ACN Amposta.-Lo Pati-Centre d'Art de les Terres de l'Ebre ha publicat les bases de la quarta convocatòria del premi d'instal·lacions artístiques a espais singulars de les Terres de l'Ebre que enguany proposa intervenir als ullals de Baltasar, al delta de l'Ebre. L'espai, que forma part del parc natural dins del terme municipal d'Amposta, està forma per diverses surgències d'aigua dolça envoltades d'eucaliptus i vegetació, donant-li un aire singular i "gairebé màgic", segons lo Pati. El simbolisme del topònim i la connexió de la memòria amb allò atàvic i ancestral que relaciona amb els orígens, són altres conceptes que la convocatòria vol explotar. La idea és que la intervenció a l'espai es materialitzi durant la primera quinzena del mes de juliol.

Els artistes interessats tenen fins al 21 d'abril per presentar els treballs. La dotació del premi és de 4.000 euros, i a partir del 26 d'abril, el jurat farà pública una selecció de les tres millors propostes que se sotmetran a votació popular. En aquesta edició el jurat està integrat per l'artista visual, Nora Ancarola; pel director del CDAN (Centre d'Art i Natura del Museu d'Osca), Juan Guardiola; i pel tècnic del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Xavier Abril. Codirigit per Antònia Ripoll i Eva Cajigos, XYZ és un projecte artístic innovador de periodicitat bianual que té com a objectius principals promoure la intervenció a l'espai com a llenguatge artístic contemporani, posar en valor el patrimoni cultural i natural de les Terres de l'Ebre, fomentar la relació entre història i contemporaneïtat, relacionar les persones amb l'entorn i fomentar la relació de l'art contemporani amb la cura i sostenibilitat dels espais. En les edicions anteriors l'XYZ ha intervingut el pont penjant d'Amposta, el braç del Trabucador i les torres de la Carrova i Campredó.

ACN Alcanar.-Els Mossos d’Esquadra van denunciar divendres passat un conductor de 62 anys que multiplicava per sis la taxa màxima d’alcoholèmia i circulava fent ziga-zagues per l’N-340, al municipi d’Alcanar (Montsià). Cap a tres quarts de quatre de la tarda, els Mossos van ser alertats per la presència d’un possible conductor ebri que circulava en sentit Barcelona. Una patrulla va observar el vehicle fent ziga-zagues i el va aturar. Quan els agents van parlar amb el conductor, que anava sol, van detectar que presentava una clara simptomatologia d’haver begut alcohol. La prova d’alcoholèmia va donar un resultat positiu d’1,50 mil·ligrams d’alcohol per litre d’aire expirat –sis vegades per sobre de la taxa permesa de 0,25 mg\/l.

Els mossos van immobilitzar el turisme i van denunciar l’home penalment per conduir un vehicle a motor sota la influència de les begudes alcohòliques. L’investigat, de 62 anys i veí de Mondragón (Guipúscoa), s’haurà de presentar al jutjat de guàrdia d’Amposta quan sigui requerit. Fins a mig any de presó i quatre anys de retirada de carnet Els Mossos recorden que aquests tipus de delictes poden comportar penes d’entre tres i sis mesos de presó, una multa d’entre sis mesos i un any, o treballs en benefici de la comunitat d'un a tres mesos. En qualsevol dels casos, la infracció es castiga amb la privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors durant el termini d’un a quatre anys.

ACN Sant Carles de la Ràpita.-Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han detingut aquest dilluns un noi de 25 anys acusat de segrestar la seva companya sentimental a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Diumenge a la nit una dona va denunciar a la Guàrdia Civil de Castelló el segrest de la seva neboda. Segons la denunciant, el segrestador era el company sentimental de la noia i demanava 5.000 euros per deixar-la en llibertat i no causar-li cap mal. Cap a dos quarts de deu del matí d’aquest dilluns, una patrulla dels Mossos ha enxampat el sospitós, acompanyat de la víctima, a l’interior d’un vehicle aparcat al carrer Marquès de Valterra, a Sant Carles de la Ràpita. Immediatament, els agents han detingut el noi per un suposat delicte de segret i han alliberat la dona.

La víctima, que té 24 anys i és de nacionalitat romanesa, l’han traslladada a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa amb ferides lleus. Per la seva banda, el detingut, de 25 anys i nacionalitat marroquina, passarà a disposició del jutjat de guàrdia d’Amposta en els propers dies.

ACN Sant Carles de la Ràpita.-L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, i el primer tinent d'alcalde, Albert Salvadó, han estat citat a comparèixer a declarar com a investigats davant del titular del jutjat número 4 que investiga les seves actuacions durant el referèndum de l'1-O. La convocatòria dels dos edils arriba després que el jutjat hagi acceptat a tràmit la petició de la Fiscalia de Tarragona, que d'altra banda, segons recorden, ja ha arxivat les investigacions que afectaven a la resta d'alcaldes, i només manté l'acusació cap al de la Ràpita. El ministeri públic havia demanat al jutjat d'Amposta que obrís peça separada per investigar la presumpta responsabilitat de Caparrós i Salvadó en l'obertura i reobertura del punt de votació ubicat al pavelló firal. La mateixa instància judicial ja tenia obertes diligències arran de l'actuació policial l'1-O.

"El nostre poble recordarà sempre el que va passar aquell 1 d'octubre i nosaltres, com a servidors públics, estem tranquils i convençuts perquè no pot ser mai una actuació delictiva la nostra. Votar no és delicte", ha declarat Caparrós en un comunicat.

ACN La Sénia.-La Sénia vol que la reivindicació de la memòria de l'aviació republicana pugui servir per captar turisme rus al territori. Amb el Camp d'Aviació museïtzat i el Centre d'Aviació Històrica en plena tasca de recuperació d'avions que van participar en els combats aeris de la Guerra Espanyola, el consistori vol reprendre el projecte per convertir el treball de recuperació de la memòria històrica en actiu turístic. Especialment, de cara els visitants russos, molt sensibilitzats sobre tot el que envolta l'episodi bèl·lic, recordat com la primera gran batalla contra el feixisme i l'avantsala de la Segona Guerra Mundial. Aquest diumenge al matí, l'ambaixador rus a l'Estat espanyol, Yuri Korchagin ha participat en l'acte d'homenatge organitzat a la població als aviadors republicans: 101 pilots soviètics van perdre la vida en el conflicte. Un d'ells, Nikolai Andreevich Voloshenko, es troba enterrat al cementiri de la població.

