les classes malgrat haver-la pintat des de la "neutralitat ideològica". Comissariada per l'historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras, l'exposició inclou una part de divulgació de l'obra (exposada al mateix museu) i una altra on s'explica que, malgrat el pas del temps i l'evolució de les tècniques repressives, el concepte de càrrega als carrers contra tota mena de protestes i reivindicacions continua essent el mateix. Es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any.</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Prova pilot al mercat setmanal d'Olot per convertir-se en el primer de Catalunya lliure de bosses de plàstic</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/832035/prova-pilot-al-mercat-setmanal-d-olot-per-convertir-se-en-el-primer-de-catalunya-lliure-de</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/832035/prova-pilot-al-mercat-setmanal-d-olot-per-convertir-se-en-el-primer-de-catalunya-lliure-de</link>
				<pubDate>Mon, 18 Mar 2019 14:49:21 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Catorze parades de fruita i planter començaran a repartir-ne de biodegradables a finals d'abril<br /><br />
            <p>ACN Olot.-Olot vol tenir el primer mercat setmanal de Catalunya lliure de bosses de plàstic. Per això, amb la voluntat d'avançar cap a aquest objectiu, a finals d'abril s'engegarà una prova pilot on hi participaran catorze parades, que començaran a repartir bosses biodegradables. Sobretot són parades de fruita i verdura, però també n'hi ha dues de planter i una de fruits secs. La iniciativa la impulsen l'Ajuntament d'Olot, l'associació de marxants i l'empresa Traç Verd (que és qui repartirà les bosses). Mentre duri la prova pilot, les bosses biodegradables sortiran a cost zero tant per als marxants com per als compradors. I després, en funció dels resultats, s'estudiarà com estendre-ho a la resta del mercat. Es calcula que anualment, al mercat setmanal d'Olot -que es fa cada dilluns- s'hi reparteixen més de 250.000 bosses de plàstic.</p>
            <p>A finals d'abril, catorze parades del mercat setmanal d'Olot substituiran les bosses de plàstic per altres de biodegradables. Es tracta d'una prova pilot, que té com a objectiu aconseguir que el mercat es converteixi en el primer de Catalunya lliure de plàstics. En aquesta primera fase, hi participaran onze parades de fruita i verdura, una de fruits secs i dues de planter (de les 48 que hi ha, deixant de banda les de roba). Quan comenci la prova, aquestes parades tindran dos tipus de bosses biodegradables: una de 30x40 centímetres (per a la compra a granel) i una tipus samarreta de 40x50 centímetres (és a dir, amb nanses). De moment, aquesta iniciativa tindrà cost zero tant per als marxants com per als compradors (perquè l'empresa Traç Verd buscarà patrocinadors). El regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda, explica que des de l'Ajuntament "no es pot imposar ni obligar" fer el canvi, perquè la llei permet que puguin fer-se servir bosses de plàstic si es paguen."Però sí que ens agradaria eliminar plàstic, i la veritat és que això s'uneix amb una demanda feta pels mateixos productors", recorda Vayreda. A finals de l'any passat, es va fer una enquesta a 43 marxants d'alimentació i planter del mercat setmanal d'Olot. I d'aquests, el 86,8% es van mostrar disposats a canviar les bosses de plàstic per altres de biodegradables). Es calcula, que anualment, des del mercat d'Olot es reparteixen entre 250.000 i 300.000 bosses de plàstic.25.000 bosses biodegradablesUn cop acabi la prova pilot, l'Ajuntament, els marxants i l'empresa Traç Verd n'avaluaran els resultats. En total, segons ha explicat el representant de Traç Verd, Joel Busquets, es repartiran unes 25.000 bosses biodegradables (entre grans i petites). "Es tracta d'una campanya perquè tant compradors com clients agafin consciència; és a dir, que actuïn per convenciment", concreta el regidor de Promoció Econòmica. Un cop acabi la prova pilot, si és efectiva, es buscarà la manera d'estendre la iniciativa a totes les parades de marxants del mercat setmanal d'Olot.En paral·lel a aquesta iniciativa, amb l'objectiu de facilitar l'aparcament i l'accés al mercat setmanal, des d'avui mateix els marxants d'alimentació i planter lliuraran als compradors 450 hores d'aparcament gratuïtes a la zona blava de la ciutat. És una acció promoguda per l'Ajuntament en col·laboració amb la UTE Aparcament Olot."Continuar millorant"El regidor de Promoció Econòmica ha explicat que aquestes iniciatives s'afegeixen "a les iniciades l'any passat coincidint amb el retorn de les parades al Firal". En concret, es tracta de millores realitzades en relació a la neteja i selecció de residus, així com en la imatge de les parades aprofitant la tornada de les 48 parades d'alimentació i planter al Passeig d'en Blay, després de les obres de remodelació. Amb la millora de l'espai físic urbà destinat al mercat es van agrupar les parades per producte de venda, es va eliminar la presència de vehicles estacionats al passeig (facilitant-ne l'aparcament en zones properes) i es van deixar zones de pas entre línies de parades per facilitar la circulació dels compradors per totes les zones del mercat. Per millorar i homogeneïtzar la imatge de les parades i potenciar-ne el seu atractiu, a finals de 2018 totes les parades havien eliminat les estructures que obstaculitzaven el pas als compradors (carpes, elements de protecció del sol o aixopluc en cas de pluja subjectats als arbres o mobiliari públic...) i a principis del 2019, un 80% de les parades d'alimentació i planter havien adaptat l'estructura de la parada seguint els criteris de colors de la carta del Nucli Antic, mentre que la totalitat havien col·locat un faldó (de la mateixa tipologia cromàtica i de teixit que el tendal) per a la bona disposició de les mercaderies i per evitar que les caixes buides a la vista. Al mateix temps, des del dilluns 1 d'octubre de 2018, quan el sector d'alimentació i planter va tornar al passeig d'en Blay, tots els marxants han col·locat una superfície sota la seva parada per protegir el paviment del Firal. Com a millora en la recollida i separació de residus, els marxants del mercat disposen d'un contenidor de 240 litres d'orgànica amb la identificació de la parada o parades corresponents amb l'objectiu de saber, d'una banda, quina quantitat de residus genera cada parada i, de l'altra, si la separació es fa adequadament. Des del 2016, anualment es realitza una convocatòria d'una línia d'ajuts als titulars de les parades d'alimentació i planter que mantenen en òptimes condicions de neteja l'espai que tenen assignat els dilluns. La partida prevista per cada exercici ha estat d'uns 2.000 euros i se n'han beneficiat 50 marxants.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>La candidata d'ERC a Olot denuncia que tres joves amb símbols feixistes la van insultar i estirar una bufanda groga a Madrid</title>
				<category>politica</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/831901/la-candidata-d-erc-a-olot-denuncia-que-tres-joves-amb-simbols-feixistes-la-van-insultar-i-</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/831901/la-candidata-d-erc-a-olot-denuncia-que-tres-joves-amb-simbols-feixistes-la-van-insultar-i-</link>
				<pubDate>Sun, 17 Mar 2019 11:24:00 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Ana Barnardas assegura que hi havia grups de persones repartits pel metro que intimidaven manifestants independentistes<br /><br />
            <p>ACN Girona.-La candidata d'Esquerra a l'alcaldia d'Olot, Ana Barnadas, ha denunciat que un grup de tres joves amb simbologia feixista la varen insultar i estirar una bufanda groga que portava dins el metro de Madrid, quan es dirigia a la manifestació independentista d'aquest dissabte. Segons Barnadas, els tres nois la varen increpar amb crits de "perra catalana" i li van prendre la peça de roba amb força. Això li va provocar una petita rascada al coll. La candidata ha explicat a l'ACN que hi havia diversos grups de persones amb simbologia feixista repartits en diferents línies del metro de Madrid que es dedicaven a intimidar els manifestants independentitstes.</p>
