ACN Vilafranca del Penedès.-Les entitats agràries agrupades com a Viticultors del Cava (Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l'Associació de Viticultors del Penedès) han denunciat públicament l’augment de quotes econòmiques aprovat pel Consell Regulador de la DO Cava. Segons han fet públic les associacions en un comunicat, a partir d’aquest 2019, la quota per superfície passarà de 10 euros per hectàrees a costar-ne 30, en una mesura que no afectarà els elaboradors que embotellen més de 10 milions d’ampolles. El col•lectiu lamenta que l’increment s’apliqui als membres de la DO Cava de forma “desigual” i reivindica més “transparència” en les decisions del Consell Regulador.

Tot i les crítiques, Viticultors del Cava dona suport a l’augment general de pressupost de la DO per aquest 2019 aprovat al darrer ple, amb l’objectiu de tirar endavant el nou reglament. Aquesta futura normativa ha de diferenciar els tipus de cava en funció del seu lloc de procedència i de la qualitat, alhora que aquest any també es vol reforçar el control de la traçabilitat del raïm i augmentar la promoció.

ACN L'Ametlla de Mar.-El moviment veïnal Prou! AP-7 Gratuïta Ja ha sol·licitat formalment a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar informació detallada sobre els contractes de serveis municipals vigents per "comprovar de forma documentada" que la construcció de rotondes a la N-340 no s'ha vist "mediatitzada per interessos privats de caràcter mercantil, urbanístic, immobiliari o semblant" i ha estat impulsada des de l'interès públic. Addicionalment, els veïns també han registrat una instància demanant informació sobre la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en relació amb la possible transformació de l'N-340 en un bulevard, a la qual també s'oposen, i l'alliberament de pagar els costos d'obres per la transformació de la via als propietaris de sector urbanitzables pròxims. Per últim, el moviment veïnal ha presentat una sol·licitud reclamant les declaracions de béns i interessos dels alcaldes i regidors de l'Ametlla de Mar des de 2007.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/832371/fira-de-lleida-preveu-doblar-la-facturacio-amb-la-construccio-d-un-nou-recinte-que-ocupari-21 https://directe.larepublica.cat/acn/832371/fira-de-lleida-preveu-doblar-la-facturacio-amb-la-construccio-d-un-nou-recinte-que-ocupari-21 Wed, 20 Mar 2019 14:24:39 +0100

ACN Lleida.-Fira de Lleida espera duplicar i passar dels 30 als 60 milions d'euros la facturació de l'entitat amb la construcció d'un nou recinte firal de més de 120.000 metres quadrats. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat que el projecte es preveu als terrenys de l'antiga hípica i ara s'està treballant en definir el ''quadern de ruta'' per als propers anys amb l'horitzó posat a l'any 2030. Larrosa ha presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç aquest ''itinerari'' que preveu la construcció de fins a 6 pavellons amb una superfície total d'uns 25.000 metres quadrats i també una passarel·la que connectarà el recinte amb la Llotja per damunt del riu Segre. La inversió de tot plegat se situa entre 27 i 36 MEUR en funció de si es fan o no aparcaments soterrats als pavellons.

El Pla d'ordenació del sector de la Fira de Lleida preveu desplaçar el recinte firal actual situat als Camps Elisis als terrenys de l'antiga hípica i també més enllà de l'altra banda del canal de Seròs. Segons el POUM a la zona de l'actual fira s'hi ubicarà una àrea residencial. La superfície total d'actuació és de 124.400 metres quadrats amb una distribució de 34.200 metres quadrats d'espai per activitats obertes, 7.500 d'aparcament a l'aire lliure, i 1.500 per a un edifici representatiu on s'hi ubicarà la recepció dels visitants. L'àmbit dels pavellons previstos ocuparà 41.600 metres quadrats i la superfície construïda serà de 27.500 metres quadrats repartits en 2 pavellons de 5.250 metres quadrats, i 4 de 4.250 metres quadrats. Quedarà per decidir el format de l'aparcament per aquests pavellons que podrà ser o bé a l'aire lliure en una superfície de 23.000 metres quadrats per a 700 cotxes o bé soterrat ocupant 35.350 metres quadrats per a 1.078 cotxes.L'alcalde Larrosa ha explicat que aquest ''itinerari'' vol reafirmar la ''vocació'' de Lleida de ser la segona capital de Catalunya, també en l'àmbit de l'organització de fires i congressos. En aquest sentit, ha remarcat que es tracta d'un projecte que fa 20 anys que s'ambiciona i que ha de permetre a la institució firal poder ''competir'' amb el nord de l'Ebre, el sud d'Europa i coorganitzat fires d'arreu de l'Estat i el continent. Segons Larrosa, el projecte està lligat al POUM però també al desenvolupament urbanístic de la ciutat i per tant és ''vigent, vàlid i per començar a treballar de forma immediata''.En aquest sentit, l'alcalde ha assegurat que ja compta amb el ''consens institucional'' i que ara el busca en el món empresarial de la ciutat. Considera que és bo ''anar plegats en la mateixa direcció'' per tal de potenciar el fet de poder ''facturar més com a ciutat''. És en aquest àmbit que ha parlat de la possibilitat de doblar l'impacte econòmic, els anys que s'organitza la fira Municipàlia, i també ha comentat que amb el nou recinte es podrien organitzar dos certàmens més de caràcter internacional a l'any.

