ACN Riba-roja d'Ebre.-L'acord amb Griñó i Urbaser per construir una segona planta de tractament de residus no reciclables, lligada a la instal·lació d'un dipòsit de residus industrials no perillosos a Riba-roja d'Ebre, ha permès triplicar el nombre de llocs de treball compromesos per la promotora en aquest projecte. L'oposició havia rebutjat el conveni renegociat perquè s'havia rebaixat la previsió de llocs de feina, de quaranta a catorze, com també alguns alcaldes de la comarca ho havien retret al batlle de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez. Amb l'ampliació del conveni i una cinquantena de llocs de treball previstos, el municipi de la Ribera d'Ebre referma la seva aposta per crear un pol de negoci d'economia circular, basat en la revalorització i gestió de residus i aconsegueix la unanimitat a favor del projecte de tot el consistori.

L'alcalde ha assenyalat que Riba-roja d'Ebre ha perdut dos-cents habitants en dos anys i insisteix en què necessiten aquest revulsiu per tenir un projecte de futur. "Hi ha determinats luxes que no ens podem permetre", ha dit Suárez a poques hores de l'última reunió amb representants de la comarca que intenten trobar una via legal o política per aturar la instal·lació de l'abocador a la Ribera d'Ebre. Aquest dimecres a la tarda, el grup de treball, l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre i representants jurídics del Departament de Territori, han de compartir amb el conseller Damià Calvet, les propostes analitzades per veure si es poden agafar a alguna mancança, defecte de forma o procediments incomplerts per treure el dipòsit de la comarca. Tot i l'oposició que s'ha generat, la UTE Lestaca referma la seva voluntat de tirar endavant el projecte i se sent emparada per la voluntat municipal. "L'empresa veu en el veïnat, gent disposada a acollir la inversió, el tipus d'inversió i el centre de valorització al municipi i estan decidits a apostar per aquest tipus d'economia", ha assegurat Suárez. Les negociacions per reclamar més inversions a la promotora es van iniciar a l'octubre. Mentrestant l'Ajuntament i la Lestaca van fixar el conveni, a final d'any, per construir el dipòsit i el centre de valorització, que ja tenia autorització ambiental i urbanística, i han afegit ara el projecte de la planta de tractament de despolimerització catalítica a través d'una addenda a l'acord, que s'aprovarà al proper plenari. Aquesta nova inversió ha de iniciar tots els procediments per rebre les autoritzacions pertinents però està lligada a la construcció del dipòsit. La planta desenvoluparà la tecnologia que Griñó utilitza a la fàbrica de Constantí i que permet recuperar residus sòlids que es transformen en combustible d'alt poder calorífic, utilitzat com a substitutiu d'alguns combustibles fòssils, o en productes reutilitzables. "És una tecnologia en què l'empresa està especialitzada", ha destacat Suárez.

ACN Rasquera.-L'exalcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, ha estat absolt del delicte contra la salut pública per conrear marihuana en una finca de la seva propietat. La sentència, ja ferma, de la jutgessa del Penal número 1 de Tortosa, a la qual ha tingut accés l'ACN, entén que les tretze plantes de marihuana que li van decomissar els Mossos d'Esquadra l'any 2016 no anaven en cap cas destinades a la venda sinó a l'autoconsum i al tractament dels efectes de la malaltia que patia la seva dona. Com a alcalde, Pellisa va promoure un projecte per conrear marihuana destinada a l'autoconsum al terme municipal que, tot i no prosperar finalment després de no rebre el suport veïnal esperat, va aconseguir obrir un ampli debat sobre les seves implicacions recreatives, econòmiques i terapèutiques. Tant ell com el seu advocat, Martí Cànaves, sostenen que la denúncia tenia motivacions polítiques.

El 23 de setembre de 2016 els Mossos d'Esquadra van desplegar un important operatiu al terme de Rasquera, incloent la participació d'un helicòpter, que va acabar amb la localització de diverses plantacions i la intervenció de 200 plantes de marihuana en diverses finques. En total, set persones van resultar investigades per un presumpte delicte contra la salut pública, entre les quals, Pellisa per tenir plantes –en menor o major quantitat- a les seves parcel·les. El cas concret de l'exalcalde va acabar arribant a judici al Penal número 1 de Tortosa el passat mes de juliol. La sentència del passat mes de desembre, que ha esdevingut ferma ara després que hagi transcorregut el marge de temps estipulat sense que Fiscalia hagi presentat cap recurs, l'absol dels càrrecs. La jutgessa considera que "no es pot concloure que concorrin els elements propis del tipus delictiu". Així, tot i acceptar que a Pellisa se li va decomissar una quantitat "elevada" de substància –tretze plantes que pesaven 28 quilos en brut- la determinació del pes net de 4,2 quilos no es va fer a partir d'una mostra determinada per l'Institut Nacional de Toxicologia sinó que es va obtenir aplicant un percentatge del 15% sense cap justificació. Tampoc va quedar demostrat que la mostra tingués un mínim percentatge de component actiu –THC- per considerar-la legalment marihuana.Cap indici de cultiu industrialMés enllà d'aquestes qüestions tècniques, la sentència assumeix de forma clara els arguments que la defensa de l'exalcalde va plantejar durant el judici: principalment, que les tretze plantes que li van trobar a la seva finca eren per a consum propi i que també les utilitzava per elaborar oli amb el qual ajudar a tractar alguns efectes de la malaltia de la seva dona, tal i com va corroborar un informe mèdic i la declaració d'una doctora durant la vista. Reforça aquesta tesi el fet que els agents dels Mossos que van participar en el decomís no van trobar elements o instruments que fessin pensar que la marihuana havia de ser destinada a la venda, així com tampoc indicis per fer incrementar el rendiment del conreu i aconseguir una producció industrial. Durant el judici va quedar també demostrat que en el moment de rebre la visita dels Mossos a la seva finca Pellissa els va acompanyar i mostrar on es trobaven les plantes perquè se les enduguessin. La jutgessa entén que, després d'adonar-se que un helicòpter estava sobrevolant la seva finca, podia haver intentat desfer-se de les plantes –van transcórrer tres hores fins que van arribar els agents per terra-, però no ho va fer i va assumir la seva responsabilitat, creient que li podia caure una multa administrativa per autoconsum. La investigació judicial va descartar també que l'exalcalde i la seva dona tinguessin ingressos per una suposada activitat de venda."Motivació política"Tant Pellisa com el seu advocat, Martí Cànaves, han celebrat la notícia amb la publicació de diversos tuits reivindicant l'honorabilitat de l'exalcalde i amb diversos agraïments. "Volem destacar també que els Mossos d'Esquadra van tenir una actuació exemplar i que van descartar al judici que hi hagués cap indici de que Bernat formés part de cap banda de traficants ni que el cànnabis fos destinat al tràfic", ha explicat a l'ACN el mateix Cànaves. Malgrat la satisfacció, tots dos han volgut lamentar que alguns mitjans li atribuïssin "falsament" la pertinença a una banda dedicada al tràfic de drogues i sostenen que la denúncia que va posar en marxa l'operatiu policial va ser motivada per "raons polítiques". Segons han afegit, bona part de les set persones investigades per tràfic de drogues arran d'aquests decomisos han estat absoltes o han vist com s'arxivava el cas.Reconegut defensor de la legalitat del consum de cànnabis i del seu conreu, durant el seu mandat Pellisa -que , a més d'alcalde, va ser president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre- va impulsar un projecte de plantació de cànnabis amb l'objectiu de reactivar l'economia del poble i obrir el debat sobre la legalització. Després d'una consulta popular que no va aconseguir l'àmplia majoria esperada, qüestionada per diverses administracions i estaments judicials, la idea de la plantació de marihuana –impulsada juntament amb una associació cannàbica barcelonina- es va acabar desestimant. Apartat actualment de la vida política institucional, Pellisa continua però compromès amb la batalla jurídica i política per aconseguir la legalització i regularització del consum de marihuana. De fet, va ser l'encarregat de defensar des de la tribuna del Parlament la ILP que obre la regulació d'associacions de consumidors de cànnabis.

