ACN Barcelona.-Una “obra mestra” de l’art paleolític europeu. Així qualifica l’experta mundial en art rupestre Irene Domingo la troballa d’un gravat d’art rupestre en un còdol al jaciment de l’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant), datat de fa 14.000 anys. Pels investigadors de la UB que han descobert el relleu es tracta d’una peça gairebé única per l’estudi del paleolític tardà, perquè presenta una “escena” prou insòlita on hi ha representades figures antropomòrfiques i d’aus. En concret, i segons l’estudi detallat en 3D de la peça, hi ha cinc figures: dues d’humanes, un cigne, una gran grua (au) i la seva filla. La troballa és fruit dels molts anys d’excavacions en aquest “abric” natural a la vall del Montsant, iniciats el 1998. De fet, el gravat es va descobrir pròpiament l’any 2011, però no s’ha desvetllat fins ara, després d’anys d’investigació de la peça i coincidint amb la publicació d’un article explicatiu a la prestigiosa revista ‘L’Anthropologie’.

La peça descoberta és una pedra calcària d’uns trenta centímetres de longitud en la qual es poden distingir dues figures humanes i dos ocells, que els investigadors han identificat com a grues. Des que es va trobar l’any 2011 la peça ha estat objecte de tots els processos de neteja, restauració i còpia en 3D necessaris per poder estudiar-la en profunditat. Per això ara els investigadors saben del cert que les figures van ser gravades en el bloc de pedra amb un burí de sílex, formant una composició ben ordenada, en contraposició amb altres peces del mateix període. Aquest fet, juntament amb la representació mateixa d’una escena (clau per a la datació en el paleolític tardà), i especialment la representació conjunta d’humans i aus fa que es consideri el gravat una “obra mestra” de l’art paleolític europeu amb tan sols tres exemples similars més en tot el continent. A més, en el context català és una troballa especialment cabdal ja que són poques les mostres d’art paleolític a Catalunya, i la peça situa el territori dins dels corrents de producció artística del paleolític superior a la mediterrània. Segons els autors de l’article que publica ‘L’Anthropologie’, tots ells membres del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, no hi ha dubte de la “fita” que representa aquest descobriment. “Es tracta d’una de les poques escenes trobades fins ara que comencen a puntar el naixement d’un art narratiu a Europa”, ha convingut la investigadora ICREA de la UB i experta en art rupestre, Irene Domingo. Les altres pintures amb éssers humans i ocells que s’havien localitzat fins ara a Europa són les dels jaciments de Lascaux, un bastó perforat descobert a l’abric de Mège (França) i la plaqueta del gran caçador del jaciment de Gönnersdof (Alemanya).A més, el gravat confirma la importància del jaciment de l’Hort de la Boquera, a Margalef de Montsant. Els investigadors excaven en aquest indret del Montsant des de l’any 1979, una àrea excepcional en troballes de l’època del final del paleolític superior, i en concret des del 1998 a l’abric de l’Hort de la Boquera. A prop d’aquí es va localitzar l’únic gravat paleolític en cova de Catalunya (el cérvol de la cova de la Taverna), i a poc més de 40 quilòmetres hi ha l’abric del Molí del Salt (Vimbodí), amb un conjunt de blocs de pedra amb animals gravats i una representació de cabanes.

ACN Barcelona.-Una “obra mestra” de l’art paleolític europeu. Així qualifica l’experta mundial en art rupestre Irene Domingo la troballa d’un gravat d’art rupestre en un còdol al jaciment de l’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant), datat de fa 14.000 anys. Pels investigadors de la UB que han descobert el relleu es tracta d’una peça gairebé única per l’estudi del paleolític tardà, perquè presenta una “escena” prou insòlita on hi ha representades figures antropomòrfiques i d’aus. En concret, i segons l’estudi detallat en 3D de la peça, hi ha cinc figures: dues d’humanes, un cigne, una gran grua (au) i la seva filla. La troballa és fruit dels molts anys d’excavacions en aquest “abric” natural a la vall del Montsant, iniciats el 1998. De fet, el gravat es va descobrir pròpiament l’any 2011, però no s’ha desvetllat fins ara, després d’anys d’investigació de la peça i coincidint amb la publicació d’un article explicatiu a la prestigiosa revista ‘L’Anthropologie’.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/825125/salut-invertira-5-meur-fins-2023-per-renovar-les-installacions-de-l-hospital-comarcal-de-m-21 https://directe.larepublica.cat/acn/825125/salut-invertira-5-meur-fins-2023-per-renovar-les-installacions-de-l-hospital-comarcal-de-m-21 Fri, 25 Jan 2019 17:42:52 +0100

ACN Móra d'Ebre.-El Departament de Salut invertirà 5 milions d'euros durant els pròxims quatre anys per renovar les instal·lacions i equipaments tecnològics de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre. Segons ha explicat la consellera, Alba Vergés, en una visita al centre seran actuacions calendaritzades anualment fins el pròxim 2023. La partida principal, de 2,2 milions d'euros, es destinarà a la renovació tecnològica i d'equipaments. També s'adequaran els espais per als metges de guàrdia, així com la renovació dels quiròfans i les sales de reanimació postquirúrgica. La consellera, que s'ha reunit amb alcaldes i representants sindicals, ha ratificat que el centre tindrà un projecte independent i gestionat per la Generalitat a través d'una empresa pública, de la qual no n'ha precisat ni la forma jurídica ni l'àmbit territorial.

De visita aquest divendres al centre, la consellera ha subratllat que la inversió de renovació és la més important que s'ha destinat en els seus 30 anys de funcionament. Això ha fet que part de la tecnologia i les instal·lacions hagin quedat obsoletes per a les necessitats actuals. Vergés ha volgut vincular l'anunci a "l'esforç inversor del govern: estem compromesos amb la salut a tot el territori i la qualitat que prestem amb proximitat a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat". També ha anunciat que Salut estudia la reclamada millora de la cafeteria del centre hospitalari, actualment una sala amb taules, cadires i màquines automàtiques dispensadores de begudes i menjar precuinat. "Estem en fase de resoldre això en el termini més breu possible perquè és important per a l'hospital tenir una cafeteria en condicions i oberta", ha reconegut.Després de reunir-se amb representants dels sindicats i abans de fer-ho amb alcaldes i regidors del territori, Vergés ha volgut també reiterar la voluntat del Govern de donar un tomb a la gestió del centre. La dependència del grup Sagessa, creat per l'Ajuntament de Reus i immers en nombrosos escàndols judicials, ha estat llargament contestada pel territori, especialment, després de constatar que s'havien desviat a eixugar el deute de l'Hospital de Sant Joan 4 milions d'euros reservats per al centre ebrenc.Vergés, en aquesta línia, ha anunciat, novament, que l'Hospital Comarcal tindrà "direcció i projecte clínic propis, amb pressupost propi" i dependrà del Servei Català de la Salut, "que és el propietari" del centre. "Tindrà independència i sentiment propi de les Terres de l'Ebre i a la ciutadania que li correspon", ha afegit. "Farem que l'hospital no depengui de ningú més que no sigui el Departament de Salut", ha sentenciat.De moment, però, la consellera no ha precisat quina fórmula concreta adoptarà l'empresa pública que se n'ha de fer càrrec: ni la fórmula jurídica, ni tampoc l'àmbit territorial. I és que la intenció manifestada per l'anterior conseller de Salut, Toni Comín, de crear una societat de la Generalitat per gestionar conjuntament els centres municipals ebrencs que penjaven de Sagessa –els dos de Tortosa, el d'Amposta i el de Móra- no acaba de convèncer alguns alcaldes. "Recollim la demanda i farem tota la tramitació jurídica necessària", s'ha limitat a respondre, tot assegurant que, malgrat la llargada dels tràmits, "al full de ruta continua havent una empresa de Salut a les Terres de l'Ebre". Òbviament, el model de governança i la participació de les administracions locals en aquesta societat encara està també pendent de determinar. "Fem l'aposta de decidir des del territori de forma compartida", ha indicat. Això sí: a priori, l'operativa de traslladar metges especialistes dels principals centres hospitalaris de referència per visitar pacients a l'Hospital de Móra d'Ebre continuarà amb l'objectiu, ha delarat, d'"assegurar la millor qualitat".