ACN Barcelona.-Les exportacions de les empreses industrials internacionalitzades han crescut un 11,4% aquest 2018, un any caracteritzat per la incertesa, l'alentiment del creixement econòmic mundial i l'augment de barreres al comerç. Tant és així que, segons dades de l'associació d'empreses industrials internacionalitzades (Amec) el 79% de les companyies associades s'han trobat amb dificultats en la seva activitat internacional, el doble que l'any anterior. Durant el 2018 també s'ha produït una disminució de les exportacions a Alemanya, al Regne Unit i al Marroc. Davant d'aquesta realitat, el director general d'Amec, Joan Tristany, ha lamentat que el creixement de les vendes exteriors detectat sigui "inferior" al dels competidors directes, un fet que atribueix a la manca d'inversió en innovació. Amb tot, un 80% d'aquestes companyies va incrementar les exportacions, que van superar els 6.650 milions d'euros.

En la roda de premsa de presentació del balanç anual, Tristany ha remarcat que els seus 350 associats han tingut "bons resultats" tenint en compte l'entorn internacional de molta complexitat amb canvis "profunds" i "ràpids". Respecte a l'any 2017, aquestes empreses han augmentat un 11,4% les seves vendes a l'exterior, un resultat "extraordinari" comparat amb el comportament de l'economia espanyola.Durant l'exercici 2018, el volum d'exportació de les companyies industrials internacionalitzades es va situar en el 55,6% de la facturació de mitjana. Malgrat aquest comportament positiu, el 79% de les empreses, gairebé el doble que l'any anterior, han detectat dificultats en la seva activitat internacional. Brasil, Rússia, Argentina, Estats Units encapçalen el rànquing de països amb un increment més pronunciat de barreres al comerç.De cara al 2019, les expectatives de creixement de vendes a l'exterior es moderen i baixen fins al 8,4%. Tenint en compte aquest panorama, Tristany ha pronosticat que les "complexitats" a l'hora d'exportar continuaran i ha recomanat a les empreses que inverteixin més a l'exterior. En aquest sentit, ha recordat que l'any 2018 les empreses d'Amec han obert 48 noves filials a l'exterior, i la previsió pel 2019 és que se n'instal·lin 31 més. "És veritat que hi ha canvis, i situacions complexes però també hi ha respostes", ha dit.Una adaptació que, amb tot, no serà suficient si no augmenta la intensitat d'inversió en innovació tant per part de les administracions públiques com de les empreses, ha assegurat el director general de l'associació. L'informe presentat assenyala que les empreses industrials internacionalitzades dediquen un 4,7% de la facturació a recerca i desenvolupament d'innovació, un percentatge que baixa a l'1,2% en el conjunt de l'economia espanyola."No podem perdre el compàs, si no incorporem les noves tecnologies als productes, processos i models de negocis perdrem competitivitat internacional i ja hem tingut un avís aquest any: tant en l'àmbit estatal com català les exportacions han tingut un creixement inferior als nostres competidors europeus. Això no passava en els darreres anys", ha explicat.En aquest sentit, Tristany ha assegurat que el sector no percep "de forma clara" quina és la política industrial dels governs català i espanyol. Per això, des d'Amec s'ha reclamat que es fixin objectius polítics consensuats amb el sector industrial, amb capacitat d'avaluar-los i amb dotació pressupostària per dur a terme els plans de foment a la innovació i a la internacionalització. "El que no es pot fer és dissenyar polítiques que no estan dotades amb els recursos adequats", ha criticat. Brexit: les empreses industrials no estan fent plans de contingència "adequats"A l'hora d'analitzar les exportacions als principals mercats de les empreses industrials, l'estudi detecta una disminució de les vendes a Alemanya, el segon mercat en volum d'exportació; al Marroc i al Regne Unit. La incertesa sobre la sortida d'aquest últim país de la Unió Europea genera incertesa entre els empresaris industrials, que, en general, han disminuït les inversions en aquest país i estan esperant concrecions sobre el nou estatus abans d'actuar.En aquest sentit, el subdirector general d'Amec i cap de l'àrea productiva, Diego Guri, s'ha mostrat preocupat pel fet que "no totes les empreses estan preparant els plans de contingència de forma adequada" de cara al Brexit, "sigui quan sigui". A més, també ha alertat que la principal estratègia que estan seguint les companyies és la diversificació de mercats, cosa que implica que es dirigeixen esforços cap a altres països. "Això comporta un risc, perquè quan tornin al Regne Unit hauran perdut les posicions que tenien i hauran de començar des de zero", ha apuntat.Precisament, i malgrat les adversitats, els Estats Units i el Regne Unit segueixen estant entre els 10 principals mercats d'interès per a les empreses d'Amec, a més de Mèxic, França, Alemanya, índia, Xina, Austràlia, Rússia i Emirats Àrabs Units.