ACN Móra d'Ebre.-La Ribera d'Ebre viu aquest mes de març una nova edició de la Ribera en Flor, una iniciativa turística que es ve consolidant a la comarca en els últims anys. "L'espectacle cromàtic" que regala la floració dels fruiters és una atractiu efímer però extraordinari que la Ribera d'Ebre posa a disposició dels seus visitants amb experiències de "fruiturisme". Enguany, a les rutes i mapes per gaudir de la Ribera en Flor s'afegeixen propostes amb tastos de vins, vermuts, viatges per l'Ebre, racons literaris i vestigis de la Batalla de l'Ebre. La festa de la clotxa i les jornades gastronòmiques completen els passejos pels fruiters.

La iniciativa té cada cop més bona acollida i, seguint l'estela de territoris lleidatans on està molt consolidada, la Ribera d'Ebre ofereix una varietat paisatgística diferenciada. "No només tenim presseguers i nectarines que fan la flor rosa sinó que tenim pruna, cirera i les floracions no van a la vegada. Tan aviat veus grans explanades amb ametllers, com la floració dels cireres que és més tard. És un punt diferencial, està més diversificat, i potser s'allarga una mica més", ha destacat Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. "No arribem al que és Aitona (Segrià) però tot és un començar", ha apunta Carim. La presidenta ha destacat que cada campanya hi ha més interès per aquesta proposta i es percep l'arribada de més visitants. "Cada vegada hi ha més gent que truca i que fan més activitats a la comarca. És el que hem d'anar fet, els canvis s'han de fer de mica en mica", ha afegit.També les activitat proposades des del pobles no paren de créixer i enguany s'han combinat l'oferta turística existent amb les visites als fruiters florits. Alguns exemples són les rutes en bici que acaben amb una visita al refugi antiaeri de la Font Gran a Benissanet, o rutes pels camins de pagès i el camí de Sirga de l'Ebre. A Flix es combina amb tastos de vermut al pas de barca del riu Ebre i amb una visita al patrimoni cultural i històric del municipi. Finalment, a Vinebre, també es pot descobrir vins rosats entre flors rosa de presseguers. Aquells que prefereixen anar per lliure, poden optar pel 'touring', a través d'un mapa on s'assenyalen les rutes en cotxe que permeten admirar els paisatges en flor de la comarca i trobar les millors vistes panoràmiques. El mapa distingeix les diferents zones de floració de la comarca en funció de l'espècie de fruiter, els ametller, els presseguers, els pruners o els cirerers, entre d'altres, un tret diferencial que permet allargar aquesta iniciativa turística durant tres o quatre setmanes.

ACN Móra d'Ebre.-El grup de treball jurídic que es va crear fa un mes per buscar "escletxes legals" que permetin apartar de la Ribera d'Ebre el projecte de dipòsit de residus industrials de Riba-roja d'Ebre ha començat a perfilar diverses línies d'actuació que es presentaran en un esborrany definitiu, a la consellera de Territori i Sostenibilitat, el 20 de març. Els alcaldes de la comarca han compartit en una reunió, aquest dimarts, al Consell Comarcal les alternatives que tenen a l'abast però han reconegut que no serà "fàcil" aturar el projecte, que està molt avançat i que s'ha fet correctament en temps i forma. La presidenta de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, ha reconegut que s'aferren a la voluntat política de Presidència i Territori per aturar l'abocador.

Carim no ha volgut avançar amb quines propostes s'està treballant per poder aturar la instal·lació d'un dipòsit de residus industrials a Riba-roja d'Ebre però ha apuntat que hi s'han detectat entre quatre i cinc opcions a treballar, com poden ser defectes de forma o procediments incomplerts on es podrien agafar. "L'expedient està ben tramitat però perfecte no hi ha res i hem d'anar a trobar qualsevol imperfecció", ha apuntat. Els serveis jurídics del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, el dels Departament de Territori Sostenibilitat i el secretari de l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre es van reunir aquest dilluns a Barcelona per perfilar les primeres línies de treball i analitzar a fons l'expedient. Ara, el grup jurídic format per dos representants del Consell Comarcal riberenc –la presidenta Gemma Carim i el conseller Josep Maria Sàez-, dos alcaldes -Joan Piñol de Móra d'Ebre i Joan Juncà de la Torre de l'Espanyol-, i els assessors jurídics, que també representen la plataforma Almatret Net i que ja compten amb un treball previ per avaluar qualsevol buit legal de l'expedient de l'abocador, definiran l'esborrany definitiu, també amb la col·laboració de grups ecologistes, en una reunió a Barcelona, el pròxim dilluns, abans de presentar-lo al conseller de Territori, Damià Calvet."Dependrà de voluntats polítiques. Fàcil no serà perquè el projecte esta avançat però ens esperança que hi ha el compromís de Presidència i Territori que si es troba alguna cosa, el projecte no es farà a Riba-roja d'Ebre", ha assenyalat Carim. "Se'ns ha dit que hi ha aquesta voluntat i es tracta de trobar línia correcta i les aportacions que ho puguin fer possible", ha afegit.

ACN Móra la Nova.-L'Ajuntament de Móra la Nova (Ribera d'Ebre) ha exigit a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i al govern espanyol la construcció definitiva d'un nou pou d'abastament d'aigua potable per a la població. L'alcalde, Francesc Xavier Moliné, ha recordat que arran de la declaració d'alerta sanitària el passat mes de juny per la presència de plaguicides a l'actual pou, el consistori ha de fer front a un cost anual de més de 27.000 euros pel lloguer dels filtres que garanteixen la potabilitat de l'aigua. Des de llavors, però, el nivell de contaminants a l'aigua no ha baixat i això requeriria mantenir els filtres més temps. Per això, més enllà de plantejar-se adquirir aquests sistemes o construir un nou pou, el consistori reclama l'execució del projecte pendent des de fa vuit anys i inclòs dins del Pla de Restitució Territorial per la descontaminació de l'embassament de Flix.