ACN Móra d'Ebre.-El Departament de Salut invertirà 5 milions d'euros durant els pròxims quatre anys per renovar les instal·lacions i equipaments tecnològics de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre. Segons ha explicat la consellera, Alba Vergés, en una visita al centre seran actuacions calendaritzades anualment fins el pròxim 2023. La partida principal, de 2,2 milions d'euros, es destinarà a la renovació tecnològica i d'equipaments. També s'adequaran els espais per als metges de guàrdia, així com la renovació dels quiròfans i les sales de reanimació postquirúrgica. La consellera, que s'ha reunit amb alcaldes i representants sindicals, ha ratificat que el centre tindrà un projecte independent i gestionat per la Generalitat a través d'una empresa pública, de la qual no n'ha precisat ni la forma jurídica ni l'àmbit territorial.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/824492/el-priorat-engega-un-banc-de-terres-per-garantir-el-relleu-generacional-de-pagesos-i-el-mo https://directe.larepublica.cat/acn/824492/el-priorat-engega-un-banc-de-terres-per-garantir-el-relleu-generacional-de-pagesos-i-el-mo Tue, 22 Jan 2019 12:41:33 +0100

ACN Falset.-El Priorat ja ha posat en marxa l'engranatge per fer funcionar el banc de terres, un instrument que ha de garantir el relleu generacional de pagesos i, alhora, el mosaic agrari de la comarca. Des de principis de mes, dues treballadores fixen els criteris i els reglaments per regular aquest òrgan. "El Priorat té un envelliment de la població molt elevat i ara s'estan abandonant terres i perdent finques i pagesos", ha explicat a l'ACN el president del consell comarcal, Jordi Sabaté, que creu que el banc de terres ajudarà a garantir la continuïtat de la pagesia. L'òrgan està inclòs en el pla de gestió de la candidatura 'Priorat-Montsant-Siurana' perquè el paisatge agrari sigui declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.

La taxa d'envelliment de la població del Priorat és elevada i la pagesia se'n ressent. De fet, cada any hi ha jubilacions que no són substituïdes i fa que l'explotació de les terres s'acabi perdent. Per evitar-ho, fa anys la Vinícola del Priorat va crear una brigada de treball pels conreus de socis que deixaven d'explotar-les i, així, mantenir el producte de la cooperativa. "Si no, cada any aniria minvant la producció tant de raïm com d'oliva", ha explicat Sabaté, que creu que el banc de terres farà una funció semblant."Ens falta aquest relleu generacional i una de les maneres de portar-ho a terme és incorporar nous pagesos i noves explotacions, sigui amb pagesos nous o amb d'altres que vulguin ampliar la seva explotació", ha detallat Sabaté. El seu objectiu és crear una base de dades de finques susceptibles de ser aprofitades i de persones que vulguin recuperar-les. Concretament, es pensa en incorporacions a l'activitat mitjançant acords de traspàs, arrendament o cessió amb propietaris de terres que no es treballen o que volen jubilar-se. Després, es dissenyaran les eines d'acompanyament al sector. Els interessats en formar-ne part ja poden dirigir-se al consell comarcal.Pel que fa al tipus de terres, l'estrella continuarà sent la vinya, tot i que el consell comarcal apunta que també s'ha de potenciar l'oliva i l'oli de la zona, un producte de qualitat. A més, tampoc es descarta altres produccions que darrerament han minvat, com l'avellana i altres tipus de fruita seca. Això sí, la comarca exigirà un tipus de conreu "que sigui respectuós i s'adapti al que representa el Priorat i al seu paisatge".El banc de terres és un dels òrgans que està inclòs en la candidatura perquè el paisatge del Priorat sigui declarat Patrimoni Mundial de la Unesco. Ara mateix, està fent els darrers passos per respondre a la fase d'avaluació final. Prioritat, l'agrupació que coordina la candidatura, veu el banc de terres com un "instrument bàsic i indispensable de dinamització de l'espai i activitat agrària de la comarca".La coordinadora de Prioritat, Roser Vernet, ha explicat a l'ACN que la creació d'un banc de terres era una de les accions prioritàries dins de la candidatura "perquè pot ajudar-nos en la plaga de manca de relleu generacional, que pot posar en perill la continuïtat d'aquest model agrícola que presentem a la Unesco"."A la candidatura parlem de mosaic agrari, i al banc de terres no volem potenciar només la vinya, també l'olivera, la fruita seca i, si cal, els cereals", ha admès Sabaté, que explica que s'han compromès a "potenciar" el mosaic agrari al pla de gestió de la candidatura.El banc de terres treballarà de forma coordinada amb el fòrum agrari, actiu des de fa mesos, que també treballa en la definició del model agrari propi i els instruments que li han de donar continuïtat. És un dels projectes inclosos en el Programa Estratègic de Competitivitat Territorial (PECT) 'Priorat-Montsant-Siurana' i compta amb el finançament dels fons Feder de la Unió Europea, coordinat pel consell comarcal."Anem una mica tard, perquè el banc de terres ja fa dos anys que hauria d'haver començat, però les circumstàncies polítiques han fet que s'hagi endarrerit", ha reconegut el president del consell comarcal. El banc de terres funcionarà dins dels dos anys que resten del programa PECT però la voluntat és que tingui continuïtat.

