ACN Lleida.-La població del Pallars Jussà i del Solsonès és la més feliç de Lleida, segons una enquesta duta a terme per la Càtedra d'Innovació Social de la Universitat de Lleida (UdL) a 2.2027 persones de més de 150 municipis de la demarcació i que s'ha traduït en el Mapa de la felicitat de les comarques de Lleida 2019. Amb un 7,7 sobre 10, ambdues superen en cinc dècimes la mitjana del grau de satisfacció de la vida de les comarques lleidatanes, que se situa en el 7,2, i també estan per sobre de la mitjana catalana (7,3), l'espanyola (6,9) i l'europea (7,1). L'estudi, que es va iniciar el març del 2018 i ha finalitzat aquest febrer, no ha obtingut, però, dades suficients ni de la Val d'Aran ni la de Cerdanya lleidatana, per la qual cosa no surten reflectides en el mapa.

Després del Pallars Jussà i del Solsonès, segueixen en rànquing de comarques lleidatans més felices, la Noguera i el Pallars Sobirà, amb un 7,3, mentre que l'Alta Ribagorça és la comarca menys feliç, amb un 6,3 de mitjana. La resta de comarques que no superen la mitjana catalana se situen entre el 6,6 del Pla d'Urgell i el 7,1 de l'Alt Urgell. El Segrià és la tercera per la cua amb un 6,8, segons informa la UdL. A més del grau de satisfacció amb la vida, la Càtedra d'Innovació Social també ha quantificat altres el benestar subjectiu, el benestar social i l'optimisme de les comarques lleidatanes que obtenen un 7,7, un 7, i un altre 7 de mitjana, respectivament . La comarca més ben situada en tots és el Pallars Jussà amb un 8,4, un 8,3 i un 7,4.La majoria de les persones que han respòs l'enquesta són dones, un 72% per un 28% d'homes. Per franja d'edat, les que tenen entre 35 i 54 anys han estat les més nombroses, un 51%, seguides de les què en tenen entre 18 i 34 (29%) i les més grans de 55 (20%).L'estudi també ha preguntat als enquestats què els fa feliços i com ho contagien als altres i així ha pogut elaborar un decàleg dels ingredients de la felicitat per als lleidatans i de les maneres en què contagien aquest estat d'ànim. El que ens fa més feliços, amb un 48% de respostes en aquest sentit, és viure i compartir experiències amb les persones que estimem i la forma més usual de contagiar felicitat és sent amables, somrient i rient.Al 2016, la Càtedra d'Innovació Social de la UdL ja va realitzar una enquesta sobre el grau de felicitat dels lleidatans. Llavors més de 1.600 persones de 78 municipis van respondre el qüestionari que, com ara, es va distribuir per xarxes socials d'entitats, associacions diverses i ajuntaments.

ACN Lleida.-La 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa ha tancat portes aquest dimarts a la tarda amb la visita d'unes 175.000 persones durant els quatre dies en què s'ha desenvolupat el certamen, unes 5.000 més que l'any passat. L'alcalde Marc Solsona ha fet un balanç positiu de l'edició d'enguany i ha destacat l'elevat grau de satisfacció dels expositors, dels quals el 81% ja ha expressat la seva voluntat de repetir presència l'any vinent. L'encarregada de cloure aquesta edició ha estat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, qui ha destacat que aquestes xifres demostren la bona salut de la Fira de Sant Josep i, a la vegada, són un indicador de què "hi ha present i futur al sector agrari". En aquest sentit, ha apel·lat a treballar conjuntament administració i sector.

Teresa Jordà ha felicitat l'organització d'un certamen firal en què "any rere any es compleixen amb èxit les expectatives" i ha posat en valor que després de gairebé un segle i mig "bategant", "Mollerussa continua reinventant-se". La consellera d'Agricultura ha destacat el fet que bona part Fira de Sant Josep es desenvolupi en un recinte exterior "perquè permet que la ciutat visqui la fira".Jordà ha exposat que "el 2019, 2020 i 2021 són anys en què hem d'acabar de consolidar el sector agroalimentari, un sector que possiblement no pot créixer molt més però que sí s'ha de falcar i hem de fer que segueixi vivint dignament d'allò que fa i estima". Per la consellera, "passejant per fires com la de Sant Josep de Mollerussa t'adones que hi ha present i futur i que, si treballem bé i les polítiques són encertades, hi ha relleu generacional". Tot i això, ha Jordà reconegut que "hi ha moltes coses a fer perquè tenim la vocació de seguir produint aliments segurs i de qualitat en aquest país i també de cohesionar el territori", ha expressat abans de la cloenda. En aquest sentit, ha apel·lat a la col·laboració entre sector i administració perquè "si som capaços de fer-la de manera conjunta de ben segur que l'èxit està assegurat". Satisfacció dels expositorsL'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha destacat que s'han complert les expectatives pel que fa a visitants i, sobretot, ha posat en valor l'alt grau de satisfacció dels expositors. En concret, s'han efectuat enquestes al 75% dels expositors presents, un 81% dels quals ja han manifestat la seva voluntat de repetir presència l'any vinent, xifra que indica que "continuem mantenint el grau de fidelització a la fira", segons Solsona. El grau més elevat de satisfacció s'ha registrat entre els expositors del recinte exterior, ja sigui pel Saló del Tractor, perquè ha acompanyat el temps i per la mateixa conjuntura de mercat", ha dit l'alcalde. D'altra banda, un 66% dels expositors han vist acomplertes o superades les expectatives que tenien posades en la fira i han fet una bona valoració global del certamen.La 147a edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa ha comptat amb 294 expositors, 14 més que l'any passat, per la presència de les firmes de tractors, que assisteixen al certamen cada dos anys per l'alternança amb la Fira de Sant Miquel de Lleida. El certamen s'ha desenvolupat en recinte expositiu net de 25.147 metres quadrats, 5.000 més que l'any passat, amb maquinària agrícola, els pavellons multisectorials, la 39a edició del Saló de l'Automòbil, a més de la 4a edició del Saló del Tractor.

ACN Mollerussa.-La 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa ha tancat portes aquest dimarts a la tarda amb la visita d'unes 175.000 persones durant els quatre dies en què s'ha desenvolupat el certamen, unes 5.000 més que l'any passat. L'alcalde Marc Solsona ha fet un balanç positiu de l'edició d'enguany i ha destacat l'elevat grau de satisfacció dels expositors, dels quals el 81% ja ha expressat la seva voluntat de repetir presència l'any vinent. L'encarregada de cloure aquesta edició ha estat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, qui ha destacat que aquestes xifres demostren la bona salut de la Fira de Sant Josep i, a la vegada, són un indicador de què "hi ha present i futur al sector agrari". En aquest sentit, ha apel·lat a treballar conjuntament administració i sector.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/832050/creix-un-60-la-incorporacio-de-joves-al-camp-en-el-periode-2015-2018-en-relacio-amb-els-qu-21 https://directe.larepublica.cat/acn/832050/creix-un-60-la-incorporacio-de-joves-al-camp-en-el-periode-2015-2018-en-relacio-amb-els-qu-21 Mon, 18 Mar 2019 16:03:33 +0100

ACN Mollerussa.-Un total de 2.011 joves s'han incorporat al sector agrari entre els anys 2015 i 2018, una xifra que representa un increment el 60% en relació amb el període 2011-2014, en el qual es van comptabilitzar unes 1.200 incorporacions. Les dades les ha donades a conèixer la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, durant la cloenda del IV Aplec de joves al camp, que s'ha celebrat aquest dilluns en el marc de la 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa. La consellera també ha destacat que les escoles agràries han assolit aquest curs una xifra rècord amb més de 12.000 alumnes. Jordà ha posat en valor les diferents eines, programes i actuacions que està portant a terme la conselleria per afavorir el relleu generacional sector agrari.