"Això s'hauria d'haver fet abans d'haver començar la descontaminació del pantà de Flix i només se'n va fer unes quantes: algunes al Baix Ebre i algunes a la Ribera, però en molts pobles no es va fer res", ha retret Moliné. Amb el projecte redactat i els terrenys expropiats per part de l'ACA, amb un conveni signat amb el Ministeri de Medi Ambient des de 2010 perquè la societat pública Acuamed executés l'obra amb un pressupost assignat d'1,37 milions d'euros, el consistori no ha deixat de reclamar, sense èxit, tant a la Generalitat com a l'Estat que materialitzin definitivament el pou promès. Nou anys després, i amb l'estancament produït arran de la investigació judicial per corrupció que va esquitxar Acuamed pel mig, les dues administracions "es passen la pilota" i no es posen d'acord en la concreció. El govern espanyol addueix que "s'ha de redactar de nou el projecte" perquè no s'adapta als requeriments normatius actuals. L'ACA, per contra, certifica que el document que va elaborar és plenament vigent i correcte. "Però els nostres recursos són limitats i l'Ajuntament no pot estar llogant filtres de carbó de forma permanent", adverteix Moliné.Tot i no renunciar a les seves reclamacions, l'Ajuntament de Móra la Nova entén que no pot prolongar la provisionalitat en el temps i assumeix que, de no acabar-se fent el pou compromès, hauran d'adquirir un sistema de filtratge propi, que pot tenir un cost al voltant d'un milió d'euros, o valorar la possibilitat de construir un nou pou i rehabilitar els actuals dipòsits pel seu compte. "L'hauríem d'encarar nosaltres amb els recursos que tenim els ajuntaments, que com tots sabem són molt pocs", ha assumit Moliné, que no oculta la seva preocupació que li genera aquesta situació en un consistori que treballa amb el pressupost de 2018 prorrogat.

ACN Garcia.-Els Mossos han detingut un veí de Móra d'Ebre de 31 anys per suposat robatori amb força en un mas de la població de Garcia el passat mes de desembre. Els investigadors han pogut resoldre el cas gràcies a la col·laboració ciutadana, que els va permetre conèixer que algú havia forçat l'immoble, propietat de persones residents a l'estranger, i havia robat nombrosos objectes de l'interior. Fora del mas,, els Mossos van trobar altres objectes preparats per endur-se'ls. La detenció del presumpte responsable va tenir lloc el passat 26 de febrer. Després ede passar pel jutjat de Falset va quedar en llibertat amb càrrecs.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/830155/la-pressio-veinal-atura-la-installacio-d-una-gasolinera-al-nucli-urba-de-mora-d-ebre https://directe.larepublica.cat/acn/830155/la-pressio-veinal-atura-la-installacio-d-una-gasolinera-al-nucli-urba-de-mora-d-ebre Mon, 04 Mar 2019 17:11:42 +0100

ACN Móra d'Ebre.-La pressió veïnal ha aconseguit aturar el projecte d'instal·lació d'una gasolinera i un rentador de cotxes al costat d'un supermercat dins del nucli urbà de Móra d'Ebre. L'empresa promotora, Fragadis, ha anunciat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre aquest dilluns que renuncia definitivament al projecte que volia ubicar en uns terrenys annexos a la superfície comercial Spar de la seva propietat. El ple municipal també es va pronunciar de forma unànime en contra de la instal·lació el passat 26 de febrer. L'empresa ha traslladat a l'Ajuntament que, si bé els tràmits i les activitats s'ajustaven a la legislació urbanística vigent, prioritzarà l'atenció als clients i, davant el malestar generat entre els veïns, ha decidir retirar el projecte i destinar els terrenys a zona d'aparcament de clients, millorant l'accessibilitat a l'establiment.

L'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, ha expressat el seu agraïment als responsables de l'empresa per la seva "sensibilitat" en la resolució del conflicte. Els veïns afectats pel projecte, que estava previst a la cruïlla dels carrers Santiago Rusiñol, Alcalde Pere Avinyó i Joan Miró es van constituir en plataforma i argumentaven que a la zona, a banda d'urbanitzacions, hi ha una guarderia i un institut.

ACN Flix.-L'Ajuntament de Flix, a la Ribera d'Ebre, celebra que la llei d'acompanyament dels pressupost de la Generalitat per al 2019, incloguin mesures fiscals i bonificacions per incentivar la reindustrialització del municipi. Com explica el consistori, el redactat actual inclou dos bonificacions dels cànons de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). El projecte de reindustrialització de Flix es va considerar "d'interès general" pel Consell de Ministres, l'1 de desembre del 2017, per permetre l'aplicació de bonificacions i taxes de competència de la Generalitat en projectes declarats també "d'interès general", com la planta de fosfat bicàlcic de Flix, on actualment hi treballen una vintena de persones.

En concret, es modifica l'article 16 de la llei 8\/2008 de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, amb relació al cànon sobre la deposició controlada de residus industrials. El canvi proposa que la quota tributària sigui el resultat d'aplicar, a la base imposable, el tipus de gravamen aplicable. Es preveu també una bonificació del 40% de la quota per als "subjectes passius que disposin de projectes de transformació sectorial o de reindustrialització del municipi de Flix, aprovats pel Departament competent en matèria d'indústria, sempre i quan contemplin el manteniment o la nova implantació d'activitat industrial, així com el manteniment o la creació d'ocupació, en els termes establerts per l'acord del Consell de Ministres de l'1 de desembre de 2017, que considera d'interès general el projecte de reindustrialització en el municipi de Flix". També s'ha afegit a l'article 71 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que en els usos industrials d'aigua corresponents a determinades activitats, s'aplicarà un gravamen individualitzat del cànon de l'aigua, si "els subjectes passius duen a terme actuacions industrials o empresarials d'interès general, en el marc de projectes de reindustrialització aprovats pel Govern, que creïn nova activitat industrial en un municipi o permetin el manteniment o reconversió de la ja existent per un període mínim de 3 anys, o per a aquells subjectes que contribueixin al manteniment del teixit empresarial i industrial, així com al manteniment de llocs de treball, mitjançant l'adquisició d'una o més unitats productives en concurs, en els darrers dos anys". L'Ajuntament de Flix, en un comunicat, confia que la llei es pugui tramitar "el més aviat possible" però apunta que el consistori també ha mantingut contactes amb el Departament d'Economia, per explorar les vies alternatives per a la seva entrada en vigor, en cas que aquesta llei pressupostària no prosperi. Des de Flix, destaquen que els mesures proposades "es puguin ampliar en el futur a d'altres projectes i contribueixin a la captació de noves inversions pel municipi".

ACN Ribera d'Ebre.-Una desena d'empreses del sector mòbil i emprenedors digitals de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona han patriciat en una jornada per "prendre el pols al sector tecnològic" ebrenc, dins de les activitats de la Mobile Week Ribera d'Ebre. La trobada ha servit per compartir expectatives i posar en comú projectes digitals i de tecnologia mòbil que s'estan treballant al territori. Hi han participat les empreses Nemon Intelligence (Ascó), Nuwa Agència Digital (Móra d’Ebre), Incubalia (Tortosa), Empatica (Tortosa), Moybu (Ampolla), Roig Creatius (Sant Carles de la Ràpita), eIncidencies (Móra d’Ebre), eBando (Reus) i BQuait Smart (Tarragona).