ACN Barcelona.-El Banc d'Espanya ha augmentat una dècima la seva previsió de dèficit públic espanyol per aquest any fins al 2,5%, segons ha indicat en un informe publicat aquest dimecres. Així, el Banc d'Espanya preveu que l'Estat incompleixi el dèficit marcat per Brussel·les, que en el projecte de pressupostos fallit de Pedro Sánchez es preveia de l'1,8%. En el seu informe, el BdE avisa que si bé la manca de pressupostos permet la pròrroga i la majoria de partides queden fixades en els nivells de l'últim exercici, les mesures aprovades per decret pel govern socialista espanyol poden "generar crèdit pressupostari". Segons el Banc d'Espanya, es mantindrà "la robustesa de la recaptació impositiva dels últims trimestres el que compensaria, en part, la dinàmica a l'alça de la despesa pública".

En l'informe, també s'indica que "el caràcter expansiu de la política fiscal" anirà acompanyat d'un "deteriorament addicional de la situació subjacent de les finances públiques" i que això provoca "vulnerabilitats" per a l'economia. El Banc d'Espanya ho atribueix a un context "d'incertesa global" i al "reduït marge de maniobra de la política fiscal a curt i mig termini". Pel que fa a les previsions de creixement, el Banc d'Espanya manté les seves últimes xifres, amb un creixement del PIB del 2,2% per aquest any, de l'1,9% el 2020 i de l'1,7% el 2021. El BdE pronostica també una moderació de la creació de feina, i preveu que l'atur se situï al 12% a finals del 2021.

ACN Barcelona.-El president de l’Associació Corporativa de Viatges Especialitzats (ACAVe), Martí Sarraté, ha defensat aquest dimecres la indústria dels creuers a Barcelona després de les crítiques de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, que va assegurar que els creueristes són com “una plaga de llagostes”. Sarraté ha dit que els turistes "no tenen res a veure" amb cap plaga, i ha destacat que deixen "un ingrés importantíssim" a la ciutat. En aquest sentit, el president de l'ACAVe ha defensat "la tasca excel·lent" que s’ha fet per convertir Barcelona en el primer port europeu de creuers i el tercer del món. Sarraté, a més, ha destacat que els creuers han permès obrir noves rutes a l'aeroport als Estats Units.

"Cal veure l'economia en un context global", ha assegurat Sarraté, defensant que "criticar de manera oberta els creueristes i mesclar-los amb plagues no és correcte".Sarraté diu que ja estan treballant amb l'Ajuntament de Barcelona perquè els residents de la ciutat vegin els turistes com "generadors d'economia" i no com "enemics".Sarraté ha afirmat que els creueres donen feina a 10.000 persones, que generen uns ingressos de 274 milions d'euros. També s'ha referit a la despesa mitjana dels creueristes, que gasten uns 580 euros diaris, i ha afegit que molts coneixen la ciutat durant el viatge amb el vaixell i "repeteixen" més endavant.Pel que fa a la polèmica dels taxis i VTC, Sarraté ha apel·lat a un debat a les meses de diàleg perquè diu que el bloqueig dels carrers “perjudica” als turistes i la imatge de Barcelona. El president d’ACAVe ha afirmat que els taxistes han d’ “adaptar-se” a l’evolució dels mercats “com han fet les agències”.El president de l'ACAVe ha fet aquestes declaracions en el marc d'un acte de presentació d'una enquesta entre els seus més de 500 associats per anticipar les previsions de viatges per Setmana Santa, i que preveuen un 10% més de reserves, amb la costa i la capital catalanes com a destinacions protagonistes.Segons l’enquesta, les previsions per aquesta Setmana Santa estan marcades per la bona climatologia i el calendari tardà. Entre els espanyols que han escollit destinacions nacionals per aquestes dates, més d’un 70% reserven destinacions de costa. Canàries ha tornat a situar-se com a primer destí, seguida de les costes de Catalunya, Andalusia i Balears. Les ciutats de Madrid i Barcelona segueixen suposant un 20% de les reserves per la seva oferta cultural, gastronòmica i d’oci.Sarraté ha afirmat que el sector turístic ja s'ha recuperat de la crisi i ara "pot mirar pel retrovisor" els últims cinc anys d’experiència per no tornar a cometre “els mateixos errors” per adaptar-se a la demanda dels nous consumidors. El president de l'ACAVe ha afegit que els professionals han sabut “especialitzar-se” i “adaptar-se” per a què les seves empreses siguin sostenibles en el temps.

ACN Gelida.-Aquesta setmana han sortit a la venda les primeres ampolles dels elaboradors escindits de la DO Cava, agrupats sota la nova marca col•lectiva Corpinnat. “Comença una nova era”, assegura a l’ACN Toni de la Rosa, copropietari de Torelló Viticultors, una de les empreses que ja està venent les noves ampolles, junt amb Mas Candí i Júlia Bernet. Les tres firmes han començat una distribució a la qual s’hi sumaran en breu els cellers Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, i Huguet Can Feixes. De la Rosa remarca que el projecte de l’AVEC (Associació de Viticultors Elaboradors de Corpinnat) es basa en “prestigiar els vins escumosos de qualitat que es fan al Penedès, seguint uns compromisos estrictes” i assegura que es proposen “situar-los a la Champions League dels escumosos mundials”.

