ACN Arnes.-El Govern d'Aragó ha col·locat un cartell d'informació viària en castellà a pocs centímetres de la retolació en català que hi ha des de fa més d'una dècada a la carretera T-333, a Arnes (Terra Alta), al límit entre Aragó i Catalunya. El senyal en català indica el quilometratge fins a Vall-de-roures (Matarranya) i Morella (els Ports\/País Valencià), però el nou descarta Morella i inclou Mont-roig (Matarranya) i Alcanyís (Baix Aragó), amb la nomenclatura en castellà. Justament les queixes d'Alcanyís al govern aragonès perquè no apareixia a la senyalització de les carreteres catalanes serien el motiu per col·locar-ne un de nou en castellà. El Departament de Territori ja ha retirat el seu cartell i el situarà al terme municipal d'Arnes.

L'Ajuntament d'Arnes va descobrir amb "sorpresa" la decisió de govern d'Aragó i ha gestionat amb el Departament de Territori traslladar la primera senyal al seu terme municipal, a l'altre costat del riu Algars, que dibuixa la frontera administrativa entre Catalunya i Aragó. Des del consistori lamenten que no s'hagi intentat un acord per incloure Alcanyís al cartell existent i que s'optés per tapar la senyal en català. "Va ser una sorpresa perquè no se'ns havia advertit i hem demanat explicacions a través de la delegació territorial del Govern als responsables del govern d'Aragó que asseguren que s'havia demanat fa molts anys i que ara el departament de Carreteres aragonès ho ha concedit", ha explicat l'alcalde d'Arnes, Joaquim Miralles. "El cartell de Vall-de-roures i Morella no descartem posar-lo al terme municipal d'Arnes perquè no quedi allí, sense cap ús", ha afegit. Justament aquesta ha estat la decisió de Territori, com han confirmat a l'ACN fonts del Departament, i aquest dimarts a darrera hora es va treure el cartell que quedava amagat i s'estudia ubicar-lo i recol·locar-lo a la part catalana de la T-333, carretera que es prolonga al Matarranya com A-231. La Generalitat hauria col·locat la senyalització al 2005 al terme de Queretes (Matarranya) perquè va assumir el manteniment del pont que creua el riu Algars. La retolació en català tampoc hauria agradat els municipis aragonesos.

ACN Gandesa.-El Departament d'Empresa s'ha reunit aquest dilluns amb representants de Naturgy, Gas Natural Fenosa, per negociar les possibilitats de reubicar els tres parcs eòlics que l'empresa ha de construir a l'estiu a la Terra Alta. Com ha pogut saber l'ACN, les dues part s'han emplaçat a analitzar la situació i buscar quines alternatives són viables per a les tres centrals projectades a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. Des de la conselleria es confirma que Copcisa ha sol·licitat reactivar el parc 'Fatarella Nord', emparats en la sentència del TSJC que permet reobrir els expedients de les centrals eòliques previstes en la Zona de Prioritat de Desenvolupament (ZDP). L'empresa ha de presentar ara tota la documentació ambiental, urbanística i elèctrica perquè la Generalitat li doni el vistiplau o la rebutgi.

En la reunió amb Naturgy, la Generalitat i l'empresa energètica han decidit estudiar les possibilitat i la viabilitat de reubicar els nous parcs eòlics de la Terra Alta, tenint en compte els compromisos del Govern al desenvolupament d'energies renovables però també perquè els futurs projectes energètics tinguin el mínim impacte al territori. Des del Departament d'Empresa es confirma la reobertura de l'expedient del parc 'Fatarella Nord' i que aquesta s'ha fet a petició de l'empresa promotora, Copcisa. Malgrat el decret de 2009 que delimitava la implantació de parcs eòlics en les ZDP, el Govern va dictar també una ordre per anul·lar tots els projectes que no tenien en marxa la tramitació pública. Una sentència del TSJC, però, va desestimar aquesta resolució i va determinar que els projectes que es demanés reobrir, podien iniciar els tràmits administratius. Emparats en aquesta sentència, Copcisa ha demanat reactivar el parc eòlic de la Fatarella, reduint les dimensions de la central de 33 a 10 aerogeneradors. L'empresa elèctrica ha de presentar la documentació perquè els Departaments d'Empresa, Urbanisme i Medi Ambient resolguin a favor o en contra de la seva instal·lació.

ACN Gandesa.-Aquest dimarts es compleixen cent anys de l'aprovació de la construcció de la Cooperativa de Gandesa. L'edifici, una de les principals Catedrals del Vi de Catalunya, projecte de l'arquitecte César Martinell, el van aixecar pam a pam, en només un any, una cinquantena de famílies gandesanes decidies a fer del vi el seu modus vivendi. Aquest dilluns a la nit, Gandesa s'ha vestit de gala per rememorar aquesta efemèride que va canviar la història del municipi i de la comarca. Amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, d'amfitriona s'ha donat el tret de sortida a un any d'activitats, homenatges, exposicions i tastos amb què es recordarà, època a època i superació rere superació, l'èxit de l'esforç col·lectiu que ha mantingut dempeus un dels pilars econòmics de municipi.

La celebració del centenari ha començat a prendre forma amb l'estrena d'un documental amb testimonis i vivències d'aquest cent anys de picar pedra i sobretot amb una festa que farà valer la història de la construcció d'aquesta Catedral del Vi on s'aglutinen cent anys de feina vitivinícola d'èxit. El celler el van aixecar pam a pam 48 famílies. En un any, amb el treball diari de dones, homes i adolescents, van aixecar aquesta imponent joia que actualment és una de les meravelles arquitectòniques del país. "La gent de Gandesa, quan veu l'edifici, siguin o no siguin socis, entenen que és un patrimoni del poble, de la comarca, de les Terres de l'Ebre i de tot el país. És un edifici tan preciós i bonic que la gent que el va fer segur que no pensaven que cent anys després la gent es meravellaria en veure'l", ha destacat Pere Bové, president de la Cooperativa de Gandesa. Nous projectesDesprés de les grans reformes que s'hi ha fet en els últims anys, amb la millora del sostre i la rehabilitació de l'antic celler, l'actual Junta no renuncia a recuperar nous espais, com la sala de tastos que es va habilitar a sobre de les voltes de cel i que necessita un nou accés. La Cooperativa té en marxa un projecte per construir un ascensor i unes escales, simulant una tina, per poder oferir una visita enoturística on es podrà gaudir de la coberta i de tot el paisatge de Gandesa i entorn. "Aprofitant que estem al centenari volem fer petjada i fer una mica més del que s'ha fet fins ara", ha explicat Bové. La cooperativa de Gandesa és obra de l'arquitecte César Martinell –deixeble de Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí-. El seu net ha assistit a la inauguració del centenari. Actualment la Cooperativa comercialitza tres línies de vi: els Gandesola, els SomDinou i, la darrera, els Puresa, presentada fa uns mesos, amb vins monovarietals amb raïm de vinyes de més de 40 anys. Les finestres modernistes de la cooperativa, amb un disseny de Francesc Bové, presideixen l'etiqueta d'aquesta línia. Un blanc i un negre de Puresa s'han embotellat especialment per al centenari.També s'ha inaugurat una exposició que recorda les persones que hi han passat, amb fotografies històriques de la construcció de l'edifici, bona part extretes del fons documental de la família Forcades, i que incorpora objectes de valor històric cedits pels mateixos socis, com una arrencadora de ceps de principi del segle passat i una embotelladora d'ampolles de vermut del anys quaranta. En la mostra es repassen tots els moments històrics que han condicionat el funcionament de la Cooperativa, sobretot la Batalla de l'Ebre i la Guerra Civil espanyola. "Va ser una època molt dura i va ser molt difícil tirar endavant el celler però van unir esforços per salvar-la com fos. Aquí va caure un projectil i el forat no es va reparar fins 1944", explica Pilar Ferrando, guia de les visites que ofereix la Cooperativa. El projecte per elaborar un vermut, el vermut Terra Alta, va tornar a "il·lusionar" els cooperativistes. "Es van recuperar les ganes de treballar la terra i que el celler funcionés", com remarca Ferrando.Juntament amb la línia de vins Puresa, recuperar aquell vermut ha estat un dels darreres iniciatives productives de la Cooperativa. "Als bars guardaven exposades les botelles de vermut i hem recuperat el producte i l'etiqueta i la gent del poble s'ha il·lusionat i en venem molt a Gandesa i estan molt satisfets del nou producte, que no és nou, és un vell nou", ha destacat el president. El programa del centenari s'allargarà fins al 2020 i s'han programat, entre d'altres, tastos de vins antics. L'anyada de 1919, la primera collita i el primer vi de la cooperativa es va fer agre en alguns trulls. Des de llavors antigues anyades es guarden al cementiri de Gandesa i es farà una jornada especial amb premsa especialitzada i prescriptors del vi amb tastos dirigits d'aquelles produccions. També es posarà l'accent en homenatjar els milers cooperativistes que han fet possible un somni al qual auguren cent anys més d'excel·lent viticultura. En la festa d'estrena del centenari, la conseller Jordà ha destacat que el cooperativisme crea llocs de treball, arrelats al territori, i ha defensat que és un forma d'organització laboral "que no és nova però innova i que permet maximitzar els beneficis econòmics i socials".