Tots els participants a la trobada han coincidit en la necessitat de crear sinergies i col·laboracions entre diversos agents ebrencs però també amb l'administració i la Universitat, per fer de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), un dels sectors estratègics per al futur de l'Ebre.Les empreses que treballen al territori estan desenvolupant aplicacions mòbil de geolocalització de finques rurals, aplicacions lligades a l'oferta turística i el patrimoni ebrenc, a la gestió integral d'infraestructures i l'eficiència energètica d'edificis, aplicacions per gestionar incidències, canals de comunicació i participació amb la ciutadania a través del telèfon mòbil, apps per preparar oposicions, per guiar als navegants i patrons de vaixells als ports, software especialitzat en el sector energètic, eines d'automatització i de màrqueting digital, i de comerç electrònic, entre d'altres. Amb aquesta activitat, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha volgut visualitzar el sector tecnològic ebrenc, conèixer detalls dels projectes digitals que es desenvolupen i contribuir a canalitzar les necessitats i demandes perquè puguin sorgir noves iniciatives TIC al territori. Els participants a la jornada han rebut informació per part de David Domingo, Head of Innovation Hub del Mobile World Capital Barcelona sobre les eines que ofereix la fundació per impulsar la transformació digital de la societat i millorar la qualitat de vida de les persones. L'ens comarcal els ha obert les portes del CoEbreLab per "innovar, assumir reptes i aprendre en comunitat" des del territori.

ACN Móra d'Ebre.-La Ribera d'Ebre s'ha estrenat aquest dilluns com a subseu de la Mobile Week, la prèvia del Mobile World Congres (MWC) de Barcelona. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha obert les activitats, que s'allargaran tota la setmana amb un programa amb 40 propostes. Puigneró ha defensat que cal vertebrar el congrés internacional per evitar "un país amb el cap gros i el cos petit" i per "muscular" amb tecnologia la transformació de tot el territori. El conseller també ha inaugurat un nou centre d'innovació social, el CoEbreLab, un "laboratori" per emprenedors que relleva el Telecentre, espais creats fa més d'una dècada per l'alfabetització digital i per donar accés a la tecnologia des de l'administració.

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha participat en la presentació de la Mobile Week de la Ribera d'Ebre amb la qual s'ha donat el tret de sortida a una quarantena d'activitats sobre tecnologies digitals que es faran aquesta setmana a la comarca. Puigneró ha explicat que l'aposta per "desplegar" el MWC de Barcelona per tot el territori vol trencar amb la capitalització d'un esdeveniment mundial com és el congrés i per "no permetre tenir un país amb el cap gros i el cos petit".Juntament amb Igualada, Reus, Lleida i Girona, la Ribera d'Ebre ofereix conferències, tallers, i exposicions sobre l'impacte de la tecnologia digital en la vida quotidiana. "Una comarca sencera que s'ha bolcat amb activitats sobre les noves tecnologies que seran determinants per al futur i el present de l'activitat econòmica i el progrés social del país", ha destacat el conseller. Puigneró ha defensat que reforçar la connectivitat ha de ser una de "les principals polítiques socials" del segle XXI perquè permet treballar, consumir i tenir accés als serveis arreu. "Si donar feina és una de les polítiques socials més importants per a la nostra societat, tenir connectivitat al màxim nivell ha de ser una prioritat i la innovació digital serà un dels motors de la nova economia", ha dit. S'estrena el CoEbreLabJustament, en la primera jornada de la Mobile Week Ribera d'Ebre s'ha inaugurat l'espai CoEbreLab, el laboratori d'innovació social, digital i col·laborativa que impulsa el Consell Comarcal dins la xarxa CatLab, que donarà suport a emprenedors, empreses i administracions públiques locals a través les tecnologies de la informació i el coneixement. La llavor són els espais Telecentre i l'experiència de Cowork rural que fa anys que funciona a la comarca per posar en contacte joves que volen treballar al territori, que podran compartir un espai amb l'assessorament d'un tècnic que els facilitarà "la suma de sinèrgies". "Pensem que la comunitat i el coneixement són futur i estem molt contents d'haver creat aquest espai a la seu del Consell Comarcal", ha destacat la presidenta de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim. "Naixen noves eines de treball i cal preparar el territori per un nou entorn digital on desenvolupar-se", ha afegit el conseller.Des del Departament s'impulsa la transformació dels Telecentres, que es van crear per donar accés a les tecnologies i per l'alfabetització digital de la ciutadania, en smartLabs. Per complementar-ho, la Generalitat preveu tenir connectades amb fibra òptica l'any 2020 totes les capitals de comarca. Actualment ja s'ha implementat a 29 de 42 capitals de comarca del país. A les Terres de l'Ebre queda pendent Gandesa, a la Terra Alta. La Mobile Week Les activitats de la Mobile Week es faran a tots els pobles de la comarca i se n'ha programat per a totes les edats i de temàtiques variades. Destaca la conferència d'Andreu Veà, doctor de la Universitat d'Standford, vinculat a Silicon Valley, que parlarà de "La Internet de les coses que importen". També Ramon Miranda impartirà una conferència sobre "L'empresa intel·ligent i la Societat Digital". El programa inclou tallers familiars de realitat augmentada, de robòtica amb Scratch, un taller amb trucs i bones pràctiques per treure profit del telèfon mòbil, i un taller sobre noves formes de llegir amb el llibre electrònic. A més de l'exposició de telèfons mòbils "antics" també se'n farà una sobre Píxel Art amb imatges de la comarca tractades amb aquesta tècnica.

ACN Móra d'Ebre.-La Ribera d'Ebre s'ha estrenat aquest dilluns com a subseu de la Mobile Week, la prèvia del Mobile World Congres (MWC) de Barcelona. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha obert les activitats, que s'allargaran tota la setmana amb un programa amb 40 propostes. Puigneró ha defensat que cal vertebrar el congrés internacional per evitar "un país amb el cap gros i el cos petit" i per "muscular" amb tecnologia la transformació de tot el territori. El conseller també ha inaugurat un nou centre d'innovació social, el CoEbreLab, un "laboratori" per emprenedors que relleva el Telecentre, espais creats fa més d'una dècada per l'alfabetització digital i per donar accés a la tecnologia des de l'administració.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/827447/la-mobile-week-programa-una-quarantena-d-activitats-a-la-ribera-d-ebre https://directe.larepublica.cat/acn/827447/la-mobile-week-programa-una-quarantena-d-activitats-a-la-ribera-d-ebre Tue, 12 Feb 2019 17:20:45 +0100

ACN Móra d'Ebre.-La Mobile Week ha programar a la Ribera d'Ebre quaranta activitats al voltant de les TIC, entre el 18 i el 24 de febrer. És la primera comarca rural que acull aquesta cita amb la qual es vol apropar el coneixement i la tecnologia digital a sis subseus del país, de manera paral·lela a la celebració del Mobile World Congres de Barcelona. Es faran activitats a tots els pobles de la comarca i se n'ha programat per a totes les edats i de temàtiques variades però amb un nexe comú, l'impacte de la tecnologia a la vida quotidiana. Entre altres, destaca la conferència d'Andreu Veà, doctor de la Universitat d'Standford, vinculat a Silicon Valley i amb lligams familiars a Vinebre.