ACN Falset.-El consell d'alcaldes del Priorat va aprovar dijous a la tarda una moció de rebuig al dipòsit de residus industrials no perillosos que es podria ubicar a Riba-roja d'Ebre, a la comarca veïna de la Ribera d'Ebre. Segons el president del consell comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, els batlles volen mostrar el rebuig a l'abocador a Riba-roja perquè "encara que sigui en una comarca veïna, el projecte no té res a veure amb el model territorial que proposem". La moció recull que “la seva posada en funcionament marcaria molt negativament el futur de la comarca". "El Priorat ja ha apostat fa temps per un model territorial concret i de cap manera estem d'acord amb què les terres del sud hàgim de ser partícips de coses que, mediambientalment, no són massa positives", ha carregat. "Hem de fer canviar aquest xip i és el moment d'oposar-nos al projecte", ha considerat.

La moció dona suport “a les mesures, que en defensa del seu territori i del seu model de desenvolupament porti a terme el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre” i insta “tots els Ajuntaments de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat a no donar cabuda a un projecte similar al seu terme municipal”. La gran majoria d'alcaldes de la Ribera d'Ebre també s'oposen al projecte en considerar que trunca el model econòmic territorial basat en la producció agrària i el turisme de qualitat. L'alcalde de Riba-roja, Antoni Suárez, es va comprometre a principis de mes a no donar cap pas més en la tramitació del projecte d'abocador de residus industrials fins que no se celebri una reunió amb la Generalitat, els promotors i els batlles de la comarca.

ACN Falset.-La candidatura ‘Priorat-Montsant-Siurana’ fa un dels últims passos per respondre a la fase d’avaluació final de la Unesco perquè es declari Patrimoni Mundial el seu paisatge agrari. Els treballs se centren ara a definir la fórmula jurídica de l’ens de gestió, a través del qual s’ha de desplegar el pla d’acció. Una de les opcions que estan damunt la taula és la de conformar un consorci. La candidatura es troba ara en fase de requeriments, una etapa que acaba a finals de febrer. “No podem esperar gaire més a respondre els requeriments i és evident que si no superem aquest escull, la candidatura no passarà a la Unesco i això seria molt greu”, ha alertat en declaracions a l’ACN Roser Vernet, de l’Associació Prioritat, l’entitat que coordina ‘Priorat-Montsant-Siurana’.

El sistema de gestió ja està formulat des del moment en què van presentar la candidatura, "però consta d'unes línies estratègiques i uns plans d'acció i uns òrgans que l'han d'executar que s'han de desplegar en aquest sistema de gestió", segons ha explicat Vernet. La coordinadora de Prioritat apunta que l'ens de gestió que hi ha és "absolutament insuficient" i així els ho ha fet saber la Unesco fins a dos cops."Sabem que si no resolem el tema de l'ens de gestió, no passarem a la Unesco", ha insistit Vernet, que ha reclamat a les administracions supralocals, com la Generalitat, que facin tot el possible per "estar a l'altura" dels compromisos signats, posant els recursos i òrgans necessaris. "Presentem un sistema de gestió que rep els elogis de tothom, perquè és molt potent, i el que no podem fer és tenir un òrgan de gestió que no estigui a l'altura", ha reivindicat.Una de les fórmules que es contemplen és la creació d'un consorci. Durant aquesta setmana, els agents implicats s'han reunit dos cops –l'última, dijous al matí a Barcelona en una trobada amb juristes- per acabar-ho de definir. Segons Prioritat, ara és qüestió de voluntat política.Quan s'acabi la fase de requeriments, l'entitat que assessora la Unesco, Icomos, farà un informe avaluador que emetrà entre l'abril i el maig. "En funció del que digui, l'Estat -que és qui presenta les candidatures- decidirà si continua endavant amb la candidatura perquè l'informe és positiu, o si la retira, perquè l'informe és negatiu", ha explicat Vernet.A banda d'aquests dos escenaris, l'informe també pot indicar que la candidatura no està del tot ben resolta i recomanar que es torni a formular o que s'acabi de completar. Com que l'informe no és vinculant, l'Estat pot decidir presentar la candidatura igual, amb un argumentari que contraresti el document dels assessors "i anar directament a l'examen final". "Aquell dia s'ho juga tot, i si passa malgrat un informe no molt positiu, passa; però si no ho fa, no pot presentar-se més", ha detallat. La decisió final podria arribar al juliol."Si fa deu anys ens haguessin dit que estaríem a la porta de la Unesco per ser declarats Patrimoni Mundial, molta gent hauria dit que això és impossible; i hem demostrat que no ho era, que és dificultós però no impossible", ha manifestat la coordinadora de Prioritat, en l'última etapa prèvia a la fase d'avaluació final de la Unesco.

ACN Els Guiamets.-Cellers Unió invertirà 2 milions d'euros per ampliar el celler dels Guiamets. Concretament, es construirà un nou edifici al costat del celler actual. Sumarà 1.200 metres quadrats útils addicionals que es destinaran a una nova sala de criança (amb una capacitat d'entre 300 i 700 bótes), una nova línia d'embotellat, sala de dipòsits, magatzem i sala de tast. Tot plegat permetrà incrementar en un 40% la capacitat d'elaboració. L'objectiu és que les noves instal·lacions entrin en funcionament de cara a la campanya 2019.

El celler dels Guiamets és el punt de referència de Cellers Unió a la Denominació d'Origen Montsant. Es troba ubicat al centre d'aquesta petita població, a la zona sud de la DO. Es tracta d'un celler original de 1917, amb un segle d'història, que s'ha anat adaptant fins a convertir-se en un celler modern i versàtil.Va entrar a formar part del grup Unió l'any 2014, i des de llavors ha estat a càrrec de l'enòleg Àngel Teixidó. Cellers Unió hi elabora la seva gamma de vins Perlat, Dairo i Mas dels Mets.Cellers Unió és un celler cooperatiu fundat a Reus l'any 1942. Agrupa milers de famílies d'agricultors catalans i, actualment, elabora vins de les denominacions d'origen Priorat, Montsant, Terra Alta, Tarragona i Catalunya.

ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha dirigit als que amenacen amb un nou 155 a Catalunya per advertir-los que no deposaran mai més cap Govern. "No ens rendirem", ha afegit el president català en el marc de l'acte a Falset de presentació del llibre 'Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Dos defensors de la terra (1700-1720)', obra pòstuma de l'historiador Antoni Muñoz. Torra s'ha referit al 2019 com l'any de "l'esperança" i ha fet una crida a tenir confiança. I és que segons el president de la Generalitat, Catalunya té la fórmula i passa "pel mandat democràtic, per no rendir-se i per tornar-hi fins aconseguir-ho".