ACN Horta de Sant Joan.-Horta de Sant Joan (Terra Alta) és un dels sis municipis catalans que ha rebut un requeriment de la Direcció General de Memòria Històrica del Ministeri de Justícia perquè elimini els vestigis del franquisme que encara queden al seu espai públic. L'Ajuntament intueix que es tractaria del monòlit d'homenatge a la Divisió Littorio, unitat de voluntaris que Mussolini va enviar per ajudar les tropes franquistes durant la Guerra Civil espanyola, que està situat a la zona del Castell. El monument està format per unes pedres adherides a una paret amb l'escut i el lema de la divisió feixista. El consistori estudia quin tipus d'acord fa falta per retirar-lo. A nivell individual, algun veí ja ho havia reclamat.

Tot i que és un monument que "passa desapercebut" i està integrat amb normalitat pels veïns de la zona, l'Ajuntament no vol donar marge a que es converteixi en un espai de demostracions favorables al feixisme i es mostra convençut de retirar-li. En alguna ocasió, han aparegut al lloc pintades contràries al monòlit.

ACN Gandesa.-La Plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Ateneu Popular La Pastora exigeixen al Govern accions immediates per renegociar la ubicació de nous parcs eòlics a la comarca, un compromís adquirit, a principis de gener, en una reunió entre els moviments socials, les administracions locals i el president Quim Torra i la consellera d'Empresa, Àngels Chacón. Chacón es va responsabilitzar de renegociar els projectes amb les empreses promotores però, passades tres setmanes, la Plataforma i l'Ateneu denuncien el silenci del Departament. A més a més, la preocupació creix després de conèixer la tramitació d'una quarta central eòlica reversible al terme de la Fatarella. Es tracta de la modificació d'un projecte de l'any 2000 que no va rebre autorització ambiental. L'octubre passat es va tornar a presentar el document ambiental a la Generalitat.

La Plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Ateneu Popular La Pastora adverteixen que l'oposició política a la massificació eòlica de la comarca no ha de servir "d'arma electoral" si no "s'aborda amb la magnitud que li pertoca". Per això exigeixen una resposta "immediata i pública" de les demandes que s'han fet al Govern, en diferents comunicats i també en les reunions celebrades. Reclamen al ple del Consell Comarcal i al president, Carles Luz, que compleixin els acords de la moció que es va aprovar per unanimitat el passat 20 de desembre. En aquest sentit, demanen a tots els grups polítics que van votar la moció contrària a la instal·lació de nous parcs eòlics a la comarca que mostrin públicament "el rebuig" a una quarta central projectada a la Fatarella. A l'Ajuntament d'aquest municipi, li exigeixen informació sobre la tramitació i les característiques d'aquest parc eòlic reversible, que també s'estén al terme de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). "Un projecte d'aquestes magnituds no es pot tramitar a les fosques i d'esquena a la població", recriminen en un comunicat. Aquesta nova planta eòlica, 'La Fatarella Nord', sumaria deu nous aerogeneradors als trenta que es preveu instal·lar a l'estiu a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. És un projecte de Copcisa que va quedar aturat el 2003 per no rebre l'autorització ambiental. Les dos entitats socials de la Terra Alta remarquen que la comarca és "madura i capaç de definir per ella mateixa el seu futur" i lamenten que amb aquests projectes es "menyspreï" la feina que s'ha fet les dos últimes dècades per fixar una economia basada en l'agricultura, la viticultura, el turisme i el tercer sector.

ACN Horta de Sant Joan.-L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) ja disposa de la Casa Abadia, antiga residència eclesiàstica adossada a l'església de Sant Joan Baptista, per convertir-la en el futur Museu Picasso d'Orta. El projecte es va gestar fa gairebé una dècada, amb un acord inicial amb el Bisbat de Tortosa. La Diputació de Tarragona va pagar –més de 100.000 euros- la redacció de l'avantprojecte per adequar-la, però el conveni va quedar bloquejat per part del Bisbat perquè reclamaven que el nou edifici inclogués un habitatge per al capellà. Finalment, el consistori ha donat un pis de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, l'antic Hostal, al Bisbat de Tortosa i ha contribuït en la reparació de la coberta de l'església per poder signar la cessió definitiva de la Casa Abadia, aquest dimarts.

L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan ha aconseguit desbloquejar un dels projectes més ambiciosos del municipi de la darrera dècada, la creació d'un nou Museu Picasso, avalat pels centres museístics del pintor malagueny de Barcelona i París. Horta de Sant Joan fa anys que somia amb un nou centre museístic on poder exposar obra original de Picasso, amb exposicions itinerants que podrien suposar un revulsiu cultural per al poble, per a la Terra Alta i per a tot el territori ebrenc. Un museu condicionat és l'assignatura pendent d'un poble que vol reivindicar-se com "un focus d'atracció cultural mundial", on Picasso va fer dos estades, el 1898 i el 1909. El projecte per convertir l'antiga Casa Abadia en el nou museu es va redactar el 2011 pels arquitectes Hereu i Español de Girona. Aquesta antiga residència eclesiàstica està al vell mig del nucli antic, adossada a l'església, a l'antiga presó i a l'Ajuntament. Ofereix les panoràmiques i els paisatges amb què Picasso es va convèncer que "tot ho havia après Horta", al menys el primer estímul per arribar al cubisme. L'avantprojecte que va pagar la Diputació de Tarragona, amb més de 100.000 euros s'haurà de modificar per mantenir la sagristia del temple religiós i per reforçar-la. Aquest és un dels punts de l'acord que s'ha signat, aquest dimarts, entre el vicari general de la Diòcesi de Tortosa, mossèn José Luís Arín, l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Joaquim Ferràs, i el mossèn de la parròquia d'Horta de Sant Joan, mossèn Josep Maria Garcia. Un dels aspectes que ha costat desencallar ha estat la donació d'un pis per al capellà. El conveni inicial contemplava aquest intercanvi entre el consistori i el Bisbat i finalment s'ha pogut oferir un dels habitatges de l'antic Hostal, recuperat recentment pel consistori, i que havia acollit l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. També en el conveni s'ha inclòs el compromís de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan per pagar la meitat del cost de les obres de reparació del sostre de l'església de Sant Joan Baptiste. "Ha estat un goig arribar a un acord. Hi havia un projecte on hem estat fidels al valor d'escoltar-nos. Tots volem el bé d'Horta i s'ha anat millorant el conveni. El poble d'Horta guanya en la seva dimensió parroquial i també amb el projecte de l'antiga Casa Abadia. És un goig veure que les dificultats no es poden convertir en obstacles", ha destacat el vicari general de la Diòcesi de Tortosa. "Hem estat mirant d'adequar les necessitats d'uns i altres fins al dia d'avui amb una venda que clarifica els espais que seran de l'Ajuntament i quins del Bisbat", ha afegit Ferràs. El projecte arrenca Amb el conveni signat, el consistori demanarà a la Diputació de Tarragona que es faci la redacció del projecte definitiu i serà el moment de buscar el finançament per a una infraestructura que es va pressupostar, fa cinc anys, en 2,3 milions d'euros. "Serà una inversió molt important que requerirà segur de fons europeus i de les administracions de l'estat espanyol i Catalunya així com patrocinis privats que puguin intervenir", ha reconegut l'alcalde. "És molt important perquè preveiem poder acollir una exposició permanent amb les litografies que tenim però combinat amb obra original de Picasso, cedida temporalment, o altres exposicions relacionades amb el món de l'art i el món picassià", ha destacat Ferràs. "Tenir obra original és complicat pels requisits de seguretat i manteniment però podrem aspirar a exposicions temporals com hem fet en dues ocasions al Centre Picasso actual. Això és assumible", ha afegit. Les dues experiències que ha tingut Horta amb la celebració dels centenaris de les estades de Picasso can demostrar la "gran expectació" i la "gran afluència de visitants" que genera al municipi poder veure obres pintades per Picasso al seu lloc d'inspiració. "D'equipaments museístics d'aquest nivell, aquí al sud n'hi ha molt pocs i és molt exclusiu perquè el món picassià suscita interès a nivell mundial. Picasso és una marca mundial i pot ajudar al desenvolupament turístic de tota la zona", ha assenyalat Ferràs.