Veà parlarà de "La Internet de les coses que importen", dels canvis del món des dels orígens de la xarxa digital i sobre les facilitat que ofereix la tecnologia en la vida diària. També Ramon Miranda impartirà una conferència sobre "L'empresa intel·ligent i la Societat Digital". El programa de la Mobile Week de la Ribera d'Ebre també inclou tallers familiars de realitat augmentada a les biblioteques municipals, de robòtica amb Scratch, un taller amb trucs i bones pràctiques per treure profit del telèfon mòbil, i un taller sobre noves formes de llegir amb el llibre electrònic. Dues exposicions repassaran els canvis de l'aparell telefònic, recuperant els models "més retro" i la Píxel Art oferirà imatges de la comarca tractades amb aquesta tècnica, que també s'ensenyarà. Finalment, una Viquimarató Ribera d'Ebre impulsarà la introducció a l'enciclopèdia digital de noves referències informatives, en català, sobre la comarca.Coincidint amb l'arrencada de la Mobile Week, el proper dilluns s'obrirà l'espai CoEbreLab, creat per impulsar la innovació social, digital i de col·laboració al territori. L'espai està situat a la seu comarcal, al Telecentre. Altres estrenes que s'emmarquen en el programa és la presentació de punts QR, amb imatges de Joaquim Mir i la Batalla de l'Ebre, una Ruta Instagram Points en espais senyalitzats de la Ribera d'Ebre, i el projecte SmartCatSud del qual la comarca en forma part.

ACN Flix.-Un incendi ha cremat la coberta d'un magatzem en desús dins del recinte industrial d'Ecros a Flix (Ribera d'Ebre). Cinc dotacions dels bombers han treballat en el control de les flames, que han provocat una espessa i visible columna de fum negre. Els serveis d'emergències han rebut l'avís poc després d'un quart de dotze del migdia. A l'espai afectat pel sinistre, segons han destacat, no s'hi trobava cap tipus de producte químic. L'incendi ha pogut ser controlat poc després de mitja hora de treballs i els bombers estan remullant la instal·lació per extingir-lo completament i evitar una revifalla.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/825747/el-consell-comarcal-de-la-ribera-d-ebre-aprova-una-mocio-contra-el-macro-abocador-de-riba- https://directe.larepublica.cat/acn/825747/el-consell-comarcal-de-la-ribera-d-ebre-aprova-una-mocio-contra-el-macro-abocador-de-riba- Wed, 30 Jan 2019 23:15:26 +0100

ACN Móra d'Ebre.-El ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha aprovat aquest dimecres al vespre una moció consensuada en el darrer Consell d'Alcaldes que rebutja el projecte de macro abocador per a Riba-roja d'Ebre. La proposta ha tirat endavant amb el suport de quinze dels vint consellers comarcals assistents al ple. També hi ha hagut dos vots en contra i tres abstencions. A l'exposició de motius la moció recorda que a Tivissa hi ha un abocador que en principi era per als municipis de les comarques de la Terra Alta, el Priorat i la Ribera d'Ebre, però que "s'ha convertit en un gran abocador de més de la meitat de Catalunya de residus industrials". A més, es destaca l'aposta del territori pel "turisme de qualitat" i pel sector agroalimentari i es reclama un "projecte de comarca" basat en el turisme rural i gastronòmic".

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/825401/reprenen-l-extraccio-de-llots-toxics-del-panta-de-flix-tres-anys-despres-21 https://directe.larepublica.cat/acn/825401/reprenen-l-extraccio-de-llots-toxics-del-panta-de-flix-tres-anys-despres-21 Mon, 28 Jan 2019 19:24:50 +0100

ACN Flix.-Tres anys després que el govern espanyol del PP i l'empresa FCC donessin per finalitzada la descontaminació del pantà de Flix, el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha oficialitzat la represa de les actuacions en una visita a les obres. La primera fase, segons ha recordat, va deixar al fons de l'embassament 80.000 metres cúbics de llots tòxics a la llera. Ara, amb els treballs encarregats a l'empresa pública Tragsa per 44,65 milions d'euros, l'actual govern espanyol assegura que no marxarà de Flix fins completar una operació que, si és necessari, allargarà més enllà dels divuit mesos previstos. L'Ajuntament de Flix ha celebrat aquest plantejament així com el fet que el govern espanyol hagi acceptat aplicar mesures més estrictes per controlar les emissions atmosfèriques.

L'actual govern espanyol vol evitar que es repeteixi l'escenari de la primera fase, que encara cueja pels jutjats en un dels escàndols de corrupció al voltant del medi ambient més sonat dels últims anys. Per això, Morán ha acudit a Flix amb un missatge clar: "m'interessa molt més el resultat final que els calendaris". Ha anunciat que el Ministeri per a la Transició Ecològica i Tragsa analitzaran la llera del riu de forma detallada abans de cadascuna de les tres etapes a partir de les quals s'ha programat l'actuació. "Per tant, no avançarem el calendari: si fos necessari prorrogar el temps de treball, ho farem. El que no farem serà treure els equips de descontaminació abans que els treballs quedin perfectament finalitzat. Anem a fer-ho bé, ens prendrem el temps necessari per fer-ho bé. No ens marcarem una data concreta, tot i que intentarem que sigui al més aviat possible perquè no estem fent una cursa contra el temps sinó contra la contaminació", ha elaborat.De moment, i amb la seva visita, el secretari d'Estat de Medi Ambient ha donat per oficialment iniciades unes obres que, durant els últims dies, i segons el relat oficial, s'havien començat a desplegar en fase de proves. "Pels volums que es tracten no són proves, sinó que ja es treballa efectivament en el procés de descontaminació", ha subratllat. "Confio que estiguem en l'últim tram d'un procés que s'ha allargat des de fa massa temps", ha afegit.Per davant queda pendent l'extracció de 80.000 metres cúbics de residus tòxics que van quedar dipositats al fons del pantà malgrat els 160 milions d'euros invertits fins 2015. L'esclat del cas de corrupció al voltant de la societat estatal Acuamed, amb el projecte de descontaminació com un dels focus principals de la investigació, ha suposat un nou contratemps per unes obres que haurien d'haver quedat enllestides fa anys i, segons Morán, obligaran ara incrementar "les cauteles i el seguiment del procediment administratiu".Fa pocs dies, a més, la Cort d'Arbitratge de Madrid fallava a favor d'FCC en el litigi obert amb el govern espanyol per la rescissió del contracte. Segons aquest estament, la constructora va complir l'acord. La sentència, fins i tot, considerava que no es podia provar la quantitat exacta de residus que queden exactament al fons del pantà. Més enllà de mostrar el seu respecte i voluntat de col·laboració amb el procés judicial, Morán ha estat taxatiu al respecte "hi ha 80.000 metres cúbics que s'han d'extreure perquè no es va fer inicialment". Hi ha zones amb DDT, PCBs, HCHs, tetraclorurs de carboni, tricloroetilè, tetracloretilè, hexaclorobenzè i mercuri que la draga succionadora haurà de retirar, fins una profunditat màxima de 14 metres, per al seu posterior tractament i deposició controlada. "Al final sabrem, no sobre la previsió de l'arbitratge, sinó pels treballs efectius i el material extret quin era el volum de residus no depurats a la llera", ha reblat. També es tractarà l'aigua continguda dins de la zona confinada amb tablestaca. L'empresa exconcessionària rebutjava aquesta responsabilitat. El secretari d'Estat ha explicat que l'ús inicial d'una draga succionadora limitava considerablement la dispersió dels contaminants a l'aigua, però que el canvi posterior per un pala que va remoure els fangs als treure'ls, traslladant-se els contaminants a l'aigua.Control estatal de l'aireLa represa de les actuacions, l'anomenada segona fase del projecte, ha resolt també un dels aspectes controvertits que l'Ajuntament de Flix havia reclamat des de fa mesos: l'establiment de majors i més estrictes controls sobre les emissions a l'atmosfera durant els treballs d'extracció. "S'ha millorat substancialment la capacitat de control de les emissions. Si no és una situació extrema o extraordinària no s'haurien de produir. Hi ha un control permanent", ha afegit. A banda d'aquestes proves en continu, Tragsa efectua auditories internes setmanals i se'n faran d'externes de bimensuals, a disposició del consistori i la Generalitat. "Absoluta transparència en aquest procés", ha afegit, recordant la voluntat d'aportar informació a la ciutadania i als tribunals.L'alcalde de Flix, Marc Mur, ha agraït que el secretari d'Estat de Medi Ambient hagi complit el compromís de visitar la població i la garantia anunciada "que ningú marxarà de Flix fins que l'embassament estigui totalment descontaminat". Especialment, Mur ha destacat que el Ministeri hagi incorporat, finalment, els suggeriments traslladats pel govern municipal sobre el control de les emissions atmosfèriques. A banda dels controls estatals, la Generalitat es va comprometre a vigilar de prop aquests paràmetres i el consistori també podria encarregar mesuraments. "A la primera fase ens va preocupar molt i no va sortir bé. En aquesta ocasió s'han implementat mesures que faran que els ciutadans de Flix i la zona dormin més tranquils. L'objectiu: que les coses s'acabin com més aviat millor però ques es facin bé", ha tancat Mur.