El 4 de novembre de 1937, quan intentava fer enlairar el seu caça Polikarpov I-16, conegut popularment com a 'Mosca', Voloshenko va perdre el control de l'aparell, possiblement per les fortes ràfegues de vent que arribaven al camp d'aviació de la Sénia, i es va estavellar mortalment. Tenia 27 anys i va ser enterrat al cementiri del poble. Allí un monòlit en rus i català el recorda. Aquest migdia, l'ambaixador Korchagin, encapçalant una delegació russa d'alt nivell, amb la presència també del cosmonauta i cardiòleg Oleg Atkov, i el director de l'arxiu militar de Rússia, li ha rendit homenatge al cementiri, amb una emotiva ofrena floral i les notes de l'himne rus interpretades per la banda municipal.Abans, han visitat les instal·lacions museïtzades del Camp d'Aviació de la Sénia i, posteriorment, el Centre d'Aviació Històrica on els voluntaris de l'Associació han recuperat, entre d'altres, un Mosca i es troben en ple procés de reconstruir un bombarder bimotor Tupòlev SB-2, conegut com a Katiuska, que seria el segon exemplar del món. La Guerra Espanyola, segons han constatat tant Korchagin com Atkov encara és molt present a l'imaginari rus. Prop de 700 aviadors sovièticsL'acte, organitzat per l'Associació d'Aviadors de la República, l'Ajuntament i el Camp d'Aviació de la Sénia, volia homenatjar, de fet, tots els pilots i personal de l'aviació republicana que van participar en el conflicte, aproximadament uns 8.000. De la Unió Soviètica en van arribar entre 650 i 700 en període de sis mesos. A banda de Voloshenko, a la Sénia en va morir un altre pilot que no es troba enterrat al municipi.La Guerra Espanyola, de fet, no és un episodi desconegut per als russos, al contrari. "Es recorda molt bé perquè a Espanya és on va començar la lluita contra el feixisme, contra la pesta nazi. Aquí no es va guanyar la batalla, sinó a la Segona Geurra Mundial. Però hi van haver els primers combats, les primeres proves, les primeres pèrdues i les primeres llàgrimes. Per això sempre es recordarà l heroisme espanyol i de la gent que va venir a lluitar aquí", ha subratllat l'ambaixador.Coneixedors de la curiositat que desperta la preservació de la memòria històrica d'un conflicte que, consideren precursor de la gran guerra posterior, l'Ajuntament de la Sénia vol tornar a rellançar el projecte per captar turistes russos. "Volem lligar amb la relació que tenim amb l'ambaixador que els russos sàpiguen que aquí conservem la memòria històrica. Ells ho tenen molt en compte", ha assegurat l'alcalde de la Sénia, Joan Moisés. De fet, el consistori ja fa anys que treballava amb la idea d'obrir aquesta nova línia d'interès turístic per al territori però en el moment que es disposava a apostar-hi el ruble va caure i les visites dels russos també. Contactes amb tour operadors"Ara ho tornem intentar amb actius de qualitat. Que la gent que va a Salou o Cambrils, però també a Peníscola, sàpiguen que tenen un recurs turístic, cultural i històric, combinable també amb el sol i platja", aprofundeix Moisés. Amb la museïtzació del Camp d'Aviació i la nova nau on s'ubica el Centre d'Aviació Històrica en ple funcionament i amb avions reconstruint-se, el consistori ha reprès els contactes amb tour operadors per donar a conèixer aquesta oferta.La presència soviètica dins de l'aviació republicana va resultar clau en els primers compassos de la Guerra Espanyola. "La República no tenia aviació", reconeix Aquil·lí Mata, president de l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR). Recorda que van ser els pilots russos, amb molta experiència de vol, els que van acabar formant els joves i novells aviadors republicans. Fins i tot, apunta, es van produir casos que els mateixos militars de la URSS es van negar a efectuar bombardejos d'objectius que no consideraven militars. "La companyonia i la fraternitat entre els voluntaris soviètics i els pilots espanyols era molt gran", subratlla.

ACN Amposta.-Un dispositiu conjunt dels Mossos d'Esquadra en dos locals d'oci nocturn a Amposta ha acabat amb una detinguda i el comís de cocaïna i diners provinents de la compravenda de droga. L'operatiu, que ha tingut lloc aquest divendres a la nit ha acabat amb la detenció de la cambrera d'un dels locals, a qui se li van localitzar set dosis de cocaïna i 275 euros en bitllets fraccionats. Per aquest motiu, la dona ha estat arrestada per un delicte contra la salut pública. A més els agents han fet nou denúncies administratives per tinença de substàncies estupefaents i una denúncia per tinença d'arma prohibida.

Paral·lelament la policia local ha fet diverses denúncies administratives per manca de documentació i mesures de seguretat als locals d'oci nocturn. En total, durant tot l'operatiu es van identificar 34 persones.

ACN Amposta.-Els Mossos d’Esquadra van detenir dues persones, divendres passat, com a presumptes autors de setze robatoris amb força a l'interior de vehicles, estacionats a les platges del Trabucador i Eucaliptus, al Delta de l'Ebre, als municipis de Sant Carles de la Ràpita i Amposta, respectivament. Els detinguts són un home de 35 anys, de nacionalitat montenegrina i veí de Canyelles (Garraf), i una dona, de 21 anys, de nacionalitat espanyola i veïna de Vitoria-Gasteiz (Àlaba). Segons fonts policials, un operatiu de paisà va enxampar els lladres mentre cometien el robatori i, llavors, es va iniciar una persecució. En la seva fugida els lladres van envestir amb el seu cotxe un vehicle policial.

Finalment, van ser interceptats i detinguts a la localitat de Sant Jaume d'Enveja (Montsià). Després de passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta, els detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs.

ACN Arnes.-Tres dels vint-i-quatre ajuntaments catalans que, de moment, l'Estat portarà als jutjats per aprovar una moció de suport a la reprovació al rei del Parlament, són de les Terres de l'Ebre. Arnes, la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta, i Santa Bàrbara, al Montsià, han rebut els requeriments del recurs contenciós administratiu que ha presentat l'administració estatal. Ho han confirmat a l'ACN fonts municipals i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). La intenció dels recursos és aconseguir que s'anul·lin els acords dels plens. El jutjat, en l'avís, dona vint dies als consistoris denunciats per trametre l'expedient administratiu. La mateixa moció es va aprovar a un centenar d'ajuntaments arreu del país i des del món municipalista es preveu que arribin nous requeriments els propers dies.