ACN Horta de Sant Joan.-L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) ja disposa de la Casa Abadia, antiga residència eclesiàstica adossada a l'església de Sant Joan Baptista, per convertir-la en el futur Museu Picasso d'Orta. El projecte es va gestar fa gairebé una dècada, amb un acord inicial amb el Bisbat de Tortosa. La Diputació de Tarragona va pagar –més de 100.000 euros- la redacció de l'avantprojecte per adequar-la, però el conveni va quedar bloquejat per part del Bisbat perquè reclamaven que el nou edifici inclogués un habitatge per al capellà. Finalment, el consistori ha donat un pis de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, l'antic Hostal, al Bisbat de Tortosa i ha contribuït en la reparació de la coberta de l'església per poder signar la cessió definitiva de la Casa Abadia, aquest dimarts.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/826313/mor-una-dona-de-92-anys-en-un-incendi-a-una-casa-d-arnes-21 https://directe.larepublica.cat/acn/826313/mor-una-dona-de-92-anys-en-un-incendi-a-una-casa-d-arnes-21 Mon, 04 Feb 2019 19:38:11 +0100

ACN Arnes.-Una dona de 92 anys ha mort aquest dilluns a la tarda en un incendi al número 16 del carrer Major de la localitat d'Arnes (Terra Alta), segons han informat els Bombers de la Generalitat. El cos d'emergències ha rebut l'avís dels fets cap a un quart de sis, que alertava del foc en una casa de dues plantes. Fins al lloc s'han desplaçat cinc dotacions, tres camions d'aigua, l'autoescala i un vehicle de comandament. En arribar a l'indret els efectius han accedit a l'interior de la casa i han localitzat, en una de les habitacions, el cos sense vida de la dona. A l'estança també s'ha trobat un gos mort. L'incendi ha cremat totalment el menjador i la resta de la casa ha quedat afectada pel fum. L'immoble, però, no ha patit danys estructurals.

Tres patrulles dels Mossos d'Esquadra i l'helicòpter i una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) també han actuat en el succés.Fonts properes a la investigació han explicat a l'ACN que l'incendi s'ha originat, probablement, per una deflagració de l'estufa de llenya de la casa on residia la dona amb el seu marit i una neboda. També segons les mateixes fonts, en el moment dels fets la neboda era a la casa i ha sortit demanant ajut. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre i exalcalde d'Arnes, Xavier Pallarès, s'ha adreçat a l'indret del succés.

ACN Arnes.-Una dona de 92 anys ha mort aquest dilluns a la tarda en un incendi al número 16 del carrer Major de la localitat d'Arnes (Terra Alta), segons han informat els Bombers de la Generalitat. El cos d'emergències ha rebut l'avís dels fets cap a un quart de sis, que alertava del foc en una casa de dues plantes. Fins al lloc s'han desplaçat cinc dotacions, tres camions d'aigua, l'autoescala i un vehicle de comandament. En arribar a l'indret els efectius han accedit a l'interior de la casa i han localitzat, en una de les habitacions, el cos sense vida de la dona. A l'estança també s'ha trobat un gos mort. L'incendi ha cremat totalment el menjador i la resta de la casa ha quedat afectada pel fum. L'immoble, però, no ha patit danys estructurals.

Tres patrulles dels Mossos d'Esquadra i l'helicòpter i una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) també han actuat en el succés.

ACN Gandesa.-Els pastors que es formen a l'Escola de Catalunya de Rialp (Pallars Sobirà) podran practicar la professió a la Terra Alta. La nova xarxa d'espais test, impulsada a Catalunya i Extremadura pel Grup Operatiu RETA, permet "testejar" projectes agrícoles o ramaders "en un entorn segur i amb una viabilitat econòmica de baix risc" i facilitar que s'incorporin nous joves professionals al camp. Gandesa, Prat de Comte i la Pobla de Massaluca cediran finques públiques per treballar la silvopastura, una pràctica de pasturatge extensiu que redueix el risc d'incendi forestal. El projecte es desenvoluparà durant dos anys i es planteja que, com a mínim, tres nous pastors puguin posar en pràctica aquest tipus d'explotació forestal a Catalunya i Extremadura.

La Terra Alta tindrà el primer espai test de Catalunya, un projecte innovador i pioner que vol fomentar el relleu generacional, sobretot en el sector de la ramaderia extensiva. Per aquest motiu, a partir de finques públiques cedides pels ajuntaments de Gandesa, Prat de Comte i la Pobla de Massaluca es promourà la silvopastura, el pasturatge en zones forestals que ajuda a la neteja del sotabosc i a reduir el risc d'incendi. La Xarxa d'Espais Test estatals començaran a implantar-se a la comarca terraltina i a Extremadura. Els gestiona el Grup Operatiu RETA, compta el suport de la Red Rural Nacional del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, l'Associació Europea per la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles (AEI-Agri) i està finançat pel FEADER. El projecte està liderat per l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), que compta amb socis com la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), l'Associació Rurbans-Escola de Pastors de Catalunya i amb la Federació d'ADF de la Terra Alta. A la zona extremenya, formen el grup la Red Extremeña de Desarollo Rural (REDEX), el Grup d'Acció Local TAGUS, la Cooperativa Cooprado i la Universitat d'Extremadura. El Grup Operatiu compta amb la col·laboració d'entitats com la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Lleida, l'Associació nacional de criadors d'oví de raça ripollesa (ANCRI), l'Ajuntament de Arroyo de la Luz i la xarxa francesa RENETA. El grup està coordinat per Neus Monllor, consultora agrosocial especialitzada en desenvolupament rural i relleu generacional.Importats de França Els espais test s'han importat de França, on funcionen amb gran èxit. Són finques condicionades per a exercir activitats agràries i ramaderes i permeten "testejar projectes agrícoles o ramaders en un entorn segur. Així, es facilita la incorporació progressiva de persones noves, i en molts casos joves, al sector agrícola. L'horticultura és l'àmbit on està més instaurat a França perquè, d'entrada, "és més fàcil. Amb dues hectàrees i una xarxa de regadiu tens un cicle productiu molt ràpidament, però la ramaderia necessita més temps i la situació és més complicada", ha explicat Albert Puigvert, gerent d'ARCA. Per aquest motiu, i amb una perspectiva "realista", el projecte a la Terra Alta i Extremadura preveu oferir espais test, de moment, a tres pastors. "Ens hem assegut amb actors local per fer possible un espai test a la zona de la Terra Alta treballant l'agrosilvopastura. És un territori forestal amb molts problemes de risc d'incendi, que s'incrementa a mesura que es van abandonant les explotacions", ha explica Puigvert. Existeix un altre problema que afronta el dispositiu, la falta de relleu generacional que comporta dificultats en la gestió forestal del territori i la producció local. "Es vol facilitar que gent que no ve de família pagesa, que no coneix el sector, pugui testar l'ofici amb un risc econòmic limitat", ha dit el gerent d'ARCA. Al final del projecte, després de dos o tres anys, també es proposa un acompanyament per aconseguir-li una finca al nou pastor on desenvolupar l'activitat i que s'implanti al territori. "Té una doble funció: incrementar el relleu generacional però també millorar la gestió territorial a Catalunya", ha afegit. Puigvert ha assegurat que a l'Escola de Pastor de Catalunya la formació dura uns sis mesos i cal un "segon cicle" per acabar de formar-se en el maneig del bestiar i "comprovar si la passió per aquesta feina encaixa a la realitat i la complexitat de fer de ramader". "Passat aquest temps d'acompanyament es farà el salt a treballar de forma autònoma però es important la disponibilitat de finques, que és el que necessitem treballar", ha defensat el portaveu d'ARCA. Les fases del projecteA l'estiu, un cop acabi l'estudi de la viabilitat econòmica i tècnica de les finques que han cedit els ajuntaments, caldrà establir les inversions necessàries per mantenir el ramat en funcionament. El projecte necessita garantir el subministrament d'aigua, infraestructures ramaderes com coberts i tanques, i abastiment d'alimentació del bestiar de cabra blanca durant l'hivern. Les inversions per adequar les explotacions les farà l'ADF Terra Alta. De moment ja disposen de 50.000 euros pressupost aprovat.