ACN Flix.-Tres anys després que el govern espanyol del PP i l'empresa FCC donessin per finalitzada la descontaminació del pantà de Flix, el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha oficialitzat la represa de les actuacions en una visita a les obres. La primera fase, segons ha recordat, va deixar al fons de l'embassament 80.000 metres cúbics de llots tòxics a la llera. Ara, amb els treballs encarregats a l'empresa pública Tragsa per 44,65 milions d'euros, l'actual govern espanyol assegura que no marxarà de Flix fins completar una operació que, si és necessari, allargarà més enllà dels divuit mesos previstos. L'Ajuntament de Flix ha celebrat aquest plantejament així com el fet que el govern espanyol hagi acceptat aplicar mesures més estrictes per controlar les emissions atmosfèriques.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/825216/torrent-a-la-fira-de-l-oli-de-mora-la-nova-hem-d-aprendre-a-abracar-mes-el-sud-i-ajudar-a--21 https://directe.larepublica.cat/acn/825216/torrent-a-la-fira-de-l-oli-de-mora-la-nova-hem-d-aprendre-a-abracar-mes-el-sud-i-ajudar-a--21 Sat, 26 Jan 2019 20:24:33 +0100

ACN Móra la Nova.-El president del Parlament, Roger Torrent, ha inaugurat aquest dissabte a la tarda la Fira Intercomarcal de l'Oli (FIO) de Móra la Nova (Ribera d'Ebre). En declaracions als mitjans, Torrent ha subratllat que cal "aprendre a mirar més al sud", atès que en els darrers anys les administracions no ho han fet "prou". Davant d'això, el president del Parlament ha insistit que s'ha de dinamitzar i ajudar el territori. A banda, en la seva arribada al recinte firal, s'ha topat amb una vintena de manifestants que l'han xiulat i li han demanat que paralitzi el projecte d'abocador de residus industrials no perillosos a Riba-roja de l'Ebre.

De fet, els manifestants han rebut a Torrent amb pancartes amb lemes com 'Prou merda per la Ribera' o 'Per una Ribera de la biosfera, no per una Ribera de brossa'. Dos d'ells, s'han acostat fins al president per reclamar-li que paralitzi el projecte del dipòsit que es podria ubicar a Riba-roja d'Ebre i que compta amb l'oposició frontal de la majoria dels alcaldes de la comarca de la Ribera d'Ebre i del Priorat i dels ecologistes. Per Torrent les apostes econòmiques, mediambientals i de respecte al paisatge s'han de triar al territori. "ERC ha estat molt clara en quina és la seva posició, l'ha d'aprendre la gent de la comarca", ha defensat. I a la vegada, ha reiterat que el conjunt del país ha "d'aprendre a mirar més al sud i ajudar a dinamitzar-lo".Pel que fa al certamen, ha assenyalat que s'ha de realçar els productes com l'oli i les activitats lligades a la terra i al territori per tal de promoure l'economia local. "Hem de saber explicar al món que aquí fem les coses molt bé i que les podem exportar arreu", ha afegit Torrent.En la fira, que s'allargarà fins aquest diumenge, hi participen una trentena de cooperatives i almàsseres. Durant la jornada s'ha organitzat un 'showcooking', tastets de mosset amb oli i esmorzar de clotxa, entre altres activitats.

ACN Móra la Nova.-El president del Parlament, Roger Torrent, ha inaugurat aquest dissabte a la tarda la Fira Intercomarcal de l'Oli (FIO) de Móra la Nova (Ribera d'Ebre). En declaracions als mitjans, Torrent ha subratllat que cal "aprendre a mirar més al sud", atès que en els darrers anys les administracions no ho han fet "prou". Davant d'això, el president del Parlament ha insistit que s'ha de dinamitzar i ajudar al territori. A banda, en la seva arribada al recinte firal, s'ha topat amb una vintena de manifestants que l'han xiulat i li han demanat que paralitzi el projecte d'abocador de residus industrials no perillosos a Riba-roja de l'Ebre.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/824997/un-regidor-denuncia-l-alcalde-d-asco-per-agredir-lo-amb-un-cop-d-ampolla-al-final-d-un-ple https://directe.larepublica.cat/acn/824997/un-regidor-denuncia-l-alcalde-d-asco-per-agredir-lo-amb-un-cop-d-ampolla-al-final-d-un-ple Thu, 24 Jan 2019 19:20:17 +0100

ACN Ascó.-El regidor no adscrit del govern municipal d'Ascó, Josep Jaimot, ha denunciat davant dels Mossos d'Esquadra l'alcalde d'Ascó, Josep Maria Buixeda, per haver-lo agredit amb el llançament d'una ampolla d'aigua al final del ple municipal que va tenir lloc aquest dimecres al migdia. La sessió va estar marcada per la tensió després que, de forma inesperada, Jaimot tombés amb el seu vot en contra el projecte estrella d'aquest mandat del seu propi equip de govern, el complex lúdic i esportiu, amb una inversió prevista de prop de 13 milions d'euros. Buixeda, que va acusar el regidor de traïció i va anunciar la seva expulsió del govern, ha emès aquest dijous un comunicat de disculpa assegurant que no tenia intenció d'agredir i que va ser un "gest desafortunat".