La moció que van aprovar un centenar d'ajuntaments catalans, donava suport explícit al punt número 2 de la resolució que rebutjava i condemnava el posicionament de Felip VI, "la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials"l' 1-O. També refermava el compromís amb "els valors republicans" i apostava per "l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia". La resolució instava totes les institucions de l'Estat a garantir la convivència, la cohesió social i "la lliure expressió de la pluralitat política a l'Estat", i reprovava "els actes repressius contra la ciutadania" i condemnava "les amenaces d'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la il·legalització de partits polítics, la judicialització de la política i la violència exercida contra els drets fonamentals".

ACN La Sénia.-El ple de l'Ajuntament de la Sénia va acordar aquest dimecres intervenir temporalment la gestió de la piscina municipal per poder reobrir-la i continuar prestant el servei dins d'un o dos mesos. La mesura, que es prendre per unanimitat dels onze regidors presents, arriba després que la concessionària Lleuregest Serveis Esportius tanqués al públic les instal·lacions el passat 11 de febrer per desacords "de caràcter greu" amb el govern municipal. Per la seva banda, l'Ajuntament addueix infraccions greus en la gestió per assumir el control de l'equipament. Ara, i mentre els advocats del consistori negocien la resolució del contracte, els tècnics revisaran l'estat actual de les instal·lacions –on s'havien detectat prèviament algunes deficiències- i es contractarà personal per poder garantir el servei públic en breu als prop de 400 abonats que l'utilitzaven.

"Quan es produeix una cosa greu com el tancament, l'Ajuntament pot intervenir la gestió per oferir el servei públic a la ciutadania. És el que hem fet", argumenta l'alcalde de la Sénia, Joan Moisés (Futur-La Sénia). La seva idea passa per reobrir en "un mes o dos", un cop s'hagi comprovat l'estat de l'equipament i es puguin contractar el personal necessari –amb voluntat de mantenir el que hi treballava fins ara: cinc jornades i mitja de monitors i socorristes, una persona encarregada de la neteja i una de manteniment. Una plantilla que s'ajustaria en funció de la demanda d'activitats dirigides com els cursets.De fet, l'alcalde considera factible assumir la gestió de l'equipament i el seu funcionament diari sense grans sobresalts financers. "Són serveis que hem de mantenir equilibrats: hem de veure els ingressos per quotes i quan es resolgui el contracte poder quadrar costos, hores obertura. Al començar intentarem ajustar els horaris per ser els més previnguts possibles, però no serà un daltabaix", assumeix. Creu que aquests primers mesos de gestió municipal podran servir de provar per trobar l'equilibri i estudiar si, realment, les quotes poden fer front al gruix de les despeses. En aquest sentit, Moisés recorda que en el seu disseny, el consistori va apostar per equipar les instal·lacions amb una caldera de biomassa que gasta uns 18.000 euros a l'any per escalfar l'aigua, la principal despesa. "Això és tres o quatre cops més que altres piscines", remarca.Moisés creu que el debat sobre la continuïtat de la gestió pública de l'equipament serà objecte de debat aquesta pròxima campanya electoral de les municipals. La seva formació, Futur-La Sénia, aposta perquè sigui el propi consistori qui administri directament el servei públic no només de la piscina, sinó de tot el complex esportiu municipal -incloent el pavelló o el gimnàs-. Això suposaria descartar la possibilitat de treure la gestió novament a concurs públic, després que la primera empresa Lleuregest només hagi acabat complint cinc dels 20 anys de la concessió municipal que va guanyar.

ACN Santa Bàrbara.-El Seprona de la Guàrdia Civil ha pres declaració com a investigat un veí de Santa Bàrbara per tenir abandonats sis gossos de caça de rassa mestissa tancats en una gàbia de la seva finca. Els agents van iniciar la investigació després de descobrir els animals a finals de febrer: presentaven greus símptomes de desnutrició i desatenció veterinària. Segons el cos armat, després d'intentar aconseguir infructuosament la col·laboració dels veterinaris del Departament de Territori i Sostenibilitat, van acudir a l'entitat Engrescats Terres de l'Ebre, qui s'ha fet càrrec dels animals. També van localitzar el propietari de la finca perquè atengués en un primer moment els animals i, posteriorment, se'l va citar com a investigat per sis presumptes delictes d'abandonament dels animals.

En seu policial, l'home va manifestar que l'estat de desnutrició i desatenció veterinària dels animals era pel fet que no els podia mantenir. El Seprona ha remès les diligències instruïdes als jutjats d'Amposta.

ACN Alcanar.-La Guàrdia Civil ha desmantellat una plantació interior amb 322 plantes de marihuana i ha intervingut prop de quatre quilos de cabdells en un habitatge unifamiliar d’Alcanar (Montsià). Els agents també han detingut l’encarregat de la plantació, el qual s’havia desfet del mobiliari de l’habitatge i hi havia instal·lat armaris de cultiu individuals per a diferents varietats. La investigació va començar al gener després que els veïns de la urbanització advertissin l’olor característica d’aquest tipus de plantes. L’immoble feia dos anys que estava llogat a una persona resident a Rússia.

Dijous passat la Guàrdia Civil va engegar l’operatiu i va entrar a l’immoble, on hi va trobar una persona diferent al titular del contracte de lloguer. L’individu, un veí d’Alcanar Platja de 50 anys i nacionalitat russa, va quedar detingut pels presumptes delictes de tràfic de drogues i de defraudació de fluid elèctric. Després de prestar declaració en dependències policials, va quedar en llibertat i a disposició del jutjat de guàrdia d’Amposta. La casa, d’una sola planta i amb una superfície útil de 300 metres quadrats, s’havia adaptat totalment per al cultiu rotacional de marihuana amb l’excepció de la cuina. L’inquilí havia retirat tot el mobiliari de la casa i l’havia substituït per armaris de cultiu en la majoria d’estances. Una de les habitacions s’havia reservat per manipular i assecar la droga, que després es venia a tercers.

ACN Amposta.-Més de 200 voluntaris han participat en la campanya 'Per un Delta Net' organitzada aquest diumenge als espais naturals de set municipis de l'entorn del Parc Natural del delta de l'Ebre. Durant la jornada, s'han recollit cinc tones de deixalles, majoritàriament plàstic, com taps, ampolles, bidons, cordes o xarxes, segons indica el primer balanç. Enguany, s'ha recol·lectat una tona més respecte a l'any anterior. Tot i això, Xavier Abril, tècnic del Parc Natural i coordinador de la iniciativa, ha apuntat que la recollida de residus va a la baixa, atès que s'ha passat de les vuit tones de l'any 2015 a les cinc actuals. Les deixalles recol·lectades aniran a l'abocador de Mas de Barberans perquè és "complicat" donar una segona vida a aquests residus.