ACN Gandesa.-Els pastors que es formen a l'Escola de Catalunya de Rialp (Pallars Sobirà) podran practicar la professió a la Terra Alta. La nova xarxa d'espais test, impulsada a Catalunya i Extremadura pel Grup Operatiu RETA, permet "testejar" projectes agrícoles o ramaders "en un entorn segur i amb una viabilitat econòmica de baix risc" i facilitar que s'incorporin nous joves professionals al camp. Gandesa, Prat de Comte i la Pobla de Massaluca cediran finques públiques per treballar la silvopastura, una pràctica de pasturatge extensiu que redueix el risc d'incendi forestal. El projecte es desenvoluparà durant dos anys i es planteja que, com a mínim, tres nous pastors puguin posar en pràctica aquest tipus d'explotació forestal a Catalunya i Extremadura.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/825231/un-ferit-de-poca-gravetat-en-l-incendi-de-la-teulada-d-un-celler-al-pinell-de-brai https://directe.larepublica.cat/acn/825231/un-ferit-de-poca-gravetat-en-l-incendi-de-la-teulada-d-un-celler-al-pinell-de-brai Sun, 27 Jan 2019 11:09:32 +0100

ACN Barcelona.-Una persona va resultar ferida de poca gravetat dissabte al vespre al Pinell de Brai (Terra Alta) en cremar el canyís de la teulada d'un celler situat al carrer Antoni Gaudí, segons han informat els Bombers, que van activar quatre dotacions per apagar el foc. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va evacuar el propietari a l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/824639/jutjaran-un-home-per-dos-crims-del-2002-a-bot-a-la-terra-alta https://directe.larepublica.cat/acn/824639/jutjaran-un-home-per-dos-crims-del-2002-a-bot-a-la-terra-alta Wed, 23 Jan 2019 07:00:00 +0100

ACN Tarragona.-L’Audiència de Tarragona jutjarà el maig vinent Oleg Makrusin, el darrer individu pendent de jutjar per la mort de dos homes lituans a Bot (Terra Alta) l’any 2002. Després d’estar fugit de la justícia des del 2006, Makrusin va ser detingut el 26 de gener del 2018 a València i, actualment, està en presó provisional. L’home havia canviat de cognom en casar-se i això n’havia dificultat la localització. El 2011 ja va esquivar el judici en què es va condemnar Andrej Martjanov a 34 anys i mig de presó per la mort dels dos homes i Egidijus Grizas a nou anys i mig com a còmplice en un dels crims. Ara, la fiscalia li demana 42 anys de presó per dos delictes d’assassinat.

La primera mort se situa entre el 2 de desembre del 2001 i els primers dies de gener del 2002, quan el condemnat Martjanov i el processat haurien colpejat la víctima, Alexandre Drianyc, amb gran intensitat i de forma reiterada a l’interior d’un habitatge del carrer d’Horta, a Bot. Segons la fiscalia, els cops van causar-li un “dolor inhumà”, atès que van fracturar-li catorze costelles i el cúbit del braç dret. Els atacants també van clavar-li una ganivetada a l’espatlla i van tallar-li el tercer dit de la mà esquerra quan encara era viu. Posteriorment, Makrusin i Martjanov van traslladar la víctima en el vehicle d’aquesta fins a les muntanyes de Bot. Ja fos dins la casa, durant el trasllat o al paratge natural, els dos individus van matar l’home, de 52 anys, estrangulant-lo amb una corda enrotllada al coll i lligada a una barra que es feia girar. Segons la fiscalia, van donar deu tombs a la corda al coll de la víctima, van lligar-ne les puntes a la barra i la van fer girar en un mateix sentit “aconseguint que la corda anés oprimint progressivament el coll de la víctima, provocant-li l’asfíxia i la mort”.Finalment, l’acusat i el condemnat van llençar el cadàver a un barranc proper a la carretera TV-3031, al mateix municipi de Bot. Després, van cremar el vehicle de la víctima entre uns canyars situats vora el riu Ebre, a prop de Tortosa. El cos el van trobar uns operaris de carreteres el 15 de maig del 2002, gairebé mig any després del crim, en estat momificat. Uns dies després de cometre el primer crim, pels volts del 13 de gener del 2002, el processat i els condemnats Marjanov i Grizas -juntament amb altres persones- van decidir matar un altre compatriota, Igor Antonievich, de 34 anys. Els fets van passar a l’antiga estació de Bot, on van propinar nombrosos cops i puntades a la víctima, i van col·locar-li alguna mena de corda al coll per tal d’asfixiar-lo, segons el ministeri públic. Com en el primer crim, els autors també es van desfer del cadàver. En aquest cas el van llançar per un petit terraplè d’uns tres metres d’altura a prop de la mateixa carretera comarcal. El cos va ser localitzat tot just el dia següent, el 14 de gener del 2002. Segons l’autòpsia, la víctima va morir per un traumatisme cranioencefàlic, tot i que tenia dotze costelles fracturades i un quarantena de ferides fetes “en vida”. El processat Oleg Makrusin, de 50 anys, juntament amb els dos homes condemnats, va actuar “en tot moment amb la finalitat deliberada d’augmentar el patiment de la víctima, propinat cops i ganivetades que i van causar un dolor inhumà”, assenyala l’escrit del fiscal.42 anys de presóSegons la fiscalia, els fets constitueixen dos delictes d’assassinat amb acarnissament i amb l’agreujant d’abús de superioritat pels quals demana 20 anys de presó per a cadascun. A més, en sol·licita dos més per un delicte de danys mitjançant incendi per la crema del vehicle de la primera víctima. En concepte de responsabilitat civil, el ministeri fiscal demana una indemnització de 113.000 euros per a la filla de Drianyc i de 156.000 euros per a la filla d’Antonievich. El judici es farà amb jurat popular a l’Audiència de Tarragona i està fixat entre els dies 10 i 27 de maig. A més de la declaració del processat, el ministeri fiscal ha demanat la compareixença dels dos condemnats, d’una quinzena d’agents de la Guàrdia Civil, de disset testimonis i d’una trentena de pèrits. Detingut l’any passat a ValènciaMakrusin va ser empresonat el 19 de gener del 2002 arran de la troballa del primer cadàver, però va quedar en llibertat el 30 de desembre del 2003. Després, la justícia li va perdre la pista. Sobre ell pesaven dues ordres de detenció i ingrés a presó dictades per l'Audiència de Tarragona el 2006 i per un jutjat d’instrucció el 2009. Finalment, el 26 de gener de l’any passat la policia espanyola el va detenir a la ciutat de València. Segons la policia, Makrusin s’havia casat i havia canviat legalment el seu cognom per Kazakaitis, un fet que havia dificultat la seva identificació. Relacions amb el narcotràfic i amb la màfia russaEl 2011, l’Audiència de Tarragona va condemnar Martjanov a 34 anys i mig de presó per la mort dels dos homes i Egidijus Grizas a nou anys i mig com a còmplice del segon crim. Durant el judici, Marjanov va explicar que s’havia establert el 2001 a Bot amb qui aleshores era la seva parella, una dona que tenia relacions amb la màfia russa i el narcotràfic. La parella, Makrusin i els dos morts vivien plegats en un immoble de Bot. Els dos homes jutjats i condemnats van negar les acusacions i la vista tampoc no va permetre esclarir el mòbil dels crims.

ACN Horta de Sant Joan.-El molí ecològic Identitat Extra Virgin Olive Oil, d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) és el primer molí d'oli de Catalunya que ha rebut el distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat. Identitat, adherit a la DOP Oli Terra Alta, ha implementat en la seva activitat productiva i turística una sèrie de mesures per reduir el seu impacte ambiental. El molí prioritza aquelles actuacions enfocades a prevenir la generació de residus en el procés d'elaboració, envasat i distribució de l'oli així com en la resta d'activitats no productives relacionades amb l'administració i gestió del funcionament del molí, l'atenció als visitants i la venda directa.