Jaimot va comparèixer davant la comissaria dels Mossos de Móra d'Ebre aportant un informe mèdic per l'impacte d'una ampolla d'aigua de plàstic al seu braç esquerre. Tot i els diversos intents efectuats, l'ACN no ha pogut posar-se en contacte amb ell per conèixer de primera mà la seva versió dels fets.El regidor no adscrit –anteriorment a les files d'ERC- va sorprendre els seus companys de govern amb el vot negatiu al complex lúdic i esportiu al municipi. Un projecte que estava tramitant-se administrativament des de fa dos anys i mig, durant els quals no s'hauria mostrat mai contrari. El consistori, de fet, ja hi havia invertit un milió d'euros. Preveia construir un hotel, un restaurant, un alberg, un auditori, un poliesportiu i una piscina coberta, entre d'altres equipaments.Jaimot, però, segons reitera el govern municipal, va canviar de parer. Després d'haver-se abstingut en la comissió informativa de la setmana passada va adduir que era "massa agosarat", va mostrar els seus dubtes sobre la capacitat de poder-lo gestionar i va demanar un procés participatiu veïnal per tirar-lo endavant. L'alcalde va qualificar de "traïció" el vot contrari del regidor. Va lamentar que un projecte que havia de dinamitzar econòmicament i turísticament el poble, creant llocs de treball, es perdria, com també els diners invertits fins aquest moment. També va anunciar la seva intenció de fer fora el regidor no adscrit del govern, fet que deixaria els independents en minoria al capdavant del consistori.Va ser a la finalització d'aquest tens debat quan Buixeda, segons el regidor, li hauria llençat l'ampolla d'aigua. Uns fets que, finalment, no haurien recollit les càmeres de Vídeo Ascó TV presents a l'acte, que van ser posades a disposició dels Mossos. Aquest dimecres, el mateix alcalde ha emès un comunicat demanant disculpes per un gest que considera "desafortunat". Assegura que va colpejar l'ampolla sense intenció d'agredir Jaimot, però que va acabar mullant-lo a ell i a una regidora involuntàriament. Diu que, tot plegat, va ser fruit de la "tensió" acumulada durant el ple.

ACN Móra d'Ebre.-Els Mossos d'Esquadra van detenir divendres un home de 38 anys i veí de Móra d'Ebre com a presumpte autor d'un furt en una ferreteria del municipi. Un dia abans, una patrulla havia identificat l'individu, conegut per la seva habitual activitat delictiva, que quan va veure els agents va amagar-se alguna cosa a l'interior dels pantalons. Va resultar ser una llanterna, que va ser comissada preventivament perquè no va donar una fiança suficient sobre la seva procedència. Hores abans, els Mossos havien rebut una denúncia de la propietària de la ferreteria, d'on havien furtat diverses eines i 150 euros en metàl·lic. Quan els policies van tenir coneixement del furt, van mostrar la llanterna comissada i la dona la va reconèixer com un dels objectes sostrets. Per això, els Mossos van buscar l'home i van detenir-lo.

L'arrestat, amb nombrosos antecedents policials per fets similars, va quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició del jutjat d'instrucció de Gandesa.Els Mossos d'Esquadra ja havien arrestat aquest home el 27 de desembre, quan el van enxampar robant en un edifici actualment en desús, a Móra d'Ebre. Aleshores va ser arrestat com a presumpte autor d'un robatori amb força. Havia trencat els accessos i havia intentat emportar-se part de la instal·lació elèctrica i tubs de coure de l'edifici.Més tard, gràcies als indicis recollits, els policies van poder determinar que el mateix home havia robat en una altra casa deshabitada ubicada al mateix carrer que l'anterior. El robatori va ser denunciat el 25 de desembre per la propietària en trobar els accessos forçats i comprovar que faltaven diversos objectes de l'interior.

ACN Vinebre.-L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha tret a licitació a redacció del projecte per habilitar una nova captació d'aigua a Vinebre, a la Ribera d'Ebre. L'objectiu és incrementar la garantia d'abastiment i reduir la "vulnerabilitat" del municipi davant de possibles episodis de contaminació. Actualment, Vinebre disposa de dos captacions d'aigües subterrànies i una captació superficial al riu Ebre. El pressupost de licitació és del 60.437 euros i el termini per presentar les ofertes acaba l'1 de febrer. Amb el projecte es farà una nova captació a la zona de les Raboses, a una fondària de 450 metres. Així es disposarà d'una nova font d'abastament d'aigua complementària a les existents.

Fonts de l'ACA han confirmat que es tracta d'una de les obres pendents del Pla de restitució vinculat als treballs de descontaminació de l'embassament de Flix.

ACN Vinebre.-L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha tret a licitació a redacció del projecte per habilitar una nova captació d'aigua a Vinebre, a la Ribera d'Ebre. L'objectiu és incrementar la garantia d'abastiment i reduir la "vulnerabilitat" del municipi davant de possibles episodis de contaminació. Actualment, Vinebre disposa de dos captacions d'aigües subterrànies i una captació superficial al riu Ebre. El pressupost de licitació és del 60.437 euros i el termini per presentar les ofertes acaba l'1 de febrer. Amb el projecte es farà una nova captació a la zona de les Raboses, a una fondària de 450 metres. Així es disposarà d'una nova font d'abastament d'aigua complementària a les existents.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/823031/ercros-cedeix-espais-de-l-antiga-colonia-de-la-fabrica-a-l-ajuntament-per-fer-millores https://directe.larepublica.cat/acn/823031/ercros-cedeix-espais-de-l-antiga-colonia-de-la-fabrica-a-l-ajuntament-per-fer-millores Thu, 10 Jan 2019 15:30:29 +0100

ACN Flix.-L'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre) i la companyia química Ercros han signat aquest dijous diversos convenis. Un d'ells cedeix gratuïtament al consistori un conjunt de vials i espais d'oci de l'antiga Colònia de la fàbrica. L'Ajuntament invertirà 2,25 milions d'euros per millorar aquests espais públics. D'aquests, Ercros n'aportarà 786.588 euros durant l'execució dels treballs, i la resta es finançarà amb la subvenció del Departament de Territori de la Llei de Barris. Els treballs han d'estar acabats a final del 2020. Ercros també farà aportacions econòmiques per a la Reserva Natural de Sebes, l'escola de música municipal i la llar d'infants.

La Colònica de la fàbrica d'Ercros de Flix és un nucli de 14 hectàrees, al costat de les instal·lacions industrials, amb edificis i espais de "gran valor històric, arquitectònic i sentimental per al municipi".