Torra ha afirmat que els que amenacen Catalunya amb un altre 155 pretenen fer un "cop d'estat" i els ha respost: "No els ho podem tolerar, ni més atacs a la democràcia". Des del Teatre l'Artesana de Falset, Torra s'ha referit al 2019 com l'any de "l'esperança" i ha reivindicat que la fórmula va ser "la unitat de l'1 d'octubre del 2017, de tota la gent, de tots els partits de totes les institucions, i també la defensa del 3 d'octubre". Segons ha explicat, és conscient que és la lluita pels drets civils, socials i nacionals la que portarà la República, i no a l'inrevés. Per això, ha demanat que es lluiti per aquests drets fins aconseguir-la. "Tenim davant nostre un moment històric, un moment de dignitat nacional com serà el judici", ha afegit referint-se a la causa oberta contra els líders independentistes per l'1-O.Sobre el llibre presentat aquest dijous al vespre, Torra ha lloat la figura d'Antoni Muñoz i s'hi ha referit com "un home extraordinari i un historiador molt acurat que ha deixat petjada". I ha posat en valor que l'historiador narri en la seva obra l'última victòria dels catalans contra els borbònics. Uns fets que, segons Torra, són desconeguts per molts catalans.

ACN Vilafranca del Penedès.-El Most, Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, ha tancat la vuitena edició incrementant un 22% el públic assistent en comparació al 2017. Si fa un any reunia 5.300 espectadors entre les sessions del Penedès i del Priorat, aquesta vegada ha arribat als 6.729 assistents, amb una xifra rècord. L’increment més destacat ha estat al Priorat, on el públic ha crescut un 83%. Pel que fa a la diversitat d’activitats, l’organització destaca que la programació formativa i la juvenil han superat els 600 participants. “Enguany el festival s’ha pogut estendre mes que mai per tot el territori, obeint a la seva filosofia descentralitzada, amb què es vol apropar el cinema a municipis mancats de programació regular”, ha destacat Xavier Fornos, codirector del certamen.

En el cas de les activitats als cellers, s’han superat els 300 participants a les sessions que incloïen visites guiades, projeccions de pel•lícules i tastos de vins. Al mateix temps, l’organització també ha subratllat els 340 assistents a la Gala del Vi i els 150 participants als tastos a la Capella del Vinseum.

ACN La Morera de Montsant.-El Parc Natural de Montsant ha alliberat aquest dimarts més d'un centenar de tortugues mediterrànies ('Testudo hermanni hermanni'), en el marc del programa de reintroducció d'aquesta espècie al parc, en marxa des del 2005, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), i el suport de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. L'objectiu és aconseguir una població estable i viable de tortuga mediterrània al parc, d'entre 10.000 i 20.000 exemplars. L'espècie està altament amenaçada per la pèrdua d'hàbitats. A la península Ibèrica només es troba a Catalunya i el País Valencià.

Fins ara, en el marc d'aquest programa de reintroducció s'han alliberat al parc prop de 4.000 tortugues. L'última vegada va ser fa un any, quan se'n van alliberar prop d'una cinquantena. Les tortugues que s'han alliberat aquest dimarts són exemplars adults, d'entre 30 i 60 anys, i la majoria han estat cedides pel centre de recuperació de fauna salvatge GOB Menorca en el marc de la col·laboració vigent amb el parc dins del programa de reintroducció. Les altres tortugues que s'han deixat anar provenen del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC).Tots els exemplars es podran identificar mitjançant un codi, per a facilitar el seguiment de la població, i fotografies que mostren els dibuixos de la closca de cada exemplar, exclusius per a cada individu i inalterables en edat adulta.Una espècie amenaçada d'extincióLa tortuga mediterrània té una de les distribucions geogràfiques més reduïdes d'Europa Occidental, amb poques poblacions i pocs exemplars. A tot l'Estat, només es troba a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. L'espècie es troba greument amenaçada d'extinció a conseqüència, d'una banda, de la destrucció del seu hàbitat, per incendis forestals, sobretot; i de l'altra, per la captura il·legal per ser destinades al mercat de mascotes.El seu futur a Catalunya passa per la conservació de l´única població natural present al Paratge Natural de l'Albera i per potenciar la creació de noves poblacions dins l'àrea de distribució històrica i potencial de l'espècie, amb l'objectiu d'establir una xarxa d'espais que li serveixin de refugi.

ACN Bovera.-Una trentena d'exemplars de tortuga mediterrània procedents del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) han estat alliberats aquest dimecres al matí a la Vall Major de Bovera, a les Garrigues. Es tracta d'una espècie en perill d'extinció que des de fa tres anys s'ha establert en una finca de gestió ecològica de l'Associació Trenca d'on se'n extrauen exemplars per portar-los al Parc Natural del Montsant, molt proper a la zona. El director tècnic del CRARC, Joaquim Soler, ha explicat que a la finca ja hi ha un centenar de tortugues que han aconseguit criar i per tant ''sembla que els animals van proliferant sense problema''. La companyia Endesa ha participat econòmicament en el projecte adequant la tanca perimetral de la finca i dues bases impermeabilitzades amb argila.

Joaquim Soler ha explicat que la tortuga mediterrània és l'espècie autòctona de Catalunya, protegida des de l'any 1988. No es pot tenir a les cases ni tampoc comercialitzar-la. De fet, és una espècie poc abundant i per això està en perill d'extinció ja que durant anys es va capturar com animal de mascota i també s'ha vist afectada per la destrucció dels hàbitats on viu, amb incendis, per exemple. Soler ha assenyalat que la de Bovera és una ''experiència pilot'' en una finca de gestió ecològica on hi ha cultiu d'oliveres amb una ''agricultura respectuosa''. Els animals hi poden conviure amb petites ''mates de bosc'', de manera que s'ha aconseguit que neixin cries i per tant es poden extreure alguns animals per portar-los al Parc Natural del Montsant, que està molt a prop. És doncs, segons Soler, un projecte de reforç dins del projecte general de reintroducció de l'espècie al Parc Natural. Tots els animals alliberats, tant els d'aquest dimecres com els dels darrers anys estan identificats amb un xip i marcats amb un número a la closca per tal de fer-ne un seguiment, prevenir possibles captures i saber quins són els seus desplaçaments. Marc Gálvez, de l'Associació Trenca, ha explicat que el projecte va sorgir arrel de la troballa de tres tortugues mediterrànies a la Vall Major. Aleshores ha portaven uns anys gestionant la finca on es troben, en què l'activitat principal és la de la producció d'un oli salvatge, alhora que també s'afavoreix la conservació del medi ambient i la recuperació patrimonial mitjançant l'agricultura tradicional. Quan es van trobar les tortugues, es van posar en contacte amb el CRARC i va començar el projecte aprofitant que la finca està tancada. Gálvez ha afegit que volen continuar alliberant tortugues amb la previsió d'augmentar el seu àmbit a finques veïnes, adaptant-les prèviament de manera que el lloc s'acabi convertint en una mena de ''refugi''. El projecte compta des dels seus inicis amb la col·laboració d'Endesa, que va ajudar a adequar la finca per crear l'hàbitat ideal per a les tortugues i, per això, entre els treballs també es van construir dues bases impermeabilitzades amb argila de 400 i 100 metres quadrats respectivament. També es van fer els tancaments necessaris per a protegir dels possibles depredadors – porcs senglars i guineus –a les tortugues alliberades. De fet, quan el tancat va estar enllestit, es va fer el primer alliberament al juny de 2016, de 52 exemplars, i al setembre de 2017 el segon, amb 30 individus.