Identitat Extra Virgin Olive Oil també valoritza els residus que genera, gestionant directament la sansa, les aigües del processat de les olives i les restes vegetals com a adob per les pròpies finques. El procés d'extracció de l'oli, el procés de neteja i les mateixes instal·lacions estan projectades per optimitzar el consum d'aigua, reduir la quantitat i càrrega contaminant de les aigües residuals, i per estalviar energia en els serveis i gràcies als elements constructius del molí. El distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental és un sistema d'etiquetatge ecològic que reconeix productes i serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent, sent així més respectuosos categoria.

ACN Batea.-L'Ajuntament de Batea (Terra Alta) rescindirà el concurs d'adjudicació del servei funerari de la sala de vetlles municipal, que funciona entre plets des del 2013. El consistori donarà compliment així a tres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·len una part del reglament, el plec de clàusules de la concessió i l'avantprojecte, així com el projecte bàsic i executiu d'adequació de la instal·lació. L'Ajuntament ha hagut de modificar les normes subsidiàries perquè una part de l'edifici on hi ha la sala està qualificada com a "vial" i també ha hagut d'adequar una sala de pràctiques sanitàries per als cadàvers, atès que és obligatòria i no en tenia. El consistori indemnitzarà l'empresa que presta actualment el servei i inclourà el cost en un cànon de la nova adjudicació.

El reglament de la sala de vetlles municipal de Batea, el plec de clàusules i la llicència d'obres d'adequació van ser recorregudes per la Funerària Priorat-Ribera-Terra Alta i, en el cas del reglament, també per Tanatorios y Servicios SA. Segons la primera de les sentències a les quals ha tingut accés l'ACN, de setembre de 2016, el reglament general de prestació dels serveis funeraris de Batea aprovat el juliol del 2013 va quedar parcialment anul·lat. Els magistrats de la secció cinquena del Contenciós Administratiu del TSJC en va invalidar la regulació de les funcions per no disposar d'una dependència per a pràctiques sanitàries sobre cadàvers. El plec de clàusules per a la licitació del servei i l'avantprojecte també van quedar anul·lats en una altra sentència dictada el juliol passat. El TSJC resolia d'aquesta manera el recurs d'apel·lació de la Funerària Priorat-Ribera-Terra Alta contra la sentència que ja havia emès, l'any 2015, el jutjat contenciós número 2 de Tarragona. La manca de serveis sanitaris a cadàvers va ser, un altre cop, el motiu per avalar el recurs.Finalment, la secció tercera de la sala del Contenciós Administratiu del TSJC també va invalidar, l'octubre del 2017, el projecte bàsic i executiu i la memòria de l'activitat per adequar com a sala de vetlles l'edifici de l'antiga Creu Roja de Batea, a l'avinguda de la Terra Alta. En aquesta sentència els magistrats ratifiquen que aquest servei funerari es pot instal·lar en l'edifici, perquè l'article 62 de les normes urbanístiques contempla l'ús de 'cementiri'. Ara bé, el recurs posa de relleu que una part de l'edifici està qualificada com a "vial" a les normes urbanístiques municipals i que no es pot emprar com a equipament públic funerari "amb vocació de permanència". Aquesta última sentència també ratifica la infracció del reglament de política sanitària mortuòria per no preveure una sala destinada a pràctiques sanitàries sobre cadàvers. Per tot això, avala la impugnació de part del reglament, del plec de clàusules i del projecte. L'any passat, l'empresa demandant va presentar dues instàncies a l'Ajuntament de Batea per exigir el tancament del servei, per identificar "la persona que ha permès la continuïtat de l'activitat" des de la primera sentència de 2016 i per "quantificar els danys i perjudicis causats a tercers" per la totalitat dels serveis que s'hi ha prestat des de la primera resolució del TSJC. El 19 de desembre passat es va enviar al consistori la petició d'execució de sentència. Concurs revocatEn declaracions a l'ACN, l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella, ha explicat que l'Ajuntament acatarà les resolucions, revocarà el concurs de licitació del servei funerari de la sala de vetlles -adjudicat a la Funerària Mena- i el tornarà a convocar. L'empresa serà indemnitzada i s'inclourà el cost en un cànon al nou concurs per evitar perjudicis econòmics al consistori. Paladella també ha apuntat que emetrà un decret d'alcaldia perquè el servei el pugui seguir oferint l'empresa actual fins la futura licitació. L'alcalde ha assegurat que ja han adequat una dependència sanitària per a cadàvers a la Sala de Vetlles i que es van modificar les normes subsidiàries per corregir la qualificació de vial de part de l'edifici on està ubicada. La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre en va donar el vistiplau el novembre passat. Paladella ha defensat que l'afectació al municipi serà "mínima" però que obligarà a engegar de nou el procés. Paladella ha destacat que una de les particularitats que es mantindrà en la nova licitació és que el consistori estableix, a través de les ofertes del concurs, el preu dels serveis funeraris. Un dels principals objectius era "abaratir-ne el cost" per als veïns del municipi. "Abans un servei valia sis o set mil euros i ara en costa uns tres mil i això és molt important", ha explicat. "Aquests objectius els seguim tenint clars i farem el concurs en la mateixa línia perquè la sentència no diu, en cap moment, que això no ho vam fer bé", ha apuntat. "La sentència es fixa en una equivocació que hi havia a les normes i en què no teníem la sala per adequar els morts. Això està remeiat i les normes estan solucionades. Ara hem d'anul·lar, indemnitzar a l'empresa i treure un concurs nou", ha conclòs l'alcalde.

ACN Gandesa.-Viticultors, empresaris turístics i entitats socials de la Terra Alta han traslladat aquest dijous a la tarda al president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera d'Empresa i Ocupació, Àngels Chacón, el seu rebuig a la implantació de noves centrals eòliques a la comarca i els han demanat que el Govern actuï en conseqüència. Els opositors a la massificació eòlica han recordat al president l'ampli "consens", tan econòmic i social, però també polític, en contra de noves implantacions a la comarca i a favor de fomentar un model basat en l'agricultura i el turisme sostenibles. Satisfets davant la receptivitat mostrada pel president i la consellera, els opositors a la massificació eòlica confien en una resposta satisfactòria de la Generalitat dins d'un termini de temps que no han revelat.

"Els hem traslladat la realitat de la comarca. Han escoltat i, en principi, entomaran el problema que tenim a la Terra Alta amb la massificació eòlica i deixarem aquest termini temps perquè ens tornin una resposta sobre quins passos s'han de seguir de cara el futur. Però en principi, la reunió ha estat molt positiva: tant president com consellera s'han mostrat molt posats amb el problema de la massificació eòlica a la Terra Alta i a les Terres de l'Ebre", ha valorat, satisfet, el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, acompanyat per representants del sector turístic, de la restauració, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Ateneu Popular la Pastora.Els opositors a la massificació eòlica ja es van reunir fa unes setmanes a Barcelona amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, per abordar la qüestió. Aquest dijous ho han fet directament amb el president. Després de repassar la cronologia de la implantació eòlica a la comarca, aportant dades sobre l'escàs impacte que haurien tingut sobre l'evolució de l'economia i la demografia de la comarca, han posat sobre la taula el gran argument del "consens" existent, tant en l'àmbit social com empresarial, però també polític, en contra de la implantació de nous projectes eòlics a la comarca. De fet, el passat 20 de desembre, els alcaldes terraltins es van comprometre políticament a aturar la proliferació de projectes eòlics i reclamar una moratòria indefinida. "Hi ha un canvi –en la sensibilitat de la Generalitat- per la unitat que hi ha a la Terra Alta en contra d'aquesta massificació. No es podria entendre de cap manera que no ens fessin cas", ha indicat Arrufí.La recent aprovació, per part de la Generalitat, de tres nous projectes a la comarca 30 nous aerogeneradors, que se sumarien als 184 de les deu centrals ja en marxa actualment, ha posat de nou en marxa el moviment contra la proliferació indiscriminada de centrals. Arrufí, de fet, creu que encara és possible aturar aquests parcs i, en aquest sentit, ha situat la negociació oberta amb el Govern. Canvi del model eòlic a tot el país"Volem que es paralitzin aquests tres parcs: amb ells no arribarem ni al 50% de l'energia aprovada al territori. No són només aquests parcs sinó el futur de l'energia eòlica a les Terres de l'Ebre", ha insistit, tot remarcant la necessitat de modificar la planificació eòlica en l'àmbit nacional per evitar que casos com el de la comarca es repeteixin a altres punts de Catalunya. "La Terra Alta som el 0,15% de la població del país i aportem el 26% de tota l'energia eòlica. Hem estat prou solidaris amb aquesta aportació al país i creiem que cal dir prou", ha sentenciat. Ni Torra ni Chacón han volgut fer declaracions a la finalització de la reunió. De fet, a el president de la Generalitat ha abandonat la trobada estona abans de finalitzar per reunir-se, a porta tancada, amb diversos alcaldes i regidors contraris a l’abocador de Riba-roja. Segons ha explicat el batlle de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà, l’executiu s’ha compromès a “intervenir” i a parlar amb l’empresa promotora “per deixar aquest projecte en ‘stand by’ i replantejar-se’l”. Juncà ha apuntat que, per al territori, replantejar-se el dipòsit de residus industrials significa “no fer-ho”. Aquest divendres a les cinc de la tarda es farà una reunió monogràfica del consell d’alcaldes de la Ribera d’Ebre per abordar la qüestió de l’abocador. “Tenim ganes d’escoltar els motius de l’alcalde de Riba-roja per tirar endavant un projecte d’aquest nivell, que trenca amb la política marcada fa anys a la Ribera, i nosaltres d’exposar-li els motius pels quals no el volem”, ha tancat Juncà.