Amb guants i amb un sac, els 245 voluntaris han començat a pentinar les zones establertes pels tècnics del Parc Natural del Delta de l'Ebre per netejar els principals espais naturals de l'entorn dels municipis de l'Ampolla, Carmarles, l'Aldea, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre i Amposta. Durant la jornada s'han recollit majoritàriament materials d'origen plàstic. A tall d'exemple, encenedors, raspalls de dents, ampolles, cartells de fusta artificials, llaunes, bidons i xarxes. Malgrat que engany s'han recollit unes cinc tones, una més que en la campanya anterior, en els últims quatre anys hi hagut una disminució de les deixalles recol·lectades.Segons Abril les causes d'aquest descens es deuen a diversos factors, entre els quals destaquen el tipus d'objectes transportats pel riu Ebre, sumat al vent i als temporals que retornen els residus cap a les platges. Així mateix, assenyala les activitats econòmiques vinculades al turisme i al sector primari. "És un còctel complicat, intentem ser arqueòlegs de la brossa i conèixer millor l'enemic", ha afirmat el coordinador.Malgrat que l'objectiu de la jornada és la neteja dels paratges, la campanya també centra esforços en la sensibilització mediambiental i en els canvis de conductes en relació al consum. "Amb petits gestos podem deixar de gastar plàstic o sobreembalatges", ha subratllat Abril.Amb tot, les tones de residus recol·lectades no es podran reciclar per un segon ús atesa la complexitat del material. Per això, es tornaran a portar a l'abocador de Mas de Barberans i no es repetirà l'experiència de fa dues campanyes, quan es van enviar uns 500 quilos de plàstic a una ONG francesa de Montpellier que va convertir-los en taps per als envasos d'una empresa de xampús. "Al Delta els plàstics estan trinxats pel sol, la sal, les ones, el vent i algunes tenen vida incorporada. Llavors és molt difícil que es puguin separar", assegura, diferenciant-ho de la resta de productes que es reciclen en el dia a dia.En la neteja de la platja de l'Eucaliptus, ubicada al terme municipal d'Amposta, hi han participat una cinquantena de voluntaris. Entre ells, Laura, que ja n'és una veterana, ha celebrat la iniciativa i ha afirmat que molts dels voluntaris continuen després a títol personal netejant altres espais. "Tenim la sort de tenir aquesta natura, cal continuar cuidant-la", ha assenyalat. En la mateixa línia, s'ha manifestat Joan que ha ressaltat la tasca dels voluntaris. "Simplement netegem el que embrutem, embrutar és una desgràcia pel medi ambient", ha tancat.

ACN Amposta.-Més de 200 voluntaris han participat en la campanya 'Per un Delta Net' organitzada aquest diumenge als espais naturals de set municipis de l'entorn del Parc Natural del delta de l'Ebre. Durant la jornada, s'han recollit cinc tones de deixalles, majoritàriament plàstic, com taps, ampolles, bidons, cordes o xarxes, segons indica el primer balanç. Enguany, s'ha recol·lectat una tona més respecte a l'any anterior. Tot i això, Xavier Abril, tècnic del Parc Natural i coordinador de la iniciativa, ha apuntat que la recollida de residus va a la baixa, atès que s'ha passat de les vuit tones de l'any 2015 a les cinc actuals. Les deixalles recol·lectades aniran a l'abocador de Mas de Barberans perquè és "complicat" donar una segona vida a aquests residus.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/830670/demanen-tres-anys-de-preso-al-propietari-dun-kebab-de-la-rapita-per-explotar-un-treballado https://directe.larepublica.cat/acn/830670/demanen-tres-anys-de-preso-al-propietari-dun-kebab-de-la-rapita-per-explotar-un-treballado Thu, 07 Mar 2019 16:51:14 +0100

ACN Tarragona.-L’Audiència de Tarragona jutjarà dijous vinent el propietari d’un kebab de la Ràpita que va “explotar” un treballador durant més d’un any. Segons la fiscalia, els fets es van descobrir en una investigació ‘in situ’ de la Inspecció de Treball. Aprofitant que un dels treballadors tenia una ordre d’expulsió i estava en situació “precària i irregular” a l’Estat, l'home li havia imposat un horari de treball de dotze hores diàries de dilluns a diumenge a canvi d’un salari d’entre deu i quinze euros al dia. A més, no l’havia donat d’alta a la Seguretat Social. La situació va començar l’estiu del 2015 i es va allargar fins a mitjan novembre del 2016.

Segons el ministeri fiscal, els fets constitueixen un delicte contra els drets dels treballadors pel qual sol·licita tres anys de presó i una multa de 3.000 euros. Tot i això, conforme a l’article 89 del Codi Penal, interessa que la pena de presó es pugui substituir per l’expulsió de l’acusat del territori espanyol durant vuit anys. De la seva banda, el perjudicat ha renunciat a tota indemnització que li correspongui.

ACN Amposta.-Aconseguir un arròs "residu zero", que pugui donar resposta a les exigències actuals dels consumidors, i diversificar la producció per poder fer front als reptes competitius del sector. Aquests són alguns dels grans reptes que té sobre la taula la Cambra Arrossera del Montsià els pròxims anys, segons reconeix el seu president, Marcel Matamoros, en una entrevista amb l'ACN. L'entitat nascuda de la fusió de les antigues cooperatives de l'hemidelta dret de l'Ebre, que acaba de sortir d'una collita excel·lent, amb una producció de 41 milions de quilos d'una elevada qualitat, però amb l'ull posat a les amenaces que suposen el caragol maçana, la salinització dels camps i la regressió de l'espai natural.