ACN La Morera de Montsant.-El Parc Natural de la Serra del Montsant i 12 municipis del Priorat han rebut la doble certificació de zona tranquil·la i de cel nocturn de qualitat aquest divendres al migdia a la Morera de Montsant. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que els municipis podran sol·licitar ajuts per renovar l'enllumenat públic, xifrats en 350.000 euros. "Se substituiran les lluminàries tradicionals, que provoquen contaminació lumínica, per unes de més modernes, tipus LED i amb uns tons ataronjats que fan que hi hagi menys impacte en la biodiversitat", ha afirmat Calvet. A més, s'ha mostrat convençut que aquestes certificacions contribuiran a aplanar el camí de la candidatura del Priorat de paisatge cultural agrícola Patrimoni Mundial de la Unesco.

"Estem compromesos, tot el que puguem fer com a Departament ajudarà a poder aconseguir aquesta nominació", ha afegit el conseller.La Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, La Figuera, Gratallops, Margalef, La Morera de Montsant, Pobleda, Torroja del Priorat, Ulldemolins, La Vilella Alta i La Vilella Baixa són els dotze municipis de la comarca del Priorat que han assolit el certificat de qualitat acústica i lumínica. És la primera vegada que a Catalunya es declara la doble protecció contra la contaminació lumínica i acústica.Els punts de major qualitat de cel nocturn del Montsant donen com a resultat una foscor 40 vegades superior a les àrees urbanes com la de Tarragona que permet veure amb més claredat milers d'estrelles de la Via Làctia a l'estiu. "Amb aquestes certificacions i amb els canvis de la il·luminació segurament podrem aconseguir que siguin unes zones més fosques, i això al final donarà el valor afegit", ha afirmat el conseller. Tot plegat s'espera que sigui "una atracció de turisme, d'economia i generació d'ocupació".El Departament de Territori i Sostenibilitat té previst obrir una línia d'ajuts per un valor de 350.000 euros que finançaran actuacions fetes aquest 2018 i les previstes per l'any 2019. Es tracta d'un projecte per impulsar l'adequació de l'enllumenat públic amb la instal·lació de tecnologia LED, amb una tonalitat ataronjada, que permetrà un estalvi energètic d'entre el 30 i 70%. A més, també preveu una reducció d'un 80% de la llum emesa cap al cel. "És una gran transformació i important, el resultat serà una zona amb molt poca radiació lumínica i amb molta qualitat", ha asseverat Calvet. Està previst que els ajuts es publiquin al DOGC properament.Pel que fa a la declaració de zona d'especial protecció de qualitat acústica, aquesta comporta que no es pugui sobrepassar el límit d'immissió de 50 decibels entre les vuit del matí i les nou de la nit i en 45 decibels les hores restants.Turisme sostenible i camí cap a la candidatura de paisatge cultural agrícola Patrimoni Mundial de la UnescoPel conseller el projecte és una oportunitat per atraure un turisme sostenible, interessat en l'escolta i la tranquil·litat de la natura. Tot plegat, s'alinea amb l'adhesió de la Carta Europa del Turisme i en la candidatura de paisatge cultural agrícola Patrimoni Mundial de la Unesco. "Estem compromesos amb la candidatura, amb el projecte Prioritat, per poder esdevenir patrimoni de l'Unesco", ha afirmat Calvet. "Creiem que tot el que puguem fer com a departament ajudarà a poder aconseguir aquesta nominació, el parc en si mateix ja és un valor per poder ser declarat patrimoni" però "aquest valor afegit sens dubte ajudarà", ha conclòs.

ACN La Morera de Montsant.-El Parc Natural de la Serra del Montsant i 12 municipis del Priorat han rebut la doble certificació de zona tranquil·la i de cel nocturn de qualitat aquest divendres al migdia a la Morera de Montsant. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que els municipis podran sol·licitar ajuts per renovar l'enllumenat públic, xifrats en 350.000 euros. "Se substituiran les lluminàries tradicionals, que provoquen contaminació lumínica, per unes de més modernes, tipus LED i amb uns tons ataronjats que fan que hi hagi menys impacte en la biodiversitat", ha afirmat Calvet. A més, s'ha mostrat convençut que aquestes certificacions contribuiran a aplanar el camí de la candidatura del Priorat de paisatge cultural agrícola Patrimoni Mundial de la Unesco.

"Estem compromesos, tot el que puguem fer com a Departament ajudarà a poder aconseguir aquesta nominació", ha afegit el conseller.

ACN Gratallops.-La comarca del Priorat està molesta pels entrenaments previs del Ral·li Catalunya que aquests dies s'han programat en algunes carreteres de la zona i que obliguen a fer talls intermitents a la circulació. La competició arrenca el 25 d'octubre i cap dels trams que recorreran els ral·lis passen pel Priorat, però sí les proves prèvies. El president del Consell Comarcal, Jordi Sabaté, lamenta que no se'ls hagi informat de les activitats tot i conèixer la sensibilitat que hi ha sobre aquest assumpte al Priorat, on els alcaldes van signar un manifest perquè es tinguessin en consideració les dimensions del territori i l'impacte d'activitats massives. Els talls duren al voltant de deu minuts cadascun, però suposen tota una incomoditat just en la recta final de la verema.

El president del Consell Comarcal ha explicat que els alcaldes del Priorat ja es van manifestar en el seu dia sobre el Ral·li Catalunya i que ja fa anys que no se celebra al territori. En canvi, sí que es programen entrenaments previs que també afecten, segons els batlles. El que els causa més enuig és que no se'ls hagi comunicat els talls de circulació, ja que són intermitents i no hi ha l'obligació de fer-ho.Sabaté ha lamentat que no se'ls hagi tingut en compte quan fa poc van mostrar la seva inquietud al conseller d'Interior per la celebració d'activitats com aquesta a la comarca, on hi ha la voluntat de situar el paisatge com a eix vertebrador de tots els plantejaments, traduïts en la Carta del Paisatge o la candidatura a Patrimoni Mundial de la Unesco. De fet, el Consell Comarcal va aprovar aquest any un manifest en què qüestionaven les proves esportives massives que obvien l'impacte al territori i que no tenen en compte el "model de desenvolupament consensuat", com els ral·lis, rutes motociclistes o curses ciclistes massives.Entre les carreteres que han tingut afectacions hi ha la de Gratallops a Torroja del Priorat o la via que va de Gratallops al Lloar. Els talls just coincideixen amb el final d'època de verema i després d'unes pluges que fan que els processos s'hagin d'accelerar: "quan un es troba la carretera tallada, ha d'esperar-se, i no caldria", ha reblat."Nosaltres no ens posicionem en contra de les bicicletes. Al contrari: ja en volem, perquè és una activitat respectuosa si es fa com s'ha de fer, però estem en contra de la massificació", ha argumentat el president del Consell Comarcal. En aquest sentit, veuen amb mals ulls "que un dia vinguin 3.000 persones i ens col·lapsin els serveis turístics". "Diuen que és un benefici, però no és veritat, perquè aquell dia als serveis de restauració i hostaleria no els ve ningú perquè saben que les carreteres estan col·lapsades", ha dit Sabaté.