ACN Batea.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha vinculat la lluita per frenar l'ascens de l'extrema dreta a Europa i a l'Estat espanyola amb la dels drets socials, civils i l'autodeterminació de Catalunya. De visita oficial per la comarca de la Terra Alta, Torra s'ha mostrat preocupat per la irrupció dels partits neofeixistes a les institucions, especialment després dels resultats de Vox a Andalusia i les últimes enquestes a l'Estat. D'altra banda, el president ha lamentat també que el PSC no vulgui votar a favor dels pressupostos "més socials" presentats per la Generalitat i ha negat el suport als estatals per la manca d'iniciativa de Pedro Sánchez sobre els presos, els exiliats i l'autodeterminació. En aquest sentit, ha reclamat al president espanyol que presenti propostes concretes.

"Ens sentim absolutament solidaris i concernits per aquest augment de l'extrema dreta a l'Estat espanyol. Però per nosaltres, la lluita contra el feixisme i l'extrema dreta és indestriable de la llibertat de Catalunya, del nostre país. Tot és junt: la lluita per les llibertats", ha manifestat el president, davant del "repunt del feixisme" que ha valorat així la irrupció institucional de Vox a Andalusia i les enquestes que pronostiquen un increment electoral a l'Estat per a la formació ultra. "Els drets civils, socials, humans i l'autodeterminació és un tot que va junt. No podem destriar", ha sentenciat.El president s'ha pronunciat en aquests termes des de Batea, on ha inaugurat l'ampliació de les instal·lacions del Celler Cooperativa Agrícola de Batea, després de visitar les poblacions d'Arnes i Horta de Sant Joan al llarg del matí. També s'ha referit a l'estat actual de les relacions amb el govern espanyol i les possibles vies de diàleg que s'hi poden obrir. En aquest sentit, ha explicat que el Govern continua treballant per desenvolupar el document base de 21 punts per portar-lo a una nova reunió que ha de tenir lloc entre mitjan i finals de gener, en un lloc encara per precisar.Davant d'aquest escenari, Torra ha reptat, de nou, el president espanyol, Pedro Sánchez, a establir un diàleg que sigui "real, creïble i valent". "Nosaltres anem més enllà de reunir-nos per parlar. Sempre hem ha anat amb papers, documents i propostes concretes. El govern espanyol mai ha aportat res sobre la taula. És hora que el discurs del diàleg aterri sobre fets concrets", ha insistit.També s'ha referit a la negativa del PSC de donar suport als pressupostos de la Generalitat. "Són els més socials que s'han presentat i responen al que creiem que és el motor de canvi del país, els drets socials", ha argumentat Torra. "Lamentem que el PSC no els presti el suport", ha insistit, abans de reiterar que el Govern no donarà tampoc suport als pressupostos estatals. "Han sortit els presos polítics de la preso? Han tornat exiliats? Ha fet Pedro Sánchez algun moviment sobre l'exercici dret d'autodeterminació de Catalunya? Les respostes són no i la nostra resposta als pressupostos espanyols és que no", ha refermat el president, que també s'ha mostrat partidari d'insistir en la via del diàleg amb el govern espanyol sobre aquestes bases tot i lamentar les "amenaces" que arriben demanant una nova aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola per des de l'entorn i part de la militància del PSOE, segons enquestes recents.Torra, que ha fet una visita oficial a la Terra Alta, s'ha desplaçat a les poblacions d'Arnes, Horta de Sant Joan, Batea i Gandesa per veure "com aquestes terres altes saben enfrontar-se amb els reptes de futur,, cuidant el medi ambient, la terra i el turisme sostenible". S'ha mostrat "molt content" de constatar la convivència entre tradició i modernitat a la comarca. "Per la República que volem, és imprescindible que des de qualsevol racó de Catalunya es puguin tirar endavant projectes de vida i professionals. Si a la Terra Alta li va bé, a Catalunya li anirà molt millor", ha declarat.

ACN Batea.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha vinculat la lluita per frenar l'ascens de l'extrema dreta a Europa i a l'Estat espanyola amb la dels drets socials, civils i l'autodeterminació de Catalunya. De visita oficial per la comarca de la Terra Alta, Torra s'ha mostrat preocupat per la irrupció dels partits neofeixistes a les institucions, especialment després dels resultats de Vox a Andalusia i les últimes enquestes a l'Estat. D'altra banda, el president ha lamentat també que el PSC no vulgui votar a favor dels pressupostos "més socials" presentats per la Generalitat i ha negat el suport als estatals per la manca d'iniciativa de Pedro Sánchez sobre els presos, els exiliats i l'autodeterminació. En aquest sentit, ha reclamat al president espanyol que presenti propostes concretes.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/821406/el-consell-de-la-terra-alta-es-compromet-per-unanimitat-a-frenar-la-massificacio-eolica-a- https://directe.larepublica.cat/acn/821406/el-consell-de-la-terra-alta-es-compromet-per-unanimitat-a-frenar-la-massificacio-eolica-a- Thu, 20 Dec 2018 17:30:13 +0100

ACN Gandesa.-El sector vitivinícola i les entitats socials de la Terra Alta que s'oposen a la massificació eòlica han aconseguit arrencar el compromís polític del Consell Comarcal de posicionar-se unànimement en contra de la implantació de nous aerogeneradors al territori. El ple de l'ens comarcal ha aprovat aquest dijous al migdia la moció impulsada per la DO Terra Alta en aquest sentit i reclamant que s'apliqui una moratòria a la instal·lació de nous molins a la comarca. "El pas d'avui és històric", ha subratllat el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí. Representants del sector vitivinícola i d'entitats socials de la comarca es va reunir també aquest dimecres a la tarda amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, qui es va comprometre a treballar per aturar la massificació.

