ACN Lleida.-Fira de Lleida espera duplicar i passar dels 30 als 60 milions d'euros la facturació de l'entitat amb la construcció d'un nou recinte firal de més de 120.000 metres quadrats. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat que el projecte es preveu als terrenys de l'antiga hípica i ara s'està treballant en definir el ''quadern de ruta'' per als propers anys amb l'horitzó posat a l'any 2030. Larrosa ha presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç aquest ''itinerari'' que preveu la construcció de fins a 6 pavellons amb una superfície total d'uns 25.000 metres quadrats i també una passarel·la que connectarà el recinte amb la Llotja per damunt del riu Segre. La inversió de tot plegat se situa entre 27 i 36 MEUR en funció de si es fan o no aparcaments soterrats als pavellons.

El Pla d'ordenació del sector de la Fira de Lleida preveu desplaçar el recinte firal actual situat als Camps Elisis als terrenys de l'antiga hípica i també més enllà de l'altra banda del canal de Seròs. Segons el POUM a la zona de l'actual fira s'hi ubicarà una àrea residencial. La superfície total d'actuació és de 124.400 metres quadrats amb una distribució de 34.200 metres quadrats d'espai per activitats obertes, 7.500 d'aparcament a l'aire lliure, i 1.500 per a un edifici representatiu on s'hi ubicarà la recepció dels visitants. L'àmbit dels pavellons previstos ocuparà 41.600 metres quadrats i la superfície construïda serà de 27.500 metres quadrats repartits en 2 pavellons de 5.250 metres quadrats, i 4 de 4.250 metres quadrats. Quedarà per decidir el format de l'aparcament per aquests pavellons que podrà ser o bé a l'aire lliure en una superfície de 23.000 metres quadrats per a 700 cotxes o bé soterrat ocupant 35.350 metres quadrats per a 1.078 cotxes.L'alcalde Larrosa ha explicat que aquest ''itinerari'' vol reafirmar la ''vocació'' de Lleida de ser la segona capital de Catalunya, també en l'àmbit de l'organització de fires i congressos. En aquest sentit, ha remarcat que es tracta d'un projecte que fa 20 anys que s'ambiciona i que ha de permetre a la institució firal poder ''competir'' amb el nord de l'Ebre, el sud d'Europa i coorganitzat fires d'arreu de l'Estat i el continent. Segons Larrosa, el projecte està lligat al POUM però també al desenvolupament urbanístic de la ciutat i per tant és ''vigent, vàlid i per començar a treballar de forma immediata''.En aquest sentit, l'alcalde ha assegurat que ja compta amb el ''consens institucional'' i que ara el busca en el món empresarial de la ciutat. Considera que és bo ''anar plegats en la mateixa direcció'' per tal de potenciar el fet de poder ''facturar més com a ciutat''. És en aquest àmbit que ha parlat de la possibilitat de doblar l'impacte econòmic, els anys que s'organitza la fira Municipàlia, i també ha comentat que amb el nou recinte es podrien organitzar dos certàmens més de caràcter internacional a l'any.

ACN Lleida.-El Govern descarta destinar enguany ajuts per a la construcció o reforma d'allotjaments per a temporers que participen a la campanya de la fruita, tenint en compte que la Generalitat funciona amb pressupostos prorrogats que no preveuen una partida específica en aquest sentit. El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, però, ha deixat la porta oberta a la possibilitat que se'n puguin habilitar el 2020. Tot i això, aquests ajuts aniran condicionats al fet que hi hagi disponibilitat pressupostària i que el grup de treball tècnic que es preveu constituir pròximament determini si existeixen necessitats al territori pel que fa a allotjament. Aquest grup de treball s'encarregarà de fer un seguiment de forma continuada de les campanyes agràries a Ponent.

El seu del Departament d'Agricultura a Lleida ha acollit aquest dimecres una reunió amb diferents administracions i agents implicats en la campanya de la fruita, entre les quals la Generalitat, la subdelegació del govern espanyol, la Diputació de Lleida, el Consell del Segrià, a més d'organitzacions agràries i sindicats. Durant la trobada, s'ha acordat la constitució d'una taula institucional permanent de les campanyes agràries a Lleida on, a més dels assistents a la reunió, també hi prendran part ajuntaments, ONG i entitats del tercer sector. Aquesta taula s'anirà reunint de forma periòdica amb l'objectiu de garantir un correcte desenvolupament de les campanyes agràries a la demarcació, segons ha detallat Ramon Farré.El delegat del Govern a Lleida ha explicat que en el marc d'aquesta taula institucional està prevista la constitució d'un grup de treball tècnic la funció del qual serà la de fer un seguiment sistemàtic de les diferents campanyes agràries durant tot l'any. L'objectiu és "poder tenir una informació veraç i precisa del que són les campanyes de la fruita, de les necessitats existents i detectar quins recursos humans necessita i quina formació fa falta", ha dit Farré. Aquest treball tècnic també tindrà en compte el tema dels allotjaments per a temporers i, d'aquesta manera, analitzarà la situació actual per conèixer quines són necessitats que té el territori en relació amb l'allotjament i determinar "si n'hi ha prou, si en falta i, en aquest cas, on fan falta", ha remarcat Ramon Farré.A partir d'aquesta diagnosi, la taula institucional haurà de determinar si són necessaris ajuts per a construcció de nous allotjaments per a la millora dels existents. En aquest sentit, Farré ha explicat que aquest 2019 la Generalitat no podrà destinar cap partida a aquest concepte, tot i que alguns agents del sector van entendre que sí que n'hi hauria durant la reunió de la setmana passada a la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida. El delegat del Govern ho ha atribuït al fet que no hi hagi nous pressupostos tot i que ha deixat la porta oberta a habilitar-ne el 2020, sempre i quan els tècnics determinin que falten allotjaments a les comarques lleidatanes i que hi hagi un partida als comptes de la Generalitat prevista per aquests ajuts. Asaja lamenta la manca d'ajuts aquesta campanya i proposa llogar mòduls prefabricatsEl president d'Asaja-Lleida, Pere Roqué, ha lamentat la manca enguany d'ajuts per a allotjaments. "El que haurem de fer és buscar de manera privada de quina manera podem garantir un allotjament digne a aquella persona que tenim a treballar que vingui de més de 75 quilòmetres", ha dit Roqué. Mentre el sector no compti amb finançament públic, des d'Asaja-Lleida han tornat a posar damunt la taula la proposta de llogar cases o mòduls prefabricats perquè s'hi allotgin els temporers, que poden suposar un cost d'entre 500 i 600 euros mensuals. Malgrat que no s'habilitaran ajuts per a allotjaments, el delegat del Govern a Lleida ha explicat que hi hauran recursos públics per aquesta campanya agrària. Així, ha exposat la voluntat de la Diputació de Lleida de destinar uns 140.000 euros per a la constitució d'aquest grup de treball tècnic. També ha dit que el SOC està estudiant destinar ajuts per a la contractació a través de plans d'ocupació de mà d'obra per a la campanya i ha recordat els recursos que també hi destinen els consells comarcals.Finalment, Farré ha reiterat que els empresaris agraris "fan bé les coses" i compleixen el conveni del camp, de la mateixa manera que passa a les centrals fructícoles i magatzems. "No hem detectat cap situació de frau exceptuant algun cas molt concret", ha dit. El president d'Asaja-Lleida també ha defensat l'actuació dels empresaris del sector i ha remarcat que són mínimes les irregularitats detectades per la Inspecció de Treball.

