ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha format 1.872 treballadors municipals en els darrers dos anys en matèria de drets humans, interculturalitat i discurs de l'odi, entre d'altres. Aquests treballadors, entre els quals hi ha interventors de TMB, mestres del Consorci d'Educació de Barcelona, personal de Cementiris, tècnics de districte o agents de la Guàrdia Urbana, han fet més de 500 hores de formació que s'ha ofert des de diferents àrees municipals. El pla de formació interna en drets humans i interculturalitat és una de les accions previstes en el Programa Barcelona Ciutat de Drets, que es va aprovar el mes de juny del 2016.

Entre altres objectius, el pla vol sensibilitzar els treballadors municipals en aquestes matèries, promocionar un model de ciutat diversa i intercultural i incorporar l'enfocament dels drets humans i el reconeixement de la diversitat religiosa en l'exercici de les tasques del personal municipal. L'objectiu de la formació és, a banda de prevenir la possible vulneració i discriminació d'aquests drets, capacitar els treballadors municipals per detectar situacions de discriminació, tracte no igualitari o d'odi, així com capacitar-los per conèixer els mecanismes de garanties dels drets i la seva activació.Commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació RacialCoincidint amb la celebració del Dia contra la discriminació racial, que se celebra aquest dijous, la comissió de Presidència i Drets de Ciutadania ha llegit en la sessió d'aquest dimecres una declaració que dona suport a les entitats de la ciutat que lluiten contra el racisme i la xenofòbia. També dona suport a la manifestació unitària i plural contra el feixisme i el racisme d'aquest dissabte i insta les administracions a promoure polítiques que lluitin contra el racisme i la xenofòbia i que donin suport jurídic i acompanyament de víctimes de situacions de discriminació. El contingut d'aquesta declaració es traslladarà a Unitat contra el Feixisme i el Racisme, al Consell Municipal del Poble Gitano i al Consell Municipal d'Immigració.

ACN Barcelona.-L'anomenat violador de Martorell, Tomás Pardo Caro, ha reconegut aquest dimecres un nou cas de brutal agressió sexual a una víctima el 2016. En el judici que s'ha fet a porta tancada a l'Audiència de Barcelona, l'acusat no s'ha volgut defensar però tampoc ha demostrat durant la vista el seu penediment ni ha demanat perdó a la víctima. Tot i que la pena impedia arribar a un acord amb les acusacions, el judici s'ha celebrat de forma ràpida, però ni la fiscalia ni l'acusació particular han rebaixat la seva petició de 70 anys de presó per segrestar una dona a Igualada, i portar-la a Martorell on la va agredir, violar, gairebé matar, robar la targeta de crèdit i abandonar i amagar en un bosc. Els fets van succeir quan Pardo gaudia del seu tercer permís penitenciari després de ser condemnat a més de 20 anys de presó el 2004 per uns fets similars del 2002.

]]> cultura https://directe.larepublica.cat/acn/832384/una-exposicio-a-olot-reflexiona-sobre-les-carregues-policials-en-la-historia-a-partir-del--21 https://directe.larepublica.cat/acn/832384/una-exposicio-a-olot-reflexiona-sobre-les-carregues-policials-en-la-historia-a-partir-del--21 Wed, 20 Mar 2019 14:50:49 +0100

ACN Olot.-"La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble" es podrà visitar al Museu de la Garrotxa d'Olot a partir del 23 de març. Aquest 2019 fa cent anys que l'estat espanyol va autoritzar la cessió a dipòsit del quadre 'La Càrrega' del pintor olotí Ramon Casas, un símbol de la lluita de les classes malgrat haver-la pintat des de la "neutralitat ideològica". Comissariada per l'historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras, l'exposició inclou una part de divulgació de l'obra (exposada al mateix museu) i una altra on s'explica que, malgrat el pas del temps i l'evolució de les tècniques repressives, el concepte de càrrega contra tota mena de protestes continua essent el mateix. Apareixen protestes de diferents punts del món i també càrregues de l'1-O a Catalunya, entre d'altres. Es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any.

El 17 de desembre del 1919 es va autoritzar per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre 'La Càrrega' del pintor olotí Ramon Casas al llavors anomenat Museu Biblioteca d'Olot. Aquell quadre i tres més d'autors catalans van poder retornar a la capital de la Garrotxa després que l'escultor olotí Miquel Blay i l'Ajuntament d'Olot van saber aprofitar el "poc interès" que l'emblemàtic quadre de Casas havia despertat al Museu Nacional d'Art Modern i al govern espanyol. Així ho ha recordat la directora dels Museus d'Olot, Montse Mallol, tot recordant que l'obra havia generat tanta "incomoditat" a Madrid per la temàtica que no s'havia exposat mai al públic. Cent anys després, el quadre de Casas s'ha convertit en una imatge iconogràfica de la lluita de les classes si bé aquesta no va ser mai la intenció de l'autor, a qui s'ha reconegut sobretot pels retrats que va fer a la burgesia catalana. Segons Mallol, el va pintar des de la "neutralitat ideològica" i agafant com a temàtica les grans mobilitzacions a Barcelona del 1902. En primer pla, es veu un Guàrdia Civil a dalt del cavall amb un sable a la ma i als peus de l'animal un home estirat a terra. I en segon pla, una protesta amb alguns agents més en posició de carregar. A partir d'aquest quadre, la mostra inclou una primera part centrada en contextualitzar i en divulgar detalls poc coneguts d'aquesta obra que s'exposa a la tercera planta del mateix Museu de la Garrotxa. Així per exemple, s'explica que des del 1997 el quadre ja no ha sortit més perquè hi ha risc de malmetre's. El procés de restauració del 1957 va donar massa rigidesa a la tela i això fa impossible que es pugui desmuntar sense riscos. Les càrregues en 200 anys d'històriaA la segona part, el visitant s'endinsarà en el concepte de càrregues policials al llarg de la història. I ho farà primer obrint una cortina amb la imatge de persones manifestant-se amb les mans enlaire per després topar-se amb una segona cortina amb tot d'antiavalots en primer pla. Un dels comissaris de la mostra, Enric Calpena, ha explicat que han volgut transmetre la sensació de "por" que un pot sentir quan es té a poca distància els agents que estan a punt de carregar contra els manifestants. En aquest espai hi ha una selecció de treballs artístics i fotogràfics de diferents càrregues policials des del segle XVIII fins a l'actualitat. El missatge que es vol transmetre, segons els impulsors, és que les tècniques repressives han anat evolucionant –des dels sabres fins a gasos lacrimògens- però que el concepte de "càrrega" segueix essent la mateixa. "Tots busquen provocar aquesta por i transmetre que l'Estat és propietari real del carrer i que per tant quan el ciutadà l'ocupa ho fa de préstec", ha afirmat el comissari. Així per exemple, hi ha instantànies del xoc entre policies i manifestants a Irlanda, Sud-àfrica, Veneçuela, Turquia, Itàlia o França en diferents moments de la història arribant fins i tot a les protestes dels 'armilles grogues'. De Catalunya, s'han inclòs fotografies de les càrregues a Barcelona del 1970 o d'una càrrega de mossos a plaça Catalunya de Barcelona el 2011. En una projecció audiovisual, també hi ha alguns fragments de les càrregues de l'1-O. Segons el comissari, no es tracta d'una exposició sobre els fets de l'1-O però sí que s'ha volgut recollir aquell moment perquè formen part de l'"imaginari" de la ciutadania al marge de qualsevol lectura política. La mostra inclou també la representació "volgudament naïf" d'una trentena d'antiavalots dibuixats amb els respectius uniformes que porten en funció de cada país. Estan representats amb una imatge similar a una joguina de playmobil. L'objectiu final, segons Calpena, és que el visitant reflexioni sobre el concepte de càrregues i les diferents formes artístiques amb les que s'ha representat."La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble" s'inaugurarà aquest dissabte i es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any. També s'inclou un programa d'activitats paral·leles, com ara una exposició de les versions del quadre de 'La Càrrega' feta per diversos artistes locals o la mostra '55 urnes per la llibertat' que ja s'ha vist a altres poblacions.

ACN Bescanó.-Els serveis socials de Bescanó (Gironès) van atendre "de forma continuada" la veïna a qui la comitiva judicial va trobar morta dimarts quan l'anaven a desnonar d'un mas del poble d'Estanyol. En un comunicat, l'ajuntament subratlla que el Servei Bàsic d'Atenció Social coneixia els problemes socioeconòmics que patia la dona i que li van oferir diferents recursos i serveis als quals es podia acollir, tot i que la veïna ho va descartar. Des de l'ajuntament exposen que van emetre un primer informe que va sevir perquè el jutjat de primera instància que havia ordenat el desnonament dictés una pròrroga fins al 19 de març. També van fer un segon dictamen a petició de la dona però el llançament va tirar endavant.