            <p>Els fets van passar entre les parades de Sol i Bellas Artes de la línia 1 i va obligar Barnadas a canviar de comboi per evitar que els incidents anessin a més. Un cop a l'altre vagó la candidata republicana va trobar-se amb un grup de manifestants independentistes que també havien rebut intimidacions. Barnadas, però, descarta denunciar els fets a la policia.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Les entitats taurines recorren la negativa de l'Ajuntament d'Olot de cedir-los la plaça per fer-hi una corrida</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/831751/les-entitats-taurines-recorren-la-negativa-de-l-ajuntament-d-olot-de-cedir-los-la-placa-pe</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/831751/les-entitats-taurines-recorren-la-negativa-de-l-ajuntament-d-olot-de-cedir-los-la-placa-pe</link>
				<pubDate>Fri, 15 Mar 2019 14:31:58 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Ho han presentat aquest divendres al consistori i és el darrer pas abans d'acudir als tribunals<br /><br />
            <p>ACN Olot.-Les cinc entitats taurines d'àmbit català i espanyol han presentat avui un recurs administratiu a l'Ajuntament d'Olot davant la negativa del consistori a cedir-los la plaça per fer-hi una corrida. Al document, els taurins defensen que la decisió del consistori no s'ajusta a la legalitat i "vulnera l'obligació dels poders públics de protegir i fomentar el patrimoni cultural, i de forma específica la tauromàquia". El gener passat, van sol·licitar formalment la cessió de l'espai al·legant que estan "emparats" per tres sentències estatals. El consistori ho va rebutjar el mes passat basant-se, entre altres motius, en la prohibició dels toros aprovada pel Parlament el 2004 i la decisió de la capital garrotxina de prohibir els correbous el 2016 en una consulta popular.</p>
            <p>En el recurs administratiu que han presentat aquest divendres a l'Ajuntament d'Olot, les entitats taurines subratllen la protecció legal de la tauromàquia. Fan referencia a les dues sentències del Tribunal Constitucional (177\/2016 i 134\/2018) on, al seu entendre, s'estableix que cap administració pot prohibir aquesta pràctica i que la seva obligació és "fomentar-la".Des de la Fundació del Toro de Lídia, entitat que lidera la iniciativa, subratllen en un comunicat que el deure de les administracions de fomentar aquesta activitat inclou la "cessió de béns de propietat pública" i especialment aquells que s'han construït amb aquesta finalitat. I afegeixen que el consistori "no pot desconèixer les seves obligacions legals". Els motius de l'Ajuntament per negar-s'hiL'Ajuntament va negar la cessió de la plaça per a la cursa de braus al considerar que la normativa vigent no ho permetia. La notificació els va arribar el 18 de febrer. Ara, els taurins, en aquest nou escrit, han intentat rebatre els arguments aportats pel consistori. Consideren que la declaració com a ciutat antitaurina del 2004 i la consulta popular del 2016 que va comportar la prohibició dels correbous "no tenen eficàcia jurídica" i per tant no es poden utilitzar per eludir l'obligació de permetre i promoure la tauromàquia.En aquest sentit, afirmen que l'Ajuntament d'Olot està obligat a complir la legalitat per damunt dels continguts dels acords plenaris i la seva interpretació de "suposada voluntat ciutadana" amb aquest tema.Per tot plegat, confien que l'Ajuntament d'Olot rectificarà i que finalment els permetrà fer una cursa de barus a la plaça, la més antiga de Catalunya. "Amb aquest segon tràmit, els toros estan un pas més a prop de tornar a Catalunya", afirma el president de la fundació, Victorinio Martín. En última instància, les entitats estan disposades a acudir als tribunals per aconseguir-ho.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Sant Joan les Fonts municipalitzarà la gestió de l'aigua</title>
				<category>economia</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/831718/sant-joan-les-fonts-municipalitzara-la-gestio-de-l-aigua</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/831718/sant-joan-les-fonts-municipalitzara-la-gestio-de-l-aigua</link>
				<pubDate>Fri, 15 Mar 2019 13:20:38 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[L'Ajuntament i l'Associació de Plomistes, que fins ara s'encarregava del servei, han acordat dissoldre l'entitat<br /><br />
            <p>ACN Sant Joan les Fonts.-Sant Joan les Fonts (Garrotxa) municipalitzarà la gestió de l'aigua. Així ho han acordat l'Ajuntament i l'Associació de Plomistes, que  durant més de cent anys s'ha encarregat del servei. L'acord suposarà dissoldre l'entitat per permetre que el consistori l'assumeixi a partir de l'1 d'abril d'aquest any. L'assemblea extraordinària celebrada l'1 de març, a més, va aprovar la transmissió dels actius de l'associació a l'ajuntament amb l'objectiu que el romanent que surti de la liquidació sigui per al consistori i aquest el destini a la xarxa d'aigua. També es va acordar una moratòria de 4 anys sense pujar els preus i la creació d'una comissió de seguiment formada per cinc persones de l'entitat que "vetllarà pel bon funcionament del servei".</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Ingressa a presó un home per quinze robatoris a comerços de la Garrotxa utilitzant tapes d'embornals</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830755/ingressa-a-preso-un-home-per-quinze-robatoris-a-comercos-de-la-garrotxa-utilitzant-tapes-d</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830755/ingressa-a-preso-un-home-per-quinze-robatoris-a-comercos-de-la-garrotxa-utilitzant-tapes-d</link>
				<pubDate>Fri, 08 Mar 2019 13:11:41 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[L'home trencava els vidres dels establiments i forçava la caixa enregistradors per emportar-se els diners<br /><br />
            <p>ACN Olot.-Un home de 22 anys ha entrat a presó com a presumpte autor de quinze robatoris amb força a diversos establiments de la Garrotxa. Segons apunten els Mossos d'Esquadra, l'home hauria comés onze robatoris en botigues. En una d'elles hi va entrar fins a tres vegades. Sempre utilitzava el mateix 'modus operandi', ja que utilitzava les tapes que agafava del clavegueram per trencar els vidres dels establiments. Una vegada dins, robava tots els diners que hi havia a la caixa enregistradora. Els Mossos van detenir al jove, de nacionalitat colombiana i veí d'Olot, el dimarts 5 de març, però va quedar en llibertat. El dijous, la policia el va detenir per quatre robatoris més i aquest divendres ha passat a disposició judicial, en què el jutge ha decretat el seu ingrés a presó.</p>
            <p>Els Mossos van començar a investigar els fets després de detectar un augment de robatoris en els comerços dels principals carrers d'Olot entre el 18 de novembre i el 25 de desembre. Tots els establiments tenien els vidres trencats per la tapa d'un embornal i la caixa enregistradora forçada.Davant d'això, la policia va sospitar d'un home que tenia antecedents policials per fets similars. Es tracta d'un home que havien detingut feia un mes per cometre disset robatoris amb força a establiments de Girona, Salt i Banyoles. En aquesta primera onada de robatoris, l'home hauria fet servir la mateixa tècnica per entrar als locals.La investigació va culminar amb la detenció del jove de 22 anys al carrer del Pardal d'Olot el dimarts 5 de març. Els Mossos el van detenir com a presumpte autor d'onze robatoris amb força a la capital garrotxina.El detingut tenia diversos antecedents policials. Tot i així, el dijous 7 de març va passar a disposició judicial i el jutjat de guàrdia d'Olot el va deixar en llibertat amb càrrecs. El mateix dia, però, la policia va descobrir que l'home seria el responsable de quatre robatoris més comesos durant la primera setmana de març.En tots ells, es va detectar el mateix 'modus operandi', en què el lladre entrava a l'establiment trencant els vidres amb una tapa del clavegueram. Per això la policia va detenir-lo per segona vegada. Finalment aquest divendres al matí ha tornat a passar a disposició judicial i el jutge ha decretat el seu ingrés a presó.Tot i així, la investigació no es dona per tancada i podrien produir-se més detencions.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>L'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa lamenta "l'atac vandàlic" contra el mural 'La Manada' i diu que mantindrà l'obra</title>