ACN Lleida.-Fira de Lleida espera duplicar i passar dels 30 als 60 milions d'euros la facturació de l'entitat amb la construcció d'un nou recinte firal de més de 120.000 metres quadrats. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat que el projecte es preveu als terrenys de l'antiga hípica i ara s'està treballant en definir el ''quadern de ruta'' per als propers anys amb l'horitzó posat a l'any 2030. Larrosa ha presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç aquest ''itinerari'' que preveu la construcció de fins a 6 pavellons amb una superfície total d'uns 25.000 metres quadrats i també una passarel·la que connectarà el recinte amb la Llotja per damunt del riu Segre. La inversió de tot plegat se situa entre 27 i 36 MEUR en funció de si es fan o no aparcaments soterrats als pavellons.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/832260/el-diposit-de-riba-roja-d-ebre-tindra-una-segona-planta-de-tractament-i-triplicara-els-llo https://directe.larepublica.cat/acn/832260/el-diposit-de-riba-roja-d-ebre-tindra-una-segona-planta-de-tractament-i-triplicara-els-llo Tue, 19 Mar 2019 19:38:55 +0100

ACN Riba-roja d'Ebre.-Mentre els serveis jurídics del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el Departament de Territori busquen a contrarellotge qualsevol escletxa legal o defecte de forma que permeti aturar la implantació del dipòsit de residus industrials no perillosos a Riba-roja d'Ebre, l'Ajuntament i l'empresa promotora Lestaca han ampliat el conveni per construir un segon centre de valorització, que crearà trentena nous llocs de treball al municipi. Es tracta d'una planta de despolimerització catalítica, que el grup Griñó ja està desenvolupant a Constantí (Tarragonès) i que consisteix en el tractament mecànic de determinats residus que no es poden reutilitzar o reciclar perquè no calgui dipositar-los a l'abocador.

L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre i l'empresa Lestaca –UTE formada per la lleidatana Griñó i Urbaser, impulsora del projecte-, han ampliat el conveni de prestacions per la construcció del dipòsit controlat de residus industrials de classe II (no perillosos) de les Valls. El nou acord preveu construir una segona planta de valorització, amb "tecnologia innovadora", on es crearan trenta nous llocs de treball directe i d'altres d'indirectes. L'ampliació del conveni, que es va aprovar a finals de 2018, s'aprovarà al pròxim plenari municipal, "formalitzant així l'acord d'aquesta nova inversió al municipi", com explica el consistori en un comunicat. La nova instal·lació que s'inclou al projecte permetrà convertir plàstics "en combustible líquid o per a la reutilització", a través de diferents tecnologies. Es tracta de la despolimerització catalítica, una tècnica que el grup Griñó ja desenvolupa a la planta de Constantí i permet recuperar residus sòlids que anirien al dipòsit però que es transformen en combustible d'alt poder calorífic, utilitzat com a substitutiu d'alguns combustibles fòssils. Segons explica el consistori i Lestaca, aquesta tecnologia ha estat premiada i reconeguda per diverses organitzacions, entre elles el Life Program de la Comissió Europea de l'any 2014. L'empresa defensa que "és una tecnologia de futur i amb una base de coneixement àmplia que es continua desenvolupant i optimitzant".Unanimitat a favor de l'abocadorAmb l'ampliació del conveni i l'increment dels llocs de treball que es crearan, l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre defensa amb unanimitat el projecte de l'abocador, un cop s'hi ha sumat el grup Progrés Municipal (PM). El portaveu d'aquest grup, José Luís Aparicio, havia negociat el projecte amb Urbaser l'any 2008. Tot i seguir donant suport a la construcció del dipòsit, van votar en contra del nou conveni perquè, respecte del conveni inicial del 2008, es rebaixava el nombre de llocs de treball previstos. Amb els catorze acordats per a la planta de triatge i els trenta del nou centre de valorització que s'acaba d'anunciar, es recupera la quarantena de llocs de treball promesos en el conveni inicial de fa una dècada. Les contraprestacions econòmiques per a l'Ajuntament, per poder explotar durant 21 anys el dipòsit de residus i els centres de valorització, són d'uns 10,5 milions d'euros, amb mínim anuals de 240.000 euros els tres primers anys, i de 265.000 euros a patir del quart. També es preveu mantenir un preu de 3 euros per tona "en el cas improbable" que s'hi portin residus urbans. Els veïns deixaran de pagar la taxa municipal de la brossa a partir d'enguany i s'invertiran 4 milions d'euros en un vial d'accés al camí de Maials que convertirà aquesta via d'evacuació del Pla d'Emergències Nuclear (PENTA), en una carretera independent de la futura carretera d'Almatret, també en tràmit.El projecte té la llicència mediambiental des del 2012 i la llicència urbanística des del 2013. Al desembre es van comprar els terrenys, a la partida de les Valls, i es va tramitar el permís d'obres a l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre.

ACN Lleida.-La Paeria i FCC-Aqualia –empreses que integren la concessionària Aigües de Lleida- iniciaran aquest dijous a la nit la primera fase dels treballs de construcció d'un by-pass a les canonades d'entrada i sortida dels dipòsits d'aigua potable de la Seu Vella de Lleida. L'operació permetrà, d'una banda, millorar i renovar totes les instal·lacions interiors dels dipòsits, que estaven malmeses pel pas del temps i, de l'altra, configurar els dipòsits de la Seu Vella com a dipòsits de reserva de la ciutat, ja que, un cop enllestides les obres, es podrà distribuir l'aigua a la capital del Segrià directament des del dipòsits situats a Alpicat (Segrià).