La dona vivia sola al Mas Cendra, una casa aïllada que pertany al nucli d'Estanyol. Dimarts, la comitiva judicial es va desplaçar fins a la masia per dur a terme un llançament. Quan van arriba al lloc, cap a tres quarts d'una de la tarda, van alertar els serveis d'emergències davant els indicis que la dona havia mort.Segons va informar el TSJC, el jutjat d'instrucció 3 de Girona –que porta la investigació del cas- va procedir a l'aixecament de cadàver i que inicialment l'equip forense no va trobar signes de criminalitat que facin pensar que hi hagi una tercera persona implicada en la mort de la dona. Les primeres informacions apunten que la dona s'hauria tret la vida omplint de gas un vehicle que hi havia aparcat a la casa. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació però tot apunta que s'ha suïcidat. La comissió judicial del servei comú dels jutjats de Girona havia anat a executar el desnonament, després que s'hagués suspès en una ocasió anterior. El desnonament era conseqüència d'una sentència dictada per un jutjat de primera instància el 16 de març del 2018 i confirmada posteriorment per l'Audiència de Girona.Segons el TSJC, la sentència estimava una demanda de nul·litat d'un contracte entre una mercantil, que no està relacionada amb el sector immobiliari, i la víctima i que incloïa la cessió d'ús de l'immoble. Un cop l'Audiència va confirmar que anul·lava el contracte immobiliari, la part demandant va instar a l'execució provisional de la sentència perquè la dona deixés de viure al mas. La veïna –personada en el cas a través d'un advocat- va demanar una pròrroga inicial que finalitzava aquest dimarts.Segons informa l'ajuntament en un comunicat, el Servei Bàsic d'Atenció Social del municipi havia atès la veïna pels problemes que patia. Una de les intervencions va ser remetre un primer informe al jutjat per, segons subratllen, ajornar el desnonament fins al 19 de març. També van fer un segon dictamen, a petició de la veïna, però tot i això el llançament va tirar endavant. El consistori exposa que, al llarg del procés, els serveis socials van "intervenir de forma continuada" i va oferir a la veïna els recursos i serveis que podia sol·licitar per intentar trobar una sortida a la seva situació però sempre "respectant" la voluntat de la dona. L'Ajuntament de Bescanó, conjuntament amb els veïns, detalla que viu amb "consternació" els fets succeïts i mostren el més sentit condol a la família.

ACN Platja d'Aro.-L'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) ha despenjat una pancarta en què hi havia escrit "Llibertat presos polítics" i un llaç groc al costat del balcó de l'edifici consistorial. Tot i que feia mesos que havien penjat la pancarta a la façana, el dissabte la van treure per un requeriment de la Junta Electoral de la Bisbal. L'avís va arribar el divendres de la setmana passada, en què es demanava al consistori que despengés la pancarta per mantenir la neutralitat política dels espais públics durant les campanyes electorals. De tota manera, la voluntat de l'equip de govern és tornar-la a penjar després de les eleccions.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/832381/malestar-entre-els-viticultors-per-laugment-de-quotes-de-la-do-cava https://directe.larepublica.cat/acn/832381/malestar-entre-els-viticultors-per-laugment-de-quotes-de-la-do-cava Wed, 20 Mar 2019 14:38:53 +0100

ACN Vilafranca del Penedès.-Les entitats agràries agrupades com a Viticultors del Cava (Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l'Associació de Viticultors del Penedès) han denunciat públicament l’augment de quotes econòmiques aprovat pel Consell Regulador de la DO Cava. Segons han fet públic les associacions en un comunicat, a partir d’aquest 2019, la quota per superfície passarà de 10 euros per hectàrees a costar-ne 30, en una mesura que no afectarà els elaboradors que embotellen més de 10 milions d’ampolles. El col•lectiu lamenta que l’increment s’apliqui als membres de la DO Cava de forma “desigual” i reivindica més “transparència” en les decisions del Consell Regulador.

Tot i les crítiques, Viticultors del Cava dona suport a l’augment general de pressupost de la DO per aquest 2019 aprovat al darrer ple, amb l’objectiu de tirar endavant el nou reglament. Aquesta futura normativa ha de diferenciar els tipus de cava en funció del seu lloc de procedència i de la qualitat, alhora que aquest any també es vol reforçar el control de la traçabilitat del raïm i augmentar la promoció.

ACN Madrid.-La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a Telemadrid que el Síndic de Greuges “no té cap competència” sobre les decisions de la Junta Electoral Central. Calvo ha insistit que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha d’acatar la decisió de la JEC. “Tots estem sotmesos a l’autoritat de la JEC, hem de respectar les seves competències i no dir res que envaeixi la independència, l’autonomia i les funcions que ha de complir”, ha sentenciat. A més, ha insistit que el govern espanyol “està a la disposició” de la Junta per fer complir les seves resolucions.

L’apel·lació al criteri de Rafel Ribó, segons Calvo, “és una situació més de les que planteja constantment l’independentisme” perquè “finalment el president Torra estarà al que digui la última instrucció de la JEC, que pot ser indicar directament qui pot retirar els llaços o bé dirigir-se a la Fiscalia General de l’Estat”.Segons Calvo, cal “el màxim respecte” a la Junta “començant pel president torra i acabant amb tota la resta” perquè “és l’òrgan que ha de treballar perquè tots estiguem en el pla d’imparcialitat que correspon”. Per això “si la Junta Electoral decideix que són els Mossos qui han de retirar els llaços ens semblarà bé, com si considera que han de ser les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat o imputar-lo des del punt de vista administratiu o penal”.

ACN Barcelona.-El candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls ha assegurat aquests dimecres que proposarà un "gran pacte d'estat contra la inseguretat" si és elegit alcalde perquè hi hagi "tolerància zero amb la delinqüència". Segons ha explicat, aquest pacte preveu que les diferents forces de seguretat i els bombers estiguin "coordinats al 100%". A més, Valls ha confirmat que, en cas que arribi a l'alcaldia, assumirà "personalment la política de seguretat" de Barcelona. En aquest sentit, ha dit que dotarà la Guàrdia Urbana de "suport polític i ciutadà" i que incrementarà en 1.500 agents els cos, que també tindrà "més mitjans tecnològics", com càmeres de seguretat en l'espai públic, i "nous centres policials".

]]> societat https://directe.larepublica.cat/acn/832378/tallen-una-trentena-de-connexions-illegals-delectricitat-i-daigua-a-reus https://directe.larepublica.cat/acn/832378/tallen-una-trentena-de-connexions-illegals-delectricitat-i-daigua-a-reus Wed, 20 Mar 2019 14:34:06 +0100

ACN Reus.-Tècnics d’Endesa i d’Aigües de Reus han tallat aquest dimecres una vintena de connexions il·legals a la xarxa elèctrica i set a la d'aigua potable en una operació desplegada al barri de Mas Abelló de la capital del Baix Camp. Un dispositiu integrat per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra ha donat cobertura als operaris mentre feien les comprovacions pertinents. El dispositiu ha permès inspeccionar uns 120 habitatges de la zona de ‘les Verges’, en concret dels carrers Mare de Déu del Saliente, Mare de Déu de Guadalupe, de Mare de Déu de la Cabeza i de Mare de Déu de la Macarena. També s’han identificat una trentena de persones, segons fonts policials.

El 4 de juny de l’any passat ja es va fer un dispositiu en aquesta mateixa zona que es va saldar amb la inspecció de 104 habitatges i el tall de 47 connexions il·legals de llum i tres d’aigua. Aleshores, els Mossos també van desmantellar una plantació interior amb 400 plantes de marihuana amagada en un dels habitatges del barri, la majoria dels quals estan ocupats il·legalment. Deu dies després, els operaris van tornar a la zona i van tallar dotze connexions que s’havien tornat a fer de manera fraudulenta. El 20 de febrer passat un altre operatiu va tallar connexions il·legals a la xarxa de llum en una quinzena d’habitatges dels carrers Wad-ras, Jurats, Sant Francesc Xavier, Monestir de Ripoll i Monestir de Poblet. Aquests dispositius formen part de la col·laboració dels dos cossos policials amb les empreses de subministraments per garantir la seguretat dels operaris en les actuacions per tallar les connexions il·legals a les xarxes.