"El futur serà fer arròs residu zero", diu convençut Matamoros, que va assumir el càrrec fa tres anys i el compatibilitza amb les tasques pròpies del camp. Davant la dificultat de poder garantir una producció qualificada com ecològica per la dificultat que generen les rotacions conreus al Delta per la salinitat, considera més factible focalitzar els esforços cap a garantir que l'arròs produït no contingui rastres de "cap matèria, fins i tot les que estan autoritzades". Un pas més enllà del que es coneix com a "producció controlada", similar a la integrada, amb l'assessorament i acompanyament que la Cambra presta als seus associats a l'hora d'abordar el conreu de varietats específiques. Es tracta, ha precisat, d'un procediment que és "fàcil" i que obliga a una major cura de la "prevenció" de possibles afectacions sanitàries, fent ús de productes d'agricultura ecològica en el "moment idoni" i "amb dosis concretes" perquè el pagès es pugui avançar als problemes. "A partir d'aminoàcids naturals es fan plantes fortes", exemplifica.Un dels fronts que manté obert la Cambra Arrossera del Montsià passa també per treballar en la recerca de noves varietats que permetin adaptar la producció d'arròs als efectes del canvi climàtic, les plagues com el caragol maçana o la salinització del terreny. En aquest context s'inscriu la implicació en el projecte internacional Neurice, com a única cooperativa estatal que hi pren part juntament amb l'IRTA, la Universitat de Barcelona, la de Milà i la de Glasgow, i entitats i instituts de recerca com CRAG, Cirad, Crea, Indear, el xinès CAAS, la Cambra Arrossera de Montsià, el centre francès RIZ i la societat italiana Sementi. Aquest 2019 serà el segon any de proves al camp i els resultats, de moment, són "molt bons" . Finançat per la UE amb 4,6 milions d'euros el seu objectiu, recorda Matamoros, és "desenvolupar varietats resistents a la salinitat", protegint el sector dels efectes del canvi climàtic i de plagues com el caragol maçana, a partir de tècniques que s'estan introduint al Delta, com la sembra en sec. Una plaga que, apunta, es troba estabilitzada en unes 200 hectàrees. Hi influeix, indica, la menor densitat de població al riu i les mesures de control que s'apliquen a les infraestructures de regadiu i els camps: l'assecament, els guarets i els tractaments amb saponines o la inundació amb aigua salada dels desguassos. "L'estem controlant força", assegura. Regenerar les llacunesL'altre gran maldecap que preocupa el sector és la regressió del Delta, amb la salinització del terreny i algunes de les llacunes litorals agreujant-se amb l'increment dels efectes del canvi climàtic. "Encara estem a temps de solucionar el problema: no se si és aportació de sediments, però per exemple, l'Encanyissada s'hauria de sanejar, aportant aigua dolça", apunta. Matamoros valora positivament accions com la nova guarda costanera a la badia dels Alfacs, però lamenta que s'hagi expropiat als pagesos s'hauria pogut construir uns metres més endins de la badia per generar un reservori d'aigua dolça per a la fauna i la vegetació autòctones. "Era una molt bona oportunitat per fer-ho. Calia ser més ambiciosos", sosté.Però més enllà d'aquests reptes sobre el terreny, Matamaros és conscient que el futur del sector al delta de l'Ebre passa per diversificar la producció i les formes de negoci. "És evident. Estem buscant altres coses: no pot ser només lo típic paquet d'arròs. La distribució està cada cop més concentrada i és més complicat fer volum. La marca blanca domina mercat i al final has de buscar variar. Estem en això: aquest estiu quedarà definit el que fem", ha anunciat el president de l'entitat, sense voler precisar més.Malgrat tot, creu el president de la cooperativa que el sector va perdre una gran oportunitat descartant la fusió final de les dos cooperatives de segon grau dels dos hemideltes –Arrossaires, a l'esquerra, i la Cambra del Montsià, a la Dreta- en una única entitat. "Segueixo pensant que és una llàstima que les cooperatives no estiguin fusionades. Faríem una empresa molt potent i de territori molt important", insisteix Matamoros, que nega l'existència actual de moviments en aquest sentit sense descartar que aquesta opció torni a prendre cos en un futur. "Cada cooperativa ha agafat una línia: Arrossaires s'ha decantat per Nomen, la marca i la seva visió i nosaltres tenim la nostra", ha precisat.Campanya de "molta qualitat"Aquesta última campanya, els socis de la Cambra Arrossera del Montsià van produir 41.000 tones d'arròs de "molta qualitat". Una collita també quantitativament molt elevada, malgrat els efectes que una calamarsada a principis de setembre va tenir sobre la producció d'unes 1.000 hectàrees entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Els preus, en la línia dels últims cinc anys. S'han mantingut estables i amb una certa tendència a pujar. Gairebé dos terceres parts d'aquesta producció es comercialitza a través de marques blanques –en cadenes com Dia, el Corte Inglés i Bon Preu, entre d'altres- i un 12% a través de la marca pròpia, que segueix una línia ascendent els últims anys, d'acord amb l'impuls que li dona l'entitat. La resta es distribueix a l'engròs, als mercats estatals i a l'exportació –com la mateixa marca-. El negoci de trencats o farina d'arròs complementa els pilars principals i contribueix a fer arribar la facturació anual de la cooperativa als 40 milions d'euros.

ACN La Sénia.-El museu del Camp d'Aviació de la Sénia va patir un assalt i el robatori de quatre objectes que es trobaven exposats al seu interior la setmana passada. Els responsables del centre van detectar-ho el passat dijous al matí, just abans d'iniciar una visita amb un grup d'escolars. Segons ha explicat el president de l'Associació del Camp d'Aviació de la Sénia, José Ramón Bellaubí, el pany va ser desmuntat de forma "professional". El lladre o lladres van robar únicament dos cascos, una bandera de Falange i un banderí fet a mà de la Legió Còndor d'una veïna del poble que es trobaven exposats en una vitrina pròxima a la porta, que va aparèixer trencada. El fet que l'alarma es disparés podria haver avortat l'assalt. La policia local s'ha encarrega d'investigar els fets.

"És una cosa totalment incoherent: potser els dos banderins perquè eren de color roig i la resta perquè estava allí. No se perquè van agafar les dos peces, oxidades i que estaven fetes malbé", ha explicat el mateix Bellaubí, qui ha fet una crida a la ciutadania a aportar qualsevol informació sobre els objectes robats. Després de comprovar de nou el sistema de seguretat i alarma del museu, el president de l'Associació ha explicat que han pres la decisió de retirar els documents i les peces de major valor exposades davant la possibilitat de nous robatoris. "Més que res per tranquil·litat: això et deixa intranquil. No només perquè et puguin desaparèixer sinó pel mal que et puguin fer", ha argumentat. En aquest sentit, ha explicat que se substituiran per rèpliques o còpies de les originals. "És una llàstima perquè al centre d'interpretació és on s'han de veure aquestes coses", admet Bellaubí.