				<category>politica</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830573/l-assemblea-d-artistes-de-la-garrotxa-lamenta-l-atac-vandalic-contra-el-mural-la-manada-i-</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830573/l-assemblea-d-artistes-de-la-garrotxa-lamenta-l-atac-vandalic-contra-el-mural-la-manada-i-</link>
				<pubDate>Thu, 07 Mar 2019 11:44:33 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[El col·lectiu denuncia els "intents de prohibició i censura" de partits polítics i espera que també condemnin l'acció<br /><br />
            <p>ACN Olot.-L'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa lamenta "l'atac vandàlic" contra el mural 'La Manada' d'Olot i diu que mantindrà l'obra. El col·lectiu s'ha de reunir per decidir si el deixa tal i com està o el repara però assegura que la peça continuarà exposada fins a final de mes a la façana de l'Ajuntament, tal i com estava previst. Els artistes també critiquen la polèmica generada al voltant de l'obra i denuncien "intents de prohibició i censura" per part de partits polítics que "no són cap resposta davant dels drets fonamentals d'una societat lliure, on la discrepància hauria de ser respectada i no perseguida". "Esperem que aquells partits i mitjans que han criticat la proposta també denunciïn aquest acte vandàlic", remarquen en un comunicat.</p>
            <p>Al polèmic mural instal·lat a la façana de l'Ajuntament hi apareixen representats el rei, Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal a cavall. Es tracta d'una iniciativa artística impulsada per l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa que, cada mes, convida creadors a reinterpretar l'obra 'La Càrrega' de Ramon Casas. En aquest cas, l'autor Quim Domene subratlla que el mural vincula la situació de Catalunya amb la reivindicació del 8-M.Les reaccions, però, no es van fer esperar i aquest mateix dimarts el PPC va exigir a l'alcalde d'Olot que retirés una obra que considera "ofensiva". També el PSC va criticar ahir la peça afirmant que "posa en risc la convivència". L'alcalde, però, ja va anunciar que s'emmarcava en la "llibertat d'expressió" i que no actuaria. El mural ha aparegut aquest matí destrossat amb un gran tall a la part inferior. El col·lectiu d'artistes ha lamentat el que consideren un "atac vandàlic"  contra l'art, la cultura i la llibertat d'expressió. "Uns drets i valors fonamentals en la nostra societat moderna i democràtica", insisteixen en un comunicat. "Després de la polèmica generada al voltant de l'obra lamenten aquesta mena de respostes per part de persones intransigents", afegeixen. A més, denuncien "els intents de prohibició i censura proposats per partits polítics" que, al seu entendre, no són "cap resposta davant dels drets fonamentals d'una societat lliure". L'assamblea d'artistes també espera que els partits i mitjans que han criticat la proposta "també denunciïn aquest acte vandàlic". Amb tot, diuen que continuaran amb el projecte 'Sobrecàrrega', les accions que fan setmanalment a l'antic Hospital d'Olot i d'altres iniciatives puntuals. A més, mantenen que l'obra continuarà a la façana de l'Ajuntament, ja sigui reparada o malmesa, fins a final de mes, tal i com estava previst. "Des de l'Assemblea continuarem amb el nostre compromís envers un art crític i combatiu amb la situació actual del país", destaquen a l'escrit.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Destrossen el mural de 'La Manada' d'Olot on apareixen el rei, Sánchez, Casado, Rivera i Abascal a cavall</title>
				<category>cultura</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830545/destrossen-el-mural-de-la-manada-d-olot-on-apareixen-el-rei-sanchez-casado-rivera-i-abasca</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830545/destrossen-el-mural-de-la-manada-d-olot-on-apareixen-el-rei-sanchez-casado-rivera-i-abasca</link>
				<pubDate>Thu, 07 Mar 2019 09:40:33 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[L'obra ha suscitat polèmica però l'alcalde diu que s'emmarca en la llibertat d'expressió i que no actuarà<br /><br />
            <p>ACN Olot.-Uns desconeguts han destrossat el mural 'La Manada' que hi ha a la façana de l'Ajuntament d'Olot i on apareixen representants el rei, Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal a cavall. L'obra ha aparegut aquest matí amb un gran tall a la part inferior. La iniciativa artística, impulsada per l'Assamblea Artistes de la Garrotxa, és obra de Quim Domene i busca vincular la situació de Catalunya amb la reivindicació del 8-M. El PP n'ha exigit la retirada i el PSC ha assegurat que "posa en risc la convivència". L'alcalde, Josep Maria Corominas, per la seva banda, va dir que l'obra s'emmarca en "la llibertat d'expressió" i que no hi actuaran.</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>El PSC d'Olot creu que el mural de 'La Manada' "posa en risc la convivència"</title>
				<category>politica</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830487/el-psc-d-olot-creu-que-el-mural-de-la-manada-posa-en-risc-la-convivencia</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830487/el-psc-d-olot-creu-que-el-mural-de-la-manada-posa-en-risc-la-convivencia</link>
				<pubDate>Wed, 06 Mar 2019 17:00:24 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Els socialistes consideres que "s'està insultant a la ciutadania" perquè "barreja" la causa independentista amb l'agressió sexual<br /><br />
            <p>ACN Olot.-El PSC d'Olot s'ha mostrat contrari al mural de 'La Manada' que ha penjat en una façana de l'edifici de l'Ajuntament d'Olot. Consideren que aquesta obra "posa en risc la convivència a la ciutat" i lamenten que l'alcalde de la capital garrotxina no comparteixi aquest punt de vista. A més, el grup municipal creu l'obra "barreja la causa independentista amb la violació d'una dona" i això vol dir que "s'està insultant a la ciutadania pensi com pensi". L'agrupació ha enviat aquest comunicat després que el PPC anunciés aquest dilluns que demanaria la retirada del mural. L'alcalde ja ha avançat que l'obra s'emmarca dins de la llibertat d'expressió i per això no preveu fer res.</p>
            <p>En el mural en qüestió hi apareixen representats el rei, Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal a cavall sota el títol 'La Manada'. Segons va explicar l'autor, Quim Domene, en un escrit, "representa el mite del 'macho ibérico' i la fatxenderia d'una rància classe política que es resisteix a desaparèixer".L'espai on està penjat és un espai que l'Ajuntament d'Olot va cedir ara fa més d'un any al col·lectiu de l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa. Cada mes conviden a un artista perquè reinterpreti 'La Càrrega' (també coneguda com a Barcelona 1902) de Ramon Casas.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>La Garrotxa, el Montseny i el pla de Lleida compten amb els boscos més vulnerables en cas de sequera</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830443/la-garrotxa-el-montseny-i-el-pla-de-lleida-compten-amb-els-boscos-mes-vulnerables-en-cas-d-21</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830443/la-garrotxa-el-montseny-i-el-pla-de-lleida-compten-amb-els-boscos-mes-vulnerables-en-cas-d-21</link>
				<pubDate>Wed, 06 Mar 2019 14:00:56 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Els roures i els faig són les espècies que més patirien els efectes de la sequera<br /><br />