Jordà ha atribuït l'augment dels joves que s'han incorporat a l'activitat agrària a les diferents eines que ha posat en marxa Agricultura com ara el programa Odisseu, que es porta a terme conjuntament amb la direcció general de Joventut del Departament de Treball, per fomentar el retorn dels joves al territori, i a la formació impartida a les diferents escoles agràries de Catalunya. La consellera també ha ressaltat l'augment dels alumnes de les escoles agràries del departament, que passen dels 12.000 aquest curs, respecte els prop de 9.000 que havia el 2014. "És una xifra record que demostra la fortalesa d'aquestes escoles", ha subratllat Jordà. La consellera ha remarcat "la necessitat de valoritzar la professió de pagès perquè sigui un motor d'atracció de talent cap al sector agroalimentari", i, per això, Agricultura treballa en la posada en funcionament de noves eines com ara la figura del Dinamitzador de Joves per acompanyar el jove en el seu procés d'instal·lació, una Oficina Jove al portal Ruralcat, amb tota la informació necessària sobre ajuts i tot tipus de tràmits, i un Observatori Jove, per seguir l'evolució dels joves agricultors a Catalunya, segons ha dit la responsable d'Agricultura. Teresa Jordà ha destacat la importància que aquests joves "s'orientin vers els interessos del consumidor i coneguin bé les diferents parts de la cadena de valor, no només la de producció, sinó la part final de la cadena, allà on s'aporta més valor als productes". En aquest sentit, ha defensat l'aposta de la conselleria per la formació. Precisament, amb aquest objectiu, l'any passat es va posar en marxa un curs de gestió empresarial i financera d'aquests models de negoci, articulat per Agricultura, que el curs 2018 va comptar amb 1.800 alumnes, ha recordat la consellera. Davant dels participants del IV Aplec de joves al camp, Jordà ha defensat que "l'agricultura i la ramaderia del dia de demà" és a les mans dels joves" perquè són "el món rural d'avui" i "tenen l'oportunitat de pensar i fer com volen que sigui el de demà". Jordà ha afirmat que els joves són "el relleu d'una de les professions més antigues de la Humanitat", i d'una professió "que sempre tindrà sentit i cabuda en aquesta societat". La consellera ha finalitzat la seva intervenció afirmant que els joves "formen part d'un projecte important per al futur del país, que aposta pel sector agroalimentari com a motor de l'economia catalana, i pels millors professionals capaços de liderar-lo".

ACN Mollerussa.-Un total de 2.011 joves s'han incorporat al sector agrari entre els anys 2015 i 2018, una xifra que representa un increment el 60% en relació amb el període 2011-2014, en el qual es van comptabilitzar unes 1.200 incorporacions. Les dades les ha donades a conèixer la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, durant la cloenda del IV Aplec de joves al camp, que s'ha celebrat aquest dilluns en el marc de la 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa. La consellera també ha destacat que les escoles agràries han assolit aquest curs una xifra rècord amb més de 12.000 alumnes. Jordà ha posat en valor les diferents eines, programes i actuacions que està portant a terme la conselleria per afavorir el relleu generacional sector agrari.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/831931/buch-confirma-el-compromis-del-govern-d-iniciar-aquest-2019-el-projecte-de-comissaria-de-d-21 https://directe.larepublica.cat/acn/831931/buch-confirma-el-compromis-del-govern-d-iniciar-aquest-2019-el-projecte-de-comissaria-de-d-21 Sun, 17 Mar 2019 17:28:51 +0100

ACN Mollerussa.-El conseller d'Interior Miquel Buch ha confirmat aquest diumenge a Mollerussa, on ha participat de la celebració del Dia de la Comarca, el compromís del Govern d'engegar aquest any la realització del projecte de la comissaria de districte de la capital del Pla d'Urgell. Una eina, diu Buch, "molt important" per a la comarca i que està prevista en els propers pressupostos de l'executiu català. En arribar a Mollerussa, l'alcalde, Marc Solsona, ha acompanyat el conseller en una breu conversa amb dos efectius del cos de Bombers de Mollerussa. El conseller ha dit que és conscient de la situació "crítica" però també ha remarcat que s'està "capgirant" la situació amb la promoció que s'ha fet de bombers i la compra de material que s'està agilitzant "al màxim". En aquest sentit, el conseller ha afegit que s'està recuperant el temps a marxes forçades.

El conseller d'Interior ha explicat que tenen previst, en el pressupost de 2019, tirar endavant el projecte i també l'inici de tot el procés des de la redacció fins a la licitació i execució de les obres perquè es tracta d'una "eina molt important" que reuneix totes les condicions "socials, policials i polítiques". En aquest sentit, Buch ha dit que es tracta d'una decisió presa i que és fruit de converses en els darrers mesos amb l'alcalde de Mollerussa i també els responsables policials de Ponent. "Hem premut el botó perquè comenci el més aviat possible", ha remarcat el conseller.En arribar a la capital del Pla d'Urgell, el conseller ha saludat les autoritats i ha tingut una conversa amb dos efectius del cos de Bombers del municipi. Buch ha manifestat després que el cos passa per una situació "crítica" a nivell de "personal "i també de "material". És per això que estan intentant capgirar la situació "a marxes forçades" després de la darrera promoció de 250 nous bombers, la "més important", ha dit, dels darrers 25 anys i també de la compra de material "necessari". "Si anem a una, Govern i Cos de Bombers intentem recuperar la situació de qualitat d'un cos tan important", ha sentenciat Buch. Segons ha pogut saber l'ACN, el cos de Bombers de Mollerussa està aquest diumenge en situació de "menys 1", que significa que compta amb un efectiu menys. Buch ha visitat Mollerussa aquest diumenge amb motiu de la celebració del Dia de la Comarca, que celebra 30 anys, en el marc de la 147a edició de la Fira de Sant Josep. Alcaldes i alcaldesses del territori s'han traslladat des de l'Ajuntament a la seu del Consell Comarcal del Pla d'Urgell per descobrir una escultura creada per l'artista Erik Schmitz Coll que simbolitza una al·legoria a l'evolució, la terra i la llar. Seguidament, el conseller d'Interior també ha pogut passejar per la Fira. Aquest diumenge a la tarda serà la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacon qui visitarà el certamen i assistirà a la Nit de l'Expositor.

ACN Mollerussa.-El conseller d'Interior Miquel Buch ha qualificat la manifestació contar el judici de l'1-O d'aquest dissabte a Madrid de "democràtica i pacífica". Buch ha titllat de "repressor" l'estat espanyol perquè no permet als catalans decidir el seu futur. El conseller ha dit que "un cop més" el poble català s'ha manifestat com ja s'ha fet a Catalunya, a Brussel·les i ara també a Madrid. També ha afirmat que el poble ha demostrat quin és el seu "objectiu" i que s'ha d'anar a reivindicar "allà on sigui". Buch creu que es va "pel camí bo" que, segons ha dit, és demanar als catalans i catalanes que decideixin el seu futur. El conseller d'Interior ha afegit que decidir és un dret fonamental que s'ha de "poder exercir" .

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/831913/buch-confirma-el-compromis-del-govern-d-iniciar-aquest-2019-el-projecte-de-comissaria-de-d https://directe.larepublica.cat/acn/831913/buch-confirma-el-compromis-del-govern-d-iniciar-aquest-2019-el-projecte-de-comissaria-de-d Sun, 17 Mar 2019 14:24:17 +0100

ACN Mollerussa.-El conseller d'Interior Miquel Buch ha confirmat aquest diumenge a Mollerussa, on ha participat de la celebració del Dia de la Comarca, el compromís del Govern d'engegar aquest any la realització del projecte de la comissaria de districte de la capital del Pla d'Urgell. Una eina, diu Buch, "molt important" per a la comarca i que està prevista en els propers pressupostos de l'executiu català. En arribar a Mollerussa, l'alcalde, Marc Solsona, ha acompanyat el conseller en una breu conversa amb dos efectius del cos de Bombers de Mollerussa. El conseller ha dit que és conscient de la situació "crítica" però també ha remarcat que s'està "capgirant" la situació amb la promoció que s'ha fet de bombers i la compra de material que s'està agilitzant "al màxim". En aquest sentit, el conseller ha afegit que s'està recuperant el temps a marxes forçades.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/831864/la-147a-fira-de-sant-josep-de-mollerussa-arrenca-amb-bones-expectatives-entre-els-exposito-21 https://directe.larepublica.cat/acn/831864/la-147a-fira-de-sant-josep-de-mollerussa-arrenca-amb-bones-expectatives-entre-els-exposito-21 Sat, 16 Mar 2019 17:29:23 +0100

ACN Mollerussa.-La 147a edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa ha arrencat aquest dissabte amb bones expectatives per part del sector firaire que enguany suma 294 expositors, 14 més que l'any passat. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha inaugurat el certamen posant en valor als joves pagesos i a les dones dedicades al món agrari. L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha explicat que la Fira de Sant Josep, com la ciutat, és i "vol ser" la visió, oportunitat, ambició, confiança i promoció econòmica del territori. La fira també compta amb el Saló del Tractor, que té presència bianual. Entre els estands premiats hi ha la ferreteria Osvald, de Torres de Segre, guardonada a la innovació tecnològica per unes tisores per a la poda que eviten accidents.