ACN Amposta.-'La força de l'Ebre' és la nova cançó composta per Pepet i Marieta dedicada al moviment antitransvasament del riu Ebre i que té la voluntat de convertir-se en l'himne de les noves generacions del col·lectiu. El grup, dirigit pel realitzador Mario Pons, ha rodat aquest dissabte al Pont d'Amposta el videoclip del tema, que ha simulat una manifestació en defensa del riu. El rodatge ha aplegat més d'un centenar de persones que han respost a la crida feta per les xarxes socials. La cançó s'estrenarà en el concert commemoratiu previst pel 30 de març, que posarà el punt final a la celebració dels 18 anys de la lluita del moviment.

L'equip del rodatge ha començat a gravar escenes del videoclip amb els integrants del grup de Pepet i Marieta al riu Ebre aquest dissabte al matí. Tot seguit, la gravació s'ha trasllat fins al pont d'Amposta, on s'ha tallat la circulació fins passades la una del migdia. En aquest punt, una multitud de persones s'han posat sota les ordres del director i han escenificat una manifestació.La majoria d'ells portaven les samarretes blaves amb el nus antitransvasament, símbol de la lluita, així com banderes de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). També han cantat incansablement el clam "Lo riu és vida, aigua i sediments", un altre dels emblemes del moviment.Segons el cantant de Pepet i Marieta, Josep Bordes, la cançó 'La força de l'Ebre' és l'expressió dels 18 anys de lluita que ha donat "identitat" a les Terres de l'Ebre. "Té molta força i serà fàcil que arribi al jovent perquè té esperit jove", ha apuntat. De fet, aquest és l'objectiu de la Plataforma, trobar un referent musical per les noves generacions. "El nostre referent musical havien sigut els Quicos amb la cançó del 'Carrilet però la generació nova té altres referents musicals i s'han de sentir que hi formen part", ha explicat Susanna Abella, membre de la PDE. Per això, ha considerat que el rodatge del videoclip és "especial perquè avui veus els pares, els fills i els nets, tota la gent que ha nascut amb aquest moviment social".Davant d'això, Bordes ha assegurat que un cop més s'ha copsat l'energia de la gent i les seves "ganes" per defensar el riu. Una acció que diu que "tocarà fer durant molt de temps".La cançó compta amb les col·laboracions d'altres artistes d'arreu dels Països Catalans, els quals el cantant de Pepet i Marieta no ha volgut desvetllar. Tant la cançó com el videoclip està previst que es publiquin el 19 de març.Pel que fa al director del videoclip, Mario Pons, ha celebrat l'afluència "massiva" al rodatge i la participació "desinteressada" dels remers i vogadors de Sant Jaume d'Enveja o la dels castellers de Sant Carles de la Ràpita i dels de Tortosa, que han alçat un pilar al final de la gravació. "Ha sigut una gran festa i demostra que el moviment social de la PDE està molt viu i que hi ha relleu generacional", ha subratllat Pons.El concert del 30 de març a Amposta serà la "diada" de les Terres de l'EbreLa nova cançó s'interpretarà per primera vegada el dissabte 30 de març en el concert que clourà els actes de commemoració dels 18 anys de la a Plataforma en Defensa de l'Ebre, els quals es van iniciar el passat mes de setembre. Els organitzadors encara no han fet públic el cartell del concert però ja es coneixen alguns dels noms que hi actuaran, com Pepet i Marieta o Joan Rovira. Serà una "gran festa" on hi haurà reivindicacions de les diverses lluites del territori, amb una mostra del teixit cultural – castells, grups de jotes i accions d'entitats-, i, sobretot, molta música.

ACN Amposta.-'La força de l'Ebre' és la nova cançó composta per Pepet i Marieta dedicada al moviment antitransvasament del riu Ebre i que té la voluntat de convertir-se en l'himne de les noves generacions del col·lectiu. El grup, dirigit pel realitzador Mario Pons, ha rodat aquest dissabte al Pont d'Amposta el videoclip del tema, que ha simulat una manifestació en defensa del riu. El rodatge ha aplegat més d'un centenar de persones que han respost a la crida feta per les xarxes socials. La cançó s'estrenarà en el concert commemoratiu previst pel 30 de març, que posarà el punt final a la celebració dels 18 anys de la lluita del moviment.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/829896/detingut-per-vuit-robatoris-amb-forca-a-l-interior-de-vehicles-a-amposta https://directe.larepublica.cat/acn/829896/detingut-per-vuit-robatoris-amb-forca-a-l-interior-de-vehicles-a-amposta Fri, 01 Mar 2019 16:38:34 +0100

ACN Amposta.-Els Mossos d’Esquadra, conjuntament amb agents de la Policia Local d’Amposta, van detenir dimecres un veí d’Amposta de 39 anys i nacionalitat espanyola com a presumpte autor de vuit delictes de robatori amb força i tres de furt a l’interior de vehicles estacionats a la via pública. Segons fonts policials, des de principis d’any s’havia detectat un augment significatiu de robatoris i furts al municipi. La investigació va permetre descobrir que l'home forçava les portes del vehicles per sostraure els objectes i que sempre actuava amb el mateix ‘modus operandi’. El detingut, que té antecedents policials per altres fets similars, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/829602/denunciat-un-ramader-per-abandonar-cadavers-d-ovelles-a-ulldecona https://directe.larepublica.cat/acn/829602/denunciat-un-ramader-per-abandonar-cadavers-d-ovelles-a-ulldecona Thu, 28 Feb 2019 10:21:27 +0100

ACN Ulldecona.-Els Mossos d'Esquadra han denunciat un ramader per llançar cadàvers d'ovelles en una canonada de desguàs de l'autopista AP-7 al seu pas per Ulldecona, al Montsià. Els agents van ser informats dimarts passat que hi havia les restes de quatre ovelles en aquest tub. La policia va iniciar les investigacions i va identificar l'explotació ramadera, també d'Ulldecona, d'on havien sortit els cadàvers. En una inspecció aquest dimecres es van detectar altres cadàvers d'ovelles en foses ubicades en terrenys adjunts a l'explotació.

Els Mossos van denunciar el propietari per infracció de la llei 8\/2003 de sanitat animal per abandonar els cadàvers dels animals de manera que puguin causar un risc per a la sanitat animal i pública o puguin contaminar el medi ambient. El denunciat és reincident en aquest tipus d'infracció.

ACN Tarragona.-Un home s’asseurà el 26 de març al banc dels acusats de l’Audiència de Tarragona acusat d’intentar agredir sexualment una dona a Amposta. Els fets es remunten al 24 d’abril del 2017 quan la víctima es trobava al domicili d’una amiga, juntament amb la seva germana. Segons la fiscalia, cap a dos quarts de quatre de la tarda el processat va acudir al pis i va començar a discutir amb la víctima. En un moment determinat, “amb un comportament alterat i violent, i amb intenció de menyscabar la integritat física” de la dona, la va agafar del pit, la va empènyer, la va agafar dels cabells i li va propinar diverses puntades a les cames i a l’esquena, a més de colpejar-la amb els genolls.