Actualment, l'aigua potable arriba a Lleida des dels dipòsits ubicats a Alpicat, unes instal·lacions que es van posar en funcionament l'any 2012. Una vegada a Lleida, l'aigua entra en els dipòsits de la Seu Vella i són aquests qui distribueixen l'aigua a pràcticament tota la capital del Segrià. L'actuació que es durà a terme permetrà distribuir l'aigua a Lleida directament des del dipòsits d'Alpicat i deixar els dipòsits de la Seu Vella com a reserva. D'aquesta manera, en cas d'avaries greus als dipòsits d'Alpicat, la ciutat de Lleida comptarà amb una reserva d'aigua d'uns 20.000 metres cúbics que permetrien el subministrament d'aigua potable unes hores o dies més.Els treballs de construcció del by-pass es portaran a terme entre les 23 h. de dimecres dia 21 i fins les 6 h. hores del dijous 22 de març. Per poder executar les obres caldrà interrompre el pas de l'aigua per les canonades d'entrada i sortida dels dipòsits. El flux d'aigua es redistribuirà a través d'altres canonades secundàries de la ciutat, per la qual cosa no es preveuen interrupcions en el subministrament d'aigua potable en el conjunt de la ciutat, segons la Paeria. Algunes zones de la ciutat, però, podrien veure disminuïda la pressió d'aigua que arriba als seus domicilis durant algunes hores.La construcció d'aquest by-pass, que s'allargarà uns 15 dies, suposa una inversió de 186.000 euros que porta a terme l'empresa concessionària en el marc del Pla d'Inversions previst en el contracte.

ACN Lleida.-La direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) investiga un suposat cas d'abusos sexuals entre dos menors que hauria tingut lloc al col·legi Sant Jaume de Lleida. La Fiscalia va remetre a la DGAIA la denúncia, tenint en compte que el presumpte agressor té menys de 14 anys i, per tant, és inimputable penalment. Per la seva banda, Educació ha encarregat un informe per recollir informació del cas a partir de la qual Atenció a la Infància i l'Adolescència haurà de considerar la necessitat de posar en marxa algun tipus de recurs o mesura al respecte. Segons publica el diari Segre, un nen de 10 anys hauria practicat sexe oral a un altre de 5 al col·legi on anaven ambdós.

La DGAIA està investigant el cas després de la denúncia que va remetre a aquest organisme la Fiscalia, segons han confirmat a l'ACN des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Tenint en compte que el suposat agressor té menys de 14 anys i que, per tant, és inimputable penalment, des del ministeri fiscal van parlar amb la família i amb el centre educatiu i van posar el cas en coneixement de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència per tal que consideri la necessitat d'emprendre algun tipus de mesura de protecció. Des del Departament d'Educació han explicat que han encarregat un informe per recollir informació sobre el cas, que hauran de fer arribar a la DGAIA, en el marc del protocol establert entre ambdues conselleries davant casos que afecten menors no responsables penalment per la seva edat i que han tingut lloc en un centre educatiu. Davant situacions com aquestes, un equip d'atenció a menors inimputables de la DGAIA analitza i avalua el cas per poder conèixer perquè s'hauria pogut produir i decidir si cal posar en marxa algun tipus de mesura o eina per evitar que es repeteixi, segons han detallat des de Treball, Afers Socials i Famílies. Des de la direcció del col·legi concertat on haurien tingut lloc els fets, defensen la seva actuació i asseguren que, des del primer moment, van fer "tot el necessari" seguint el protocol establert, després de posar el cas en coneixement de la Inspecció d'Educació, dels serveis territorials del departament i de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) per tal de fer-ne un seguiment. Des del col·legi han remarcat a l'ACN que les versions de la família d'una i altra part "són totalment diferenciades" i lamenten que només s'hagi publicat el suposat cas d'abusos partint d'una sola de les versions. També han confirmat que la família de la suposada víctima va accedir a canviar el nen de centre educatiu.

ACN Lleida.-Els autocars amb manifestants per a la marxa que se celebrarà aquest dissabte a la tarda a Madrid contra el judici de l'1-O han sortit a primera hora del matí des de diversos punts de Catalunya. Segons l'ANC, un dels convocants de la marxa, s'han organitzat més de 500 autobusos per traslladar els participants a la capital espanyola. Majoritàriament surten de Catalunya, tot i que també n'hi ha alguns que ho han fet des d'altres punts de l'Estat. Un dels punts on han sortit busos a primera hora és el Camp d'Esports de Lleida, un total de 4 de la quarantena que s'han organitzat a diversos punts de Ponent.

El coordinador de l'ANC a Lleida, Jordi Alsina, ha explicat que estan dispoats a fer una manifestació "cívica", "a la catalana" i "reivindicativa". L'excoordinadora Rosa Burrell ha afegit que l'objectiu és que tothom s'adoni que els catalans són "pacífics". Burrell considera que hi ha gent a la presó que "no hi hauria de ser" i no que no volen "quedar-se callats".Entre els viatgers, Joan Argilés ha explicat que espera veure a Madrid "més banderes republicanes" que estelades, perquè creu que hi ha molta gent que pensa "diferent" però que estan "amagats".El viatge per als autocars que han sortit de Lleida serà de sis hores i arribarà a Madrid cap a les dues del migdia amb aturades cada 90 minuts.

ACN Lleida.-El grup municipal d'ERC-Avancem a la Paeria reclama a Fira de Lleida i a l'alcalde Fèlix Larrosa que "vetin" la participació de l'Exèrcit a la Fira de Formació i Treball (F&T), que se celebrarà els dies 25 i 26 d'abril al pavelló 4 de Fira de Lleida. ERC ha tornat a expressar el seu malestar per la presència al certamen d'un estand de les forces armades "perquè té com a finalitat la captació i no la formació de futurs treballadors". Els republicans destaquen que la Fira F&T "és un espai de caire educatiu" i, per tant, consideren que "el fet que hi hagi militars es contradiu amb la cultura de la pau que ha de presidir l'educació a Catalunya". L'Exèrcit ha estat present al saló en les dotze edicions celebrades fins ara.

ERC-Avancem planteja a Larrosa que, "si no té el valor de tirar endavant la proposta de veto, almenys s'arbitri un sistema o un espai en què es visualitzi clarament que l'Exèrcit no és un actor formatiu" i, per tant, "no ha de tenir lloc entre els centres de formació", segons aquest grup municipal.A més, els republicans recorden que la participació de la institució amarada a la Fira Formació i Treball "incompleix la moció 'Per la declaració de Lleida municipi de cultura de pau', aprovada pel ple de la Paeria l'abril del 2016", i també "una resolució del Parlament del mateix any en què es demanava evitar la participació de l'Exèrcit en fires promocionals de formació i espais educatius".