ACN Barcelona.-El grau de Paisatgisme de la UPC, els dos graus de Comunicació Interactiva i Comunicació de les Organitzacions, de la UAB; o el grau de Logística Empresarial de la UdG són algunes de les tretze novetats en graus que es presenten a partir d'aquest dimecres al Saló de l'Ensenyament per al curs 2019-2020. Per primera vegada, la UAB aposta per dos ''pregrau'' professionalitzador, un nou títol propi que amb només un any de durada, vol donar una nova opció als estudiants de Batxillerat. El certamen, que arriba a la 30a edició, compta amb 200 expositors entre els quals destaquen els centres de Formació Professional que mostraran la gran oferta de graus mitjans i superiors.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) incorpora al seu catàleg de 64 graus, un grau nou de 240 crèdits en Paisatgisme, per a formar professionals que puguin treballar en projectes i estudis de paisatgisme i impacte ambiental, la integració d’infraestructures i equipaments en el paisatge, la restauració i rehabilitació d’ecosistemes i patrimoni natural, i la planificació i gestió del parcs i jardins, tot participant en equips multidisciplinaris. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ofereix Estudis socioculturals de Gènere, de 180 graus, i crea dos graus nous a la Facultat de Ciències de la Comunicació: Comunicació Interactiva i Comunicació de les Organitzacions, adaptant els estudis de periodisme a la nova realitat i necessitats del mercat. Tots dos seran graus de 240 crèdits, però en el primer dels casos, es formarà els estudiants en els àmbits de la comunicació digital, i en el segon es formarà els joves en la gestió de la comunicació d'empreses, institucions i organitzacions per conèixer conceptes com ara la identitat corporativa, la marca o la reputació i poder exercir als sectors de la comunicació corporativa. En els centres adscrits de la UAB a més, s'hi suma un grau més en Enginyeria en energies renovables i eficiència energètica, de 240 crèdits.Al Saló de l'Ensenyament també es presentarà el nou grau en Logística de la Universitat de Girona (UdG). Per la seva banda, la Universitat de Barcelona (UB) presenta un nou doble grau, de Sociologia i Direcció i Administració d'Empreses. Arriba així a oferir fins a 13 dobles graus a les seves facultats i escoles. Pel que fa a la Universitat Ramon Llull (URL), presenta cinc novetats més en l'oferta de graus a la seva universitat. La UOC també aposta per dos nous graus de 180 crèdits, de Cinematografia Digital i Tècniques de Desenvolupament de Programari.Els primers pregrausUna de les grans novetats però en l'oferta universitària per al curs vinent prové de la UAB i són els ''pregraus duals'', una nova titulació pròpia ''sense precedents'', prèvia al grau, de 60 crèdits i de tipus professionalitzador destinada a persones joves que compleixen els requisits d'accés a la universitat i tenen ganes de formar-se. Per aquest primer impuls, s'ofereix un pregrau d'especialista en sistemes d'informació a les administracions locals, que farà la UAB amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, i el pregrau en radiologia, que s'impartirà amb col·laboració de la Unitat Docent de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Preocupació més per ''la qualitat que per la quantitat''La consellera d'Empresa i Coneixement ha valorat positivament el creixement de l'oferta de graus a les universitats catalanes i no ho veu com un ''obstacle'' per a res, en referència a les conclusions de l'estudi de l'Observatori del Sistema Universitari d'aquest dimarts. Per Chacón, per exemple, el creixement ''exponencial'' de l'àmbit d eles noves tecnologies mostra la necessitat d'adaptar-se. Per això, ha assegurat estar més ''preocupada per la qualitat que per la quantitat'' dels graus. La múltiple oferta, ha dit Chacón, demostra ''el dinamisme'' i ''la intensitat'' de les universitats en adaptar-se als nous temps, per la qual cosa ha demanat més flexibiltiat i més autonomia per a cada centre.Novetats en Formació ProfessionalEl Saló destina un espai específic a l'FP, amb informació per reforçar i ampliar la informació sobre els cicles formatius, els PFI i els IFEs del mateix Departament que aprofitarà aquest espai per promocionar l'FP Dual. A més, també es vol potenciar la formació professional d'algunes famílies com ara de fusta, moble i suro, que compta aquesta edició amb la col·laboració del gremi de Fusta i Moble i de professors experts. Així, cada dia hi haurà una activitat creativa relacionada amb la construcció amb fusta. De cara al curs vinent, a banda de nova oferta en postobligatòria, se sumen al catàleg d'FP tres noves titulacions, el cicle de grau superior de Manteniment de Sistemes electrònics i Aviònics en Aeuronaus, i de Manteniment Aeromecànic d'Avions amb Motor de Turbina i mitjà de Comercialització de Productes Alimentaris. Entre els programes de Formació i Inserció destaca el curs d'Auxiliar d'Activitats Ramaderes i de Manteniment de Vaixells. En els IFEs, hi haurà el nou perfil professional d'Auxiliar en Manteniment d'Instal·lacions Esportives. El Saló aposta per l'orientacióPer tal d'ajudar al màxim els estudiants que han de decidir els estudis i encara no ho tenen clar, el Saló de l'Ensenyament posa a disposició dels visitants més orientadors (psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs) que els acompanyaran i guiaran durant l'estada a la fira. A més, es faran altar vegada els tallers ''EP!'' per a joves i famílies, i en paral·lel, es faran taules rodones formades per professionals de referència de diferents sectors que explicaran als joves com és el seu dia a dia a la feina. També es torna a posar a disposició dels estudiants l'''scaperoom'' que vol aprofundir en l'autoconeixement per decidir itinerari formatiu. Tant el conseller Bargalló com la directora del Saló han fet especial èmfasi a aquest aspecte. Pel conseller, l'orientació és una ''eina fonamental'' sobretot a l'ESO i al Batxillerat, per aconseguir que l'alumne tingui la informació ''suficient i adequada'' per dissenyar el seu projecte vital. El titular d'Educació ha destacat que aquest assessorament ajuda a explicar que la inserció al món professional té ''camins molt diversos''. La directora del Saló, Laura Pararols, considera que l'orientació és ''tret fonamental'' a través de la qual es pot ajudar als nois i noies i a les seves famílies a decidir el futur acadèmic, i per aquest motiu hi ha orientació personalitzada i altre iniciatives. Commemoració dels 30 anys del SalóEls 30 anys del Saló de l'Ensenyament també tindran el seu espai a la fira d'enguany, amb una exposició que repassa les tres dècades de trajectòria a través dels cartells, les fotografies més significatives i les principals fites del sector. Així, es podran veure imatges de la primera edició, organitzada pel Departament d'Educació a l'antic Mercat del Born, el 1990, passant pel seu trasllat al Palau Victòria Eugènia del recinte de Montjuïc fins a l'actualitat. El Saló de l'Ensenyament calcula igualar les xifres de visitants de l'any passat, que van ser de 86.000 persones, ja que de moment, l'aforament de les vistes dels centres escolars ja està complert.

ACN Madrid.-La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha recordat aquest dimecres que el 155 “permanent, no revisable, contundent i sostingut” que proposa aplicar a Catalunya el líder del PP, Pablo Casado, “no és constitucional”, i per tant no es podria desplegar a Catalunya. En una entrevista a Telemadrid, Calvo ha assegurat que des que governa el seu executiu no s’ha produït “ni un sol fet jurídic ni una sola decisió on s’hagi vulnerat la legalitat constitucional”, i per tant no hi ha motius per activar aquesta mesura. Ho ha dit en resposta a les manifestacions d’aquest dimecres del líder del PP, que ha emplaçat el govern de Pedro Sánchez a utilitzar el cas dels llaços grocs per enviar ja un requeriment al president de la Generalitat, Quim torra, i activar el procés del 155.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/832375/continua-el-tramit-de-la-proposicio-de-llei-per-a-la-proteccio-de-les-oliveres-monumentals https://directe.larepublica.cat/acn/832375/continua-el-tramit-de-la-proposicio-de-llei-per-a-la-proteccio-de-les-oliveres-monumentals Wed, 20 Mar 2019 14:29:23 +0100

ACN Barcelona.-La proposició de llei de protecció d'oliveres monumentals, presentada pel PSC-Units, continua el tràmit al Parlament. La iniciativa ha arribat al debat de totalitat sense esmenes de retorn, després que JxCat i ERC hagin retirat les que havien presentat. El text vol protegir les oliveres amb segles d'edat i assegurar una gestió adequada i la permanència on són arrelades, prohibir explícitament la seva extracció, trasplantament i la comercialització. La llei preveu crear una comissió tècnica, una llista d'oliveres i oliverars monumentals actualitzada anualment i els recursos destinats a la seva protecció i millora. La llei, que prohibeix "malmetre, matar, explantar o comercialitzar" aquestes oliveres, preveu un règim de sancions amb multes de fins a 500.000 euros. També accions de promoció –amb una menció especial 'Oli d'oliva verge extra de les oliveres monumentals de Catalunya' o del paisatge.