ACN Vilafranca del Penedès.-El Most 2018, Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, que se celebrarà al Penedès del 8 al 18 de novembre i al Priorat del 28 de novembre al 2 de desembre, atorgarà el Premi Honorífic al biòleg genetista José Vouillamoz. Autor de diversos llibres i referent mundial en l’estudi de l'origen i el parentiu de les varietats de raïm a través del seu ADN, Vouillamoz serà alhora un dels ambaixadors de Suïssa, país convidat d’aquesta edició. L’acte d’entrega del premi serà diumenge 18, durant la sessió Hits Most amb què es projectarà el documental suís ‘Les saisons de Marie Thérèse Chapazz’ . Vouillamoz agafarà així el relleu de Jaume Figueras i Francesc Orella, Premis Honorífics del 2017.

Nascut a Suïssa, José Vouillamoz està considerat com una autoritat en la genètica de la vinya. Expert en les propietats científiques de les varietats del raïm i format a la Universitat de Califòrnia amb el mestratge de Carole Meredith, és coautor -junt amb Jancis Robinson i Julia Harding- del llibre ‘Wine Grapes’, referència mundial que recull informació de totes les varietats de raïm que es conreen al món. D’altra banda, l’organització del Festival Most 2018 ha revelat alguns dels noms que formaran el jurat de les diferents categories. Entre els fitxatges d’aquesta edició hi ha el músic David Carabén, líder del grup Mishima i productor vinícola, la periodista especialitzada en vi Montse Serra, el productor cinematogràfic Tono Folguera, la programadora de cinema Marta Selva i l’enòloga Sara Pérez. Pel que fa a les cerimònies d’inauguració i cloenda, aquest cop les conduirà l’actriu Cristina Dilla.

ACN Siurana.-L'Agència Catalana de l'Aigua ha acabat els treballs per construir una nova captació d'aigua a la presa de Siurana, al Priorat, en la qual ha invertit 258.200 euros. L'actuació s'ha allargat tres mesos i ha consistit en la construcció d'una captació flotant que farà possible recollir l'aigua des de diferents fondàries. Els treballs permetran substituir la captació actual, ubicada al fons de la presa, i garantirà la bona qualitat de l'aigua sense interferir en l'explotació de la presa. La nova captació flotant, a més, s'adapta al nivell de l'aigua a l'embassament i permet la captació de l'aigua en superfície, amb una millor qualitat.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/810552/el-consell-comarcal-del-priorat-demana-a-la-che-que-s-elimini-o-es-redueixi-el-transvasame https://directe.larepublica.cat/acn/810552/el-consell-comarcal-del-priorat-demana-a-la-che-que-s-elimini-o-es-redueixi-el-transvasame Fri, 28 Sep 2018 19:31:08 +0200

ACN Falset.-El ple del Consell Comarcal del Priorat ha aprovat per unanimitat aquest divendres a la tarda un acord que sol·licita l'eliminació de la concessió del cabal concedit del riu Siurana a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, o una reducció substancial. Segons ha explicat a l'ACN el president, Jordi Sabaté, el document, fonamentat en informes jurídics i tècnics, es dirigeix al Registre d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i es refereix a les circumstàncies amb què es va produir la concessió i a qüestions ecològiques. "Hi ha unes figures de protecció que llavors no hi eren i ara sí, i per això es demana que s'adeqüi la concessió a l'estat actual de protecció que té el Siurana", ha argumentat.

El territori fa aquesta demanda des de fa temps. De fet, el ple del Consell Comarcal del Priorat ja va aprovar fa uns mesos una moció sobre els recursos hídrics on es posava en relleu "aquest desgavell i injustícia de l'aigua del riu Siurana", ha recordat Sabaté, que creu que aquest ens ha de ser l'encarregat d'encapçalar la sol·licitud. Per tot plegat, s'ha treballat amb una assessoria jurídica per elaborar l'informe que es presentarà a la CHE, on s'advoca pel cessament de la concessió o una reducció substancial. Sabaté també deixa clar que estan "oberts" a parlar-ne i fa memòria de la voluntat de configurar una taula amb la participació de diversos agents que permeti resoldre el conflicte.Des de la CUP, que donen llum verda a la proposta, també recorden que la Generalitat i l'Agència Catalana de l'Aigua es van comprometre a impulsar una taula per tal de resoldre aquesta problemàtica i reclamen que s'agilitzi el procés de conformació. D'altra banda, tant des de la CUP del Priorat com del Baix Camp esperen que el futur de la taula segueixi els passos de la Taula del Ter, i no la d'altres experiències a Tarragona, com el cas de la Taula de Qualitat de l'aire al Camp de Tarragona, que consideren que s'ha demostrat del tot ineficaç des de la seva creació.

ACN Cornudella de Montsant.- El Servei Català de Trànsit ha organitzat aquest dissabte l'última sessió del programa de formació 3.0 adreçat a motoristes a Cornudella de Montsant (Priorat). Un de cada quatre morts a les carreteres de Catalunya són usuaris de motociclistes. Malgrat que la tendència, enguany va a la baixa, han mort 29 motoristes durant els sis primers mesos de l'any respecte als 31 de l'any passat, segons el Departament d'Interior. "Tot i que les dades de mortalitat baixen, la veritat és que no són òptimes", ha asseverat el conseller d'Interior, Miquel Buch. "Encara que tinguéssim un sol mort a les carreteres estaríem igual de preocupats, farem tota la feina per millorar aquestes dades de mortalitat", ha afegit Buch. Una cinquantena de motoristes han participat de la sessió formativa que vol millorar la seva tècnica de conducció i la seguretat dels conductors.