Quan fa gairebé dos mesos que els elaboradors de Corpinnat van decidit sortir de la DO Cava, estan començant a arribar als restaurants i botigues especialitzades les primeres ampolles de la nova marca col•lectiva. Si bé els impulsors d’aquest projecte lamenten que l’entesa amb el Consell Regulador del Cava va ser impossible per les discrepàncies a reconèixer el territori penedesenc dins la DO –entre altres motius-, ara defensen l’autonomia de la nova marca i celebren l’inici d’una “nova era”Toni de la Rosa, un dels viticultors fundadors de Corpinnat, remarca a l’ACN que el projecte es basa en distingir la qualitat dels escumosos fets a la plana del Penedès, en una regió formada per 46 municipis entre les conques del Llobregat, el Gaià, el Tous, el Carme i la serralada prelitoral fronterera amb el Garraf. Alhora, també es fixen requisits relacionats amb el conreu de la vinya, les varietats a utilitzar, el preu mínim del raïm i el procés de vinificació. Tots els cellers que vulguin etiquetar com a Corpinnat, han de tenir tots els seus escumosos seguint aquests paràmetres. Els impulsors sostenen que els seus cellers ja complien tots aquests requisits “molt abans de crear Corpinnat”, de manera que la nova etapa fora de la DO Cava “es basa en un canvi a les etiquetes”. Al mateix temps, però, De la Rosa admet que “caldrà fer pedagogia” entre els prescriptors i consumidors per fer arribar el nou producte, que ja no es podrà comercialitzar com a cava. “Hem d’ensenyar que Corpinnat té vida pròpia”, resumeix De la Rosa, confiat que podran igualar o superar els 2 milions d’ampolles que l’últim any van vendre els nou cellers sota la marca cava.“Reflexió” lluny de la DO CavaRespecte un hipotètic retorn a la DO Cava –reclamat des de molts àmbits del sector-, els elaboradors de Corpinnat en recelen. Si bé el Consell Regulador ha recordat de forma reiterada que treballa en un nou reglament que permeti distingir zones d’elaboració del cava i diferenciar les qualitats per potenciar els productes de gamma alta, l’AVEC desconfia que això sigui suficient per retornar a l’ens.“Ens alegrarem molt pel cava si es fa la zonificació, però ara estem en un període de reflexió”, apunta De la Rosa, tot defensant la “vida pròpia” del seu projecte com a marca col•lectiva de la Unió Europea. “El futur mai està escrit i mai pots dir que no faràs una cosa, però en principi nosaltres volem treballar pel nostre projecte”, resumeix, mentre assegura que les relacions amb la DO “no són bones ni dolentes, sinó les mateixes que tenim entre tots els elaboradors d’escumosos”.

ACN Lleida.-El Govern descarta destinar enguany ajuts per a la construcció o reforma d'allotjaments per a temporers que participen a la campanya de la fruita, tenint en compte que la Generalitat funciona amb pressupostos prorrogats que no preveuen una partida específica en aquest sentit. El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, però, ha deixat la porta oberta a la possibilitat que se'n puguin habilitar el 2020. Tot i això, aquests ajuts aniran condicionats al fet que hi hagi disponibilitat pressupostària i que el grup de treball tècnic que es preveu constituir pròximament determini si existeixen necessitats al territori pel que fa a allotjament. Aquest grup de treball s'encarregarà de fer un seguiment de forma continuada de les campanyes agràries a Ponent.

El seu del Departament d'Agricultura a Lleida ha acollit aquest dimecres una reunió amb diferents administracions i agents implicats en la campanya de la fruita, entre les quals la Generalitat, la subdelegació del govern espanyol, la Diputació de Lleida, el Consell del Segrià, a més d'organitzacions agràries i sindicats. Durant la trobada, s'ha acordat la constitució d'una taula institucional permanent de les campanyes agràries a Lleida on, a més dels assistents a la reunió, també hi prendran part ajuntaments, ONG i entitats del tercer sector. Aquesta taula s'anirà reunint de forma periòdica amb l'objectiu de garantir un correcte desenvolupament de les campanyes agràries a la demarcació, segons ha detallat Ramon Farré.El delegat del Govern a Lleida ha explicat que en el marc d'aquesta taula institucional està prevista la constitució d'un grup de treball tècnic la funció del qual serà la de fer un seguiment sistemàtic de les diferents campanyes agràries durant tot l'any. L'objectiu és "poder tenir una informació veraç i precisa del que són les campanyes de la fruita, de les necessitats existents i detectar quins recursos humans necessita i quina formació fa falta", ha dit Farré. Aquest treball tècnic també tindrà en compte el tema dels allotjaments per a temporers i, d'aquesta manera, analitzarà la situació actual per conèixer quines són necessitats que té el territori en relació amb l'allotjament i determinar "si n'hi ha prou, si en falta i, en aquest cas, on fan falta", ha remarcat Ramon Farré.A partir d'aquesta diagnosi, la taula institucional haurà de determinar si són necessaris ajuts per a construcció de nous allotjaments per a la millora dels existents. En aquest sentit, Farré ha explicat que aquest 2019 la Generalitat no podrà destinar cap partida a aquest concepte, tot i que alguns agents del sector van entendre que sí que n'hi hauria durant la reunió de la setmana passada a la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida. El delegat del Govern ho ha atribuït al fet que no hi hagi nous pressupostos tot i que ha deixat la porta oberta a habilitar-ne el 2020, sempre i quan els tècnics determinin que falten allotjaments a les comarques lleidatanes i que hi hagi un partida als comptes de la Generalitat prevista per aquests ajuts. Asaja lamenta la manca d'ajuts aquesta campanya i proposa llogar mòduls prefabricatsEl president d'Asaja-Lleida, Pere Roqué, ha lamentat la manca enguany d'ajuts per a allotjaments. "El que haurem de fer és buscar de manera privada de quina manera podem garantir un allotjament digne a aquella persona que tenim a treballar que vingui de més de 75 quilòmetres", ha dit Roqué. Mentre el sector no compti amb finançament públic, des d'Asaja-Lleida han tornat a posar damunt la taula la proposta de llogar cases o mòduls prefabricats perquè s'hi allotgin els temporers, que poden suposar un cost d'entre 500 i 600 euros mensuals. Malgrat que no s'habilitaran ajuts per a allotjaments, el delegat del Govern a Lleida ha explicat que hi hauran recursos públics per aquesta campanya agrària. Així, ha exposat la voluntat de la Diputació de Lleida de destinar uns 140.000 euros per a la constitució d'aquest grup de treball tècnic. També ha dit que el SOC està estudiant destinar ajuts per a la contractació a través de plans d'ocupació de mà d'obra per a la campanya i ha recordat els recursos que també hi destinen els consells comarcals.Finalment, Farré ha reiterat que els empresaris agraris "fan bé les coses" i compleixen el conveni del camp, de la mateixa manera que passa a les centrals fructícoles i magatzems. "No hem detectat cap situació de frau exceptuant algun cas molt concret", ha dit. El president d'Asaja-Lleida també ha defensat l'actuació dels empresaris del sector i ha remarcat que són mínimes les irregularitats detectades per la Inspecció de Treball.