ACN Lleida.-L'Ajuntament de Lleida ha tancat l'exercici pressupostari del 2018 amb un romanent de tresoreria de 5.385.865,17 euros, segons ha donat a conèixer la tinenta d'alcalde i regidora d'Hisenda, Montse Mínguez. Aquest superàvit, però, inclou també l'Institut Municipal d'Ocupació i Turisme de Lleida, a més de la pròpia Paeria. Mínguez ha destacat també la reducció durant el darrer any de l'endeutament. La ràtio de deute amb entitats de crèdit de l'Ajuntament es va situar en el 44,7% dels ingressos corrents, mentre si s'hi suma el de l'EMU i el Parc Científic, es manté per sota del 110%. La responsable municipal també ha explicat que el període mitjà de pagament de la Paeria als seus proveïdors va ser de 36,53 dies el 2018, respecte dels 46,3 dies del 2017.

La tinenta d'alcalde i regidora de la Gestió dels Recursos Municipals, la Hisenda Municipal i les Polítiques de Transparència ha presentat aquest divendres la liquidació pressupostària del darrer exercici. La Montse Mínguez ha destacat especialment el caràcter positiu del resultat obtingut en la gestió del pressupost de 2018, així com la continuada reducció de l'endeutament dels darrers anys.Mínguez ha explicat que l'endeutament de la Paeria ha passat el 128,5% del 2004, al 44,7% del darrer exercici, "el nivell més baix dels darrers anys". La responsable municipal ha explicat que s'ha reduït dels 133,5 milions d'euros de l'any 2012 als 68,4 milions del 2018, és a dir de 954,4 euros per habitant a 496,9. Aquesta disminució, juntament amb els baixos tipus d'interès, han fet caure també la despesa financera, de 27,6 euros per habitant el 2012, a 5 euros el 2018. En aquest sentit, Mínguez ha assenyalat que els lleidatans "reben més del que aporten a l'Ajuntament", ja que els ingressos fiscals per habitant són de 807,69 euros i la despesa corrent municipal, de 980,18 euros, segons ha exposat.La tinenta d'alcalde ha posat de relleu que el reconeixement de crèdit també ha anat a la baixa durant l'actual mandat, fins a situar-se en un valor de l'1,2 % del total del capítol de despeses corrents de béns i serveis. Pel que fa als ingressos, ha destacat que la liquidació obtinguda en l'Impost de Béns Immobles ha estat de 50,8 milions d'euros, lleugerament superior a la de l'any anterior. Així, ha explicat que la disminució del tipus impositiu s'ha vist compensada per incorporació de nous immobles. Com a símptoma de la reactivació de l'activitat econòmica a la ciutat, Mínguez ha ressaltat l'augment de la liquidació de l'impost de construccions, que ha passat dels 1,2 milions d'euros del 2017 a 3,4 milions, l'exercici 2018. La liquidació obtinguda per l'impost de vehicles s'ha mantingut menys o menys estable, mentre que la corresponent en concepte d'impost de plusvàlua ha disminuït de 12,2 milions d'euros el 2017 a 4,8 milions, l'any passat, fet que Mínguez ha atribuït a l'impacte dels canvis normatius que han afectat aquesta figura tributària.La responsable municipal d'Hisenda també ha volgut posar en valor la reducció del període mitjà de pagament de la Paeria als seus proveïdors, que s'ha situat en 36,53 dies enfront els 46,3 de l'any 2017, dada que, segons Mínguez, és un reflex de "bona gestió".Finalment, Montse Mínguez també ha volgut recordar que el deute d'altres administracions públiques amb la Paeria era de 9,5 milions d'euros el 31 de desembre del 2018. La major part, 8,6 milions d'euros, corresponen a la Generalitat per convenis pendents de cobrament i per impostos, mentre que el deute de l'Estat és inferior al milió d'euros.El Comú considera "irreal i fictícia" la liquidació del 2018 perquè "no han fet ni la meitat de les inversions previstes"Des del Comú de Lleida han qualificat d'"irreal i fictícia" la liquidació del pressupost 2018 i han criticat que el govern municipal "presenti com a positiu un superàvit de 4,8 milions quan la realitat és que no han arribat a complir ni el 50% de les inversions previstes". "Han pressupostat moltes coses que no han acabat realitzant, fet que demostra una mala gestió i una falta d'eficiència que paga la ciutadania", segons aquest grup municipal.L'agrupació d'electors també ha posat en qüestió les dades sobre els ingressos obtinguts per la venda de solars. "Al 2018 la Paeria va inflar la venda de solars en 6,8 milions, i el decalatge entre les previsions pressupostàries i les vendes reals en solars supera els 40 milions en una dècada", segons el Comú. Des d'aquesta formació han assegurat que la Paeria "només ha liquidat un 1,5% dels 6,9 milions previstos" en aquest concepte pel 2018. Pel Comú, "la venda de solars inflada és un exemple clar de la manipulació comptable per treure pit amb números ficticis, del tot desajustats de la realitat" i suposa "una deficient gestió del diner públic alhora que desvirtua el caràcter inicial de les inversions programades en el pressupost".D'altra banda, el Comú considera que el govern municipal "tornaria a incórrer en una irregularitat" en l'expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits "per incloure totes aquelles despeses incorregudes durant l'exercici anterior, però no reconegudes". Aquest grup municipal recorda que, tal com ja va posar de manifest la Sindicatura de Comptes -en l'informe sobre els comptes de la Paeria del 2015- , aquestes despeses serien nul·les de ple dret". A més, "aquesta pràctica també es pot considerar una infracció molt greu, d’acord amb la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern", segons el Comú.

ACN Lleida.-La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha desconvocat la primera reunió de la comissió especial informativa sobre el 'cas Boreas' que havia de tenir lloc aquest dilluns a dos quarts d'una del migdia. Segons ha pogut saber l'ACN, així s'ha comunicat aquest divendres als diferents grups polítics amb representació a la institució i també s'ha apuntat que ''en breu'' es donarà a conèixer la nova data. Aquesta setmana ERC i la CUP han llençat dures critiques contra el PDeCAT pel fet d'incloure entre els seus representants a la comissió l'ara diputat i expresident de la corporació, Joan Reñé, que precisament és un dels investigats en el cas de suposada corrupció que va comportar la detenció de més d'una vintena de persones a l'octubre de l'any passat.