La Fira de Sant Josep també ha crescut en l'espai que ocupa, 25.151 metres quadrats, uns 5.000 més que en la passada edició. El creixement obeeix, en part, a la celebració del Saló del Tractor, que compta amb onze empreses participants. Per la seva banda, el Saló de l'Automòbil acull 26 firmes que vendran cotxes nous i alberga un expositor de motos i un altre de caravanes. Enguany, destaca el fet que se celebren 40 edicions de les Jornades Tècniques i dels premis d'innovació en maquinària i els 18 de la Borsa Interpirinenca de Cereals, a més del quart Aplec de Joves del Camp, que comptarà amb la participació de la consellera d'Agricultura de la Generalitat, Teresa Jordà.El gruix de l'exposició es concentra al recinte exterior, que transcorre per l'avinguda del Canal de la capital del Pla d'Urgell, on hi ha 128 firmes de maquinària agrícola. El bon temps d'aquest dissabte ha fet que des de primera hora del matí hi hagués força visitants. Un factor, el temps, que també ajuda als expositors a tenir bones expectatives, tal com ha explicat Jordi Espina, d'Espina Maquinària, que ha recordat que enguany fa 50 anys que l'empresa exposa en aquesta fira. Espina ha afegit que d'aquesta edició espera "renovar la quota de mercat per tenir maquinària de nova generació".A l'interior dels pavellons firals, Carlos Mena, de l'empresa Tecniriego, amb seus a Torrefarrera (Segrià) i Binéfar (Aragó) ha explicat que el seu objectiu és donar-se a conèixer entre els clients catalans. "És el primer cop que venim", ha afirmat. Aquesta companyia ofereix poder aprofitar l'adob d'origen animal als diferents sistemes de reg. Per últim, Osvald Esteve, de la Ferreteria Osvald de Torres de Segre, no només exposa a la Fira, sinó que també ha presentat unes tisores de poda "altament segures". Es tracta d'un estri d'origen francès que es presenta a Catalunya en el marc de la 147a Fira de Sant Josep. La tisora, que s'ha exposat ja a Berlín i Saragossa, ha rebut un dels premis de la Fira, el de la innovació tecnològica, perquè controla la seguretat dels treballadors i evita accidents laborals, tal com ha explicat Esteve en declaracions a l'ACN.Les bones prediccions meteorològiques afavoriran la presència de visitants els quatre dies de fira, motiu pel qual s'espera que se superi la xifra d'assistència de l'any passat, que va ser d'unes 170.000 persones. Aquest diumenge, en el marc de la Fira de Sant Josep, Mollerussa celebra el Dia de la Comarca amb la presència del conseller d'Interior, Miquel Buch. A la tarda, serà la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, qui visitarà el recinte firal i assistirà a la Nit de l'Expositor.

ACN Mollerussa.-La 147a edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa ha arrencat aquest dissabte amb bones expectatives per part del sector firaire que enguany suma 294 expositors, 14 més que l'any passat. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha inaugurat el certamen posant en valor als joves pagesos i a les dones dedicades al món agrari. L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha explicat que la Fira de Sant Josep, com la ciutat, és i "vol ser" la visió, oportunitat, ambició, confiança i promoció econòmica del territori. La fira també compta amb la presència del Saló del Tractor, que té presència bianual en aquesta fira. Entre els estands premiats hi ha la ferreteria Osvald, de Torres de Segre, guardonada a la innovació tecnològica per unes tisores per la poda que eviten accidents. El motiu és l'alta seguretat del seu sistema.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/831829/torra-a-mollerussa-el-pais-ha-viscut-moments-bons-durs-i-de-repressio-com-ara-pero-sempre- https://directe.larepublica.cat/acn/831829/torra-a-mollerussa-el-pais-ha-viscut-moments-bons-durs-i-de-repressio-com-ara-pero-sempre- Sat, 16 Mar 2019 12:03:59 +0100

ACN Mollerussa.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit aquest dissabte des de Mollerussa que Catalunya, com la Fira de Sant Josep, en aquests gairebé 150 anys, "ha viscut de tot: bons moments, moments durs i moments de repressió, com ara", ha dit, però que "sempre ha sabut seguir endavant". Torra ha inaugurat aquest dissabte la 147a edició de la Fira de Sant Josep demanant a tots els catalans "unpunt d'autoestima, de confiança i de força en nosaltres mateixos" per defensar els drets i les llibertats de Catalunya. L'alcalde de la ciutat, Marc Solsona, ha començat el seu discurs recordant que l'any passat ni Carles Puigdemont ni Meritxell Serret el van poder acompanyar en la inauguració de la fira i ha expressat el seu suport als "polítics a l'exili" i a tots els consellers i líders socials que estan sent "injustament" jutjats al Tribunal Suprem.

Torra ha iniciat el seu discurs recordant que en els seus inicis al Parlament, seia a la mateixa fila i al costat de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i que recorda com l'insistia en que havia d'assistir alguna vegada a la Fira de Sant Josep. "Ja sóc aquí", ha dit, agraint la feina a les persones que impulsen el certamen.El president de la Generalitt ha assegurat que Catalunya "se'n sortirà". "Hem de tenir aquest punt d'orgull de país, de saber que ens en sortirem i que farem de Catalunya un país d'oportunitats per a tothom", ha assegurat. En aquest sentit, ha destacat que el repte més important del país és "seguir lluitant i empenyent" per arribar a fites com aquesta, celebrar els 150 anys d'una de les fires més importants del país, ha reblat.Torra ha assegurat que una de les seves preocupacions és aconseguir que tothom, visqui on visqui, a Catalunya, tingui les mateixes oportunitats. Així, ha assegurat compartir la preocupació dels pagesos per la crisi de preus i ha dit que des del Govern es treballa perquè els productors rebin un preu "just". Finalment ha animat a seguir treballant i ha mostrat el seu suport als joves i les dones que treballen al camp. "Sou imprescindibles", ha dit.Per la seva banda, l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha començat el seu parlament denunciant "l'extrema anormalitat institucional i política" que es viu Catalunya. Ha lamentat que l'any passat, les dues màximes autoritats del país en el sector agrari (Puigdemont i Serret) no van poder ser a la inauguració de la fira perquè "estaven i estan a l'exili per uns delictes que només són delicte a l'estat espanyol, uns delictes paradoxalment de base democràtica", ha assegurat, com és "complir el mandat popular a través del Parlament", ha afegit. Solsona ha destacat que Fira de Mollerussa les la punta de llança del que representa la ciutat: "visió, oportunitat, ambició, confiança i ser facilitadors de la promoció econòmica del territori", ha dit. En aquest món canviant, ha afegit, "tenim una responsabilitat estratègica com a ciutat, a nivell polític i territorial, que és que les decisions passin per i a Mollerussa". Finalment, ha demanat no caure en localismes. "Hem de pensar en el futur sense complexes i amb obertura de mires", ha conclòs.