            <p>ACN Girona.-La comarca de la Garrotxa, el massís del Montseny i el pla de Lleida tenen els boscos més vulnerables de Catalunya en cas d'una sequera. Així ho indica el Vulnemap, un mapa creat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per detectar com afectarien diferents episodis de sequera als boscos. La predicció s'ha fet a partir de l'observació de l'afectació dels arbres en els episodis de sequera del 2013 i el 2016, combinat amb altres variables com la temperatura registrada, les pluges o la radiació que hi ha. Els roures i els faig són les espècies que notarien els primers símptomes de la sequera, mentre que les espècies coníferes serien més resistents.</p>
            <p>La Garrotxa, Osona i la Noguera són les comarques amb els boscos més vulnerables en cas de sequera. Així ho prediu el Vulnemap, una nova eina que ha desenvolupat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per calcular les afectacions que podria tenir un episodi de sequera en els boscos catalans. Segons una de les autores, Mireia Banqué, en cas de sequera lleu, les zones que es veurien afectades són "la Garrotxa, Osona i alguna comarca de la plana de Lleida".De tota manera, en casos de sequera més greus "sobretot afectarà a diversos punts de la demarcació de Girona", com ara la Garrotxa, el Ripollès o la Selva. De fet, en aquest escenari el Vulnemap fixa que més d'un 50% dels arbres de la Garrotxa tindrien una vulnerabilitat alta de notar els efectes d'aquest episodi. També tindria importants afectacions a les zones forestals de la Noguera.Banqué relaciona aquestes afectacions al tipus d'arbres que hi ha. De fet, el Vulnemap destaca que els roures caducifolis i els faigs "són les espècies més sensibles a les sequeres, segons demostra el nostre model". Per aquest motiu, punts de Catalunya en què hi predominen espècies més mediterrànies i seques estarien tan afectades.Una de les conseqüències de tenir boscs secs és que augmenti el risc d'incendi. Si en cas de sequera els arbres són vulnerables, vol dir que no tenen prou aigua per alimentar-se i que s'assequen i perden el fullatge. Això es converteix en un material molt perillós per la seva alta probabilitat d'encendre's.Un model basat en l'estat de salut dels arbresLa creació del Vulnemap és un encàrrec que va fer la Diputació de Girona al CREAF. A l'hora d'elaborar-lo s'han barrejat diferents variables. En primer lloc s'ha utilitzat una anàlisi sobre l'estat de salut dels arbres que es realitza anualment per part del CREAF. Concretament, s'han agafat les dades de tots els arbres que van patir la sequera durant el 2013 i el 2016.Sobre aquestes dades s'hi han aplicat variables climàtiques com ara la temperatura mitjana de cada punt, la radiació que rep la zona, la precipitació anual registrada. També s'ha tingut en compte la quantitat d'aigua que hi ha en cada bosc segons la seva proximitat a les conques fluvials i un mapa amb els tipus de pedra que hi ha en cada zona forestal.Amb totes aquestes dades, el Vulnemap ha previst quines afectacions poden tenir els boscos catalans en diferents episodis de sequera, segons la seva gravetat. A partir d'aquí, el CREAF posa a disposició de tothom aquesta nova eina "que ajudi a realitzar bones directrius de gestió forestal", ha detallat Mireia Banqué. Segons la creadora, "s'ha demostrat que la bona gestió és imprescindible per adaptar els nostres boscos a superar el canvi climàtic".Els boscos catalans absorbeixen el 10% del CO2 que es produeixDins de la presentació del Vulnemap, el CREAF ha aprofitat per fer una diagnosi de la situació catalana en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, l'investigador del CREAF, Jordi Vayreda, ha detallat que els boscos catalans absorbeixen tan sols un 10% de les emissions de CO2 que es generen. Això significa que "caldria multiplicar per deu" les zones forestals per tal de poder arribar a un equilibri entre les emissions generades i les partícules que absorbeixen les plantes.De fet, Vayreda ha destacat que aquest 10% està per sota de la mitjana mundial. Arreu del món, els arbres arriben a utilitzar el 29% de tot el diòxid de carboni que s'emet per fer la fotosíntesi i transformar-lo en oxigen. Tot i així, l'investigador ha avançat que en els últims anys el percentatge d'arbredes al país està creixent.Alguns dels motius que podrien generar aquest augment són "el major aprofitament dels recursos dels boscos". De tota manera, Vayreda ha apuntat que "l'augment de l'arbrat pot augmentar l'estrès dels boscos", ja que actualment cada vegada hi ha menys aigua i majors temperatures i això provoca que els pocs recursos que hi ha s'hagin de repartir entre més arbres.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>La Garrotxa, el Montseny i el pla de Lleida compten amb els boscos més vulnerables en cas de sequera</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830421/la-garrotxa-el-montseny-i-el-pla-de-lleida-compten-amb-els-boscos-mes-vulnerables-en-cas-d</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830421/la-garrotxa-el-montseny-i-el-pla-de-lleida-compten-amb-els-boscos-mes-vulnerables-en-cas-d</link>
				<pubDate>Wed, 06 Mar 2019 12:50:32 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Els roures i els faig són les espècies que més patirien els efectes de la sequera<br /><br />
            <p>ACN Girona.-La comarca de la Garrotxa, el massís del Montseny i el pla de Lleida tenen els boscos més vulnerables de Catalunya en cas d'una sequera. Així ho indica el Vulnemap, un mapa creat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per detectar com afectarien diferents episodis de sequera als boscos. La predicció s'ha fet a partir de l'observació de l'afectació dels arbres en els episodis de sequera del 2013 i el 2016, combinat amb altres variables com la temperatura registrada, les pluges o la radiació que hi ha. Els roures i els faig són les espècies que notarien els primers símptomes de la sequera, mentre que les espècies coníferes serien més resistents.</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Els veïns de Riudaura voten reformar el centre cívic dissenyat per RCR Arquitectes amb un cost de 650.000 euros</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830051/els-veins-de-riudaura-voten-reformar-el-centre-civic-dissenyat-per-rcr-arquitectes-amb-un--21</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830051/els-veins-de-riudaura-voten-reformar-el-centre-civic-dissenyat-per-rcr-arquitectes-amb-un--21</link>
				<pubDate>Mon, 04 Mar 2019 10:46:34 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[La consulta recull 135 vots, dels quals un 52% són favorables a la reforma i un 47% són contraris però no és vinculant<br /><br />
            <p>ACN Riudaura.-Els veïns de Riudaura (Garrotxa) volen que es reformi el Centre Cívic del poble, un equipament dissenyat per l'estudi RCR Arquitectes fa dues dècades i que per problemes estructurals no s'ha pogut utilitzar mai al complet. Així ho han expressat amb la consulta popular que va finalitzar ahir diumenge. En total, han votat 135 persones (el 34,4% del cens) i el resultat ha estat força renyit. Un 51,8% han votat a favor (70 vots) de tirar endavant unes reformes que costaran 650.000 euros; un 46,6% en contra (63 vots) i un 1,4% ho han fet en blanc (2 vots). La consulta no és vinculant i haurà de ser el nou equip de govern que guanyi les pròximes eleccions municipals qui decideixi si es tira endavant la reforma de l'equipament.</p>