(S'actualitza la notícia original afegint dades sobre els motius pels quals s'ha desconvocat la primera reunió de la comissió)Fonts de presidència han indicat que la decisió de Perelló de desconvocar la primera reunió de la comissió del 'cas Boreas' s'ha pres perquè vol parlar amb el seu grup, el PDeCAT sobre les ''propostes que hi ha damunt la taula'' davant la polèmica que ha suscitat la inclusió de Reñé perquè hi prengui part com a diputat.Els republicans van demanar ahir a Perelló que reconsiderés la participació de Reñé a la comissió informativa perquè creuen que la seva presència ''atempta contra la imparcialitat, la independència i la neutralitat''. En aquest sentit, el portaveu d'ERC, Jaume Gilabert, va arribar a plantejar la possibilitat de ''plantar'' la comissió en cas que no es tingués en compte aquesta petició.De la seva banda, la CUP va qualificar de ''broma'' la inclusió de Reñé a la comissió i també van amenaçar d'aixecar-se de la taula en cas que es comprovés que la seva presència a l'òrgan obstaculitzés l'accés a la informació sobre el cas de suposada corrupció.La creació de la comissió especial de 'cas Boreas' es va aprovar al ple de la Diputació de Lleida del mes de gener i va ser proposada per ERC. Va ser aprovada per unanimitat dels grups polítics i fins i tot l'ara diputat Joan Reñé hi va votar a favor, no sense criticar-ne la seva creació i funcionalitat. En aquell torn de paraula, Reñé va demanar públicament que volia formar part de la comissió per poder aportar informació de primera mà. Després del ple del mes de febrer, la presidenta Perelló va respondre a preguntes de mitjans que ella considerava que Reñé no hauria de formar part d'aquesta comissió que finalment ha quedat posposada fins a nou avís.

ACN Lleida.-La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha desconvocat la primera reunió de la comissió especial informativa sobre el 'cas Boreas' que havia de tenir lloc aquest dilluns a dos quarts d'una del migdia. Segons ha pogut saber l'ACN, així s'ha comunicat aquest divendres als diferents grups polítics amb representació a la institució i també s'ha apuntat que ''en breu'' es donarà a conèixer la nova data. Aquesta setmana ERC i la CUP han llençat dures critiques contra el PDeCAT pel fet d'incloure entre els seus representants a la comissió l'ara diputat i expresident de la corporació, Joan Reñé, que precisament és un dels investigats en el cas de suposada corrupció que va comportar la detenció de més d'una vintena de persones a l'octubre de l'any passat.

Els republicans van demanar ahir a Perelló que reconsiderés la participació de Reñé a la comissió informativa perquè creuen que la seva presència ''atempta contra la imparcialitat, la independència i la neutralitat''. En aquest sentit, el portaveu d'ERC, Jaume Gilabert, va arribar a plantejar la possibilitat de ''plantar'' la comissió en cas que no es tingués en compte aquesta petició.De la seva banda, la CUP va qualificar de ''broma'' la inclusió de Reñé a la comissió i també van amenaçar d'aixecar-se de la taula en cas que es comprovés que la seva presència a l'òrgan obstaculitzés l'accés a la informació sobre el cas de suposada corrupció.La creació de la comissió especial de 'cas Boreas' es va aprovar al ple de la Diputació de Lleida del mes de gener i va ser proposada per ERC. Va ser aprovada per unanimitat dels grups polítics i fins i tot l'ara diputat Joan Reñé hi va votar a favor, no sense criticar-ne la seva creació i funcionalitat. En aquell torn de paraula, Reñé va demanar públicament que volia formar part de la comissió per poder aportar informació de primera mà. Després del ple del mes de febrer, la presidenta Perelló va respondre a preguntes de mitjans que ella considerava que Reñé no hauria de formar part d'aquesta comissió que finalment ha quedat posposada fins a nou avís.

ACN Torres de Segre.-Una dona de 89 anys ha mort atropellada per un cotxe aquest divendres al matí quan creuava per un pas de vianants, a Torres de Segre (Segrià). Els fets han passat a les 9.21h a l'altura del número 3 del carrer Pau Casals. Els Mossos d'Esquadra han detingut el conductor del vehicle, de 31 anys, perquè ha donat positiu en la prova de substàncies estupefaents. Tant la víctima com el detingut són veïns del municipi i de nacionalitat espanyola. Els Mossos investiguen les causes de l'accident. Fins al lloc s'hi ha desplaçat tres ambulàncies del SEM i quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra.

(S'afegeix que acusen el conductor d'homicidi per imprudència greu i que té antecedents)Els Mossos han detingut el conductor com a presumpte autor d'un delicte d'homicidi per imprudència greu. El detingut, que té antecedents per delictes contra el trànsit, passarà properament a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Lleida.

ACN Lleida\/Alpicat .-El Cos d'Agents Rurals a la demarcació de Lleida alerta d'una situació "bastant preocupant" a Catalunya i sobretot a la demarcació després d'un hivern sense pràcticament pluges ni nevades. Així ho ha assegurat el cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou que ha parlat d'una primavera "complicada" si les pluges no arriben. Aquest divendres s'enceta el període de prohibició de fer foc en zones situades a menys de 500 metres de boscos, si no es compta amb una autorització. Ricou ha recordat que si es fa foc sense aquest permís es poden aplicar sancions de fins a 300 euros i si el foc ocasiona danys "considerables", el responsable també haurà d'assumir-los així com també els costos de l'extinció. Aquesta setmana, dues comarques de Lleida, el Segrià i les Garrigues, han estat en alerta Alfa2 per fort vent. És el primer cop que s'activa aquest pla aquest any.

Ricou ha explicat a l'ACN que aquest divendres s'enceta el període de prohibició de fer foc en zones a menys de 500 metres de massa forestal i boscos. "Només es podria encendre alguna foguera si es compta amb una autorització", diu el cap dels Agents Rurals a Lleida que afegeix que pot ser col·lectiva, la que atorguen els ajuntaments als veïns per poder cremar "només" restes d'esporga d'arbres fruiters, excloent qualsevol altre tipus de residu. Unes cremes que es poden fer de dilluns a dissabte de sis del matí a dotze del migdia. L'altre tipus de permís és l'individual, que segons Ricou, el pot demanar qualsevol persona que vulgui, per exemple ''fer un calçotada'' en un espai a menys de 500 metres de zones de bosc. "En aquest cas, l'autorització té unes característiques concretes i només serveix per unes hores", ha concretat.Respecte a la situació meteorològica, el cap dels Agents Rurals ha parlat d'una "primavera complicada", ja que gairebé no ha plogut ni ha nevat en el que portem d'hivern. En aquest sentit, Ricou preveu que "molts dies" s'hagi d'activar el pla Alfa2 "si entren vents forts" el que suposarà que "s'aturin les cremes a tot Catalunya". Un pla, l'Alfa2, que s'ha activat aquesta setmana per primer cop aquest any en dues comarques: el Segrià i les Garrigues i també fora de Lleida, a les Terres de l'Ebre. El cap dels Agents Rurals ha destacat que des d'aquest divendres, 15 de març i fins el 14 de juny només es pot fer foc a menys de 500 metres de zones boscoses amb autorització. Del 14 de juny al 15 de setembre està prohibit fer foc i del 15 de setembre al 14 d'octubre, cal novament demanar permisos per fer cremes.2018, un any excepcional L’any 2018 hi va haver a Catalunya 312 incendis forestals, que van cremar 202 hectàrees. Va ser el millor des que es tenen dades registrades d’acord amb l’actual metodologia de recull estadístic, i es pot considerar, com a mínim, el millor dels últims 15 anys. El bon comportament de les condicions meteorològiques va ser un element fonamental per a la reducció tant del nombre d’incendis com de la superfície cremada. Les pluges acumulades dels primers sis mesos de l’any van superar la mitjana àmpliament a la majoria de comarques i això va representar un coixí important per a evitar l’inici i la propagació dels incendis. A més, les condicions de temperatura i humitat relativa van ser en general moderades, cosa que va evitar situacions de perill extrem d’incendis forestals. En el que portem d’aquest 2019, des de l’1 de gener, ja s’ha superat el total d’hectàrees cremades durant tot l’any passat. Concretament, hi ha hagut 62 incendis forestals, que han cremat 224,50, segons dades provisionals del Departament d'Agricutlura. El més important va ser durant el mes de gener a Arties (Val d’Aran) amb 193,1 hectàrees forestals cremades.