ACN Brussel·les.-La Comissió Europea ha imposat a Google una multa de 1.490 milions d'euros per fer "pràctiques abusives en la publicitat en línia" que perjudiquen la competència a la Unió Europea. L'executiu europeu ha determinat que l'empresa nord-americana ha "abusat del seu domini del mercat" obligant a altres webs a acceptar "clàusules restrictives" que impedissin als seus rivals posicionar les seves cerques de publicitat en aquestes pàgines web. "Aquesta mala praxi va durar més de 10 anys i va impedir a altres empreses la possibilitat de competir en igualtat i innovar", ha recriminat l'eurocomissària de la Competència, Margrethe Vestager.

A més de la multa, que equival a l'1,29% de la facturació de Google, la CE recorda que la multinacional també pot fer front a demandes civils de "qualsevol persona o empresa afectada pel seu comportament no competitiu".Es tracta de la tercera sanció que imposa l'executiu de Jean-Claude Juncker a Google per abusar del seu poder al mercat. El 2017 Brussel·les va sancionar Google amb 2.420 milions d'euros per un "abús de posició dominant" relacionat amb el seu sistema de recerca a Internet. Un any després va anunciar una multa rècord de 4.340 per utilitzar el sistema Android de forma monopolística.

ACN Gelida.-Aquesta setmana han sortit a la venda les primeres ampolles dels elaboradors escindits de la DO Cava, agrupats sota la nova marca col•lectiva Corpinnat. “Comença una nova era”, assegura a l’ACN Toni de la Rosa, copropietari de Torelló Viticultors, una de les empreses que ja està venent les noves ampolles, junt amb Mas Candí i Júlia Bernet. Les tres firmes han començat una distribució a la qual s’hi sumaran en breu els cellers Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, i Huguet Can Feixes. De la Rosa remarca que el projecte de l’AVEC (Associació de Viticultors Elaboradors de Corpinnat) es basa en “prestigiar els vins escumosos de qualitat que es fan al Penedès, seguint uns compromisos estrictes” i assegura que es proposen “situar-los a la Champions League dels escumosos mundials”.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/832328/mes-de-100.000-persones-han-acceptat-les-noves-condicions-de-cabify-des-que-va-tornar-a-ba-21 https://directe.larepublica.cat/acn/832328/mes-de-100.000-persones-han-acceptat-les-noves-condicions-de-cabify-des-que-va-tornar-a-ba-21 Wed, 20 Mar 2019 12:31:02 +0100

ACN Barcelona.-Més de 100.000 persones han acceptat les noves condicions de Cabify des que fa dues setmanes va restablir el servei a Barcelona i que requereix una sola precontractació de 15 minuts abans del primer servei, esquivant així el decret de la Generalitat. En un conferència al 'Fòrum Europa', el fundador i conseller delegat de la companyia, Juan de Antonio, ha defensat que Cabify "aporta valor" a la ciutat i ha dit que el suport dels ciutadans durant aquestes dies és "significatiu i aclaridor". "Des de Cabify estimem Catalunya i Barcelona i ho demostrem amb fets", ha assegurat De Antonio. D'altra banda, el fundador de la plataforma ha confirmat –davant la presència del secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín i el secretari de Transports, Pere Padrosa- que facilitaran la informació requerida per la Generalitat dins del termini deu dies previst i ha afirmat que no "és una excepció", ja que és una demanda que altres autoritats també sol·liciten quan comencen a operar als seus mercats.