Segons el relat del ministeri públic, l’acusat va introduir la víctima dins una habitació i allà li va dir que li faria una fel·lació, que “la follaria”, que era “una puta de merda” i que li pagaria “50 euros”. Alhora, amb “ànim libidinós i amb la intenció de satisfer el seu desig sexual”, va intentar en diverses ocasions abaixar-li els pantalons sense aconseguir-ho, atesa la resistència de la víctima, ocasionant-li diverses esgarrapades a l’interior de les cuixes i hematomes. Els fets van passar en presència de la germana i de l’amiga, que “es van quedar bloquejades sense poder actuar”. Per tot plegat, la fiscalia demana per al processat cinc anys i onze de mesos de presó per un delicte d’agressió sexual en temptativa i 1.350 euros de multa per un delicte lleu de lesions. El ministeri públic sol·licita que l’home no es pugui apropar a menys de 300 metres de la víctima ni pugui comunicar-se amb ella durant nou anys. A més, demana una indemnització de 450 euros per les lesions i de 5.000 euros pels danys morals. L’individu, originari de Romania, no té antecedents.

ACN Amposta.-Conflictes veïnals, sorolla a la via pública o elements urbans i edificis privats en mal estat. Aquests han estat els principals motius de queixa a la Defensora de la Ciutadania d'Amposta aquest 2018. La responsable de la institució mediadora municipal, Amadea Ferreres, va donar compte de la seva activitat presentat la memòria anual a l'últim ple. Segons fa constar, del centenar de queixes gestionades se n'ha solucionat un 54%, mentre que un 32% resten pendents i les restants estan considerades com a circumstàncies complicades o impossibles de resoldre. . Per a fer efectiva la resolució dels conflictes, la Defensora trasllada les queixes i propostes ales regidories corresponents i a altres estaments públics o privats, els quals donenresposta o s’encarreguen de gestionar la problemàtica.

La Defensora de la Ciutadania actua com a eina mediadora entre la ciutadania i els estaments municipals, derivant les preocupacions del veïnat als òrgans corresponents. L'any 1987, Amposta es va convertir la primera ciutat de l'Estat espanyol que va tenir aquesta figura.

ACN Amposta.-El primer tram completat del camí de guarda costanera del delta de l'Ebre ja permet accedir, a peu o amb bicicleta, fins la torre de Sant Joan. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha completat les obres de la primera fase d'un projecte que, a la llarga, preveu estendre aquesta vial entre Sant Carles de la Ràpida i el Trabucador, vorejant la costa interior de la badia dels Alfacs. L'obra, que ha tingut un cost de 507.000 euros, va ser planificada per poder contenir els efectes de la pujada del nivell del mar en un espai vulnerable, especialment, en funció de la direcció del vent de mar. Addicionalment, el camí tindrà també una utilitat turística amb el seu aprofitament com a via verda per al pas de vianants i bicicletes.

Aquesta primera fase del camí de guarda, de 2,6 quilòmetres, connecta el desguàs de Fortaleza i la torre de Sant Joan. Això permetrà accedir fàcilment fins la construcció defensiva del segle XVI, actualment dins del mar, des del nucli de Poble Nou del Delta. Fins aquest moment, es tractava d'una zona de difícil accés. Amb l'obra, s'ha compactat bona la terra de bona part del camí per facilitar el pas de bicicletes.La principal missió d'aquest camí de guarda costanera, però, és protegir la línia de costa interior de la badia dels Alfacs. Per això, sobre una base de graves i pedra, s'ha elevat el vial amb terra i, per donar major consistència i resistència als talussos, s'han recuperat diferents formacions vegetals, que s'havien degradat per la pressió antròpica i pels agents marins i atmosfèrics. Les obres van començar a principis del passat mes d'octubre i s'han allargat pràcticament cinc mesos. "És una mesura important i efectiva i actuem contra un dels fenòmens més preocupants", ha explicat el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, de visita a les actuacions. Sabaté, que ha destacat la comptabilitat de la lluita contra la regressió amb la utilitat turística, ha recordat que el Ministeri per a la Transició Ecològica ja disposa de tot el projecte redactat per a completar el camí de guarda dels Alfacs, amb la idea d'aplicar-lo en el futur a l'hemidelta nord.En aquest sentit, ha adduït que la continuïtat de la resta de fases d'aquest projecte s'ha vist truncada per la no aprovació dels pressupostos estatals i s'ha compromès a reprendre-les si els socialistes tornen a governar a l'Estat dins de "l'estratègia per aturar la regressió" al delta de l'Ebre amb altres mesures. Unes actuacions que, segons creu, han de ser "respectuoses amb el medi ambient" i "no agressives" d'acord amb les necessitats diferents de cada espai."Suposo que al llarg del temps donaran més notícies de noves actuacions que es vagin fent, tant en aquest àmbit com d'altres, com la mobilització de sediments", ha reflexionat, per la seva banda, el regidor de Serveis Municipals, Pagesia i Medi Natural de l'Ajuntament d'Amposta, Dani Forcadell, qui ha celebrat l'execució d'aquesta primera fase després dels llargs retards que havia acumulat el projecte. Forcadell ha recordat que el consistori ampostí preveu crear una àrea d'interpretació i recuperar la Torre de Sant Joan, per explicar la seva història i dinamitzar el turisme de la zona, "apartant les bicicletes de la carretera i les podrem fer vindre fins aquesta zona".Actuació als penya-segats d'AlcanarD'altra banda, Sabaté ha aprofitat la jornada de visita d'obres, ja finalitzades, per la costa de l'Ebre d'aquest dimecres per desplaçar-se a Alcanar, on la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar estatal ha invertit 100.000 euros per actuar d'emergència en un tram de 200 metres de penya-segats entre Sòl-de-Riu i la desembocadura del riu Sénia afectats pels temporals del passat octubre. S'han excavat les zones erosionades, protegits els talussos, recol·locat les esculleres i millorat els sistemes de seguretat per als vianants. Per últim, també ha visitat l'Ampolla on Costes ha executat un mur de 140 metres per protegir el passeig marítim de la platja de l'Arenal. L'obra ha de permetre mitigar els efectes d'invasió de la part posterior de la platja per sorra i materials que es depositen pels temporals de sud. El mur té 45 centímetres d'alt i 40 d'ample. Ha suposat una inversió de 46.800 euros.