ACN Mollerussa.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit aquest dissabte des de Mollerussa que Catalunya, com la Fira de Sant Josep, en aquests gairebé 150 anys, "ha viscut de tot: bons moments, moments durs i moments de repressió", ha dit, però que "sempre ha sabut seguir endavant". Torra ha inaugurat aquest dissabte la 147a edició de la Fira de Sant Josep demanant a tots els catalans "unpunt d'autoestima, de confiança i de força en nosaltres mateixos" per defensar els drets i les llibertats de Catalunya. L'alcalde de la ciutat, Marc Solsona, ha començat el seu discurs recordant que l'any passat ni Carles Puigdemont ni Meritxell Serret el van poder acompanyar en la inauguració de la fira i ha expressat el seu suport als "polítics a l'exili" i a tots els consellers i líders socials que estan sent "injustament" jutjats al Tribunal Suprem.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/831762/la-plataforma-lleidatana-de-l-r12-prepara-un-informe-tecnic-per-avaluar-les-millores-i-inv-21 https://directe.larepublica.cat/acn/831762/la-plataforma-lleidatana-de-l-r12-prepara-un-informe-tecnic-per-avaluar-les-millores-i-inv-21 Fri, 15 Mar 2019 14:52:29 +0100

ACN Lleida.-La Plataforma per a la millora de la línia Barcelona-Manresa-Lleida, que integra ens locals i agents econòmics lleidatans per on discorre l'R12, a més de la Generalitat, ha encarregat la redacció d'un informe tècnic per avaluar l'estat d'aquesta línia ferroviària per tal de poder plantejar i reclamar les necessitats, millores i inversions que requereix. La previsió és que el document pugui estar llest cap a l'estiu. La presidenta de la diputació lleidatana, Rosa Maria Perelló, ha recordat que Lleida no compta encara amb un sistema de rodalies ferroviàries, a diferència de la resta de demarcacions catalanes. A la vegada, des de la plataforma s'ha platejat la possibilitat de cercar sinergies amb la resta de territoris per on també passa l'R12.

La comissió de treball creada des de la plataforma lleidatana de l'R12 serà l'encarregada d'elaborar l'informe tècnic per tal de posar damunt la taula les necessitats i inversions que requereix aquest línia ferroviària. Aquesta comissió l'integren tècnics de la Diputació de Lleida, de la Generalitat i de l'Institut Cerdà i també s'hi podria incorporar CCOO, sindicat que ha elaborat un estudi sobre la necessitat d'un servei de rodalies ferroviàries a Lleida. Segons ha explicat la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, aquest informe tècnic, que hauria d'estar llest cap a l'estiu, recollirà quines són les millores i actuacions a fer i quines inversions es requereixen a curt, mitjà i llarg termini per garantir el futur de la infraestructura i fer aquesta sigui útil per als usuaris. "Caldrà parlar de freqüències, de seguretat, de desenvolupament i de l'estat de les estacions", entre altres aspectes, ha exposat Perelló, després de la primera reunió que ha celebrat la Plataforma per a la millora de la línia Barcelona-Manresa-Lleida.Rosa Maria Perelló ha dit que les aportacions que faci aquest informe tècnic seran "imprescindibles" per tirar endavant un pla de treball i establir els terminis en què "portar a terme les inversions que necessita la línia i reclamar on calgui la millora d'aquesta línia" perquè aquest és l'objectiu de la plataforma, que s'ha reactivitat després d'estar anys aturada. "El que volem són solucions", ha sentenciat la presidenta de la Diputació de Lleida. Des de la Plataforma també s'ha plantejat la possibilitat de buscar sinergies amb plataformes, entitats i administracions de la resta de territoris per on també discorre la línia R12. A la vegada, la presidenta de la Diputació ha recordat el greuge que suposa el fe que Lleida sigui l'única demarcació catalana que no compta amb un servei de rodalies ferroviàries, a deferència de Barcelona, Girona i Tarragona. D'altra banda, Perelló ha afirmat que les demandes que es puguin efectuar des de la plataforma per a la millora de l'R12 és poden fer paral·lelament a la reclamació que pugui fer la Generalitat a Foment sobre el traspàs d'aquesta línia ferroviària. Tot i això, ha recordat que actualment és propietat d'Adif i, per tant, aquest organisme "és el responsable de les inversions" que requereix l'R12. "La línia ha d'estar en òptimes condicions i en ple funcionament per evitar les alteracions que es venen produint en el servei perquè és una línia obsoleta a la qual fa molt temps que no s'inverteix", ha remarcat la presidenta de la diputació lleidatana. La reunió de la Plataforma per a la millora de la línia Barcelona-Manresa-Lleida celebrada aquest divendres ha comptat amb la participació d'alcaldes i representants dels deu municipis lleidatans amb parada de tren d'aquesta línia (Lleida, Bell-lloc d'Urgell, Mollerussa, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Anglesola, Tàrrega, Cervera i Sant Guim de Freixenet), els presidents dels consells comarcals afectats pel pas de la línia, els representants de les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega i els representants dels sindicats, així com el delegat del Govern, Ramon Farré, representants del Departament de Territori i Sostenibilitat i els portaveus dels grups polítics de la Diputació de Lleida.

ACN Lleida.-La Plataforma per a la millora de la línia Barcelona-Manresa-Lleida, que integra ens locals i agents econòmics lleidatans per on discorre l'R12, a més de la Generalitat, ha encarregat la redacció d'un informe tècnic per avaluar l'estat d'aquesta línia ferroviària per tal de poder plantejar i reclamar les necessitats, millores i inversions que requereix. La previsió és que el document pugui estar llest cap a l'estiu. La presidenta de la diputació lleidatana, Rosa Maria Perelló, ha recordat que Lleida no compta encara amb un sistema de rodalies ferroviàries, a diferència de la resta de demarcacions catalanes. A la vegada, des de la plataforma s'ha platejat la possibilitat de cercar sinergies amb la resta de territoris per on també passa l'R12.

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/831529/el-consorci-de-l-estany-d-ivars-i-vila-sana-vol-millorar-la-qualitat-de-l-aigua-per-atraur https://directe.larepublica.cat/acn/831529/el-consorci-de-l-estany-d-ivars-i-vila-sana-vol-millorar-la-qualitat-de-l-aigua-per-atraur Thu, 14 Mar 2019 13:37:20 +0100

ACN Vila-sana.-El Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana (Pla d'Urgell) vol millorar la qualitat de l'aigua després d'un deteriorament progressiu que ha experimentat des que es va recuperar aquesta zona humida l'any 2005. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Govern, Ferran Miralles, ha dit que es faran ''seguiments limnològics'' de la qualitat i evolució de l'aigua amb el control de l'excés de peixos com les carpes que fan malbé el fons i es mengen la vegetació. També es gestionarà l'entrada i sortida d'aigua perquè aquesta es renovi i circuli. Això afavorirà l'atracció de més espècies d'ocells. La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha garantit la continuïtat dels projectes de millora de l'accessibilitat al centre d'interpretació de Cal Sinén.

Ferran Miralles ha explicat que quan es va recuperar l'estany d'Ivars i Vila-sana hi va haver moments ''molt bons'' pel que fa a la qualitat ecològica de la zona ja que es van detectar espècies d'ocells que no s'esperaven trobar i que van acabar criant a les terres de Ponent. Actualment però, les aigües de l'estany d'Ivars i Vila-sana no estan en aquelles condicions; una circumstància que segons Miralles, passa a totes les zones humides on no s'hi actua directament i que pateixen una eutrofització de l'aigua amb l'increment de matèria orgànica i pèrdua d'oxigen.El Consorci ha començat a dissenyar un pla per prendre mesures en relació a aquesta situació i donar potencial a l'estany. Es començarà per fer seguiments limnològics de la qualitat i evolució de l'aigua per saber les causes de la seva millora o empitjorament. Això comportarà fer un procés de control de peixos ja que hi ha una gran quantitat de carpa que fa malbé el fons i es menja la vegetació alterant així l'ecosistema. L'altre punt on caldrà incidir és el de la renovació de l'aigua per tal que n'entri de fresca i s'oxigeni. Segons Miralles, si s'aconsegueixen aquestes millores l'estany pot fer ''un salt endavant'' des del punt de vista ecològic i de retruc es podran veure mols més ocells. Això podrà anar estretament lligat amb el turisme de natura, que creix molt a Ponent ja que hi ha una sèrie de secans que no hi són a la resta d'Europa i són visitats per gent de molt lluny que els valoren molt. Així mateix, Miralles ha destacat que a la resta del continent tampoc són habituals els aiguamolls interiors i zones humides com l'estany. De la seva banda, Rosa Maria Perelló, que aquest dijous s'ha estrenat com a presidenta del Consorci, ha garantit el suport econòmic de la Diputació de Lleida per acabar el projecte de millora de l'accessibilitat al centre d'interpretació de Cal Sinén. En aquest sentit, ja s'han iniciat els tràmits per adquirir uns terrenys que es destinaran a crear una zona d'aparcament. En paral·lel també s'acabaran els treballs a la planta superior d'aquest edifici on està previst que s'hi ubiqui una zona de bar. Finalment, segueix també en curs la redacció de nou pla d'usos i gestió de l'estany d'Ivars i Vila-sana de la mà del nou director tècnic, Jordi Sargatal, i el seu equip.