De Antonio ha explicat que la companyia ha optat per tornar a operar a Barcelona amb el mateix model que el de les tradicionals VTC de "forma transitòria", tot i que ha precisat que el que preferiria és l'anterior, és a dir, com a agència de viatges. En aquest sentit, ha rebutjat que la companyia hagi empleat una "argúcia legal" i ha lamentat que en el seu moment probablement !no van ser capaços" d'explicar-ho bé. De Antonio ha assegurat que el model "s'ajusta a la normativa vigent" i que si ara es qüestiona també s'estarà posant en dubte el model tradicional.El màxim responsable de la companyia també ha comentat que ha optat per tornar a Barcelona per defensar els més de 2.000 llocs de treball que implicava la seva sortida de la ciutat després de l'aprovació del decret de la Generalitat, segons ha dit, i per donar la "llibertat al ciutadà d'escollir la millor opció". A més, ha afegit que "mai ha defensat un tracte de favor" per a la plataforma i ha garantit que l'empresa compleix amb la legalitat en matèria de transport, administrativa i tributàries. En aquest darrer punt, ha assegurat que l'empresa està domiciliada a Delaware perquè els tràmits són més "àgils". Durant la seva intervenció, el conseller delegat de Cabify ha lamentat que les institucions locals posin "traves" a projectes innovadors. "Som l'única empresa que les seves pròpies instàncies posa pals a les rodes", s'ha queixat, a més de preguntar-se "quin és el missatge" que es trasllada a la societat i als inversors.D'altra banda, De Antonio ha garantit que Cabify "no vol fer fora ningú" i ha estès la mà al sector del taxi, ja que sosté que tots tenen cabuda en el mercat i que la "convivència és una realitat" en altres països mentre "aquí hi ha l'excepció". El fundador de la plataforma ha ofert, per exemple, que a partir de l'aplicació de la companyia es pugui integrar el servei de taxi i altres serveis de mobilitat i ha assenyalat que "el taxi te una sèrie de regulacions que es poden flexibilitzar". El responsable de la companyia considera que el taxi no té falta d'aplicacions tecnològiques sinó que "el major problema que ha patit recentment és que té líders molt radicals a qui no ha interessat mirar endavant". "No representen la majoria del sector del taxi a qui els interessa treballar i creuen el que progrés és bo", ha afegit.D'altra banda, el fundador de Cabify ha aplaudit la proposta del RACC d'equiparar els VTC i els taxi, en el marc de les 45 propostes presentades aquest dimarts per millorar la mobilitat a Barcelona i que suggeria plataformes com Uber i Cabify abonessin un plus per acabar fent una bossa comuna per comprar les llicències de taxi. Per de Antonio, la transmissió de llicències per sobre els 100.000 euros quan "inicialment només eren autoritzacions administratives" és un valor que s'ha donat en un "mercat entre particulars" sense la intervenció dels VTC i ha defensat que "una millor gestió ens beneficiaria a tots".

ACN Barcelona.-El Departament d'Empresa i Coneixement considera el 2018 un "any positiu" en inversió estrangera, tot i la caiguda de l'11,2% respecte a les dades de l'any anterior, i que situen la inversió total en 2.985 MEUR. Segons fonts del Departament consultades per l'ACN, les dades fetes públiques aquest dimecres pel ministeri espanyol d'Indústria, Comerç i Turisme podrien acabar-se modificant, ja que, per exemple, el 2016 en un primer moment es van assignar 5.127,6 MEUR d'inversió estrangera a Catalunya i en una revisió posterior es va elevar la xifra als 8.273,8 MEUR. Des d'Empresa, també destaquen la "volatilitat" de les dades, i aposten per mesurar-les en períodes més llargs. En aquest sentit, apunten que la inversió estrangera entre el 2014 i el 2018 va ser de mitjana 4.639 MEUR, un 45% que la mitjana del quinquenni anterior, entre el 2009 i el 2013.

A més, fonts d'Empresa i Coneixement també remarquen les "limitacions" de l'estadística que elabora el govern espanyol, ja que es comptabilitzen les inversions estrangeres on l'empresa té ubicada la seu social, i no la productiva, i no s'inclouen en les xifres la inversió generada per filials locals de companyies estrangeres establertes a Catalunya. En concret, a Catalunya hi ha 8.642 filials d'empreses estrangeres, i les seves inversions no es comptabilitzen en les xifres.

ACN Barcelona.-A partir del mes d'abril, la planta Powertrain de Nissan a Barcelona, dedicada a la fabricació de transmissions, motors i suspensions, començarà a produir la nova caixa de canvis ZG47 que comportarà una inversió de 10 MEUR. La nova caixa de canvis, que substituirà la ZG6, que es fabrica des de fa 15 anys a la planta catalana, es muntarà en algunes versions de les 'pick-ups' Nissan Navara, Renault Alaskan i Mercedes-Benz X-Class. La planta de Barcelona serà el primer centre internacional en fabricar aquesta nova caixa de canvis que permetrà complir amb la nova normativa Euro 6d-Temp en la fabricació dels vehicles on es muntarà. "Aquesta assignació representa un important repte per la fàbrica de Barcelona", destaca Naiara Villanueva, director de Producció de la planta de Barcelona.