La llei vol establir que les oliveres que en el seu dia van ser arrencades i trasplantades fora del seu espai originari ja no es podran moure del mateix espai "per no causar-los-hi més danys". Pel que fa als exemplars que estan en vivers a l'espera de ser venuts i replantats, les empreses propietàries hauran de fer-ne una declaració del nombre que tenen a les seves instal·lacions. Les que tenen en propietat, "en cap cas podran ser extretes d'allí". Les funcions de control i vigilància quedarien delegades en el cos d'Agents Rurals.El diputat socialista Jordi Terrades ha defensat que aquests arbres "deixin de ser només arbres agrícoles, forestals o ornamentals" i passin a ser "elements únics d'un patrimoni cultural que formen arbres monumentals vius". Segons el PSC, la llei ha de servir per a evitar l'espoli que en els darrers anys s'ha produït al territori del Sénia. Terrades ha reclamat a la Generalitat que, mentre es tramiti, s'estableixin mecanismes de moratòria per frenar les extraccions d'oliveres.El diputat de Ciutadans Francisco Javier Domínguez ha celebrat la lluita per protegir les oliveres monumentals, especialment a les Terres del Sénia, i reclama que es faci complir la llei, quan estigui tramitada, i que els resultats siguin evidents. Tot i això, ha retret al Govern que no hagin fet fins ara un pas per a fer un projecte de llei i que s'hagin esperat a una proposició de llei. D'altra banda, ha criticat que el grup socialista "parli de diàleg" mentre han presentat la iniciativa sense debatre-la amb altres grups.Domínguez, que va treballar a l'Ajuntament de Tarragona, ha explicat que es penedeix d'haver tolerat, fa anys, que es plantessin oliveres a una rotonda de la ciutat. "Les podem gaudir però no sabia el forat que deixa una olivera quan la treus del territori; que no torni a passar mai més", ha afegit.La diputada d'En Comú Podem Yolanda López ha avisat que vigilaran els terminis que estableix la llei per evitar que continuï l'espoli de les oliveres: "Encara que les oliveres siguin centenàries, esperem que la tramitació no ho sigui", ha reclamat.La diputada de la CUP-Crida Constituent Natàlia Sánchez ha opinat que aquest text és "un bon punt de partida" per acabar amb l'espoli de les oliveres i ha reclamat al Govern quina resposta legal pot donar al "robatori que es pateix avui dia". En aquest sentit, ha demanat que es tingui en consideració una moratòria que serveixi per frenar l'arrencada d'oliveres durant el període de tramitació de la llei. Finalment, ha dit que la protecció no ha de ser dirigida a "un conjunt gairebé museístic d'oliveres" o que només tingui en compte "les més excepcionals".El portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, ha defensat que era "evident" que s'havia de regular i evitar l'espoli. Després de felicitar el PSC per la proposició de llei, ha indicat les mancances que esperen que es puguin negociar, com tenir presents en la regulació als propietaris i administració local, incloure'ls d'alguna manera en la comissió tècnica prevista i fer encara més divulgació i promoció.La diputada republicana Irene Fornós ha fet una crida a protegir les oliveres del "negoci especulatiu" que "no té en compte el valor dels arbres que fa centenars d'anys que estan arrelats" i que "només busquen especular amb diners i deixen un paisatge que tarda èpoques a recuperar-se". Fornós ha lamentat la "poca predisposició del PSC per mirar de treballar plegats" en la proposició de llei i n'entreveu una voluntat "partidista".Per JxCat, la diputada Montserrat Macià ha reclamat la preservació de les oliveres i ha desitjat que com a recurs patrimonial esdevingui un incentiu per a l'economia del territori. D'altra banda, ha considerat que el text presentat pels socialistes inclou "alguna debilitat" que va fer que el seu grup en presentés esmenes, que finalment s'han acabat retirant. Finalment, ha demanat que aquesta llei serveixi perquè les Terres de l'Ebre no acumuli "més greuges" cap a una regió que "se sent 'Ventafocs'".Els grups han felicitat la plataforma 'Salvem lo Montsià' per la lluita, així com la feina feta des d'alguns municipis. Des de l'hemicicle han seguit el debat a la totalitat l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, i l'advocat tarragoní Paco Zapater, que dimarts va entregar al president de Parlament gairebé 100.000 firmes en defensa d'una legislació catalana que protegeixi les oliveres mil·lenàries del Sénia, i la resta del país. En una visita recent a Ulldecona, el president de la Generalitat, Quim Torra, es va comprometre a aprovar la normativa que blindi i protegeixi aquests arbres monumentals, declarats per la FAO, Patrimoni Agrícola Mundial.

ACN Barcelona.-El Parlament insta el Govern a "revisar, simplificar i unificar" els criteris dels diferents protocols existents "per tal de millorar la resposta davant possibles situacions de violència en un termini no superior de 3 mesos". Es tracta d'una moció presentada per ERC que s'ha aprovat per unanimitat. El text aprovar també insta l'executiu català a introduir de manera curricular en el curs 2020-2021 l'educació sexual i afectiva des de l'etapa infantil "amb perspectiva transversal i amb perspectiva de gènere, per poder abordar la prevenció de qualsevol tipus d'assetjament, abús o violència masclista, així com promoure l'educació sexual des d'una visió saludable i plaent".

La moció també demana al Govern que en un termini no superior a tres mesos es presenti un pla per combatre les violències en l'àmbit educatiu que "inclogui una avaluació objectiva de la realitat d'aquestes violències, compartida amb entitats del tercer sector i la comunitat educativa".Així mateix, la cambra catalana demana que s'estableixi un "espai permanent de coordinació" entre la comunitat educativa i institucions, entitats i associacions que atenen les diferents tipologies de violència que afecten infants i adolescents que es poden manifestar en l'àmbit educatiu. Finalment, el text aprovat demana al Govern que es personi en "qualsevol denúncia per violències sexuals en l'àmbit educatiu o escolar".

ACN L'Ametlla de Mar.-El moviment veïnal Prou! AP-7 Gratuïta Ja ha sol·licitat formalment a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar informació detallada sobre els contractes de serveis municipals vigents per "comprovar de forma documentada" que la construcció de rotondes a la N-340 no s'ha vist "mediatitzada per interessos privats de caràcter mercantil, urbanístic, immobiliari o semblant" i ha estat impulsada des de l'interès públic. Addicionalment, els veïns també han registrat una instància demanant informació sobre la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en relació amb la possible transformació de l'N-340 en un bulevard, a la qual també s'oposen, i l'alliberament de pagar els costos d'obres per la transformació de la via als propietaris de sector urbanitzables pròxims. Per últim, el moviment veïnal ha presentat una sol·licitud reclamant les declaracions de béns i interessos dels alcaldes i regidors de l'Ametlla de Mar des de 2007.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/832372/un-guardia-civil-que-revisa-els-correus-de-borras-diu-que-es-volia-usar-del-registre-de-ca https://directe.larepublica.cat/acn/832372/un-guardia-civil-que-revisa-els-correus-de-borras-diu-que-es-volia-usar-del-registre-de-ca Wed, 20 Mar 2019 14:24:43 +0100

ACN Madrid.-L'agent de la Guàrdia Civil que va analitzar els correus de l'exconsellera Meritxell Borràs ha assegurat que estava previst fer servir el registre de catalans a l'exterior per fer una prova pilot per al projecte de vot electrònic que estava desenvolupant el Departament de Governació. El guàrdia civil (TIP R51133F) ha afegit que dels correus se'n després que es volia fer servir aquest registre "com una espècie de cens electoral" en una prova pilot. De fet, ha assegurat que un correu signat per algunes delegacions a l'estranger de l'ANC i d'associacions de catalans a l'exterior demanaven que "en el decret de convocatòria del referèndum constés com a base censal el registre de catalans a l'estranger". Durant el judici, les defenses han argumentat que la campanya que es va fer per crear aquest registre no té res a veure amb l'1-O, sinó perquè els catalans a l'estranger que s'hi apuntessin tinguessin avantatges com la targeta sanitària.