Des de fa quatre anys el Servei Català de Trànsit organitza trobades formatives arreu del territori per a motoristes per tal de millorar la seva seguretat i conducció. I en aquest sentit, el conseller Buch ha subratllat que han detectat que "la majoria de les víctimes, d'entre 40 i 60 anys, tot i tenir més de deu anys de carnet, els cal una millora en els seus hàbits de conducció". A més, el titular d'Interior ha insistit que des de les administracions es poden fer campanyes de conscienciació, però que són els conductors en última instància els qui han de prendre les decisions encertades.De fet, en la darrera jornada formativa, els motoristes han rebut prèviament consells pràctics i tot seguit han recorregut un tram de la C-242, acompanyats d'un monitor. Un cop fet el trajecte, en grups, han comprovat les errades que han comès durant els quinze minuts de conducció. "És més fàcil educar a la canalla a les escoles que quan som adults i ja tenim uns vicis adquirits, però veure els nostres propis errors ens ajuda a millorar-los", ha destacat el responsable del programa Formació 3.0, Ferran Roca. "L'excés de confiança provoca petites caigudes que poden ser greus a nivell de conseqüències", ha afegit.Els errors més comuns detectatsSegons Roca els errors principals i més comuns entre els motoristes són les frenades i els apropaments a la via. "A vegades conduïm d'una manera molt ajustada o cap al centre i la moto requereix anar traçant la carretera", ha precisat el responsable de la formació. Altres errors que han detectat són la velocitat poc adequada a l'entorn, l'excés de confiança, i la falta de manteniment.En el cas dels motoristes Fernando Sacristán i Gabriel Lungu han explicat que han comès l'error de no aprofitar tot el carril. Per Sacristán, que fa més d'una dècada que és aficionat al motociclisme, afirma que iniciatives com aquestes, ajuden a conscienciar-se. "Haurien de ser més habituals, perquè no n'hi ha prou en treure't el carnet de conduir, al final la carrosseria ets tu i, t'has de preocupar de tu mateix", ha reconegut.Balanç positiu del programa Formació 3.0El programa Formació 3.0 s'ha dut a terme per quart any consecutiu aquest 2018. Els seus responsables fan un balanç "molt positiu", de les tres edicions anteriors, les quals han aplegat 1.216 participants. Enguany, la xifra és d'uns 500 usuaris.

ACN Cornudella de Montsant.-El Servei Català de Trànsit ha organitzat aquest dissabte l'última sessió del programa de formació 3.0 adreçat a motoristes a Cornudella de Montsant (Priorat). Un de cada quatre morts a les carreteres de Catalunya són usuaris de motociclistes. Malgrat que la tendència, enguany va a la baixa, han mort 29 motoristes durant els sis primers mesos de l'any respecte als 31 de l'any passat, segons el Departament d'Interior. "Tot i que les dades de mortalitat baixen, la veritat és que no són òptimes", ha asseverat el conseller d'Interior, Miquel Buch. "Encara que tinguéssim un sol mort a les carreteres estaríem igual de preocupats, farem tota la feina per millorar aquestes dades de mortalitat", ha afegit Buch. Una cinquantena de motoristes han participat de la sessió formativa que vol millorar la seva tècnica de conducció i la seguretat dels conductors.

]]> cultura https://directe.larepublica.cat/acn/808253/falset-inaugura-el-museu-comarcal-al-castell-despres-d-anys-reivindicant-lo-21 https://directe.larepublica.cat/acn/808253/falset-inaugura-el-museu-comarcal-al-castell-despres-d-anys-reivindicant-lo-21 Sat, 08 Sep 2018 17:26:59 +0200

ACN Falset.-El Castell de Falset - Museu Comarcal s'ha inaugurat aquest dissabte al migdia a Falset (Priorat) amb dues sales dedicades a la història del municipi i de la comarca. Amb l'obertura d'aquest espai museístic es dona solució a un equipament llargament reivindicat, atès que des del tancament el 2005 del museu gestionat pel Centre d'Estudis Falsetants, el municipi no tenia un museu patrimonial de caràcter local i comarcal. "Avui passem de la història del passat a la història del present i ens projectem al futur", ha afirmat el batlle, Jaume Domènech. Per la seva part, Anton Vidal, president del Centre d'Estudis Falsetants, ha qualificat la posada en marxa del museu de "gran dia" perquè diu que "fa molts anys que estaven esperant aquest moment".

El Castell de Falset - Museu Comarcal ha obert les portes al públic aquest dissabte per mostrar les peces i els "objectes que han estat tancats en calaixos i caixes des de fa molt de temps", ha explicat el batlle, Jaume Domènech. Des de la posada en marxa del Centre d'Estudis Falsetants, l'any 1965, l'associació havia volgut materialitzar aquest equipament.Així, es recupera un espai museístic, atès que l'any 2005 el museu, gestionat per aquesta entitat, va tancar. "Ha estat un procés llarg i altament reivindicat per l'associació", ha afirmat l'alcalde."Avui és un gran dia, la sensació és inexplicable per tots els companys que han estat lluitant perquè el dia d'avui es pogués produir", ha celebrat el president del Centre d'Estudis Falsetants. Vidal ha reconegut que encara s'ha d'acabar de "perfeccionar" espais, però ha insistit en el fet que es tracta d'un dia "emotiu" per tota la gent del poble i de la comarca, perquè diu, que s'ha "salvaguardat el patrimoni, el llegat històric d'una entitat privada que ha passat a la pública".El museu explica de forma "transversal" la història del municipi i de la comarca. Conté peces de l'entitat falsetanaEs tracta de dues plantes que estan dedicades a la mort a la prehistòria; el plom i el comerç marítim en temps dels ibers i els romans; el naixement de Falset i l'edat mitjana, i els temps de guerra en època moderna. A més, també s'ha inaugurat una exposició temporal que repassa la història del Museu, des dels seus orígens, amb figures com l'intel·lectual i periodista Salvador Estrem i Fa.Amb la inauguració de l'equipament, es pretén potenciar l'atractiu turístic del territori. "Hem d'intentar que al final aquesta harmonia sigui positiva i que s'articuli a través dels museus tota una xarxa dintre de la comarca amb visites turístiques i culturals", ha raonat Domènech. Amb tot, el museu encara té pendent una segona fase per completar la museïtzació. Aquesta incorporarà una exposició dedicada a la Guerra Civil Espanyola i a la geologia i s'instal·laria a la tercera planta del castell. Pel que fa a la primera fase del projecte ha tingut un pressupost d'uns 200.000 euros, segons ha detallat el batlle.El consistori espera assolir entre 7.000 i 8.000 visitant anualmentL'alcalde falsetà aspira a aconseguir les mateixes xifres de visitants que tenia el Museu del Vi, ubicat abans en el nou Museu Comarcal. D'aquesta manera, es marca com a objectiu assolir entre els 7.000 i 8.000 visitants anuals. "Mirarem d'augmentar el seu nombre, perquè volem que el museu tingui vida", ha assegurat Domènech. Durant el mes de setembre l'entrada a l'equipament serà gratuïta per tots aquells que visitin l'espai.

ACN Falset.-El Castell de Falset - Museu Comarcal s'ha inaugurat aquest dissabte al migdia a Falset (Priorat) amb dues sales dedicades a la història del municipi i de la comarca. Amb l'obertura d'aquest espai museístic es dona solució a un equipament llargament reivindicat, atès que des del tancament el 2005 del museu gestionat pel Centre d'Estudis Falsetants, el municipi no tenia un museu patrimonial de caràcter local i comarcal. "Avui passem de la història del passat a la història del present i ens projectem al futur", ha afirmat el batlle, Jaume Domènech. Per la seva part, Anton Vidal, president del Centre d'Estudis Falsetants, ha qualificat la posada en marxa del museu de "gran dia" perquè diu que "fa molts anys que estaven esperant aquest moment".