En un comunicat, la companyia ha destacat que la inversió per fabricar la nova caixa de canvis dotarà la planta de Barcelona de noves màquines d'última generació en mecanització així com una nova línia de muntatge flexible.

ACN Lleida.-Fira de Lleida espera duplicar i passar dels 30 als 60 milions d'euros la facturació de l'entitat amb la construcció d'un nou recinte firal de més de 120.000 metres quadrats. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat que el projecte es preveu als terrenys de l'antiga hípica i ara s'està treballant en definir el ''quadern de ruta'' per als propers anys amb l'horitzó posat a l'any 2030. Larrosa ha presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç aquest ''itinerari'' que preveu la construcció de fins a 6 pavellons amb una superfície total d'uns 25.000 metres quadrats i també una passarel·la que connectarà el recinte amb la Llotja per damunt del riu Segre. La inversió de tot plegat se situa entre 27 i 36 MEUR en funció de si es fan o no aparcaments soterrats als pavellons.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/832305/la-inversio-estrangera-a-catalunya-cau-un-11-7-el-2018-fins-als-2.985-meur-21 https://directe.larepublica.cat/acn/832305/la-inversio-estrangera-a-catalunya-cau-un-11-7-el-2018-fins-als-2.985-meur-21 Wed, 20 Mar 2019 11:24:38 +0100

ACN Barcelona.-La inversió estrangera a Catalunya va tancar el 2018 en els 2.985,6 milions d'euros, una xifra que suposa un descens de l'11,7% respecte a l'any anterior i el nivell més baix des del 2012. Així consta en les dades d'inversió estrangera publicades aquest dimecres pel ministeri espanyol d'Indústria, Comerç i Turisme. Les dades d'inversió estrangera durant el 2018 impliquen una inversió de 397 milions d'euros menys que al 2017, quan el total d'inversió estrangera es va situar en els 3.382, 6 milions d'euros. El nivell de l'any passat és el més baix des del 2012 quan es van assolir els 2.723,7 MEUR, i està per sota de les inversions que es van rebre el 2010 o el 2011, i és molt similar a la del 2008.

La inversió estrangera es va situar en l'últim trimestre de l'any passat en els 1.068,5 MEUR, després de xifres de 357 MEUR en el primer trimestre, 702 en el segon i 856 en el tercer. La xifra d'inversió estrangera del 2018 de 2.985 MEUR va ser superada el 2010 (4.890 MEUR), el 2011 (3.131 MEUR), el 2013 (3.672 MEUR), el 2014 (3.064 MEUR) i també en anys rècord d'atracció d'inversions com el 2016 (8.273 MEUR) i el 2015 (5.488 MEUR). L'any 2012 l'atracció va ser de 2.723 MEUR.

ACN Barcelona.-Més de 100.000 persones han acceptat les noves condicions de Cabify des que fa dues setmanes va restablir el servei a Barcelona i que requereix una sola precontractació de 15 minuts abans del primer servei, esquivant així el decret de la Generalitat. En un conferència al 'Fòrum Europa', el fundador i conseller delegat de la companyia, Juan de Antonio, ha defensat que Cabify "aporta valor" a la ciutat i ha dit que el suport dels ciutadans durant aquestes dies és "significatiu i aclaridor". "Des de Cabify estimem Catalunya i Barcelona i ho demostrem amb fets", ha assegurat De Antonio. D'altra banda, el fundador de la plataforma ha confirmat –davant la presència del secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín i el secretari de Transports, Pere Padrosa- que facilitaran la informació requerida per la Generalitat dins del termini deu dies previst i ha afirmat que no "és una excepció", ja que és una demanda que altres autoritats també sol·liciten quan comencen a operar als seus mercats.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/832299/catalunya-tanca-el-2018-amb-un-creixement-del-pib-del-2-6 https://directe.larepublica.cat/acn/832299/catalunya-tanca-el-2018-amb-un-creixement-del-pib-del-2-6 Wed, 20 Mar 2019 11:06:27 +0100

ACN Barcelona.-Catalunya ha tancat el 2018 amb un creixement del PIB del 2,6% i ha arribat als 242.313 milions d'euros. L'augment és menor que el registrat en els darrers tres anys, però és una dècima superior a l'espanyol (2,5%) i set dècimes per sobre de la mitjana de la Unió Europea (1,9%). Així es desprèn de les dades fetes públiques aquest dimecres per l'IDESCAT, l'oficina d'estadística de Catalunya. Les xifres també mostren una desacceleració del creixement, ja que a nivell trimestral, es passa d'un creixement del 3,3% en el primer trimestre fins a l'1,8% en el quart. La demanda interna va créixer un 2,5% durant l'any passat, mentre que l'externa va reduir-se, amb l'exportació passant d'un augment del 5,1% el 2017 a un creixement del 2% el 2018.