            <p>El poble de Riudaura (Garrotxa) creu que s'ha de reformar el centre cívic dissenyat per RCR Arquitectes per tal que pugui utilitzar-se al complet. Així es desprèn del resultat de la consulta popular que va finalitzar ahir i que va aconseguir una participació del 34,4% del cens amb 135 vots d'un cens de 392 votants. L'opció telemàtica ha estat la més usada amb 111 vots online mentre que 24 s'han recollit de forma presencial. L'Ajuntament ho ha donat a conèixer aquest matí. El recompte final de vots i l'escrutini ha començat a un quart de deu del matí i estava obert a tots els veïns que hi volien assistir. El resultat, que no és vinculant, ha estat força renyit ja que els partidaris a la reforma han representat un 51,8% (70 vots) mentre que els del no, un 46,6% (63 vots). L'1,4% restant (2 vots) han estat en blanc. L'alcalde del municipi, David Jané, ha assenyalat que els resultats demostren que és un tema que "polaritza a partís iguals" a favorables i detractors i que "no hi ha una gran majoria" a favor o en contra. Tot i això, creu que el fet que hagi guanyat el 'sí' "legitimaria" tirar endavant la reforma però recorda que aquesta decisió correspondrà al nou equip de govern elegit a les pròximes eleccions municipals de maig. Jané ja va anunciar que ni ell ni el seu equip aspiraran a la reelecció en aquests comicis.  Per Jané, aquesta consulta els permet "tancar la carpeta" del polèmic centre cívic amb "satisfacció" perquè s'ha pogut "desencallar un tema que estava molt bloquejat, que no tenia unes vies de solució clares i que ara ja té un projecte, un finançament i un vot favorable per tirar-ho endavant". I destaca també com a positiva la xifra de participació del 34,4% perquè s'ha superat el 33% assolit fa un any amb els pressupostos participatius que sí que eren vinculants.Un equipament tancat parcialment des del 2003El centre cívic és un projecte del prestigiós estudi RCR Arquitectes. Es va inaugurar el 1999 però el 2003 es va haver de tancar per problemes estructurals. El 2015 es va arranjar la planta subterrània, d'uns 240 metres quadrats, després d'una aportació de la Generalitat de més de 200.000 euros. Però la planta de dalt porta tancada des del 2003. El projecte que proposta l'Ajuntament i que ha comptat amb la participació d'RCR Arquitectes inclou una reforma valorada en 650.000 euros. És una "proposta de màxims", segons l'equip de govern, per aconseguir reprendre l'activitat a l'equipament. El finançament també està acordat. Es farà a parts iguals entre l'Ajuntament, RCR, Generalitat i Diputació de Girona. La decisió final, però, la tindrà l'equip de govern resultant dels pròxims comicis municipals d'aquest maig.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Els veïns de Riudaura voten reformar el centre cívic dissenyat per RCR Arquitectes amb un cost de 650.000 euros</title>
				<category>politica</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830044/els-veins-de-riudaura-voten-reformar-el-centre-civic-dissenyat-per-rcr-arquitectes-amb-un-</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830044/els-veins-de-riudaura-voten-reformar-el-centre-civic-dissenyat-per-rcr-arquitectes-amb-un-</link>
				<pubDate>Mon, 04 Mar 2019 10:02:50 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[La consulta recull 135 vots, dels quals un 52% són favorables a la reforma i un 47% són contraris però no és vinculant<br /><br />
            <p>ACN Riudaura.-Els veïns de Riudaura (Garrotxa) volen que es reformi el Centre Cívic del poble, un equipament dissenyat per l'estudi RCR Arquitectes fa dues dècades i que per problemes estructurals no s'ha pogut utilitzar mai al complet. Així ho han expressat amb la consulta popular que va finalitzar ahir diumenge. En total, han votat 135 persones (el 34,4% del cens) i el resultat ha estat força renyit. Un 51,8% han votat a favor (70 vots) de tirar endavant unes reformes que costaran 650.000 euros; un 46,6% en contra (63 vots) i un 1,4% ho han fet en blanc (2 vots). La consulta no és vinculant i haurà de ser el nou equip de govern que guanyi les pròximes eleccions municipals qui decideixi si es tira endavant la reforma de l'equipament.</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Últim dia perquè els veïns de Riudaura decideixin què volen fer amb el Centre Cívic del poble</title>
				<category>cultura</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830007/ultim-dia-perque-els-veins-de-riudaura-decideixin-que-volen-fer-amb-el-centre-civic-del-po-21</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/830007/ultim-dia-perque-els-veins-de-riudaura-decideixin-que-volen-fer-amb-el-centre-civic-del-po-21</link>
				<pubDate>Sun, 03 Mar 2019 12:55:35 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[El projecte es va fer fa 20 anys per l'estudi RCR Arquitectes però mai ha entrat en funcionament<br /><br />
            <p>ACN Riudaura.-Aquest diumenge és l'últim dia habilitat perquè els veïns de Riudaura (Garrotxa) decideixin què volen fer amb el Centre Cívic del poble. L'equipament es va projectar fa 20 anys per l'estudi RCR Arquitectes i va tenir un cost de 600.000 euros. Malgrat el cost i que l'edifici està construït, mai ha entrat en funcionament, per això, l'equip de govern actual ha decidit presentar un nou projecte per saber si els veïns volen tirar-lo endavant i donar sortida a l'equipament. La consulta no és vinculant, ja que haurà de ser el proper alcalde i el seu equip qui gestionin el resultat. "Nosaltres no repetim, i no volíem hipotecar el nou govern", assenyala l'encara batlle, David Jané. De moment, ha votat prop del 30% del cens, la majoria telemàticament. Els resultats es faran saber aquest dilluns al matí.</p>
            <p>Les properes eleccions municipals a Riudaura estaran marcades per una altra votació. La que acaba aquest diumenge i que ha cridat al mig miler de veïns d'aquesta població  a pronunciar-se sobre si cal obrir el Centre Cívic, amb la proposta que en fa l'actual equip de govern. El problema és que fa dues dècades que es va construir l'equipament que mai ha tingut cap ús. L'obra la va dissenyar el reconegut estudi olotí RCR Arquitectes, i està situat al costat de l'església del poble.Ara, l'equip de govern – que no repetirà a les eleccions del maig – ha presentat una proposta "de màxims" per tal d'adequar l'espai i que comenci a funcionar. Si els veïns s'hi acaben pronunciant a favor s'hauran d'iniciar unes obres que costaran més, fins i tot, que el que va costar l'edifici quan es va projectar, 600.000 euros.L'alcalde de Riudaura, David Jané, recorda que els costos ara són "molt superiors" i assenyala que "no han volgut escatimar cap detall". A més, diu Jané, "s'ha de complir amb la normativa i respectar la proposta icònica feta per RCR Arquitectes".Les votacions estan obertes fins aquest diumenge a les nou del vespre i només de forma telemàtica. Durant tota la setmana els veïns han pogut expressar-se presencialment o per internet. De moment, la participació rondava el 30% del cens a falta de saber els vots de diumenge.No vinculantLa votació permetrà saber si el projecte que ha posat a sobre la taula el govern municipal agrada, o no, als habitants d'aquest poble de la Garrotxa. Tot i això, el resultat no serà vinculant, i per tant, el proper equip no té la obligació de tirar endavant amb la decisió.Jané explica que el motiu de no fer vinculant la pregunta és que "no es vol hipotecar" el nou equip amb una proposta i una decisió abans de començar la legislatura. Amb tot, l'encara batlle destaca que si la resposta dels veïns és afirmativa "legitima" fer la nova inversió, i si és negativa el nou equip "haurà de començar des de zero".No mirar enrerePreguntat sobre la possibilitat d'haver emprès accions legals contra l'anterior equip de govern, Jané ha explicat que ho van desestimar perquè volien "solucionar el problema". "Els recursos que hi ha són limitats i teníem dues opcions, mirar enrere o mirar endavant, i vam decidir ser proactius en això", ha conclòs.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Últim dia perquè els veïns de Riudaura decideixin què volen fer amb el Centre Cívic del poble</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829993/ultim-dia-perque-els-veins-de-riudaura-decideixin-que-volen-fer-amb-el-centre-civic-del-po</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829993/ultim-dia-perque-els-veins-de-riudaura-decideixin-que-volen-fer-amb-el-centre-civic-del-po</link>
				<pubDate>Sun, 03 Mar 2019 09:41:25 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[El projecte es va fer fa 20 anys per l'estudi RCR Arquitectes però mai ha entrat en funcionament<br /><br />