]]> cultura https://directe.larepublica.cat/acn/806887/un-camp-de-treball-amb-la-participacio-de-joves-de-diferents-paisos-porta-vida-al-pati-de- https://directe.larepublica.cat/acn/806887/un-camp-de-treball-amb-la-participacio-de-joves-de-diferents-paisos-porta-vida-al-pati-de- Thu, 23 Aug 2018 18:39:54 +0200

ACN Cornudella de Montsant.-Una quinzena de joves de diversos països, d'entre 18 i 29 anys, participen aquests dies al camp de treball internacional 'Connecta't al Montsant', que acaba aquest divendres. Durant dues setmanes, han aprofitat la seva estada per treballar en dos àmbits: l'habilitació del pati de l'escola de Cornudella de Montsant (Priorat) i la recuperació de camins i construcció de pedra seca al Parc Natural del Montsant. Aquest dijous, els joves han rebut la visita del delegat del govern a Tarragona, Òscar Peris, acompanyat de la nova coordinadora de Joventut, Carmina Blay, el director dels serveis territorials d'Ensenyament, Jean Marc Segarra, i l'alcalde de Cornudella de Montsant, Salvador Salvadó, que els han fet entrega del diploma per la seva participació al camp de treball. Un total de 237 joves han participat durant aquest estiu als onze camps de treball que s'han dut a terme al Camp de Tarragona, programats des de la direcció general de Joventut.

Es tracta d'un projecte que va arrencar ja fa un any i que compta amb la complicitat de la comunitat educativa de l'escola Dr. Piñol i Aguadé i de l'Ajuntament de Cornudella de Montsant i que, en darrera instància, pretén vincular el centre educatiu amb el Parc Natural del Montsant "convidant la natura dins el pati", segons ha explicat la drectora del camp de treball, Anouchka Tournier. Fins ara les instal·lacions tenien una superfície llisa a la zona d'esbarjo i el que es pretén és que aquesta es transformi en un espai "natural", amb desnivells, forats, espais d'intimitat, vegetació autòctona i insectes. "L’objectiu és donar vida al pati i convertir-lo, també, en una aula d'aprenentatge per estudiar Medi Ambient en un espai real", ha assenyalat Tournier. De moment s'ha transformat el sorral que hi havia en un espai rodó i s'han creat diferents estructures de desnivell, tot fet en material reciclat. Es preveu que la intervenció tingui continuïtat en posteriors camps de treball. Patrimoni immaterial del Parc Natural del MontsantD’altra banda, els participants en el camp de treball també han dut a terme una intervenció dins l'àmbit del Parc Natural del Montsant, on els joves han après a treballar la pedra seca, fent construccions de marges i reconstruint un antic forn de cal que hi ha al Monestir de Sant Blai. A més del patrimoni biològic, paisatgístic o arquitectònic, el del Montsant és el primer parc natural que també té com a patrimoni immaterial l'art de saber treballar la pedra seca, i d'aquí la importància del camp de treball, que permet mantenir viu aquest patrimoni immaterial i, de retruc, recuperar espais malmesos. Més enllà d'aquests dos projectes concrets, els joves participants –provinents França, Polònia, Rússia, Turquia, Mèxic, Japó, la República Txeca, Itàlia i Catalunya- han aprofitat la seva estada per conèixer les tradicions i la cultura catalana, participant activament a l'actuació castellera que els Brivalls de Cornudella van fer en el marc de la festa major o en el correfoc dels diables. Onze camps de treball amb 237 participants Aquest estiu han estat onze els camps de treball que programats des de la direcció general de Joventut que s'han dut a terme al Camp de Tarragona, amb un total de 237 joves participants i 92.000 euros invertits. Joventut organitza i coordina els camps de treball a Catalunya a través de diferents associacions d'educació en el lleure, entitats i fundacions sense ànim de lucre, i amb la complicitat dels ajuntaments. La majoria d'aquests camps són dirigits a joves catalans d'entre 14 i 29 anys, i també n'hi ha alguns que compten amb la participació de joves provinents d'altres països, com el de Cornudella. Dels onze camps de treball organitzats al Camp de Tarragona, tres han estat internacionals: 'Connecta't al Montsant' (Cornudella del Montsant), 'Riera de la Boella: història i Natura' (La Canonja) i el 'Camp de Treball al Gaià, un món entre Altafulla i Tamarit' (Altafulla). Els vuit restants estaven destinats a joves catalans: 'Camp de Treball del Gaià, un món entre Altafulla i Tamarit' (Altafulla), 'Fem Via Verda' (Solivella), 'Re-Coopera Ponent' (Tarragona), 'Obrint els camins dels arbres mil·lenaris de Farena' (Mont-ral), 'Recuperant el poble abandonat de la Mussara' (Vilaplana), 'Els Muntanyans' (Torredembarra), 'Coopera amb Reus' (Reus) i 'Descobrint Spelunca' (Conca de Barberà)

ACN Falset.-Un home ha resultat ferit greu aquest dilluns després que el vehicle amb què circulava s’ha precipitat per un terraplè de 30 metres a Falset. L’avís s’ha rebut a les 13:05 hores i els fets s’han produït al quilòmetre 6 de la carretera T-740, que uneix la capital del Priorat amb Porrera. Segons han informat els Bombers de la Generalitat, que hi ha desplaçat quatre dotacions, el vehicle ha patit una sortida de via i ha calgut rescatar l’home d’una zona de difícil accés. Un helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha traslladat el ferit en estat greu a l’Hospital Sant Joan de Reus.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/805664/la-plataforma-pel-riu-siurana-simbolitza-l-enterrament-del-riu https://directe.larepublica.cat/acn/805664/la-plataforma-pel-riu-siurana-simbolitza-l-enterrament-del-riu Sun, 05 Aug 2018 09:52:35 +0200

ACN Cornudella de Montsant.-La Plataforma pel Riu Siurana ha protestat aquest dissabte al vespre per demanar que s’aturi el transvasament del Siurana cap a la riera de Riudecanyes. En l’acte reivindicatiu hi ha participat una vuitantena de persones vestides de dol, les quals han plantat creus negres per simbolitzar la mort i l’enterrament del riu Siurana. Així, els ecologistes denuncien que malgrat que el Pantà de Siurana està en un estat “lamentable amb només 3 Hm3”, el que representa el 25% de la seva capacitat, s’ha fet el segon transvasament d’aquest estiu que l’ha deixat només amb el 14%. Per això, reclamen que es revoqui “la injusta i caduca concessió”, que es garanteixi el cabal ecològic del riu i que s’implementi una gestió "pública, justa i transparent" de l’aigua.

]]>