ACN Tàrrega.-Borges Agricultural & Industrial Nuts compta amb 158,6 hectàrees de pistatxers des que al 2015 va iniciar el 'Projecte pistatxo' com un dels cinc motors del canal Segarra-Garrigues a la finca Mas Colom de Tàrrega. Aleshores es va començar amb una plantació de 15,3 hectàrees i ara el grup compta amb 24 explotacions col·laboradores de 10 municipis pertanyents a 7 comarques catalanes i 1 comarca de la Franja de Ponent, la Llitera. De les 158,6 hectàrees, 22 es plantaran el setembre d'aquest any i la resta començaran a donar produccions de manera gradual a partir del sisè any de vida, tot i que s'estima que aquesta es pugui avançar un any.

L'objectiu principal del 'Projecte Pistatxo' és la cooperació vertical ''win win'' entre el grup agroindustrial i els productors agrícoles, per a la posta en marxa de noves explotacions agrícoles en regadiu, que produeixin pistatxos d'alta qualitat, seguint el model californià en base al 'Know-How' que ofereix Borges a partir dels seus 32 anys d'experiència en el cultiu de pistatxos amb 105 hectàrees en propietat. Els passats 8 i 9 de març, un grup de 30 pagesos fructicultors de la zona del Baix Cinca, van visitar la finca de pistatxos del Carquí, propietat de Borges, situada a Guadix, a Granada, amb l'objectiu de conèixer noves alternatives als cultius de fruiters actuals que els permetin incrementar la renda agrària actual. La visita va permetre conèixer el desenvolupament i característiques tècniques, el sistema de regadiu i fertilització emprat, la poda de producció i el vigor productiu d'aquest cultiu, que s'espera que continuï mínim fins als 50 anys de la plantació.

ACN Puigcerdà.-L'Ajuntament de Puigcerdà ha posat a disposició de la Generalitat l'edifici municipal de l'Antiga Acadèmia de l'estany amb l'objectiu que l'executiu català el rehabiliti per a què aquest pugui acollir les dependències de l'Arxiu Comarcal de Cerdanya, que actualment es troben al passeig 10 d'Abril. D'aquesta manera, es vol posar solució a la situació de saturació actual, ja que l'índex d'ocupació de l'equipament està al 132 per cent, la xifra més alta de tots els que conformen la xarxa d'arxius de Catalunya. Com a conseqüència d'això, part de la documentació s'està emmagatzemant al consistori de la capital cerdana o a l'Arxiu de l'Alt Urgell i, a més, es fa gairebé impossible rebre els fons dels arxius municipals de la comarca que se li haurien de transferir.

Un cop el consistori ha posat l'edifici a disposició de la Generalitat, mesura que s'ha aprovat en el ple municipal d'aquest dimarts, l'aprovació del projecte i el finançament de les obres correspon al Departament de Cultura. L'objectiu és que, durant aquest any i el que ve, el Govern l'encarregui i el redacti per tal que les obres de rehabilitació per a convertir-lo en arxiu puguin començar al 2021.L'edifici de l'Antiga Acadèmia, una emblemàtica casa senyorial d'estil eclèctic de principis del segle XX, està catalogat com a bé cultural d'interès local (BCIL), el que comporta que la remodelació que es plantegi haurà de mantenir la façana actual. A més, el consistori preveu eliminar l'actual tanca perimetral que l'envolta, per tal d'integrar l'equipament a la zona del parc Schierbeck. L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha remarcat que l'actuació servirà per unir "un equipament cultural i un edifici d'interès historicoartístic" que actualment es troba "en mal estat" i que servirà per disposar d'un nou arxiu "amb l'espai suficient i amb capacitat per rebre nous fons documentals".A banda del futur trasllat de l'Arxiu, una altra de les anomenades "viles de l'estany", la Torre Font, també acull les instal·lacions de l'Escola Municipal de Música. Mentre, la Torre Viladomiu és avui dia la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya.

ACN Mollerussa.-La 147a edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa comptarà amb 294 expositors, 14 més que l'any passat, per la presència de les firmes de tractors, que assisteixen al certamen cada dos anys per l'alternança amb la fira de Lleida. El certamen tindrà un recinte expositiu net de 25.147 metres quadrats, 5.000 més que l'any passat, on hi haurà maquinària agrícola, la 39a edició del Saló de l'Automòbil i els pavellons multisectorials. L'alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha assegurat que aquestes xifres donen a entendre que Sant Josep és un ''esdeveniment firal amb majúscules que supera el límit territorial''. El president del Govern, Quim Torra, inaugurarà la fira dissabte al matí i la clourà la consellera d'Agricultura dimarts a la tarda.

El director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, ha explicat que l'increment d'expositors es deu al fet que enguany hi ha tractors però també perquè el Saló de l'Automòbil també augmenta passant de 23 a 26 firmes amb la inclusió d'expositors de motos i caravanes. El gruix fort de l'exposició es trobar però al recinte exterior, que transcorre per l'avinguda del Canal de la capital del Pla d'Urgell on hi haurà 128 firmes de maquinària agrícola. Segarra ha remarcat que la majoria són de Catalunya i l'Estat però que també n'hi haurà provinents de França i Itàlia. D'altra banda, Segarra confia que les bones prediccions meteorològiques afavoreixin al presència de visitants els quatre dies de fira i que se superi la xifra de l'any passat, que va ser d'unes 170.000 persones. En aquest sentit, Segarra també espera que el volum de visitants es vegi reflectit en vendes i accions comercials. Les úniques vendes que pot comptabilitzar l'organització firal són les d'automòbils. L'any passat es van vendre 279 cotxes per valor de 7,1 milions d'euros.La fira serà inaugurada pel president de la Generalitat, Quim Torra, dissabte a les deu del matí que després de presidir l'acte institucional al Centre Cultural visitarà juntament amb la restat d'autoritats el recinte firal. Una de les novetats d'aquest recinte serà el Pavelló del 125è aniversari, que estrenarà la remodelació del terra, que s'ha enrajolat. Dimarts, dia de Sant Josep, a la tarda, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, clourà el certamen.

ACN Barcelona.-La Fundació Endesa, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) han signat aquest dilluns un conveni de col·laboració amb el qual la companyia es compromet a cedir a la Generalitat les més de 20.000 cartes hidrogràfiques del seu fons històric, que contenen 70 anys de dades meteorològiques del Pirineu. Els documents han estat custodiats durant gairebé cent anys pel Fons Històric d'Endesa i ara es conservaran a la Cartoteca de l'ICGC. Aquesta informació també permetrà al SMC ampliar el coneixement de l'evolució climàtica del Pirineu, una àrea clau per completar els estudis sobre el canvi climàtic que estan actualment en marxa.