Una trentena de persones amb pancartes contra la implantació de centrals a la Terra Alta s'han concentrat aquest migdia a les portes de la seu de l'ens comarcal. El president del Consell, Carles Luz, ha portat a debat i votació del ple, finalment, la moció impulsada per la DO, que ha acabat aprovada per unanimitat. "Ha passat una cosa que fa molt temps que veníem demanant: la unitat de la comarca per aturar projectes d'aquestes magnituds, com el seguit dels parcs eòlics que es volen implantar sense consens. Necessitàvem posar el debat sobre taula aquest debat de deu anys d'implantació eòlica i poder posicionar els partits amb representació, que diguessin la seva. Ha estat una victòria que la moció s'hagi aprovat per unanimitat", ha resumit Júlia Urgell, de l'Ateneu Popular la Pastora.El compromís de l'ens comarcal s'ha vist reforçat també pel posicionament de la consellera d'Agricultura en la reunió mantinguda al Parlament aquest dijous a la tarda durant una hora i mitja, amb representants de la DO Terra Alta, l'Ateneu Popular la Pastora i la Plataforma en Defensa de la Terra Alta. Les entitats van traslladar a Jordà la inquietud i preocupació que generen els tres projectes recentment aprovats i que suposarien instal·lar 30 nous aerogeneradors, que se sumarien als 184 de les deu centrals ja en marxa actualment. "Ens va escoltar i va donar la seva paraula per aturar la massificació eòlica al territori", ha apuntat Arrufí.Malgrat tot, tant la DO com les entitats socials són conscients que la declaració d'intencions polítiques, tot i que important, és només un primer pas davant el repte plantejat. En aquest sentit, Arrufí ha instat els departaments d'Empresa i d'Agricultura, així com al mateix consell comarcal, a "escoltar el poble de la Terralta o pronunciar-se a favor de l'Ibex 35", en referència a algunes de les empreses promotores de les centrals, com Naturgy, antiga Gas Natural. "Hi ha un missatge claríssim perquè els nostres dirigents es posicionin", ha sentenciat. Tant des de l'àmbit polític, com social i econòmic . "És una molt petita victòria", ha reconegut Urgell, per la seva banda. "Hem de seguir treballant per aturar aquests tres parcs eòlics, però n'hi ha més amb permisos i la cosa segurament no acabarà aquí. Serà un tema que haurem de posar sobre la taula per a la transició energètica que hem de fer i que, de moment, no està planificada", ha afegit.Urgell precisa que, fins aquests moments, només s'ha desplegat un 45% dels aerogeneradors previstos a la comarca després que els promotors decidissin, anys enrere, ajornar la seva implantació per motius d'oportunitat econòmica. Ara, volen que es desestimin aquests projectes i una moratòria eviti que se n'instal·lin de nous. "Són empreses amb voluntat lucrativa i especuladora. Sense sentit ecològic ni de transició cap a energies renovables", subratlla. Arrufí, per la seva banda, recorda que si aquests projectes s'acaben concretant, la comarca podria acabar passant de concentrar el 25% de l'energia eòlica instal·lada actualment a Catalunya, a prop de la meitat. "Això suposa un trencament total del modus vivendi del sector primari i agrari del qual depenem, del paisatge per potencia el turisme, de l'enoturisme i la restauració. Significa trencar el futur de la comarca i el territori", ha conclòs.

ACN Tortosa.-La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, es reunirà la setmana que ve amb les entitats econòmiques i socials de la Terra Alta per conèixer les mocions i recursos que ja han presentat contra la implantació de nous parcs eòlics a la comarca. Després d'un primer contacte la setmana passa, s'han emplaçat a reunir-se en breu per discutir si s'amplia el nombre de centrals. "Es farà una reunió per veure què podem fer i en què podem ajudar. Tot comença per seure i parlar-ne", ha dit Jordà. La consellera ha posat en valor que quan es ven el producte de la Terra Alta "es ven territori i paisatge", un incentiu que es pot veure perjudicat amb la massificació eòlica, com defensen, entre d'altres, la DO Terra Alta i els cellers de la comarca.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/820249/la-do-terra-alta-i-entitats-socials-de-la-comarca-insten-als-partits-a-rebutjar-mes-parcs- https://directe.larepublica.cat/acn/820249/la-do-terra-alta-i-entitats-socials-de-la-comarca-insten-als-partits-a-rebutjar-mes-parcs- Wed, 12 Dec 2018 17:04:12 +0100

ACN Gandesa.-Representants del Consell Regulador de la DO Terra Alta, l'Ateneu Popular La Pastora, i la plataforma en Defensa de la Terra Alta, demanen als partits polítics locals que es posicionin sobre la implantació de tres noves centrals eòliques a la comarca i actuïn "en defensa del territori, del paisatge i de la viabilitat de moltes empreses que quedaran compromeses" amb nous parcs. El Consell Comarcal ha acollit portar a votació del plenari del proper 20 de desembre una moció a partir de la qual els grups polítics hauran de manifestar la seva opinió sobre "la massificació eòlica" i posicionar-se. La moció proposa, entre d'altres, una moratòria indefinida per a blindar la comarca de la proliferació i implantació de noves centrals eòliques i suspendre les projectades actualment.

]]> cultura https://directe.larepublica.cat/acn/819599/tres-monolits-de-la-batalla-de-l-ebre-i-la-guerra-civil-apareixen-destrossats-a-la-terra-a-21 https://directe.larepublica.cat/acn/819599/tres-monolits-de-la-batalla-de-l-ebre-i-la-guerra-civil-apareixen-destrossats-a-la-terra-a-21 Fri, 07 Dec 2018 14:45:24 +0100

ACN La Fatarella.-Part patrimoni històric de la Batalla de l'Ebre i la Guerra Civil a la Terra Alta ha patit un greu acte vandàlic. Els monòlit de la IV divisió franquista de Navarra a la Fatarella, la creu del Terç i el monument a les víctimes republicanes a Quatre Camins de Vilalba dels Arcs i el monòlit del Terç a Punta Targa de Corbera d'Ebre, han aparegut destrossats. Les entitats de memòria històrica han denunciat a les xarxes la destrossa d'un patrimoni històric extraordinari, i rebutgen les mostres "d'odi i d'ignorància" que representen aquests atacs vandàlics contra elements de commemoració a víctimes dels dos bàndols. Els monuments destrossats estan catalogats com a Bens Culturals d'Interès Local (BECIL).

Els Mossos d'Esquadra estan investigant els fets però no hi ha, de moment, cap persona detinguda ni investigada. Tampoc els Ajuntaments afectats han presentat encara cap denúncia, malgrat que els monuments destrossats estan catalogats als pobles com a Bens Culturals d'Interès Local (BECIL). Un dels monument danyat és el monument a la IV divisió franquista de Navarra, l'encarregada de reforçar el bàndol franquista contra la resistència republicana a la Batalla de l'Ebre. Va ser l'encarregada d'avançar i conquerir La Fatarella, el 14 de novembre de 1938, dos dies abans del final de la Batalla de l'Ebre. Pel que fa a l'espai històric de Quatre Camins de Vilalba dels Arcs, va ser un camp de batalla durant el conflicte. La Germandat de Supervivents del Terç de Nostra Senyora de Montserrat va construir el monument als anys seixanta com a mostra de "reconciliació, perdó i pau", com explica l'empresa de memòria històrica Terra Enllà. Estava format per una creu del requetés en record als franquistes que allí van morir també comptava amb un monument de record als republicans caiguts al camp de batalla que també ha estat afectada per l'acció vandàlica. També el Terç de Punta Targa de Corbera d'Ebre és la cota 481 on van resistir la 60a Divisió i un batalló de la 3a Divisió republicanes contra l'assalt del Terç de Montserrat el 19 d'agost de 1938.

ACN La Fatarella.-Part patrimoni històric de la Batalla de l'Ebre i la Guerra Civil a la Terra Alta ha patit un greu acte vandàlic. Els monòlit de la IV divisió franquista de Navarra a la Fatarella, la creu del Terç i el monument a les víctimes republicanes a Quatre Camins de Vilalba dels Arcs i el monòlit del Terç a Punta Targa de Corbera d'Ebre, han aparegut destrossats. Les entitats de memòria històrica han denunciat a les xarxes la destrossa d'un patrimoni històric extraordinari, i que s'ha destruït en una mostra "d'odi i ignorància" ja que s'han atacat elements de commemoració a víctimes dels dos bàndols. Els monuments destrossats estan catalogats com a Bens Culturals d'Interès Local (BECIL).

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/819331/el-morenillo-entra-a-formar-part-de-les-varietat-de-raim-autoritzades-per-la-do-terra-alta https://directe.larepublica.cat/acn/819331/el-morenillo-entra-a-formar-part-de-les-varietat-de-raim-autoritzades-per-la-do-terra-alta Wed, 05 Dec 2018 11:35:10 +0100

ACN Gandesa.-La varietat de raïm negre Morenillo estarà inclosa aviat a la llista de les recomanades i\/o autoritzades pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen (DO) Terra Alta. Aquesta era una reivindicació històrica per a una varietat de raïm que es cultiva únicament a la zona de producció de la DO terraltina i on existeixen vinyes amb gairebé cent anys. En canvi, estava exclosa de la llista de varietats comercials de l'estat espanyol i malgrat haver demanat oficialment a l'INCAVI la seva regularització, ja fa deu anys, no s'acceptava. Ara, amb la tramitació de la nova llei d'ordenació vitivinícola, el Morenillo, com la Carinyena, han aparegut a la llista de varietats comercials catalanes i el Consell Regulador podrà modificar el seu plec de condicions per incloure-la entre les autoritzades.