            <p>ACN Riudaura.-Aquest diumenge és l'últim dia habilitat perquè els veïns de Riudaura (Garrotxa) decideixin què volen fer amb el Centre Cívic del poble. L'equipament es va projectar fa 20 anys per l'estudi RCR Arquitectes i va tenir un cost de 600.000 euros. Malgrat el cost i que l'edifici està construït, mai ha entrat en funcionament, per això, l'equip de govern actual ha decidit presentar un nou projecte per saber si els veïns volen tirar-lo endavant i donar sortida a l'equipament. La consulta no és vinculant, ja que haurà de ser el proper alcalde i el seu equip qui gestionin el resultat. "Nosaltres no repetim, i no volíem hipotecar el nou govern", assenyala l'encara batlle, David Jané. De moment, ha votat prop del 30% del cens, la majoria telemàticament. Els resultats es faran saber aquest dilluns al matí.</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Aproven el pla inicial de protecció de la natura i per potenciar turísticament zones "poc productives" de l'Alta Garrotxa</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829815/aproven-el-pla-inicial-de-proteccio-de-la-natura-i-per-potenciar-turisticament-zones-poc-p</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829815/aproven-el-pla-inicial-de-proteccio-de-la-natura-i-per-potenciar-turisticament-zones-poc-p</link>
				<pubDate>Fri, 01 Mar 2019 13:23:19 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Territori espera que a finals d'any estigui en funcionament i destaquen que ha de servir de "model" per a la resta del país<br /><br />
            <p>ACN Olot.-El Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat aquest divendres el pla inicial de protecció de la natura i el paisatge de l'Alta Garrotxa. El document també contempla una estratègia per tal de potenciar turísticament "zones poc productives". En aquest sentit, el director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles, ha destacat que el pla, dissenyat amb el suport del Consorci de l'Alta Garrotxa, vol "endreçar" l'ús que es fa de la natura. "No volem que el que guanyem per una banda ho perdem per un activitat desmesurada", ha assenyalat. Miralles reconeix que no hi ha un pressupost assignat, però espera tenir en funcionament el pla a finals d'any, i creu que ha de servir de "model" per a altres projectes similars que es fan en altres espais naturals de Catalunya.</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>L'Olotx2 genera un impacte econòmic de 436.000 euros a la ciutat i se serveixen prop de 10.000 àpats</title>
				<category>economia</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829706/l-olotx2-genera-un-impacte-economic-de-436.000-euros-a-la-ciutat-i-se-serveixen-prop-de-10</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829706/l-olotx2-genera-un-impacte-economic-de-436.000-euros-a-la-ciutat-i-se-serveixen-prop-de-10</link>
				<pubDate>Thu, 28 Feb 2019 16:01:23 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[L'Oficina de Turisme atén un 19% més de visitants i gairebé la meitat provenen de Barcelona<br /><br />
            <p>ACN Olot.-La campanya de descomptes en oci i activitats de l'Olotx2 que es va fer del 22 al 24 de febrer ha generat un impacte de 435.945 euros. Es van servir prop de 10.000 àpats i l'ocupació mitjana d'allotjaments va ser del 80%. Bona part de les activitats van aconseguir la plena ocupació i des de l'Ajuntament en fan un balanç positiu. Aquell cap de setmana es va detectar un increment del 19% dels visitats a l'Oficina de Turisme respecte les mateixes dates de fa un any. Gairebé la meitat provenien de l'àmbit metropolità. Enguany també s'ha detectat un increment de visitants de diferents punts de les comarques gironines.</p>
            <p>L'Ajuntament d'Olot ha fet un balanç positiu de la 7a edició de l'Olotx2, que es va fer el cap de setmana passat (del 22 al 24 de febrer). Es calcula que va generar un impacte econòmic de 435.945 euros, una xifra lleugerament inferior a l'any anterior que va ser de 467.395 euros si bé es manté als nivells dels darreres anys. Cal recordar que en les primeres edicions la xifra se situava entorns dels 210.000 euros però a partir del 2017 ja va superar els 400.000 euros. Aquesta dada significa que per cada euro invertit en la campanya s’han retornat 12 euros als sectors participants. Aquesta dada s'ha calculat a partir de les dades recollides pels allotjaments, restaurants i activitats que han format part de la campanya.Pel que fa a l'oferta gastronòmica aquell cap de setmana es van servir prop de 10.000 àpats. Segons dades facilitades per l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa, un gran nombre de restaurants van sobrepassat els àpats previstos i algun establiment va superar els 800 àpats servits. Pel que fa a allotjaments, l’ocupació mitjana va ser del 80%. La xifra és 5 punts per sota de les dades de 2018 quan, de mitjana, es van reservar el 85% de les places disponibles en estades a Olot i a la resta de la comarca. Segons ha explicat aquest dijous el regidor de Turisme, Estanis Vayreda, l’assistència d’un visitant més proper és una de les possibles causes d’aquesta lleugera disminució. També el fet que cada vegada hi ha més població local que decideix participar de manera més activa de la campanya. Un 19% més de visitants a l'Oficina de TurismeL’Oficina de Turisme d’Olot va registrar un augment d'usuaris atesos aquell cap de setmana respecte les mateixes dates de fa un any. Concretament, un 19% més. Pel que fa a la procedència dels visitants, aquest any han crescut molt els de diferents punts de les comarques gironines, tot i que gairebé la meitat de les persones ateses a l’Oficina de Turisme eren de municipis de les comarques de Barcelona. La pàgina web de l’Olotx2 també ha augmentat el número d’usuaris en relació als anys anteriors. A www.olotx2.cat, hi van haver un total de 15.442 accessos que han generat 28.517 sessions i un total de 102.301 pàgines visitades (un 9% més que 2018). Els usuaris del web procedeixen principalment de comarques de Barcelona (67,35 %), seguits de les de Girona en menor nombre (16,75 %). Cada any augmenten les visites rebudes a la pàgina web i les consultes realitzades amb anterioritat, que també arriben mitjançant trucades o correus electrònics a l’Oficina de Turisme d’Olot.Activitats i comerçosEn el cas de les activitats, la majoria han tingut plena ocupació, com ara les 160 visites realitzades al Mas La Coromina o els passejos en poni, cavall o carruatge per la Fageda. L’Olotx2 va aixecar el teló amb l’espectacle 'En Peyu i en Dani' a la sala El Torín amb una assistència d’unes 200 persones. Dissabte a la tarda van tenir lloc els concerts del Fil musical que van aplegar més de 1.200 persones de públic pels carrers de l’eix comercial d’Olot. El concert familiar de Funkids també va concentrar un bon nombre d’assistents a la plaça Major coincidint amb un diumenge al matí de comerç obert després de tot un dissabte de Botiga al Carrer. Unes 427 persones van visitar els Museus d’Olot. Els comerços i serveis valoren positivament la campanya amb un increment de les vendes respecte a un cap de setmana normal de febrer, així com el fet d’haver obert el matí de diumenge. Paral·lelament els aparcaments participants a la campanya també han notat un increment d’entrada de vehicles.Fent un balanç de les 7 edicions realitzades fins al moment, l’Olotx2 ha tingut un impacte econòmic global de 2.431.925 euros. Des de l’any 2013 i fins a l’actualitat,  s’han servit 68.017 àpats i s'han fet  7.519 estades en allotjaments dins la campanya. De mitjana per cada euro invertit des del sector públic n’han retornat 11 als sectors implicats del territori.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>El Festival MOT s'endinsarà en la identitat mediterrània a través de la literatura de les quatre ribes</title>
				<category>cultura</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829134/el-festival-mot-s-endinsara-en-la-identitat-mediterrania-a-traves-de-la-literatura-de-les--21</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829134/el-festival-mot-s-endinsara-en-la-identitat-mediterrania-a-traves-de-la-literatura-de-les--21</link>
				<pubDate>Mon, 25 Feb 2019 15:39:08 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Manuel Forcano és el comissari de l'edició que tindrà lloc del 28 al 31 de març a Olot i del 4 al 6 d’abril a Girona<br /><br />