ACN Ascó.-La central nuclear d'Ascó II s'ha tornat a connectar a la xarxa elèctrica aquest dissabte a les 13.07 hores, segons ha informat l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV). L'aturada de la planta es va produir a les 23.28 hores d'aquest divendres per una intervenció en la canalització de la sortida del vapor de la turbina principal, ubicada en un circuit secundari. Segons l'ANAV, s'han seguit els procediments establerts i s'ha notificat la incidència al Consell de Seguretat Nuclear. La parada, que han qualificat de "breu", asseguren que no ha suposat cap impacte per la seguretat de les persones ni el medi ambient.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/822405/l-alcalde-de-riba-roja-es-compromet-a-posposar-qualsevol-decisio-sobre-l-abocador-fins-la- https://directe.larepublica.cat/acn/822405/l-alcalde-de-riba-roja-es-compromet-a-posposar-qualsevol-decisio-sobre-l-abocador-fins-la- Fri, 04 Jan 2019 21:59:05 +0100

ACN Móra d'Ebre.-L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez, s'ha compromès davant de la resta d'ajuntaments de la Ribera d'Ebre a no donar cap pas més en la tramitació del projecte d'abocador de residus industrials previst al municipi fins que s'hagi celebrat l'anunciada reunió amb la Generalitat, els promotors i els batlles de la comarca. Així ho ha manifestat en el decurs de la reunió del consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre, convocat monogràficament per tractar la polèmica. La gran majoria de representants municipals–a excepció dels d'Ascó, Flix i Tivissa- s'han manifestat categòricament en contra de l'abocador perquè truncaria el model econòmic territorial basat en la producció agrària i el turisme de qualitat. Unes 200 persones s'han concentrat davant la seu comarcal per protestar contra el projecte.

"El meu compromís ha estat el de no prendre decisions precipitades. Però hem de recordar que hi ha autonomia municipal. He entès per part de la resta de companys alcaldes que això és un projecte que transcendeix més enllà dels límits municipals. Recollint aquest parer, m'he d'asseure, reflexionar i prendre decisions", ha declarat Suárez a la sortida del consell d'alcaldes, tot precisant que la tramitació de la llicència d'obres –sol·licitada aquest desembre- d'un projecte amb una inversió superior als 10 milions d'euros "no es fa en un mes ni en dos". De fet, ha retret als ajuntaments crítics que no es pronunciessin en contra quan l'any 2012 el projecte va rebre l'autorització ambiental de la Generalitat i, l'any següent, va ser aprovat el Pla Especial Urbanístic.Malgrat això, ha situat el punt de partida per a les pròximes decisions a partir de la reunió que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar aquest dijous per abans d'acabar al mes amb el Departament, l'Agència de Residus de Catalunya, els promotors –la UTE Griñó-Urbaser-, el consistori i el consell d'alcaldes de la comarca. Es tracta, segons ha remarcat, d'un projecte privat sobre 34 hectàrees i amb la previsió de funcionar 21 anys que, de moment, no figura en la planificació de residus de la Generalitat.En cap cas, però, Suárez ha parlat de replantejar el projecte o descartar-lo. Davant la resta de batlles, ha desplegat els seus arguments per defensar l'abocador. No només en clau local –a banda dels impostos directes, el consistori preveu ingressar 150.000 anuals durant els tres primers anys i 175.000 a partir del quart, eximir els veïns del rebut de la brossa, la construcció d'un vial de 8 quilòmetres o 14 llocs de treball directes-, també ho ha intentat fer en clau territorial. "Crec que no hem resolt encara l'encaix de tres poblacions –Flix, Ascó i Riba-roja d'Ebre- . No hem de perdre de vista que el 92% del PIB de la comarca és del sector industrial. És una de les coses que hem de resoldre", ha etzibat, tot considerar-se "corresponsable" d'aquesta situació, que ha atribuït principalment a la dispersió dels programes de diversificació que impulsa l'ens comarcal. Per contra, considera que l'abocador, el model de gestió del qual ha qualificat com a "diferent" del polèmic dipòsit de Tivissa, podria acabar resultant un "pol d'atracció" d'empreses de sectors de "tecnologia punta" com la "robòtica".Considera l'alcalde de Riba-roja que una instal·lació com aquest abocador de residus no llasta la voluntat de molts pobles de la comarca d'integrar tot el seu territori dins de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre i ha posat l'exemple de Port Aventura, instal·lat al costat del polígon petroquímic de Tarragona. "Crec que és possible que convisquin tres sectors a la comarca", ha assegurat, tot refermant la seva confiança en les iniciatives del sector primari i en l'ampliació dels espais del municipi protegits ambientalment. To cordialTant Suárez com la resta d'alcaldes han coincidit ha subratllar el to cordial en el qual ha transcorregut la trobada i que totes les parts han pogut presentar i defensar els seus arguments. Finalment, no ha assistit cap representant de l'Ajuntament de Tivissa, només els representants municipals d'Ascó –apel·lant a l'autonomia municipal- i de Flix –que no s'ha volgut pronunciar- han evitat posicionar-se en contra. La resta de batlles ha mostrat el seu rebuig "rotund" al projecte.L'alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, ha recordat que el futur del territori "no passa per tenir més abocadors", després dels "problemes" amb els residus que generen les nuclears, la contaminació del pantà de Flix o l'esmentat dipòsit de Tivissa. "Ja no en volem més", ha subratllat, tot refermant l'aposta de la comarca per la diversificació econòmica a partir de l'agricultura, la ramaderia el turisme, la cultura i el patrimoni. També ha indicat la contradicció que suposaria la instal·lació amb la voluntat d'ampliar la reserva de la biosfera. "No generen tants llocs de treball com la indústria, però l'abocador no diversificar res i no aportarà riquesa. Hi ha pobles que tenen abocadors i no són més rics", ha advertit. De fet, ha recordat Carim, un dels objectius del mandat de l'ens comarcal era com afrontar el futur tancament de la nuclear d'Ascó o la gestió dels residus de Flix. Assegura que els alcaldes no tanquen la porta en cap cas a la indústria però exigeixen que aquesta sigui "neta". De la trobada, ha explicat la presidenta del Consell, ha sortit l'acord de confeccionar una moció a partir del document inicial de rebuig dels alcaldes i algunes aportacions recollides en la reunió, per traslladar als plens dels diferents ajuntaments. Els alcaldes han acordat també que la defensa del territori no acabi generant "trencadisses" entre persones i pobles. Pressió jurídica i popularPer la seva banda, un dels alcaldes més actius en l'oposició al projecte, Joan Juncà, de la Torre de l'Espanyol, ha valorat el compromís de Suárez però ha lamentat que no hagi servit per descartar definitivament el projecte. Juncà ha posat en dubte, malgrat tractar-se d'un projecte que es tramita des de fa deu anys i que hauria seguit tots els passos administratius legals, se li hagi donat la publicitat que requeriria. En aquest sentit, ha anunciat que més enllà dels passos polítics, el seu consistori, juntament amb els d'Almatret (Segrià) o Benissanet contribuiran a finançar les despeses d'un bufet d'advocats que prepara possibles accions legals per aturar el projecte.Juncà també s'ha mostrat confiat que la pressió popular pugui contribuir decisivament a tombar l'abocador, com ja va passar amb la implantació de la central tèrmica d'Enron a Móra la Nova. De fet, aquest divendres a la tarda, unes 200 persones amb pancartes i xiulets s'han concentrat davant la seu del consell comarcal, abans i durant la reunió dels alcaldes. "La força popular ha tombat molts projectes i confio que aquest també el puguem tombar", ha refermat, tot recordant també la "ràpida reacció" de les administracions locals.