El sector vitivinícola de la Terra Alta ha renascut en l'última dècada abanderat amb una de les seves varietats autòctones, la Garnatxa (o Vernatxa, com li diuen els terraltins), sobretot blanca però també negra. Produir la tercera part mundial d'aquesta varietat ha servit per oferir un valor diferenciat i per defensar-la com el distintiu de qualitat, guanyat a pols per la Denominació d'Origen i els cellers de la comarca. Però la Garnatxa no és la única varietat autòctona de la Terra Alta ni li és exclusiva. A l'arc mediterrani se'n produeixen més de 200.000 hectàrees. L'única varietat que només es pot trobar a la zona de producció que conformen els dotze pobles terraltins és el raïm negre Morenillo. Fins ara, el Morenillo no formava part de la llista de varietats de raïm comercials que configura l'estat espanyol i això impedia que la DO Terra Alta la inclogués entre les varietats recomanades i\/o autoritzades. No apareixia als etiquetatges, es generaven molts entrebancs amb la certificació dels vins, es camuflava i en alguns casos es registrava com a hectàrea de producció d'altres varietats, tot "esperant que es fes justícia" amb una varietat centenària i singular, molt adaptada a la zona de producció de la Terra Alta. Aquesta "alegalitat" fa ara que es desconegui quin és l'abast exacte de la producció d'aquesta varietat a la comarca, una incògnita que amb la regularització es resoldrà aviat. "De cara a la propera campanya es podrà saber exactament quantes hectàrees de Morenillo hi ha", ha celebrat el secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta, Jordi Rius. Aquest 2018 es compleixen deu anys des que, per unanimitat, el Consell Regulador va fer la petició a l'INCAVI per poder incorporar el Morenillo entre les varietats de la DO Terra Alta. Des de llavors s'han fet estudis i proves experimentals per demostrar la salubritat de la planta, però fins ara no hi havia hagut cap avenç. Registrar una nova varietat pot tardar més de dos dècades i es feia camí amb aquests terminis. "L'INCAVI estava treballant per resoldre la nostra inquietud però no veiem que estès prop", ha reconegut Rius. La sorpresa ha estat majúscula quan amb la tramitació de la llei d'ordenació vitivinícola, l'estat espanyol ha inclòs aquesta varietat al Reglament general del registre de varietats comercials de Catalunya, publicat al BOE del passat 30 d'octubre. Això ha obert una escletxa perquè la DO Terra Alta modifiqui, en els propers dies, el seu plec de condicions i la inclogui. "Ara es podrà fer més via, no es tracta de fer les coses malament si no de tramitar la inclusió d'aquesta varietat més ràpid", ha apuntat el secretari del Consell Regulador. Els canvis del plec de condicions han de rebre el vistiplau del Ministeri d'Agricultura i de la Unió Europea però es confia que el Morenillo ja serà una varietat regulada en la propera campanya de verema. Les particularitats dels MorenilloLa varietat de cep negra Morenillo estava molt estesa a la comarca de la Terra Alta fa diverses dècades. Quan el vi de la comarca es va començar a pagar per grau alcohòlic, color i quantitat de producció, molts pagesos van optar per arrencar-la i buscar una alternativa ja que es tracta d'un raïm que no té cap d'aquests tres atributs. Amb els efectes del canvi climàtic, als vins de la Terra Alta ni els falta graduació ni color i el Morenillo s'ha convertit en una varietat que s'adapta molt bé a les qualitats del vi que més demanda el consumidor. Tant en vins monovarietals -que ja produeixen alguns cellers amb excel·lents resultats de qualitat-, com aportant un percentatge de Morenillo al cupatge, s'aconsegueixen uns vins negres amb menys graduació, menys acidesa i molt frescos, "que és que el demanda avui en dia el consumidor de vi", com ha apuntat Rius. La carinyena també a les etiquetes Un altre canvi significatiu que ha permès el nou Reglament estatal és que es podrà etiquetar la Carinyena amb el seu nom, i no com a Samsó, com s'havia de fer fins ara. Per no confondre el consumidor amb la DO Carinyena aragonesa, l'INCAVI recomanava etiquetar aquesta varietat amb el nom de Samsó als vins de la Terra Alta, però també del Priorat i Montsant. "Sempre s'ha dit Carinyena i ara es podrà etiquetar com a tal", ha agraït Rius.

ACN Gandesa.-La Denominació d'Origen (DO) Terra Alta, ha denunciat que no han rebut cap "resposta oficial" a les al·legacions, presentades el juliol de 2017, ni al posterior recurs d'alçada que van presentar contra la construcció de tres nous parcs eòlics a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. El Consell Regulador de la DO i alguns cellers particulars que van presentar al·legacions individuals lamenten "el silenci administratiu" i adverteixen que faran "tot el possible per aturar aquest projectes", malgrat tinguin l'aprovació provisional d'Urbanisme, i altres que es puguin impulsar més endavant. El Consell Regulador està treballant per presentar un recurs contenciós administratiu si continuen sense rebre resposta per part de l'administració.

La DO Terra Alta va iniciar un debat al 2017 sobre la implantació de més aerogeneradors però aquesta vegada per rebutjar de manera ferma la construcció de nous parcs eòlics a la comarca i per reivindicar que la Terra Alta ha estat "prou solidària" amb la producció d'energies renovables al país, acollint una desena de parcs eòlics i produint de 286 MW de potència. En canvi, les tres plantes que Gas Natural i Alstom Wind preveuen construir l'any que ve a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, han rebut l'aprovació provisional del seu Pla Especial Urbanístic per part de la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, i es podran executar, probablement, el pròxim mes de juny, amb l'aprovació definitiva de la comissió nacional. Els tres nous parcs suposen 30 nous aerogeneradors, que se sumaran als 184 actuals, estesos sobretot a la zona nord de la comarca. Des del Consell Regulador del vi alerten que amb aquesta dotzena de parcs només s'haurà implantat la meitat de l'energia eòlica que pot produir-se a la Terra Alta, i s'han mostrat bel·ligerants amb què continuï "la massificació eòlica" a la comarca. La DO Terra Alta, juntament amb altres empreses i associacions vinculades al territori i el paisatge, amb Unió de Pagesos, i alguns ajuntaments es mostren contraris a un projecte que "perjudica greument el model territorial i econòmic de la comarca, basat en l'agricultura i el turisme", malgrat reiteren estar a favor de les energies renovables "com a recurs imprescindible per a la salvaguarda del medi ambient". El sector vitivinícola assegura que els parcs eòlics que ja funcionen a la Terra Alta "no han revertit en positiu en el territori" i no tenen, ni han tingut, "en consideració la viabilitat paisatgística i ambiental de la comarca, posant en perill la viabilitat econòmica i social de les empreses de la zona".La DO recorda que a la Terra Alta hi ha 6.000 hectàrees de vinya, 1.255 viticultors que produeixen 44 milions de quilos de raïm i 61 cellers que elaboren uns 7 milions d'ampolles de vi. També assenyalen que es perjudica els 23 restaurants, les 45 empreses que ofereixen allotjament i les 13 empreses que ofereixen serveis turístics a la comarca. El model eòlic implantat a la Terra Alta, insisteixen, "entra en contradicció amb els projectes d'enoturisme i oleoturisme" on també hi participa la Generalitat, així com amb el projecte intersectorial de la Ruta del Vi de la Terra Alta, l'organització de la darrera edició del Concurs Internacional Grenaches du Monde, les ajudes als joves agricultors, o les polítiques de lluita contra la despoblació i l'envelliment de la comarca i les Terres de l'Ebre. La DO Terra Alta apunta que la realitat actual "no té res a veure" amb la de fa dues dècades, quan es van crear les ZDP (Zones de Desenvolupament Prioritari) per a la implantació eòlica a Catalunya i insisteix que, actualment, la pagesia i la viticultura són l'eina per un futur amb més garanties. "Necessitem més que mai les seves vinyes, els seus boscos i les seves muntanyes i la instal·lació a la comarca de la central eòlica més gran del país destrossa el més gran dels nostres actius, que és el paisatge", defensa en un comunicat el president de la DO, Joan Arrufí.