L'agent ha explicat que va trobar un total de 13 correus relacionats amb el projecte de creació de vot electrònic i que es parlava de la creació de tres comitès, en un dels quals, l'executiu, en formava part l'exconsellera Borràs. També ha afegit que hi havia persones d'altres departaments. Segons ha explicat, en els correus es constata que "hi havia preparació i contactes" amb una empresa, "a qui suposadament anaven a fer un contracte menor".Segons el guàrdia civil, en un dels correus que es parlava d'un projecte pilot "sí que es feia referència a utilitzar el registre de catalans a l'estranger". "En un correu s'especificava que es faria servir el registre de catalans a l'estranger i que calia fer publicitat perquè s'apuntés més gent", ha explicat en resposta a l'advocada de l'Estat. A més, ha dit que també estudiaven "la possibilitat d'implicar el Departament d'Afers Exteriors" i que les despeses de la prova pilot "es repartissin en funció del que participés cadascú".L'advocada de l'Estat ha preguntat si dels correus es desprenia que el registre de catalans a l'estranger s'utilitzaria com a cens electoral. L'agent ha dit que "per al projecte pilot sí, s'utilitzaria com una espècie de cens electoral". De fet, s'ha referit a un correu que incloïa una carta signada per les delegacions de l'ANC a Brussel·les, Luxemburg, els EUA i altres "dos o tres" associacions de catalans a l'exterior, on es demanava suport al projecte i "se sol·licitava que en el decret de convocatòria del referèndum constés el registre de catalans a l'estranger com a cens electoral".En respostes a la fiscalia, el guàrdia civil també ha dit que en els correus es feia referència a un avantprojecte de llei de vot electrònic, però que desconeix si es va arribar a executar tot el que posava en el text. A mes, ha citat un document d'unes 170 pàgines en què hi havia "terminis" i "una memòria econòmica".A més, l'agent ha dit que en un correu es van plantejar dubtes de si el projecte es veuria afectat per la impugnació per part del govern espanyol d'algunes partides pressupostàries del Govern. "La conclusió era que no, perquè la partida que en un primer moment anava a portar la conselleria de Borràs, després Economia va decidir dividir-la en altres departaments", ha afegit.En respostes a el lletrat de Meritxell Borràs, Xavier Melero, l'agent ha explicat que els primers correus referents al vot electrònic són del 2016, però que els que fan referència a la prova pilot són "de febrer i març del 2017". També ha admès que un dels correus "posa les bases" per fer "una negociació amb la Junta Electoral Central" per portar a terme el projecte.

ACN Lleida.-Fira de Lleida espera duplicar i passar dels 30 als 60 milions d'euros la facturació de l'entitat amb la construcció d'un nou recinte firal de més de 120.000 metres quadrats. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat que el projecte es preveu als terrenys de l'antiga hípica i ara s'està treballant en definir el ''quadern de ruta'' per als propers anys amb l'horitzó posat a l'any 2030. Larrosa ha presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç aquest ''itinerari'' que preveu la construcció de fins a 6 pavellons amb una superfície total d'uns 25.000 metres quadrats i també una passarel·la que connectarà el recinte amb la Llotja per damunt del riu Segre. La inversió de tot plegat se situa entre 27 i 36 MEUR en funció de si es fan o no aparcaments soterrats als pavellons.

El Pla d'ordenació del sector de la Fira de Lleida preveu desplaçar el recinte firal actual situat als Camps Elisis als terrenys de l'antiga hípica i també més enllà de l'altra banda del canal de Seròs. Segons el POUM a la zona de l'actual fira s'hi ubicarà una àrea residencial. La superfície total d'actuació és de 124.400 metres quadrats amb una distribució de 34.200 metres quadrats d'espai per activitats obertes, 7.500 d'aparcament a l'aire lliure, i 1.500 per a un edifici representatiu on s'hi ubicarà la recepció dels visitants. L'àmbit dels pavellons previstos ocuparà 41.600 metres quadrats i la superfície construïda serà de 27.500 metres quadrats repartits en 2 pavellons de 5.250 metres quadrats, i 4 de 4.250 metres quadrats. Quedarà per decidir el format de l'aparcament per aquests pavellons que podrà ser o bé a l'aire lliure en una superfície de 23.000 metres quadrats per a 700 cotxes o bé soterrat ocupant 35.350 metres quadrats per a 1.078 cotxes.L'alcalde Larrosa ha explicat que aquest ''itinerari'' vol reafirmar la ''vocació'' de Lleida de ser la segona capital de Catalunya, també en l'àmbit de l'organització de fires i congressos. En aquest sentit, ha remarcat que es tracta d'un projecte que fa 20 anys que s'ambiciona i que ha de permetre a la institució firal poder ''competir'' amb el nord de l'Ebre, el sud d'Europa i coorganitzat fires d'arreu de l'Estat i el continent. Segons Larrosa, el projecte està lligat al POUM però també al desenvolupament urbanístic de la ciutat i per tant és ''vigent, vàlid i per començar a treballar de forma immediata''.En aquest sentit, l'alcalde ha assegurat que ja compta amb el ''consens institucional'' i que ara el busca en el món empresarial de la ciutat. Considera que és bo ''anar plegats en la mateixa direcció'' per tal de potenciar el fet de poder ''facturar més com a ciutat''. És en aquest àmbit que ha parlat de la possibilitat de doblar l'impacte econòmic, els anys que s'organitza la fira Municipàlia, i també ha comentat que amb el nou recinte es podrien organitzar dos certàmens més de caràcter internacional a l'any.

ACN Barcelona.-Les exportacions de les empreses industrials internacionalitzades han crescut un 11,4% aquest 2018, un any caracteritzat per la incertesa, l'alentiment del creixement econòmic mundial i l'augment de barreres al comerç. Tant és així que, segons dades de l'associació d'empreses industrials internacionalitzades (Amec) el 79% de les companyies associades s'han trobat amb dificultats en la seva activitat internacional, el doble que l'any anterior. Durant el 2018 també s'ha produït una disminució de les exportacions a Alemanya, al Regne Unit i al Marroc. Davant d'aquesta realitat, el director general d'Amec, Joan Tristany, ha lamentat que el creixement de les vendes exteriors detectat sigui "inferior" al dels competidors directes, un fet que atribueix a la manca d'inversió en innovació. Amb tot, un 80% d'aquestes companyies va incrementar les exportacions, que van superar els 6.650 milions d'euros.

En la roda de premsa de presentació del balanç anual, Tristany ha remarcat que els seus 350 associats han tingut "bons resultats" tenint en compte l'entorn internacional de molta complexitat amb canvis "profunds" i "ràpids". Respecte a l'any 2017, aquestes empreses han augmentat un 11,4% les seves vendes a l'exterior, un resultat "extraordinari" comparat amb el comportament de l'economia espanyola.Durant l'exercici 2018, el volum d'exportació de les companyies industrials internacionalitzades es va situar en el 55,6% de la facturació de mitjana. Malgrat aquest comportament positiu, el 79% de les empreses, gairebé el doble que l'any anterior, han detectat dificultats en la seva activitat internacional. Brasil, Rússia, Argentina, Estats Units encapçalen el rànquing de països amb un increment més pronunciat de barreres al comerç.De cara al 2019, les expectatives de creixement de vendes a l'exterior es moderen i baixen fins al 8,4%. Tenint en compte aquest panorama, Tristany ha pronosticat que les "complexitats" a l'hora d'exportar continuaran i ha recomanat a les empreses que inverteixin més a l'exterior. En aquest sentit, ha recordat que l'any 2018 les empreses d'Amec han obert 48 noves filials a l'exterior, i la previsió pel 2019 és que se n'instal·lin 31 més. "És veritat que hi ha canvis, i situacions complexes però també hi ha respostes", ha dit.Una adaptació que, amb tot, no serà suficient si no augmenta la intensitat d'inversió en innovació tant per part de les administracions públiques com de les empreses, ha assegurat el director general de l'associació. L'informe presentat assenyala que les empreses industrials internacionalitzades dediquen un 4,7% de la facturació a recerca i desenvolupament d'innovació, un percentatge que baixa a l'1,2% en el conjunt de l'economia espanyola."No podem perdre el compàs, si no incorporem les noves tecnologies als productes, processos i models de negocis perdrem competitivitat internacional i ja hem tingut un avís aquest any: tant en l'àmbit estatal com català les exportacions han tingut un creixement inferior als nostres competidors europeus. Això no passava en els darreres anys", ha explicat.En aquest sentit, Tristany ha assegurat que el sector no percep "de forma clara" quina és la política industrial dels governs català i espanyol. Per això, des d'Amec s'ha reclamat que es fixin objectius polítics consensuats amb el sector industrial, amb capacitat d'avaluar-los i amb dotació pressupostària per dur a terme els plans de foment a la innovació i a la internacionalització. "El que no es pot fer és dissenyar polítiques que no estan dotades amb els recursos adequats", ha criticat. Brexit: les empreses industrials no estan fent plans de contingència "adequats"A l'hora d'analitzar les exportacions als principals mercats de les empreses industrials, l'estudi detecta una disminució de les vendes a Alemanya, el segon mercat en volum d'exportació; al Marroc i al Regne Unit. La incertesa sobre la sortida d'aquest últim país de la Unió Europea genera incertesa entre els empresaris industrials, que, en general, han disminuït les inversions en aquest país i estan esperant concrecions sobre el nou estatus abans d'actuar.En aquest sentit, el subdirector general d'Amec i cap de l'àrea productiva, Diego Guri, s'ha mostrat preocupat pel fet que "no totes les empreses estan preparant els plans de contingència de forma adequada" de cara al Brexit, "sigui quan sigui". A més, també ha alertat que la principal estratègia que estan seguint les companyies és la diversificació de mercats, cosa que implica que es dirigeixen esforços cap a altres països. "Això comporta un risc, perquè quan tornin al Regne Unit hauran perdut les posicions que tenien i hauran de començar des de zero", ha apuntat.Precisament, i malgrat les adversitats, els Estats Units i el Regne Unit segueixen estant entre els 10 principals mercats d'interès per a les empreses d'Amec, a més de Mèxic, França, Alemanya, índia, Xina, Austràlia, Rússia i Emirats Àrabs Units.