ACN Tarragona.-La fiscalia demana catorze anys de presó i sis anys de llibertat vigilada per a un individu acusat de violar una nena de tretze anys a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Segons l’escrit d’acusació, els fets es remunten al 16 de setembre del 2016 quan l’acusat i la víctima -que es coneixien perquè acudien a la mateixa església evangèlica- van quedar per veure’s. Pels volts de les vuit del matí, ell la va recollir davant un col·legi d’Amposta i es van desplaçar plegats fins a la Ràpita amb el vehicle de l’acusat. Després de fer unes compres en un supermercat i de prendre alguna cosa, van tornar a pujar al cotxe i, allà, el noi la va agredir sexualment, segons el ministeri públic.

Un cop a l’interior del vehicle i “amb el propòsit de satisfer els seus ànims libidinosos”, afegeix la fiscalia, l’acusat va començar a tocar les natges, el pit i els genitals de la menor “contra la seva voluntat i sense consentiment”. Malgrat l’oposició de la noia, en un moment determinat l’individu es va abraonar damunt seu i, mentre li subjectava els braços, la va penetrar.L’acusat, major d’edat i nascut a l’Equador, va estar un mes en presó provisional per aquests fets. La fiscalia l’acusa d’un delicte d’agressió sexual a menor de setze anys pel qual demana catorze anys de presó i la prohibició d’aproximar-se a menys de 1.000 metres o de comunicar-se amb ella durant 20 anys. A més, reclama sis anys de llibertat vigilada i una indemnització de 12.000 euros per danys morals. El cas es jutjarà el 25 de març a l’Audiència de Tarragona.

ACN Amposta.-L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha certificat la legalitat de les adjudicacions municipals efectuades des del passat 2018 a entitats de la xarxa de Plataforma Educativa. El grup municipal del PDeCAT ha presentat, al ple d'aquest vespre, una moció reclamant que s'aclareixin "dubtes" sobre les contractacions arran de les investigacions judicials i de l'Oficina Antifrau a les adjudicacions efectuades a fundacions d'aquesta xarxa per part de l'exdirector de la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ricard Calvo. Tomàs ha remarcat que els contractes signats amb les fundacions Gentis, Astres així com Família i Infància han superat el preceptiu concurs públic i han estat les úniques que optaven a prestar els serveis. Retreu al PDeCAT que ho utilitzin com a arma electoralista contra la seva figura i els ha convidat a denunciar el cas si en tenen indicis.

La moció del PDECAT fa referència als contractes que el consistori va subscriure per a la gestió del servei socioeducatiu no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (SIS) per a l'any 2018, adjudicat a la Fundació Privada Gentis per 131.000 euros; el mateix servei per aquest any 2019, per 137.200 euros, a la Fundació Infància i Família; així com el contracte per cinc anys dels serveis de neteja viària i manteniment dels espais verdes del parc dels Xiribecs i del Camí de Sirga, que es va endur la Fundació Privada Astres.Les tres entitats formen part de la xarxa de Plataforma Educativa. Gentis, de fet, apareix com una de les fundacions a les quals l'exdirector general de la DGAIA hauria adjudicat directament, de forma suposadament irregular, cinc contractes de serveis, fets que està investigant un jutjat. Anteriorment, Calvo havia treballat per la Fundació Plataforma Educativa, a la qual hauria retornat poc després de dimitir del càrrec públic l'estiu de 2017. D'aquesta mateixa fundació n'és directora executiva l'exconsellera d'Educació Marta Cid, exregidora i excap de llista d'ERC a Amposta durant anys, que al mateix temps dirigeix també la Fundació Privada Gentis i és responsable de la Fundació Astres.Tomàs ha subratllat en la roda de premsa prèvia al ple que les tres adjudicacions van ser "correctes" i van seguir els procediments preceptius de concurs públic i de licitació. Considera que la relació contractual del consistori amb les tres fundacions és "irreprotxable": "hi ha una secretària i una interventora que validen tot el que fem". També ha recordat que en el cas dels tres contractes únicament es van presentar al concurs les fundacions esmentades En aquest sentit, ha reptat els exconvergents a posar en dubte els convenis locals amb altres entitats, com Pimec i Càritas, que tenen acords amb altres institucions que estan sent també investigats. L'alcalde s'ha mostrat convençut que la moció convergent forma part d'una estratègia per erosionar la seva figura en període preelectoral, ha recordat els casos de corrupció de la formació i els ha reclamat que treballin des de la "presumpció d'innocència i no la de culpabilitat". Finalment, ha animat el PDeCAT a denunciar el cas als jutjats si té indicis de qualsevol actuació irregular en aquest sentit.56 nous pisos socialsD'altra banda, el ple d'aquest dilluns al vespre té previst aprovar definitivament el reglament regulador del fons social d'habitatges de lloguer. Un instrument, segons l'alcalde, que permetrà al consistori poder gestionar els setze pisos cedits per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya d'una antiga promoció privada que va acabar en mans de l'Incasòl. Seran posats a disposició de persones amb rendes inferior als 11.500 euros anuals en modalitat de llloguer social. Una oferta que complementarà els 49 pisos que gestiona directament l'agència de la Generalitat que han rebut 90 sol·licituds per ocupar-los i que estan destinats a persones amb rendes superiors als 11.500 euros anuals. "És molt interessant disposar d'aquests habitatges públics perquè fa molts anys que estaven buides i ningú del govern anterior va ser capaç d'entendre la situació social, quan molta gent va perdre el seu habitatge i l'Ajuntament no va ser capaç de crear un recurs que ajudés a la gent que era desnonada", ha argumentat Tomàs, tot precisant que es tracta d'habitatge social, d'emancipació i lloguer assequible, no únicament els casos més extrems, sinó també per afavorir que els joves s'estableixin o ajudar les persones amb sous precaris.El ple, finalment, també ha de donar llum verd inicial als plans de polítiques de dones d'Amposta 2019-2022 així com el destinat a la comunitat LGTBI. La regidora de Sanitat i Seveis Socials, Susanna Sancho, ha explicat que la voluntat d'aquests instruments és generar mesures per assolir la igualtat efectiva. Segons ha remarcat, s'han format dos tècnics municipals perquè assumeixin, respectivament, la implementació i coordinació de les mesures dels dos plans. Sancho ha precisat que en tots dos casos s'han elaborat amb la participació d'unes 150 persones i que comptaran amb sessions de retorn per recollir la seva opinió sobre el seu funcionament d'aquí un any.