ACN Torres de Segre.-Una dona de 89 anys ha mort atropellada per un cotxe aquest divendres al matí quan creuava per un pas de vianants, a Torres de Segre (Segrià). Els fets han passat a les 9.21h a l'altura del número 3 del carrer Pau Casals. Els Mossos d'Esquadra han detingut el conductor del vehicle, de 31 anys, perquè ha donat positiu en la prova de substàncies estupefaents. Tant la víctima com el detingut són veïns del municipi i de nacionalitat espanyola. Els Mossos investiguen les causes de l'accident. Fins al lloc s'hi ha desplaçat tres ambulàncies del SEM i quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/831582/erc-demana-a-perello-que-reconsideri-la-participacio-de-rene-a-la-comissio-del-cas-boreas https://directe.larepublica.cat/acn/831582/erc-demana-a-perello-que-reconsideri-la-participacio-de-rene-a-la-comissio-del-cas-boreas Thu, 14 Mar 2019 17:06:41 +0100

ACN Lleida.-El grup d'ERC a la Diputació de Lleida ha demanat a la presidenta Rosa Maria Perelló que ''reconsideri'' la participació de l'expresident i ara diputat del PDeCAT Joan Reñé a la comissió informativa sobre el 'cas Boreas'. Per al portaveu dels republicans, Jaume Gilabert, la presència de Reñé ''atempta contra la imparcialitat, la independència i la neutralitat'' d'aquest òrgan i en aquest sentit esperen una resposta de Perelló abans de plantejar-se opcions com la de ''plantar'' la comissió en cas que no es tingui en compte la seva petició. Va ser el mateix grup d'ERC qui al gener va demanar la constitució d'aquesta comissió especial per a fer seguiment del 'cas Boreas' sobre la suposada corrupció d'alguns membres de la corporació entre els quals l'expresident Reñé.

ERC ja va lamentar dilluns la designació de Joan Reñé per participar a la comissió informativa tot i que va ser un dels detinguts en l'operació policial per suposades irregularitats en l'adjudicació d'obra pública. Segons Jaume Gilabert, la lluita contra la corrupció ha de tenir lloc des de ''tots els àmbits i això inclou també exercir amb responsabilitat les tasques que es deriven de l'exercici polític''. En aquest cas, afegeix que cal garantir un bon funcionament de la comissió mantenint la ''imparcialitat i la neutralitat'' per tal que sigui efectiva. El grup de la CUP a la mateixa corporació municipalista ja va criticar ahir també la designació de Reñé i també va apuntar que no descartaven abandonar la comissió en cas que la seva presència constati que s'està limitant l'accés a informació sobre el cas.

ACN Lleida.-Mercolleida ha tancat l'any 2018 amb un resultat positiu de 30.530,29 euros. Així es recull en els comptes del darrer exercici que s'han presentat en el consell d'administració de la llotja agropecuària lleidatana, celebrat aquest dijous. En la sessió, també s'ha donat llum verda a l'inici del procés d'elaboració del Pla Estratègic per potenciar el paper de Mercolleida. Aquest pla planteja incrementar les sinèrgies amb altres entitats que operen en l'àmbit de la promoció econòmica en general i més concretament en el sector agroalimentari com són GlobaLleida, el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL), la Universitat de Lleida (UdL) i la Generalitat.

El pla estableix diferents línies de treball prioritàries com ara la posada en valor de la informació de preus i mercats i els processos de formació en preus de referència i la posada en marxa de nous serveis i sectors d'activitats. Es preveu que es desenvolupi en diferents fases, una primera on es recolliria una avaluació comparativa dels mercats de preus; una segona, de participació individual i col·lectiva, i una fase final per establir els eixos de treball definitius.Incorporació de tres nous consellersD'altra banda, la Junta General de Mercolleida ha acordat la incorporació de tres nous consellers, que comparteixen una destacada trajectòria en l'àmbit del sector de l'agroalimentació, amb responsabilitats en l'administració pública i també en l'àmbit privat, i el seu vessant internacional. Es tracta de Ramon Armengol, vicepresident de de la Confederació General de Cooperativisme Agrari a la Unió Europea (COGECA) i representant de Cooperatives Agroalimentàries d'Espanya; Josep Presseguer, actual director general de Fruits de Ponent, i Elisenda Guillaumes, directora general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat.

ACN Sarroca de Lleida.-A. E. S., de 88 anys, és l'home que ha mort en un accident entre un turisme i una furgoneta a la C-12 a Sarroca de Lleida, al Segrià, aquest dimecres quan passaven sis minuts de dos quarts de tres de la tarda. La víctima, que conduïa la furgoneta, vivia al mateix municipi. Segons han informat els Mossos d'Esquadra i el Servei Català de Trànsit (SCT) la col·lisió ha estat entre un turisme i una furgoneta al quilòmetre 121 de la via. Així mateix, també hi ha hagut tres persones que han sofert lesions de gravetat menor, que han estat traslladades a l'Hospital Arnau de Vilanova, a Lleida. Arran de la incidència, s'han activat dues patrulles dels Mossos d'Esquadra, sis dels Bombers i dues ambulàncies i l'helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

(S'actualitza la informació sobre la víctima i s'afegeixen detalls sobre els altres implicats)Segons els Mossos, tot apunta que les causes de l'accident es deuen al fet que el conductor del vehicle de la marca Citroën no hauria fet un Stop i hauria impactat lateralment amb l'altre vehicle.

ACN Lleida.-L'Ajuntament de Lleida ha iniciat un procediment sancionador contra un prostíbul per fer publicitat de l'establiment a través de cartells col·locats a l'espai públic en diferents zones de la ciutat. Així ho ha traslladat la tinenta d'alcalde i regidora Seguretat ciutadana i les polítiques per al civisme i la igualtat, Sara Mestres, al Comú de Lleida. Des d'aquest grup municipal han explicat que el govern de la Paeria ha comunicat a l'empresa que aquesta pràctica suposa un incompliment de la nova Ordenança municipal de Paisatge Urbà, vigent des del 15 de febrer, la qual prohibeix la publicitat dels prostíbuls o festes on es cosifiqui la dona.