            <p>ACN Barcelona.-El Festival MOT s'endinsarà en la identitat mediterrània a través dels autors de les quatre ribes del Mediterrani i la seva literatura. El poeta i traductor Manuel Forcano és el comissari d’aquesta edició i ha explicat que el festival vol que el públic que hi assisteixi descobreixi nous autors i noves maneres d'explicar les coses, però que "ens fan sentir que la mediterrània és una entitat amb una identitat pròpia de la qual en formem part". La sisena edició del MOT començarà a Olot del 28 al 31 de març i acabarà a Girona del 4 a al 6 d’abril.</p>
            <p>La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha explicat aquest dilluns que el MOT "és ja un dels festivals de referència" i el seu comissari ha anunciat que enguany comptarà amb 41 autors de països com el Marroc, Grècia o França. El MOT 2019 vol posar l'accent en la cultura comuna que relliga la Mediterrània i ho farà a través de converses amb els autors i especialistes i amb trobades més participatives com el 'ver-MOT'.Les converses organitzades tractaran temes diversos com la identitat i el paisatge mediterranis, les llegendes i tradicions, els mites i el món clàssic, els tòpics, els viatges i els drames del Mediterrani, entre d'altres. Alguns dels autors que formaran part d'aquests diàlegs són Andrea Morcolongo, Ivan Jablonka, Ersi Sotiropulu, Carme Riera, Maria Carme Roca o Adrià Pujol.El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas, ha comentat que "la cultura ha de ser una oportunitat per debatre o construir" i així "poder créixer com a societat". En aquest sentit, ha conclòs que el Festival MOT "és cada any una oportunitat de debatre i conèixer coses noves".</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Un ferit molt greu per una deflagració en un camió de matèries perilloses a Olot</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829083/un-ferit-molt-greu-per-una-deflagracio-en-un-camio-de-materies-perilloses-a-olot-21</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829083/un-ferit-molt-greu-per-una-deflagracio-en-un-camio-de-materies-perilloses-a-olot-21</link>
				<pubDate>Mon, 25 Feb 2019 12:12:35 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Segons les primeres informacions, el vehicle estava descarregant resina de polièster a pressió quan s'ha produït l'accident<br /><br />
            <p>ACN Olot.-Un home ha resultat ferit molt greu per una deflagració en un camió de matèries perilloses a Olot. L'incident ha passat cap a les deu del matí quan, segons les primeres informacions, el vehicle estava descarregant resina de polièster a pressió a l'interior d'una nau industrial de l'avinguda Europa. El conductor del camió que ha resultat ferit està sent atès per una ambulància medicalitzada. Fins al lloc dels fets, s'hi ha desplaçat sis dotacions dels Bombers, efectius del SEM i s'ha activat un helicòpter del GRAE. La deflagració també ha afectat el sostre de la nau industrial.</p>
            <p>(En aquesta actualització s'hi ha afegit alguns detalls de l'accident i el trasllat del ferit) Els Bombers han donat per controlada cap a les dotze del migdia la petita fuita provocada per la deflagració a la fàbrica de resines i l'empresa podrà reprendre l'activitat a la part que no ha quedat afectada. Un helicòpter del SEM està traslladant el conductor ferit molt greu a l'hospital universitari Vall d'Hebron.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Un ferit molt greu per una deflagració en un camió de matèries perilloses a Olot</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829064/un-ferit-molt-greu-per-una-deflagracio-en-un-camio-de-materies-perilloses-a-olot</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/829064/un-ferit-molt-greu-per-una-deflagracio-en-un-camio-de-materies-perilloses-a-olot</link>
				<pubDate>Mon, 25 Feb 2019 10:30:12 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Segons les primeres informacions, el vehicle estava descarregant resina de polièster a pressió quan s'ha produït l'accident<br /><br />
            <p>ACN Olot.-Un home ha resultat ferit molt greu per una deflagració en un camió de matèries perilloses a Olot. L'incident ha passat cap a les deu del matí quan, segons les primeres informacions, el vehicle  estava descarregant resina de polièster a pressió a l'interior d'una nau industrial de l'avinguda Europa. El conductor del camió que ha resultat ferit està sent atès per una ambulància medicalitzada. Fins al lloc dels fets, s'hi ha desplaçat sis dotacions dels Bombers, efectius del SEM i s'ha activat un helicòpter del GRAE. La deflagració també ha afectat el sostre de la nau industrial.</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Un ferit lleu en esfondrar-se part de la teulada d'una casa a Tortellà</title>
				<category>societat</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/827676/un-ferit-lleu-en-esfondrar-se-part-de-la-teulada-d-una-casa-a-tortella</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/827676/un-ferit-lleu-en-esfondrar-se-part-de-la-teulada-d-una-casa-a-tortella</link>
				<pubDate>Wed, 13 Feb 2019 19:31:12 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[Els fets han tingut lloc cap a tres quarts de cinc de la tarda i s'ha desallotjat una finca annexa per precaució<br /><br />
            <p>ACN Tortellà.-Una persona ha resultat ferida lleu en esfondrar-se part de la teulada d'una casa a Tortellà (Garrotxa) aquest dimecres a la tarda. Els fets han tingut lloc cap a tres quarts de cinc, i segons els Bombers s'ha desprès un tros d'uns quatre metres quadrats. En el moment de l'incident hi havia dues persones a la casa. Una ha resultat ferida lleu amb un trau al cap. L'altra n'ha sortit il·lesa. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha atès el ferit i l'ha donat d'alta in situ. Els Bombers, que hi han enviat tres dotacions, han desallotjat una finca annexa per precaució i han comprovat que l'esfondrament no afectés altres habitatges. També han sanejat la zona perquè no caigués res a la via pública. Després s'ha avisat l'Ajuntament, que s'encarregarà de determinar si la finca ha sofert danys estructurals.</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>El Sismògaf aposta pels coreògrafs i ballarins "millennials" nascuts els anys 90 en la pròxima edició</title>
				<category>cultura</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/827577/el-sismogaf-aposta-pels-coreografs-i-ballarins-millennials-nascuts-els-anys-90-en-la-proxi-21</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/827577/el-sismogaf-aposta-pels-coreografs-i-ballarins-millennials-nascuts-els-anys-90-en-la-proxi-21</link>
				<pubDate>Wed, 13 Feb 2019 13:07:06 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[El festival estratègic de dansa d'Olot es farà del 25 al 29 d'abril amb prop de cinquanta propostes<br /><br />
            <p>ACN Olot.-La pròxima edició del festival Sismògraf d'Olot aposta pel talent "millennial" i dedica bona part de la programació als coreògrafs i ballarins nascuts els anys 90. Són un col·lectiu amb propostes "sòlides" que busca consolidar-se al sector i arribar a un públic més ampli. Raquel Gualtero, que protagonitzarà l'espectacle inaugural 'Nuà', Clàudia Mirambell, Ana Borrosa i Janet Novás són alguns dels noms escollits. El festival estratègic de dansa a Catalunya, que es farà del 25 al 29 d'abril, també inclou muntatges internacionals de companyies com les franceses Un Loup Pour l'Homme i La Débordante Cie. Enguany, també seguiran les "rèpliques" amb muntatges a altres punts de la comarca i com a novetat, s'ha creat un itinerari amb bicicleta.</p>