ACN Brussel·les.-La primera ministra Theresa May ha demanat per carta a la Unió Europea una pròrroga del Brexit fins al 30 de juny. May ha explicat a la Cambra dels Comuns aquest dimecres que no està "preparada" per endarrerir la sortida del Regne Unit de la UE més enllà d'aquesta data. Aquesta petició ara haurà de ser valorada pels 27 estats membre de la UE que hauran de decidir si atorguen aquesta extensió del Brexit. D'altra banda, la líder tory ha assegurat que tornarà a sotmetre l'acord de sortida a una tercera votació parlamentària. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha afirmat a la ràdio alemanya Deutschlandfunk que veu improbable que es prengui una decisió al respecte a la cimera d'aquest dijous.

Així, Brussel·les preveu una cimera extraordinària la setmana vinent per resoldre l'actual impàs. Si no hi ha una extensió ni es ratifica un acord, el Regne Unit sortiria de la UE el 29 de març.

ACN Barcelona.-L'Hospital del Mar és el primer de l'Estat i un dels primers del món que utilitza la radioteràpia per tractar arrítmies del cor. Aquesta tècnica pionera ja s'ha aplicat en un pacient. La iniciativa és fruit de la col·laboració entre els serveis de Cardiologia, Oncologia Radioteràpica i Radiologia, i permet tractar els pacients que han rebut els tractaments habituals sense èxit i es veuen abocats al transplantament cardíac. L'aplicació d'aquesta tècnica per al tractament de les arrítmies té el seu origen als Estats Units, on s'ha utilitzat en una vintena de casos. S'aplica una dosi molt elevada de radiació en una sola sessió a la zona del cor on s'origina la disfunció per crear una cicatriu a l'àrea i eliminar així l'arrítmia.

(Aquesta notícia actualitza l'anterior amb el mateix titular afegint declaracions de dos doctors i del pacient)En concret, s'apliquen 25 Grays, quan la dosi habitual és de 2 Grays per tractar els casos de càncer. L'Hospital del Mar és un dels pocs centres de l'Estat que pot aplicar aquesta tècnica gràcies a la tecnologia que té al seu abast, que permet definir el moviment causat al cor i a la respiració i fer aquesta intervenció sense lesionar altres òrgans i estructures pròximes al cor. Es tracta d'una intervenció de curta durada, només 30 minuts, que es fa sota la supervisió d'un cardiòleg per fer front a possibles complicacions. Els pacients que se'n poden beneficiar són malalts amb patologia epicàrdica, és a dir, en els que l'arrítmia té el seu origen a la zona exterior del múscul cardíac. També aquells amb patologies isquèmiques en què la lesió se situa a la zona externa, pacients amb afectació cardíaca per malaltia de Chagas o d'altres amb alguna afecció isquèmica en fase de cicatriu que afecta l'epicardi i a la qual no es pot accedir des de l'interior. En tots aquests casos la zona a tractar és de difícil accés mitjançant les tècniques habituals per cateterisme. El primer pacient tractat és un home de 64 anys que pateix una patologia anomenada displàsia arritmogènica del ventricle dret, en la qual el múscul cardíac es veu substituït per teixit adipós, i en aquest es produeixen de forma més fàcil arrítmies ventriculars. En aquest cas ja s'havia sotmès sense èxit a tres ablacions per intentar resoldre el problema, l'última el passat octubre. El malalt portava inserit un desfibril·lador al cor per evitar aturades, però l'aparell ja no era útil a causa del dany que la malaltia havia generat en el múscul cardíac. La intervenció es va fer el 21 de desembre i fins ara les arrítmies han desaparegut del tot, sense efectes secundaris a causa de la radiació. Amb aquesta tècnica la resposta a la radiació és més lenta i els efectes positius triguen una mica més. Aquest cas és el segon amb aquesta patologia tractat al món amb radioteràpia. La displàsia arritmogènica del ventricle dret és una malaltia rara, d'origen desconegut i descrita originalment fa només 42 anys. Se'n desconeix la incidència exacta, tot i que és més habitual en homes i té una prevalença més alta en atletes i esportistes. Determinar el moviment del cor és clau abans d'irradiar El cap del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Hospital del Mar, Manel Algara, ha explicat que durant tot aquest procés han treballat especialistes en oncologia, radioteràpia i cardiologia. Després de fer un escàner en quatre dimensions van poder constatar que la zona que calia tractar es movia tres mil·límetres a causa de la respiració i el batec. Llavors es va planificar per on havia d'entrar la radiació per evitar afectació d'altres zones, com el pulmó o la resta del cor. Algara ha destacat que la tecnologia que té l'Hospital del Mar permet tractar sense filtre, el que fa que es pugui aplicar la radiació de forma molt més ràpida. En aquest cas, es va aplicar una dosi molt elevada en només quatre minuts. Allargar aquest tractament en el temps hagués estat difícil pel que fa al control del moviment. El director de la Unitat d'Arrítmies, Julio Martí, ha conclòs que aquest tractament era "l'última bala" que li quedava a aquest pacient, ja que la resta d'opcions no havien funcionat i ja només quedava l'opció del transplantament, sense saber si era un candidat vàlid. També ha explicat que el pacient portava catorze dies seguits amb taquicàrdia. El tractament "li ha canviat la vida". De tota manera, ha defensat que la radioteràpia ha de ser l'últim recurs, quan la resta de tractaments no funcionen. Ha remarcat que cal fer primer l'ablació per intentar solucionar el problema i també per saber exactament quina és la zona a tractar. El pacient, Mushtaq Ahmed Arayan, ha explicat que ja fa tres mesos que es troba molt bé, i que abans no tenia ganes de fer res.

ACN Barcelona.-El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha proposat aquest dimecres eliminar la taxa d'inici d'activitat econòmica per tal de facilitar que els empresaris puguin posar en marxa els seus projectes a la ciutat. En la seva intervenció als 'Esmorzars amb el Comerç de Barcelona', organitzats per Barcelona Oberta i Fundació Barcelona Comerç, Collboni ha presentat un pla per "simplificar la burocràcia municipal" per iniciar l'activitat econòmica i "facilitar l'acompanyament a emprenedors". Segons ha explicat el candidat del PSC a l'alcaldia, l'eliminació de la taxa suposaria que l'Ajuntament n'assumís 1,09 MEUR. "És una barrera que la ciutat pot assumir i que afavoreix a petits emprenedors que comencen la seva activitat", ha apuntat.