El Comú de Lleida ha valorat positivament que el govern de la Paeria hagi decidir actuar contra aquesta empresa, després de la petició efectuada fa unes setmanes per l'agrupació d'electors. Des del Comú lamenten, però, que tot i l'entrada en vigor de la nova normativa, "Lleida segueixi plena de cartells que vulneren la normativa, en molts casos situats prop de centres educatius i de parcs infantils".L'Ordenança del Paisatge de Lleida aprovada el novembre passat, publicada al BOP el 15 de gener i en vigor des del 15 de febrer aposta per eliminar de l'espai públic qualsevol expressió sexista, i inclou la prohibició de publicitat de proxenetisme, sexista o vexatòria, a proposta del Comú. Una prohibició que no només es refereix als cartells, sinó a tots els sistemes d'informació gràfica pública. En aquest sentit, l'agrupació d'electors insta l'alcalde Fèlix Larrosa a actuar "perquè s'eliminin els rètols i identificadors d'aquests locals a l'espai públic". "No hi ha d'haver cap marge per erradicar de l'espai públic qualsevol element que atempti contra la dignitat de les persones", segons han manifestat des del Comú de Lleida.

ACN Sarroca de Lleida.-Una persona ha mort en un accident amb dos vehicles implicats a la C-12 a Sarroca de Lleida, al Segrià, aquest dimecres quan passaven sis minuts de dos quarts de tres de la tarda. Segons han informat els Mossos d'Esquadra i el Servei Català de Trànsit (SCT) la col·lisió ha estat entre un turisme i una furgoneta al quilòmetre 121 de la via. Així mateix, també hi ha hagut 2 altres persones ferides. Arran de la incidència, s'han activat dues patrulles dels Mossos d'Esquadra, sis dels Bombers i dues ambulàncies i l'helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

(S'afegeix informació sobre l'edat i el vehicle que conduïa la víctima mortal)La víctima mortal del sinistre tenia 88 anys i era el conductor de la furgoneta. Segons els mossos, tot apunta que les causes de l'accident es deuen al fet que el conductor del vehicle de la marca Citroën no hauria fet un Stop i hauria impactat lateralment amb l'altre vehicle.

ACN Sarroca de Lleida.-Una persona ha mort en un accident amb dos vehicles implicats a la C-12 a Sarroca de Lleida, al Segrià, aquest dimecres quan passaven sis minuts de dos quarts de tres de la tarda. Segons han informat els Mossos d'Esquadra i el Servei Català de Trànsit (SCT) la col·lisió ha estat entre un turisme i una furgoneta al quilòmetre 121 de la via. Així mateix, també hi ha hagut 2 altres persones ferides. Arran de la incidència, s'han activat dues patrulles dels Mossos d'Esquadra, sis dels Bombers i dues ambulàncies i l'helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

(En aquesta notícia s'actualitzen dades del sinistre amb informació facilitada pel SCT)

ACN Sarroca de Lleida.-Una persona ha mort en un accident amb dos vehicles implicats a la C-12 a Sarroca de Lleida, al Segrià, aquest dimecres quan passaven sis minuts de dos quarts de tres de la tarda. Segons han informat els Mossos d'Esquadra i el Servei Català de Trànsit (SCT) la col·lisió ha estat entre un turisme i una furgoneta al quilòmetre 121 de la via. Fins al lloc s'han desplaçat diversos efectius dels Bombers, Mossos d'Esquadra i del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM).

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/831374/una-vintena-de-productors-agroalimentaris-de-proximitat-ja-poden-usar-la-marca-horta-de-ll https://directe.larepublica.cat/acn/831374/una-vintena-de-productors-agroalimentaris-de-proximitat-ja-poden-usar-la-marca-horta-de-ll Wed, 13 Mar 2019 14:34:46 +0100

ACN Lleida.-Una vintena de productors de proximitat ja poden usar la marca 'Horta de Lleida', el nou distintiu creat per la Paeria amb l'objectiu de difondre els valors de qualitat alimentària, bellesa paisatgística i conservació del medi ambient associats amb l'Horta de la capital del Segrià. La nova imatge es vincula fonamentalment a productes agroalimentaris produïts a l'entorn de Lleida, però també es pot associar a altres serveis i experiències que puguin sorgir a l'Horta, com per exemple el turisme rural. El regidor Joan Queralt anima els productors de l'Horta a adherir-s'hi ja que "permetrà diferenciar els productes agraris i serveis produïts o oferts a l'espai agrari de l'Horta conforme principis de tradició, traçabilitat, qualitat i sostenibilitat".

El regidor d'Hàbitat Rural i Sostenibilitat de la Paeria considera que la marca 'Horta de Lleida' ha de ser "una eina cabdal per crear identitat al territori i generar valor afegit que permeti un major desenvolupament econòmic". Per Joan Queralt, la nova marca "permetrà diferenciar els productes agraris i serveis produïts o oferts a l'espai agrari de l'Horta de Lleida", per tal que "els consumidors puguin localitzar clarament aquells productes d'aquest àmbit geogràfic, i que han estat produïts o oferts conforme als principis de tradició, traçabilitat, qualitat i sostenibilitat". Segons el regidor, aquests valors, s'han de traduir "en un impacte positiu des del punt de vista social, de l'economia local, del medi ambient i de la identitat territorial".Queralt va presentar aquest dimarts al vespre la nova marca davant d'una trentena de nous productors interessats en fer servir el nou distintiu per identificar els seus productes i serveis. Els temes que més van interessar als assistents van ser el control de l'origen dels productes, les accions de promoció de la nova marca, la qualitat dels productes de l'Horta i com les cooperatives poden participar amb la marca, entre altres qüestions. Fins ara, una vintena de productors agroalimentaris, des de petits pagesos fins a grans empreses, ja han presentat la sol·licitud a la Paeria per poder fer ús de la nova marca. Pertanyen als sectors agrari (fruita, horticultura i plantes aromàtiques), ramader (boví, porcí) i a la comercialització (botiga de barri i majoristes).A banda dels agricultors i ramaders, poden sol·licitar la marca totes aquelles empreses que distribueixen (majoristes) o comercialitzen (com ara botigues, restaurants i serveis de càtering) els productes de l'Horta. I, també aquelles empreses que ofereixen serveis compatibles amb el sector agrari (agroturisme, lleure i serveis agraris, entre altres).