L'acord l'han signat aquest dilluns el director general de la Fundació Endesa, Carlos Gómez-Múgica, el director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eliseu Vilaclara, i el director de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Jaume Massó, en un acte que també ha comptat amb la presència de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà.Millora del comportament del clima al PirineuL'observació meteorològica sistemàtica era una activitat habitual del personal de les centrals hidroelèctriques del Pirineu, atesa la relació entre les condicions meteorològiques i la correcta gestió dels recursos hídrics. Juntament amb la informació sobre les càrregues i produccions de les diferents centrals, els observadors prenien dades diàries de la pluviometria, la termometria, l'estat del cel, la pressió atmosfèrica, els meteors o l'evaporació, entre d'altres. En alguns punts es prenien dades més específiques de gruixos de neu i de gel als llacs, com per exemple als llacs de Cabdella. Aquesta informació quedava registrada en uns documents que s'elaboraven diàriament i que reben el nom de cartes hidrogràfiques. Mitjançant el conveni signat aquest dilluns, se cedeixen 73 carpetes que contenen més de 20.000 cartes hidrogràfiques elaborades des de l'any 1922 fins al 1992. Aquestes cartes corresponen a 13 grans centrals hidràuliques del Pirineu (entre les quals Camarasa, Cabdella, Sant Llorenç, Terradets i Tremp) a les quals se'n sumen d'altres més petites. Durant gairebé cent anys, el Fons Històric d'Endesa ha preservat els arxius, i la seva cessió a l'SMC i a l'ICGC permetrà millorar el coneixement de l'evolució del clima a l'àrea pirinenca, un sector especialment sensible al canvi climàtic. La digitalització del fons i l'extracció d'aquesta informació completarà i ampliarà les sèries de dades ja disponibles, farà possible conèixer de primera mà com es realitzaven les observacions i estudiar amb més rigor episodis extrems, com els aiguats d'octubre del 1937 o de novembre del 1982. Fons històric del Servei Meteorològic de CatalunyaEstà constituït per la documentació del SMC des de finals del segle XIX fins al 1939. El Servei Meteorològic de Catalunya, creat l'any 1921, es va preocupar per recuperar i agrupar el llegat de la recerca meteorològica i climatològica existent a Catalunya fins aquell moment. Per aquest motiu, una part considerable del fons s'origina en altres institucions predecessores o contemporànies del Servei Meteorològic. Les principals són la Xarxa Meteorològica de la Granja Escola Experimental d'Agricultura, l'Observatori Català, l'Observatori de les Escoles Pies de Sabadell, la Societat Astronòmica de Barcelona i la Fundació Concepció Rabell d'estudis nefològics. Conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i una abundant documentació gràfica. El SMC va ser confiscat i suprimit l'any 1939. Des d'aquell moment, tota aquesta documentació va passar a formar part de l'Instituto Nacional de Meteorología. L'any 1983 va ser retornada a la Generalitat i dipositada a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (actual Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) perquè disposava d'un servei de documentació i d'uns locals adequats per a la seva conservació. L'any 2000 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient, l'ICGC i l'Institut d'Estudis Catalans per dur a terme un inventari, tasca que va finalitzar el 2002. Actualment el fons és de consulta pública a la Cartoteca de l'ICGC i l'inventari també es pot consultar en línia. També es poden consultar i descarregar gratuïtament una selecció de fotografies relacionades amb el SMC. Fons Històric d'EndesaLa Fundació Endesa impulsa projectes de desenvolupament social en el terreny de la innovació educativa, de formació per a l'ocupació o de reducció de l'impacte ambiental en zones industrials i promoció de l'eficiència energètica, entre altres. També s'encarrega de la gestió del Fons Històric de la companyia que té l'objectiu de recuperar, preservar i donar difusió del patrimoni industrial i històric de l'empresa dels últims 140 anys amb finalitats divulgatives, culturals i educatives.

ACN Les Valls de Valira.-La Guàrdia Civil va detenir dissabte a la duana de la Farga de Moles (Alt Urgell) un home de 55 anys resident a Navarra com a presumpte autor d'un delicte de contraban, després de localitzar una vintena de lingots d'or amagats al motor del vehicle que conduïa. Agents del cos van aturar cap a les 19.30 hores un vehicle procedent d'Andorra. El conductor va indicar que no tenia res a declarar però, davant les sospites, els agents van registrar el vehicle i van trobar un lingot d'or d'un quilo, i dinou de 250 grams, cadascun, valorats en més de 258.000 euros. Davant la troballa, la Guàrdia Civil va detenir el conductor i va intervenir les peces, així com el vehicle. L'home va quedar en llibertat provisional després de declarar al jutjat.

La intervenció va tenir lloc cap a les 19.30 hores de dissabte. La Guàrdia Civil va aturar un vehicle al carril verd de la duana, destinat a aquelles persones que no tenen cap producte a declarar, tal com el conductor va manifestar als agents, en un primer moment. Tot i això, després, el conductor va mostrar als agents un tiquet de compra d'un lingot d'or d'un quilo. Davant les sospites, la Guàrdia Civil va registrar el vehicle i va localitzar embolicats en quatre paquets uns altres dinous lingots del mateix metall, de 250 grams cadascun. Arran de la troballa, els agents van detenir el conductor com a presumpte autor d'un delicte de contraban. Posteriorment, el detingut va quedar en llibertat provisional després de passar a disposició judicial. Els lingots, així com el vehicle van quedar dipositats a la duana de la Farga de Moles a disposició de l'autoritat judicial.

ACN Lleida.-CCOO de les Terres de Lleida assegura que les dones lleidatanes cobren a la feina de mitjana anual un 16,8% menys que els homes i, a la vegada, els seus ingressos salarials se situen un 13,6% per sota en relació amb la mitjana de treballadores catalanes. A més, segons dades del 2017, la pensió mitjana de les dones a Lleida era un 24,4% inferior a la dels homes i un 9% inferior a la mitjana de la pensió de les dones a Catalunya. Aquestes són algunes de les dades que ha donat a conèixer el sindicat amb motiu de la celebració del 8-M, Dia Internacional de les Dones. D'altra banda, el sindicat també ha posat de relleu que l'any passat es van presentar a la demarcació de Lleida 1.153 denúncies per violència de gènere i es van dictar 208 ordres de protecció.

A la demarcació de Lleida, les dones de més de 16 anys són el 49,4% de la població, però en canvi representen el 45,3% de la població activa, el 45% de la població ocupada i el 56,2% de la població inactiva, segons dades del 2018. Així mateix, la taxa d'ocupació és de 10 punts superior entre els homes lleidatans (58,5%) respecte a les dones (48,5%), segons CCOO de les Terres de Lleida. La taxa mitjana d'atur de les dones és de l'11,6 % (gairebé 2 punts per sobre de la dels homes) i la taxa de desprotecció de la població aturada és superior en dones, amb dades de l'any passat. Al 2017, era un 7% inferior als ingressos dels homes i un 12,7% inferior a la mitjana d'ingressos de les dones en atur a Catalunya. El sindicat aposta perquè aquest 8 de Març sigui "un esclat de mobilització" a les empreses i al conjunt de la societat "per dir prou a les bretxes, a les violències masclistes i a les desigualtats que pateixen les dones". CCOO de Lleida dona suport a la vaga de cures, de consum i estudiantil que convoca el moviment feminista. El sindicat ha convocat vaga de 24 hores en sectors concrets, com és el cas de l'educació, i aturades laborals de dues hores per torn de treball, amb caràcter general. D'altra banda, el sindicat assegura que durant el 2018 es van presentar a les comarques lleidatanes 1.153 denúncies per violència de gènere i es van dictar 208 ordres de protecció. El telèfon 900 900 120 contra la violència masclista, va rebre per aquest motiu, a la demarcació, 382 trucades. D'aquestes, 355 es van identificar com a violència masclista en l'àmbit de la parella i només una va ser per violència en l'àmbit laboral, segons CCOO. A Catalunya, set dones van ser assassinades, de les quals únicament una havia denunciat.La UGT denuncia que només el 0,15% de les empreses de Lleida tenen registrats els seus plans d'igualtatPer la seva banda, la UGT de les Terres de Lleida ha denunciat que de les quasi 13.000 empreses que hi ha a la demarcació tan sols una vintena, un 0,15% del total, tenen els seus plans d'igualtat registrats al Registre Públic de Plans d'Igualtat de la Generalitat. Per això, el sindicat demana a totes les empreses que dissenyin els seus plans d'igualtat, i a registrar-los en el cas d'aquelles que ja el tinguin fet per tal que se'n pugui fer un seguiment des de les organitzacions sindicals. Segons marca la llei, les empreses de més de 250 treballadors i totes les administracions públiques, independentment del número de plantilla, estan obligades a tenir plans d'igualtat. No obstant, no estan obligades a tenir-lo registrat. Però la UGT també posa de relleu la necessitat d'erradicar la "discriminació" i "desigualtat" entre homes i dones, que es tradueix amb aspectes com ara la bretxa salarial, una inferior ocupació entre el col·lectiu femení i amb un elevat en subocupació (les dones continuem signant contractes a temps parcial); en manca de directives; en conciliació i en assetjament a la feina.La UGT ha convocat pel 8-M una aturada de dos hores en els diferents torns o bé una vaga general de 24 hores. El sindicat demanat que la vaga es faci al lloc de treball i s'obrin debats per valorar la situació de cada empresa en matèria de desigualtat.