Collboni també ha defensat la recuperació de les Àrees de promoció econòmica urbana (APEU), una iniciativa de col·laboració pública-privada. En aquest sentit, ha criticat que el govern municipal hagi "perdut" la col·laboració entre el sector públic i el privat. Pel que fa a la mobilitat, Collboni ha remarcat la necessitat de "despolititzar" la unió dels tramvies per la Diagonal. També ha defensat que la ciutat sigui més amable per als vianants perquè el 32% dels desplaçaments es fan a peu. Sobre el turisme, el candidat del PSC a l'alcaldia ha destacat que "Barcelona ha de ser explicada a l'exterior" perquè els turistes la "respectin". A més, ha defensat que l'Ajuntament pugui gestionar el 100% de la taxa turística.

ACN Madrid .- Un comandant que va analitzar les comunicacions dels Mossos que estaven als punts de votació amb la sala regional (TIP E98218B) ha assegurat que els agents rebien ordres per emissora per "apartar-se" quan arriben els cossos espanyols. L'objectiu, segons ha dit, era evitar que es veiés "cap imatge" de mossos uniformats mentre agents dels cossos espanyols actuaven per aturar les votacions. També ha dit que es va donar "preferència" sobre qualsevol altra novetat que informessin sobre els moviments dels "combois" de policia espanyola i guàrdia civil. El comandant de la Guàrdia Civil també va rastrejar el correu de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i ha dit que, en quant als criteris d'actuació dels Mossos, hi havia "unitat d'acció" entre la cúpula de la conselleria i el major Josep Lluís Trapero. Però preguntat per la defensa de Forn sobre correus on donés instruccions al cos ha dit que no en van trobar.

Aquest comandant de la Guàrdia Civil ha estat encarregat d'analitzar les comunicacions per emissora que es van produir des de la nit del 30 de setembre i durant tot l'1-O. Segons ha manifestat, els agents tenien "ordres" de seguir els moviments dels combois de la policia espanyola. "Aquell matí se'ls recorda que tenien aquesta instrucció que ja se'ls havia donat i que era prioritària", ha explicat el comandant, que detalla que se'ls demanaven passar les matrícules, els moviments dels combois i, fins i tot, en algun cas es demanen també fotografies dels vehicles. En aquest context, ha dit que tenia "preferència" qualsevol informació sobre aquests moviments i que s'havien de comunicar a la sala regional per emissora. A més, ha relatat que quan es donava aquesta informació sobre el moviment dels combois es demanava des de la sala regional que "s'apartessin" perquè no volien imatges dels cossos espanyols actuant en un punt de votació i els agents dels mossos uniformats al costat. "No volíem que es donés a entendre que estaven participant de l'acció", ha valorat. En aquestes comunicacions per emissora, el comandant ha dit que en alguns casos concrets els agents també explicaven que havien parlat amb responsables dels locals de votació i els explicaven l'estratègia que tenien si arribava la Guàrdia Civil o el CNP. Ha relatat el cas de la Junquera (Alt Empordà) on el binomi de mossos detalla a la sala regional que si ve la policia espanyola es faria un passadís per arribar fins a la urna, que estaria agafada a la taula amb claus. "També deien que col·locarien en primera línia nens i persones d'avançada edat", ha afegit. Sobre les comunicacions per emissora, també diu que els agents informaven que s'enduien el material electoral un cop s'havia acabat la votació i que ho feien "previ acord" amb els responsables dels locals de votació. "Unitat d'acció"Sobre l'anàlisi del correu de Forn, ha dit que van estudiar una comunicació que li va enviar el major Trapero el dia 26 de setembre de 2017, sota el títol 'Principis d'actuació'. En aquesta comunicació, Trapero es referia a una conversa prèvia i li traslladava els principis d'actuació dels Mossos, adjuntava declaracions que havia fet l'exfiscal José Manuel Maza a A3 i també feia referència a un article del codi penal que recull que sempre s'ha d'actuar evitant causar un mal major al que s'intenta evitar. Segons el comandant, totes aquestes pautes marcades pel major dels Mossos es van reproduir posteriorment en discursos tant de Forn com de Puigdemont, que van fer seus els criteris operatius que els havia traslladat l'excap del cos. Un fet que ha qualificat de "curiós". Ara bé, a preguntes del lletrat de Forn, Xavier Melero, i de l'advocada de l'Estat, no ha sabut identificar cap comunicació de l'exconseller demanant al major que variés o modifiqués els criteris d'actuació del cos, ni tampoc que "minimitzés riscos". "Tot el que era en relació a principis d'actuació hi havia unitat d'acció entre els responsables polítics del cos i el major dels Mossos, però no recordo cap correu que el conseller fes menció a minimitzar riscos", ha manifestat. Forn i les advertències "d'accions combatives"Pel que fa a l'anàlisi dels correus de Forn, també s'ha referit a dos informes enviats per la comissaria d'informació els dies 29 i 30 que analitzaven els escenaris possibles per l'1-O. Segons el comandant, es fa esment que ja hi ha centres de votació ocupats i que es fa una "crida" des d'Òmnium i ANC per "custodiar" els punts de votació. També s'incorporen declaracions de la CUP que advertien que si les forces i cossos de seguretat actuaven es trobarien "murs humans". "Ells ja valoraven que si hi havia actuació policials es trobarien accions combatives", ha explicat.

ACN Lleida.-La població del Pallars Jussà i del Solsonès és la més feliç de Lleida, segons una enquesta duta a terme per la Càtedra d'Innovació Social de la Universitat de Lleida (UdL) a 2.2027 persones de més de 150 municipis de la demarcació i que s'ha traduït en el Mapa de la felicitat de les comarques de Lleida 2019. Amb un 7,7 sobre 10, ambdues superen en cinc dècimes la mitjana del grau de satisfacció de la vida de les comarques lleidatanes, que se situa en el 7,2, i també estan per sobre de la mitjana catalana (7,3), l'espanyola (6,9) i l'europea (7,1). L'estudi, que es va iniciar el març del 2018 i ha finalitzat aquest febrer, no ha obtingut, però, dades suficients ni de la Val d'Aran ni la de Cerdanya lleidatana, per la qual cosa no surten reflectides en el mapa.

Després del Pallars Jussà i del Solsonès, segueixen en rànquing de comarques lleidatans més felices, la Noguera i el Pallars Sobirà, amb un 7,3, mentre que l'Alta Ribagorça és la comarca menys feliç, amb un 6,3 de mitjana. La resta de comarques que no superen la mitjana catalana se situen entre el 6,6 del Pla d'Urgell i el 7,1 de l'Alt Urgell. El Segrià és la tercera per la cua amb un 6,8, segons informa la UdL. A més del grau de satisfacció amb la vida, la Càtedra d'Innovació Social també ha quantificat altres el benestar subjectiu, el benestar social i l'optimisme de les comarques lleidatanes que obtenen un 7,7, un 7, i un altre 7 de mitjana, respectivament . La comarca més ben situada en tots és el Pallars Jussà amb un 8,4, un 8,3 i un 7,4.La majoria de les persones que han respòs l'enquesta són dones, un 72% per un 28% d'homes. Per franja d'edat, les que tenen entre 35 i 54 anys han estat les més nombroses, un 51%, seguides de les què en tenen entre 18 i 34 (29%) i les més grans de 55 (20%).L'estudi també ha preguntat als enquestats què els fa feliços i com ho contagien als altres i així ha pogut elaborar un decàleg dels ingredients de la felicitat per als lleidatans i de les maneres en què contagien aquest estat d'ànim. El que ens fa més feliços, amb un 48% de respostes en aquest sentit, és viure i compartir experiències amb les persones que estimem i la forma més usual de contagiar felicitat és sent amables, somrient i rient.Al 2016, la Càtedra d'Innovació Social de la UdL ja va realitzar una enquesta sobre el grau de felicitat dels lleidatans. Llavors més de 1.600 persones de 78 municipis van respondre el qüestionari que, com ara, es va distribuir per xarxes socials d'entitats, associacions diverses i ajuntaments.

ACN Girona.-Fira de Girona vol revocar la sentència que permet a l'Exèrcit enviar soldats uniformats al saló Expojove. Ha presentat un recurs contra la resolució del jutjat de primera instància 1 que haurà de resoldre l'Audiència. Fira de Girona al·lega que el Ministeri de Defensa va incomplir de forma "patent, manifesta i clamorosa" l'acord al qual havien arribat, perquè les forces armades havien acceptat participar a la fira amb personal civil. I no obstant això, en l'edició del 2017, els qui hi havia a l'estand es van posar l'uniforme militar poc després que l'Expojove obrís portes. El recurs també considera "desafortunat" que a la sentència el jutge al·legui que Fira de Girona interpretés de manera arbitrària el codi ètic, perquè es van exhibir armadures i objectes bèl·lics en fires com la del còmic o Playmobil. Diu que no es poden comparar les forces armades amb les "disfresses" i "joguines de plàstic" que es veuen en aquests certàmens.