ACN Lleida.-Un home d'uns 40 anys i nacionalitat búlgara, S. B., ha acceptat aquest dimecres quatre anys i 1 dia de presó per entrar a robar en dos domicilis de Lleida, escalant per la façana. Ha evitat així el judici que s'havia de celebrar a l'Audiència de Lleida i ha aconseguit un acord entre les parts per rebaixar considerablement els 12 anys de presó que demanava inicialment la fiscalia. Això ha estat possible gràcies a que s'han considerat els fets com un delicte de robatori amb força continuat, en comptes de dos robatoris amb força. L'acusat ja havia estat condemnat pels jutjats de Valladolid, Segovia i Saragossa anteriorment, sempre per robatoris amb força. També té una condemna del jutjat de Lleida del maig de 2016 per un robatori amb força comès el juliol de 2015.

L'acusat, que es troba a la presó de manera provisional des de fa un any pels dos últims robatoris que s'havien de jutjar aquest dimecres, ha reconegut els fets i ha acceptat una pena de 4 anys i 1 dia de presó per un delicte continuat de robatori amb força en casa habitada.En concret se l'acusava de dos robatoris. En el primer, el 26 de setembre de 2018, va pujar per la canalització del gas situada al costat d'un edifici de la ciutat de Lleida, ajudant-se amb els cables elèctrics de la paret, per arribar al primer pis. Un cop a la terrassa va entrar per una finestra després de trencar la mosquitera i es va endur dos moneders, un amb 15 euros, un mòbil i un rellotge.En el segon, el 29 de setembre de 2018, va escalar per una canonada fins a arribar a la terrassa del primer pis i des d'allà va pujar al segon. Un cop a la terrassa, va entrar dins del segon pis i es va endur un moneder. En els dos casos es va endur objectes de poc valor pels quals els propietaris no han reclamat.

ACN Lleida.-La Crida per Lleida-CUP ha presentat aquest dimecres una petició a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) instant aquest organisme a actuar d'ofici davant "els incompliments i la deixadesa que fa l'Ajuntament de Lleida" en relació amb els abocaments al clavegueram a la ciutat. El grup municipal assegura, a partir de la informació que li ha facilitat la Paeria, que l'empresa concessionària ha dut a terme 27 inspeccions sobre els abocaments d'aigües residuals entre els anys 2017 i 2018 i, malgrat que en set d'aquestes es va detectar que se superaven els límits establerts, "no se n'ha derivat cap sanció ni acció correctora". El cas més "flagrant", segons la Crida-CUP, és el d'una empresa en què una inspecció va detectar l'abocament de 42.000 mg\/l "quan el límit és de 1.500 mg\/l".

Després de revisar la informació facilitada per la Paeria, la Crida-CUP ha constatat "que en diverses actuacions s'han superat els límits imposats per les ordenances municipals sense que constin en els expedients esmenes ni correccions al respecte", segons ha manifestat el regidor cupaire Pau Juvillà. Des de la Crida-CUP han explicat que la documentació indica que durant el 2017 i el 2018 es van efectuar 27 inspeccions sobre abocaments d'aigües residuals i que en set d'aquestes es van detectar límits superiors al que estableix l'Ordenança municipal. Des del grup municipal asseguren no entendre "que només s'hagin detectat 27 abocaments" perquè "en una població de 140.000 habitants això és molt poc", així com tampoc que des de la Paeria "no s'hagi imposat cap sanció ni cap acció correctora". La Crida-CUP considera que "l'Ajuntament no ha fet la feina", segons ha dit Juvillà.A la vegada, la formació ha tornat a acusar el govern municipal d'"opacitat" a l'hora de facilitar-los l'expedient amb les inspeccions dutes a terme per la concessionària del servei, Aqualia. Des de la Crida per Lleida-CUP han criticat que després d'haver sol·licitat aquesta informació al maig del 2018 "l'última sens ha lliurat el febrer d'aquest 2019". "La Paeria no té control sobre els serveis públics privatitzats" i "el tema dels abocaments és un cas flagrant", ha assenyalat Juvillà. En la petició presentada aquest dijous, la Crida-CUP insta l'ACA, en cas que aquest organisme ho considerar-hi oportú, a sancionar els "incompliments dels límits" que estableix l'ordenança municipal d'abocaments, a portar a terme inspeccions sobre aquells abocaments que haurien superat els límits permesos i a verificar l'existència de millores "per evitar que no es repeteixin". Així mateix, la formació anticapitalista demana que, en cas que la Paeria no atengui aquesta petició, l'ACA actuï d'ofici de forma subsidiària.

ACN Lleida.-El grup polític de la CUP-Poble Actiu a la Diputació de Lleida considera que la inclusió de Joan Reñé a la Comssió informativa del 'cas Boreas' és una mosta de ''poca seriositat'' per part de l'equip de govern. En aquest sentit ho veuen com una ''broma'' i també critiquen el fet que una comissió aprovada per unanimitat al gener no es constitueixi fins dilluns que ve. El diputat cupaire, Josep Cabré, assistirà a la reunió perquè quan va prendre possessió al novembre ja va proposar la creació d'aquesta comissió però no descarta abandonar-la si observa pràctiques que obstaculitzin l'accés a la informació sobre aquest cas que va comportar la detenció, el passat octubre, de Joan Reñé en una trama de suposada corrupció a la institució.

Per la CUP, la presència de Reñé, apartat de la presidència de la Diputació precisament a causa de les acusacions de corrupció d'aquest cas, com a membre d'una comissió que té com a objectiu aclarir les pràctiques il·legals suposadament comeses des de les més altes instàncies de l'ens provincial, són una ''negació implícita del trencament de l'actual equip de govern amb l'etapa anterior. La CUP remarca que a Reñe no se'l convocarà a les reunions de la comissió com a investigat sinó com a representant del PDeCAT, ja que es manté com a diputat d'aquest grup.La CUP considera que les justificacions del PDeCAT per la inclusió de Reñé a la comissió ''per a que pugui explicar-se'' són una ''presa de pèl''. En aquest sentit, posen en dubte que l'expresident assisteixi a la comissió a ''detallar amb pèls i senyals les pràctiques irregulars suposadament fetes sota la seva presidència''.D'altra banda, la CUP assenyala que no es pot ignorar que aquesta mateixa setmana ha tingut lloc un registre judicial a l'Ajuntament d'Almacelles (Segrià), presidit per un altre diputat provincial del PDeCAT, Josep Ramon Ibarz, responsable de l'àrea de serveis tècnics de la Diputació. El registre d'aquest dimarts està relacionat amb irregularitats en la contractació d'obres i segons la CUP, independentment que hi hagi relació o no entre ambdós casos, la proliferació de notícies que relacionen corrupció i membres de la Diputació de Lleida ''fa imprescindible un immediat aclariment de tots els fets''.