            <p>"Empènyer" la generació "millennial" de coreògrafs i ballarins. Aquest és un dels propòsits que s'ha marxat el festival Sismògraf d'Olot en la pròxima edició que es farà del 25 al 29 d'abril. Són paraules de la seva directora artística, Tena Busquets, que ha subratllat la importància de donar visibilitat a propostes "sòlides" de creadors que encara no han consolidat la seva carrera ni arribat a un públic més ampli. Alguns dels noms escollits són Raquel Gualtero que obrirà el festival amb 'Nuà', un espectacle que es veurà al Museu dels Sants inspirat en peces musicals medievals composades per dones i on s'uneix el cos i la veu (amb Anaïs Oliveras). D'altres creadors d'aquesta generació, els #FF90, són Clàudia Mirambell que estrenarà 'Servei de desubicacions 24H', Anna Borrosa amb 'Pinkfish' inspirat en les coreografies de la natació sincronitzada i la ballarina i coreògrafa Janet Novás amb 'Mercedes Mais Eu'.L'onzena edició del festival també està marcat per la idea del "present" amb creacions contemporànies que es basen en la tradició i el passat com a inspiració. Entre els temes que s'hi tractaran hi ha el de rituals tradicionals, la formació de la terra o les tradicions gallegues i hongareses, entre d'altres. D'altra banda, aquesta és una programació amb accent femení per la gran presència de dones. "No és buscat, és la naturalesa dels temps; busquem els espectacles excel·lents", ha afirmat Busquets tot dient que els temes i conflictes de la societat també "afecten" els creadors que després queden reflectits en muntatges. En aquest sentit, ha posat l' exemple 'D-Construction' de la Compagnie Dyptik (Països Baixos), un  espectacle sobre les revoltes i el poder de les masses que compta una tanca metàl·lica de barrera. Pel que fa a la mirada femenina, aquesta es podrà veure en muntatges com 'Picnic on the moon', una producció belga de les catalanes Alexa Moya i Júlia Godino; '360 grams de bellesa' d'Ada Vilaró o 'La bugada' de Labuena Compañía, on es recorda la tradició i l'"espai de llibertat" de les dones quan rentaven la roba als safaretjos públics.  El binomi dansa i paisatgeUna de les novetats serà la creació de l'Itinerari amb bicicleta per fer arribar la dansa a espais on no arriba habitualment. Es farà una ruta guiada amb tres parades (els llocs seran una sorpresa) per veure tres propostes: 'JINX103' dels suïssos József Trefeli i Gábor Varga (que també interpretaran 'Creature' durant el festival); 'Meeting point' dels bascs Ertza i 'Pinkfish' de la jove andalusa Ana Borrosa, que es podrà veure de nou al centre de la ciutat.La natura i el paisatge, un element característic en aquest festival, estarà molt present amb 'Erritu' amb la participació d'un cor de dones d'Olot que es farà al cràter del volcà Montsacopa així com a 'Loin' dels francesos Débordante Cie amb cinc ballarins i un muntatge pensat per gaudir-lo de lluny. L'itinerari de dansa al parc nou mostrarà la preformance de la canadenca Caroline Laurin-Beaucage, 'Habiter sa mémoire' , de quatre hores de durada que es repetirà el dilluns 29 amb motiu del Dia Internacional de la Dansa.També s'ha programat una trobada de dansa urbana, el Sismohop, que acollirà les propostes de The Jokerz (A Risas), David Vento (Indala), Julien Rossini (Perception), Aina Lanas (Mawu), així com una variada oferta d'espectacles al carrer, com ara el circ corografiat 'Rare Birds' dels francesos Un Loup pour l'homme. Aquesta nova edició també tindrà "rèpliques" fora dels dies del festival amb 'Dancing with frogs' de Sol Picó a Olot i la representació de 'Brots' a la Vall de Bianya i 'La Bugada' a Les Planes d'Hostoles i La Pinya. Una jornada per als professionalsEn el 5è any com a festival estratègic de la dansa a Catalunya, el Sismògraf proposa una jornada professional per al sector amb el títol 'Com ens posem en dansa. Visibilització, mobilitat i presència'. El certamen compta amb un pressupost de més de 350.000 euros i està organitzat pel Departament de Cultura i l'Ajuntament d'Olot amb el suport de la Diputació de Girona i altres organismes. Tant l'Ajuntament com la Generalitat han destacat el model "d'èxit" del certamen que ha acabat essent estratègic pel sector. La directora dels serveis territorials de Cultura a Girona, Carme Renedo, ho ha exemplificat amb una dada d'un estudi del 2017 per saber l'impacte del certamen: el 53,7% del negoci anual dels programadors enquestats eren propostes vistes al Sismògraf.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>El Sismògaf aposta pels coreògrafs i ballarins "millennials" nascuts els anys 90 en la pròxima edició</title>
				<category>cultura</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/827536/el-sismogaf-aposta-pels-coreografs-i-ballarins-millennials-nascuts-els-anys-90-en-la-proxi</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/827536/el-sismogaf-aposta-pels-coreografs-i-ballarins-millennials-nascuts-els-anys-90-en-la-proxi</link>
				<pubDate>Wed, 13 Feb 2019 11:25:02 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[El festival estratègic de dansa d'Olot es farà del 25 al 29 d'abril amb prop de cinquanta propostes<br /><br />
            <p>ACN Olot.-La pròxima edició del festival Sismògraf d'Olot aposta pel talent "millennial" i dedica bona part de la programació als coreògrafs i ballarins nascuts els anys 90. Són un col·lectiu amb propostes "sòlides" que busca consolidar-se al sector i arribar a un públic més ampli. Raquel Gualtero, que protagonitzarà  l'espectacle inaugural 'Nua', Clàudia Mirambell, Ana Borrosa i Joanet Novás són alguns dels noms escollits. El festival estratègic de dansa a Catalunya, que es farà del 25 al 29 d'abril, també inclou muntatges internacionals de companyies com les franceses Un Loup Pour l'Homme, La Débordante Cie o Humanhood del Regne Unit. Enguany, també seguiran les "rèpliques" amb muntatges a altres punts de la comarca i com a novetat, s'ha creat un itinerari amb bicicleta.</p>
            <p/>
           ]]></description>
			</item>
	
			<item>
				<title>Territori treu a licitació la redacció de l'estudi informatiu de la variant nord d'Olot</title>
				<category>economia</category>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/826984/territori-treu-a-licitacio-la-redaccio-de-l-estudi-informatiu-de-la-variant-nord-d-olot</link>
				<link>https://directe.larepublica.cat/acn/826984/territori-treu-a-licitacio-la-redaccio-de-l-estudi-informatiu-de-la-variant-nord-d-olot</link>
				<pubDate>Fri, 08 Feb 2019 18:31:15 +0100</pubDate>
				<description><![CDATA[L'actuació definirà les alternatives de traçat del tram entre el futur enllaç Olot oest la connexió amb l'A-26<br /><br />
            <p>ACN Olot.-El Departament de Territori i Sostenibilitat ha tret a licitació l'estudi informatiu i el d'impacte ambiental de la variant nord d'Olot. Es tracta del tram comprès entre el futur enllaç oest –boca nord del futur túnel de la Pinya- i la connexió amb l'A-26 i la C-153, al final de l'autovia Besalú-Olot. L'estudi analitzarà les diferents alternatives de traçat del tram d'uns quatre quilòmetres de longitud. L'Estat va reiterar el mes de novembre el seu compromís amb el finançament de les obres i va proposar acordar-lo en la comissió bilateral amb la Generalitat. Ara el Govern ha decidit tirar endavant amb els tràmits, a l'espera de concretar les aportacions. L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, ha celebrat el pas i ha dit que això permetrà tenir definit el traçat de la part nord durant aquest any.</p>
            <p>Territori ha tret a licitació, a través d'Infraestructures.cat, la redacció de l'estudi informatiu i d'impacte ambiental de la variant nord d'Olot. En concret, del tram entre el futur enllaç oest i la connexió amb l'A-26. El document analitzarà les diferents alternatives del traçat, inclosa la part que afecta l'Hostal del Sol. La infraestructura busca millorar la mobilitat a l'entorn del municipi reduint el volum de trànsit que ha de travessar-lo des del túnel de Bracons. Aquest tram, juntament amb la variant de les Preses i l'altre tram de variant previst al municipi, permetrà completar el corredor Vic-Olot, per Bracons. La nova carretera, a més, disposarà de tres connexions amb la xarxa local: dos als extrems de l'actuació (enllaç Olot oest i enllaç amb l'A-26 i C-153) i un enllaç centra a l'altura del polígon industrial Pla de Baix. La Generalitat ha decidit tirar endavant els tràmits després que l'Estat reiterés fa uns mesos el seu compromís amb el finançament de les obres. L'alcalde, Josep Maria Corominas, ha celebrat el nou pas i ha assegurat que això permetrà tenir definit el traçat i totes les alternatives possibles al llarg d'aquest any.</p>
           ]]></description>
			</item>
	
	</channel>
</rss>