ACN La Seu d'Urgell.-Unes 300 persones provinents dels diferents centres educatius de la Seu d'Urgell participen des d'aquest dimecres i fins divendres a les sessions escolars del 4t Festival del Joc del Pirineu. La xifra és superior a la d'edicions passades i per primer cop incorpora a l'alumnat de secundària dels instituts de la capital alturgellenca, el que ha comportat que la programació d'aquestes activitats hagi començat un dia abans per a poder atendre totes les demandes. El paper de la dona en aquest entorn serà l'eix central de la present convocatòria d'un certamen que busca posicionar-se com un dels tres esdeveniments de referència a Catalunya en la seva tipologia. Entre divendres i diumenge, es posaran a disposició del públic prop de mig miler de jocs diferents en una desena d'espais de la ciutat.

Un grup d'usuaris del Taller Claror i un altre d'alumnes de l'escola Mossèn Albert Vives de la Seu d'Urgell han estat els primers a visitar la gran ludoteca en què es converteix la sala Sant Domènec durant el 4t Festival del Joc del Pirineu. Uns 300 estudiants participaran fins divendres a les diverses sessions escolars, provinents tant dels centres de primària de la capital alturgellenca com, per primer cop, dels instituts de la ciutat. L'augment de la demanda ha obligat a avançar i estendre la programació d'aquestes activitats, segons ha explicat la tècnica de promoció econòmica de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, Carli Farràs, que ha dit que un dels objectius d'aquesta edició és el de potenciar la participació del públic adolescent. El festival, que enguany es celebra per primer cop al març per convertir-se en la primera cita anual en el sector del joc a Catalunya, obrirà les seves portes al públic general aquest divendres i es desenvoluparà en una desena d'espais singulars de la Seu d'Urgell. Així, a banda de l'epicentre situat a Sant Domènec i el seu passadís subterrani, també s'han programat activitats a l'Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, la sala d’exposicions ‘la Cuina’, la sala la Immaculada i la seva cripta, el centre cívic El Passeig, la plaça Patalín, el pati de la Biblioteca Sant Agustí, i els hotels Andria i el Castell de Ciutat, en aquest cas amb la col·laboració de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell. Les partides 'exclusives' també guanyaran pes en aquesta quarta edició, ja que se n'han programat 27 de tots els nivells, edats i temàtiques. D'aquestes, més de la meitat han arribat al límit d'inscripcions segons ha explicat el director del certamen, Xavi Socías, que també ha dit que el que es proposa és que "la història que es viu en el joc vagi acompanyada d'un entorn, tant d'espai, com d'efectes o sonors, per a què es converteixi en una experiència exclusiva". A més, en aquestes partides es comptarà amb el guiatge d'un expert en el joc per tal que els participants puguin gaudir-lo al màxim. Des de l'organització del festival també han destacat la seva singularitat, pel fet de celebrar-se en diferents edificis de la capital alturgellenca, el que suposa convertir la ciutat en un gran terreny de joc, i oferir pràcticament 500 jocs diferents. En aquest sentit, Socías ha explicat que l'objectiu és situar l'esdeveniment, que és únic al Pirineu i al conjunt de la demarcació de Lleida, com un dels tres de referència de Catalunya. L'eix central de la present edició del certamen serà el paper de les dones en el joc i, pel que fa a l'acte d'inauguració, aquest canvia de format passant a ser una conversa a tres bandes, en la qual les ponents seran Meritxell Nieto, Julia Iriarte i Núria Casellas. Mentre, l'autora convidada del festival serà Núria Casellas, cap de creació de Cucafera Games i membre de la Junta de l'Associació LUDO (Asociación Española de Creadores de Juegos de Mesa). 'Endless Pass: a Viking Saga' (el Pas Etern: una Saga Vikinga), publicat per WizKids, és el seu primer joc publicat. El Festival del Joc del Pirineu atorgarà el premi Amic del Joc en reconeixement a una persona física o una institució que destaqui per la seva trajectòria en favor del joc. També farà el mateix amb dos guardons més: Millor Joc en català 2018 i Millor Joc editat a Catalunya al 2018, amb l'objectiu de fer un reconeixement públic a les editorials que creen joc a Catalunya.

ACN Mollerussa.-El 35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, que se celebrarà a L'Amistat de Mollerussa de l'1 al 14 d'abril, tindrà l'aigua com a fil conductor. S'hi podran veure i tocar més de 5.000 llibres a través de 7 exposicions i hi haurà una trentena d'activitats complementàries entre presentacions de llibres, sessions de contacontes i espectacles així com dues trobades professionals del sector de l'educació i de l'àmbit bibliotecari. En la roda de premsa de presentació del certamen, l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha recordat que la ciutat és des de fa 17 anys la seu del saló amb el que una ''generació de joves'' ha crescut amb ell i ha volgut remarcar la importància que suposa per ''un sector que necessita visibilitat i suport''.

La presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, Anna Maria Macià, ha explicat que el certamen, organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de Mollerussa a través de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila, tornarà a reunir la majoria de les editorials que tenen representació a Catalunya amb el ''compromís de tirar endavant, millorar i renovar'' any rere any la mostra.A banda de l'exposició monogràfica de 'L'aigua', el saló comptarà amb sis mostres més entre les que destaca 'La inclusió és un art', sota la idea i coordinació dels il·lustradors Gusti, Isma i Inge Nouws, els caps pensants del mural que vestirà l'entrada al saló i que ha estat confeccionat amb l'ajuda de voluntaris de l'entitat de Sant Cugat Windown que treballa amb persones amb Síndrome de Down i també d'Acudam de Mollerussa. Així mateix, el Saló també comptarà amb la mostra d'il·lustracions del llibre 'Lo Parrot, el Bandoler', obra de l'artista mollerussenca Carme Maria Martin, un llibre editat conjuntament pel Casal Popular l'Arreu i l'Ajuntament de Mollerussa i escrit per Txell Giné, que serà presentat el 6 d'abril al mateix Saló. També serà protagonista la il·lustració en la mostra 'Dones d'aigua', coordinada per Ignasi Blanch i Jan Barceló en la que 30 il·lustradors presentaran la seva particular mirada sobre les 'Dones d'Aigua'.A banda de les exposicions, set autors vindran en aquesta edició del Saló per oferir a l'alumnat que participa de les visites guiades concertades la possibilitat de conèixer de primera mà la feina que duen a terme. En aquesta ocasió, seran els il·lustradors Gusti i Cristina Losantos, autora del cartell d'enguany, i els escriptors Pep Molist, Alegria Julià, Muriel Villanueva, Jordi Folck i Ivan Ledesma. A més, també s'ha previst sessions de contes per acollir les visites guiades de l'alumnat de les escoles bressol i d'educació infantil de P-3 a P-5 amb Santi Rovira, Glòria Arrufat i la companyia Fest-t'ho com vulguis.Joan Brossa en el centenari del seu naixementEl saló es complementarà amb una vintena d'activitats complementàries adreçades al públic familiar en cap de setmana i també al professional. La poesia de Joan Brossa, quan es commemora el centenari del seu naixement, tindrà el seu protagonisme al saló el 13 d'abril a través de l'espectacle 'B de Brossa', a càrrec de Teatre Aula, i 'Brossabadat', a càrrec de Magiadiver.També la poesia serà present dissabte 6 d'abril a la 6a Jornada Pedagògica, organitzada pel Departament d'Ensenyament i adreçada a educadors de llars d'infants i docents d'educació infantil en la qual es presentarà l'experiència poètica del Pla d'Urgell a través de l'edició del recull 'Sol de Pla'. L'altra trobada professional és l'adreçada als bibliotecaris que, organitza la Central de Biblioteques de Lleida. El certamen serà utilitzat en horari lectiu pels centres escolars, mentre que la resta d'horari i els caps de setmana estarà obert al públic en general.