Fira de Girona manté que no hi ha motius perquè l'Exèrcit pugui assistir al saló Expojove sense portar uniforme militar. I en conseqüència, mantenir la sanció que se li va imposar per incomplir el codi ètic. És a dir, vetar que les forces armades puguin tenir presència al certamen durant tres anys.Al recurs que ha presentat, Fira de Girona sosté que l'actuació del Ministeri de Defensa "no es pot considerar ajustada a la bona fe" en l'edició del 2017, que ha estat el focus de la polèmica. Aquell any, tot i acceptar allò que establia el codi ètic i no impugnar les normes, l'Exèrcit va incomplir "de forma patent i clamorosa" la condició de participar al certamen sense uniforme militar. Fira de Girona subratlla que l'Exèrcit va actuar amb una clara "intencionalitat" i amb "la voluntat explícita" d'incomplir el contracte. Perquè poc després que el saló obrís portes, el personal que hi havia a l'estand –i que havia entrat al Palau Firal vestit de civil- es va canviar i es va posar l'uniforme militar.El recurs sosté que Fira de Girona en cap moment va actuar de manera "desproporcionada, arbitrària" ni amb voluntat "d'excloure" que l'Exèrcit tingués estand al saló. Afegeix que exigir-li no dur uniforme es tracta d'una decisió "justificada i raonable en relació amb la sensibilitat de la ciutat de Girona en promoció de la pau".Disfresses i recreacions amb joguinesEl recurs diu que la sentència no s'ajusta a dret i critica obertament els arguments esgrimits pel jutge, establint paral·lelismes entre Expojove i altres fires com Girocòmic o la Internacional de Col·leccionisme de Playmobil. A la sentència, el jutge va incloure-hi quatre fotografies d'aquests certàmens per justificar que Fira de Girona va actuar de manera arbitrària a l'hora d'aplicar el codi ètic. Sostenia que, de fet, a Girocòmic també s'hi veien armadures, espases i llances, i a la mostra de Playmobil hi havia dos diorames que recreaven una batalla medieval i un campament romà.El recurs critica que és "desafortunat" equiparar les forces armades amb "personatges de còmic vestits amb espases i armadures" o "disfresses basades en personatges de manga, còmic, anime, pel·lícules i videojocs". A més, subratlla que a Girocòmic només es permeten "imitacions d'armes fetes de plàstic, cartró o altres materials que no comportin perill" i que els diorames de Playmobil són "recreacions d'episodis històrics fets amb joguines". "No és l'objectiu del codi ètic prohibir la difusió de fets històrics", recull l'escrit que s'ha entrat al jutjat.Fira de Girona també critica que el mateix jutge, per iniciativa pròpia, aportés aquestes fotografies en sentència. Considera que això ha vulnerat el dret a defensa perquè en cap moment del litigi es va debatre aquest argument. "S'han utilitzat fotografies i elements que no han format part del debat jurídic i de l'activitat probatòria durant el procediment", esgrimeix el recurs. Per tot això, Fira de Girona demana que es revoqui la sentència. El recurs d'apel·lació ja s'ha admès a tràmit.

ACN Riba-roja d'Ebre.-L'acord amb Griñó i Urbaser per construir una segona planta de tractament de residus no reciclables, lligada a la instal·lació d'un dipòsit de residus industrials no perillosos a Riba-roja d'Ebre, ha permès triplicar el nombre de llocs de treball compromesos per la promotora en aquest projecte. L'oposició havia rebutjat el conveni renegociat perquè s'havia rebaixat la previsió de llocs de feina, de quaranta a catorze, com també alguns alcaldes de la comarca ho havien retret al batlle de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez. Amb l'ampliació del conveni i una cinquantena de llocs de treball previstos, el municipi de la Ribera d'Ebre referma la seva aposta per crear un pol de negoci d'economia circular, basat en la revalorització i gestió de residus i aconsegueix la unanimitat a favor del projecte de tot el consistori.

L'alcalde ha assenyalat que Riba-roja d'Ebre ha perdut dos-cents habitants en dos anys i insisteix en què necessiten aquest revulsiu per tenir un projecte de futur. "Hi ha determinats luxes que no ens podem permetre", ha dit Suárez a poques hores de l'última reunió amb representants de la comarca que intenten trobar una via legal o política per aturar la instal·lació de l'abocador a la Ribera d'Ebre. Aquest dimecres a la tarda, el grup de treball, l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre i representants jurídics del Departament de Territori, han de compartir amb el conseller Damià Calvet, les propostes analitzades per veure si es poden agafar a alguna mancança, defecte de forma o procediments incomplerts per treure el dipòsit de la comarca. Tot i l'oposició que s'ha generat, la UTE Lestaca referma la seva voluntat de tirar endavant el projecte i se sent emparada per la voluntat municipal. "L'empresa veu en el veïnat, gent disposada a acollir la inversió, el tipus d'inversió i el centre de valorització al municipi i estan decidits a apostar per aquest tipus d'economia", ha assegurat Suárez. Les negociacions per reclamar més inversions a la promotora es van iniciar a l'octubre. Mentrestant l'Ajuntament i la Lestaca van fixar el conveni, a final d'any, per construir el dipòsit i el centre de valorització, que ja tenia autorització ambiental i urbanística, i han afegit ara el projecte de la planta de tractament de despolimerització catalítica a través d'una addenda a l'acord, que s'aprovarà al proper plenari. Aquesta nova inversió ha de iniciar tots els procediments per rebre les autoritzacions pertinents però està lligada a la construcció del dipòsit. La planta desenvoluparà la tecnologia que Griñó utilitza a la fàbrica de Constantí i que permet recuperar residus sòlids que es transformen en combustible d'alt poder calorífic, utilitzat com a substitutiu d'alguns combustibles fòssils, o en productes reutilitzables. "És una tecnologia en què l'empresa està especialitzada", ha destacat Suárez.

ACN Barcelona.-El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha iniciat una investigació per les possibles tasques de protecció i escorta de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que un mosso d'Esquadra hauria fet mentre era assessor de seguretat del Departament d'Interior. Arran d'una denúncia de Cs, la fiscalia creu que càrrecs d'Interior podrien haver comès delictes de prevaricació i malversació pel fet que l'agent realment no tenia funcions dins del departament, sinó que protegia els moviments de Puigdemont a Bèlgica i en viatges per Europa.

Els diputats de Cs al Parlament Carlos Carrizosa, Matías Alonso i Jean Castel van presentar aquest dimarts un escrit a la Fiscalia Superior on explicaven que el conseller d'Interior, Miquel Buch, nomenar de forma "discrecional" el 25 de juliol del 2018 un mosso d'Esquadra, L.E.M., com a personal eventual del departament, amb el càrrec d'assessor en matèria de sistemes de seguretat i un sou brut anual d'uns 60.000 euros.No obstant això, Cs diu que el mosso en realitat fa funcions de protecció o escorta de Puigdemont, i el partit ha aportat diverses fotografies i missatges apareguts en xarxes socials, dels que "almenys aparentment es desprèn" que aquest mosso hauria fet aquestes tasques, tant a Bèlgica com en altres desplaçaments de Puigdemont per diversos països europeus.El fiscal afirma que "la decisió de subministrar un servei d'escorta, amb càrrec a l'erari públic, en favor d'una persona contra la que consta dictada una interlocutòria de processament ferma i la subsegüent ordre de recerca i captura per greus delictes" podria suposar un delicte de prevaricació administrativa i un altre de malversació de fons públics. En serien responsables "aquelles autoritats o funcionaris públics que amb la seva conducta haguessin propiciat o afavorit" aquests fets, a banda de les responsabilitats del propi mosso d'Esquadra.Per tot això, el fiscal superior obre diligències d'investigació i demana als Mossos d'Esquadra que investiguin si aquest agent va fer funcions de protecció, custòdia o escorta de Puigdemont des que va ser nomenat assessor d'Interior, i en quines dates i llocs hauria treballat, i si ho va fer amb coneixement o aquiescència d'autoritats o funcionaris d'Interior. El fiscal també vol saber la situació administrativa del policia respecte el cos dels Mossos d'Esquadra mentre era assessor del departament, el sou que percebia com a assessor i detalls de quina manera feia aquesta funció.