ACN Montferrer i Castellbò \/ Bellver de Cerdanya.-El relleu generacional que s'està experimentant a l'activitat ramadera del Pirineu i els efectes que ha tingut la crisi econòmica sobre el sector durant els darrers deu anys són dos dels factors que han fet avançar cap a un model ecològic i on cada cop més productors assumeixen també la fase de transformació i comercialització de la seva carn. Tot i això, l'aposta per aquesta opció continua sent tot un repte per ells, tant per la dificultat afegida que els suposa com pel fet d'haver-se de dotar dels recursos necessaris per fer-ho. En aquest context, els propietaris d'una granja de conills ecològics de l'Alt Urgell han posat en marxa un obrador que els permetrà, segons han explicat, potenciar la venda del producte "en petites dosis" entre la seva clientela de proximitat.

A la "Finca Canemar" de Bellestar, situada al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), s'hi produeixen conills ecològics des de fa cinc anys. A les mateixes instal·lacions, però, s'havien criat anteriorment animals d'aquest tipus de forma convencional, fins que es va apostar per reconvertir la granja i es va passar de les 600 conilles que hi havia fins a les 88 actuals. Tot plegat, per "alentir" tot el procés, segons explica una de les seves propietàries i cuidadora dels conills, Isabel Perera.El seu model ha estat fins ara únic a Catalunya i el seu producte es distribueix per diferents punts de la geografia catalana i també arriba al País Valencià i Euskadi. El motiu és que el cicle productiu del conill "és molt ràpid" i requereix que la demanda "sigui fidel", segons Perera. Tot i això, creu que per potenciar la venda directa cap al seu mercat més local és necessari poder processar la carn, ja que considera que les dimensions que tenen els animals que cria a la seva granja poden dificultar-ne la seva comercialització si aquesta no es fa "en petites dosis".Per aquest motiu, i amb l'ajuda d'una subvenció del projecte Leader, els propietaris de l'explotació han construït un obrador dins la mateixa finca. D'aquesta manera, pretenen posar en valor la seva feina i evitar haver de continuar mantenint el mateix marge comercial que tenien quan treballaven en el sector convencional. En aquest sentit, Perera ha volgut deixar clar: "Sinó, sóc esclava del mercat i aleshores vull arribar al consumidor que és el que s'ha de beneficiar de tot això".Assumir tot el cicle productiu, un "repte" per al sectorTot i que el model basat en produir, transformar i vendre un producte sense intermediaris va a l'alça en els darrers anys, continua sent un "repte" per a la gran majoria de les persones que s'encarreguen d'aquesta primera part del cicle al Pirineu. Així ho explica la presidenta de l'associació de productors i elaboradors ecològics PROECO de la Cerdanya i l'Alt Urgell, Roser Bombardó, que destaca la importància de l'entitat com un espai per a fer xarxa i generar sinergies entre ells. Precisament, bona part de la seva trentena de socis provenen del sector de la ramaderia ecològica, al qual s'hi sumen els dedicats a les fruites i hortalisses o a les plantes aromàtiques i medicinals, entre d'altres.Bombardó és titular de l'empresa Ecopyrene, dedicada a processar carn ecològica des de fa set anys. Una part del que es transforma a les seves dependències de Bellver de Cerdanya prové de Cal Calsot, una explotació familiar ubicada a Montellà (Cerdanya). De les vaques que hi pasturen allà en surten, entre d'altres, hamburgueses de vedella ecològica, però al seu obrador també hi entra carn d'altres productors que li encarreguen aquesta tasca, prèvia a la venda de forma especejada.La posada en marxa de l'associació de productors ecològics, primer fa dos anys a la Cerdanya i pràcticament un des que s'ha estès a l'Alt Urgell, els ha obert una via de debat i diàleg sobre les seves necessitats, a banda d'establir canals de formació. En aquest cas, també compten amb l'acompanyament del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a través, entre d'altres accions, de la figura del dinamitzador.La coordinadora territorial d'Agricultura a l'Alt Pirineu i l'Aran, Núria Fontanet, destaca que el camí per aconseguir que els productors assumeixin la resta del cicle fins arribar a la comercialització dels seus productes "no és fàcil". Tot i això, destaca que la progressió positiva que s'ha experimentat durant la darrera dècada és "engrescadora" i que cada cop hi ha més consciència sobre l'oportunitat que es genera a partir de donar un "valor afegit" a aquesta activitat.Tot i que els primers a experimentar amb aquest model, molts dels quals van "reconsiderar" el sistema productiu convencional amb el qual estaven treballant fins aquell moment, van començar a fer-ho a cap a l'any 2000, quan s'ha notat un increment més important ha estat a partir dels primers anys de crisi econòmica. A més, Fontanet creu també hi ha influït la incorporació de les noves generacions a activitats d'aquest tipus. Per sectors, on s'ha avançat més, tot i estar encara en una etapa "incipient", és en el boví i el segueixen l'oví i el cabrum.

ACN Lleida.-L'Audiència de Lleida ha condemnat un veí de la Seu d'Urgell, de 44 anys i nacionalitat portuguesa, a 11 anys de presó per violar i maltractar a la seva dona de forma reiterada entre el 2012 i el 2016. Els fets van ser jutjats el passat 9 de gener i la sentència també imposa a l'home una ordre d'allunyament i prohibició de comunicar-se amb la víctima durant 14 anys i 5 anys de llibertat vigilada un cop hagi complert la pena. Així mateix, també s'ha imposat al condemnat una indemnització de 9.000 euros. La parella tenen en comú dos fills de 8 i 12 anys. La fiscalia i l'acusació particular demanaven 13 anys i mig de presó i la defensa l'absolució.

La sentència considera provat que entre el 2013 i el 2016 el condemnat va adoptar una actitud cap a la seva dona cada vegada més agressiva de manera que eren habituals els ''crits i els insults'' dient-li ''boja o puta''. La dona va haver de deixar els estudis perquè l'home li deia que se n'anava al llit amb els seus professors i l'obligava a dormir al terra. Segons el tribunal, també han quedat constatades les amenaces de mort que en alguns casos van acabar amb agressions físiques. Una d'elles al 2015, quan l'home la va tirar al terra i li va doblegar el braç davant del seu fill de 12 anys. L'Audiència també ha considerat provat que l'home mantenia relacions sexuals amb la dona i que l'obligava a fer determinades pràctiques contra la seva voluntat. En concret, l'obligava a fer-li fel·lacions i mantenir sexe contra la seva voluntat i li deia que ho havia de fer perquè era la seva dona i ''havia d'acceptar els seus desitjos''. La dona es va decidir a denunciar els fets el març de 2016 i malgrat les agressions que havia patit els anys anteriors mai havia anat al metge per ser atesa de les lesions. Una vegada va posar la denuncia se la va atendre i se li va diagnosticar un estat ansiós i depressiu pel qual s'està tractant encara. Pel tribunal, el relat que la víctima va oferir durant el judici es ''correspon'' amb el que havia mantingut des del dia que va denunciar els fets a la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Durant el judici els psicòlegs que van tractar la dona van dir que ella aguantava la situació per ''dependència emocional'' i perquè se sentia ''atrapada''. Així mateix, van considerar que va acabar denunciant els fets per por que l'home fes mal als dos fills. En canvi, l'home va negar els fets i va assegurar que només discutien ''com a parella''.