L'evolució a la baixa de les exportacions va en línia amb la disminució general a la Unió Europea i la tendència del comerç internacional, segons el Govern. Pel que fa a les importacions, l'any 2018 van créixer un 3,6%. Pel que fa a l'oferta, el sector de la construcció lidera el creixement del PIB, amb un augment del 4,7%. En canvi, es desaccelera la indústria, que passa d'una taxa d'augment del 4,8% el 2017 a un creixement de l'1,1% l'any passat. Els serveis augmenten l'activitat un 2,9%, tres dècimes més que al 2017, mentre que l'agricultura cau un 0,4%. Dins del sector industrial, la metal·lúrgia i la fabricació de maquinària mantenen una forta activitat, mentre que cauen l’electricitat, gas, aigua i productes minerals no metàl·lics. L’alimentació i automoció registren augments d’activitat moderats.D'altra banda, en la branca de serveis, les activitats immobiliàries i professionals són les que més augmenten, amb un 3,8%. El comerç, transport i hostaleria creix un 2,1% i les administracions públiques un 2,5%.

ACN Barcelona.-La inversió estrangera a Catalunya va tancar el 2018 en els 2.985,6 milions d'euros, una xifra que suposa un descens de l'11,7% respecte a l'any anterior i el nivell més baix des del 2012. Així consta en les dades d'inversió estrangera publicades aquest dimecres pel ministeri espanyol d'Indústria, Comerç i Turisme. Les dades d'inversió estrangera durant el 2018 impliquen una inversió de 397 milions d'euros menys que al 2017, quan el total d'inversió estrangera es va situar en els 3.382, 6 milions d'euros. El nivell de l'any passat és el més baix des del 2012 quan es van assolir els 2.723,7 MEUR, i està per sota de les inversions que es van rebre el 2008, el 2010 o el 2011.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/832278/descomptes-del-30-en-carn-de-corder-a-carnisseries-del-jussa-per-incentivar-el-consum-de-p https://directe.larepublica.cat/acn/832278/descomptes-del-30-en-carn-de-corder-a-carnisseries-del-jussa-per-incentivar-el-consum-de-p Wed, 20 Mar 2019 06:00:00 +0100

ACN Tremp.-La festa de 'La Gran costellada de corder' que s'ha programat al Pallars Jussà pels dies 30 i 31 de març vol incentivar el consum de proximitat d'aquest producte. Un total de 12 carnisseries s'han sumat a la iniciativa i entre el 25 i el 30 de març aplicaran descomptes del 30% a la carn de corder de la comarca. El 15% del descompte l'assumeix el ramader i del 15% restant se'n fa càrrec el punt de venda. Els Ajuntaments de la comarca s'han compromès a tenir obertes i en bon estat les quinze àrees de barbacoes per recuperar la tradició de fer carn a la brasa. En l'edició de l'any passat d'aquesta festa, la carn de venda de carn de corder es va triplicar. Les carnisseries del Jussà esperen aconseguir els mateixos resultats aquest any.

Agnés Fondevila, de la Carnisseria Fondevila, ha explicat que ofereixen importants descomptes en la carn de corder amb l'objectiu d'incentivar-ne el consum i reivindicar el consum de proximitat.Segons la regidora de Promoció econòmica de l'Ajuntament de Tremp, Anna Ritz, l'objectiu d'aquesta iniciativa és recuperar les tradicionals costellades a l'aire lliure i afavorir el producte de proximitat, que contribueix a la vitalitat econòmica i social del territori.Ritz ha explicat que a través del programa 'Al teu gust, aliments del Pallars', l'Ajuntament de Tremp ha editat un fulletó desplegable on es detallen les carnisseries que participen en l'oferta, s'hi poden trobar receptes de salses per acompanyar la carn que proposen els restaurants del Pallars Jussà, així com un mapa amb totes les barbacoes obertes assenyalades.'La Gran Costellada de corder del Pallars' està impulsada pel Consell del corder del Pallars Jussà, integrat per ramaders, carnissers i restauradors, i 'Al teu gust, aliments del Pallars', en col·laboració amb diferents ajuntaments i entitats de la comarca.

ACN Lleida.-La 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa ha tancat portes aquest dimarts a la tarda amb la visita d'unes 175.000 persones durant els quatre dies en què s'ha desenvolupat el certamen, unes 5.000 més que l'any passat. L'alcalde Marc Solsona ha fet un balanç positiu de l'edició d'enguany i ha destacat l'elevat grau de satisfacció dels expositors, dels quals el 81% ja ha expressat la seva voluntat de repetir presència l'any vinent. L'encarregada de cloure aquesta edició ha estat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, qui ha destacat que aquestes xifres demostren la bona salut de la Fira de Sant Josep i, a la vegada, són un indicador de què "hi ha present i futur al sector agrari". En aquest sentit, ha apel·lat a treballar conjuntament administració i sector.

Teresa Jordà ha felicitat l'organització d'un certamen firal en què "any rere any es compleixen amb èxit les expectatives" i ha posat en valor que després de gairebé un segle i mig "bategant", "Mollerussa continua reinventant-se". La consellera d'Agricultura ha destacat el fet que bona part Fira de Sant Josep es desenvolupi en un recinte exterior "perquè permet que la ciutat visqui la fira".Jordà ha exposat que "el 2019, 2020 i 2021 són anys en què hem d'acabar de consolidar el sector agroalimentari, un sector que possiblement no pot créixer molt més però que sí s'ha de falcar i hem de fer que segueixi vivint dignament d'allò que fa i estima". Per la consellera, "passejant per fires com la de Sant Josep de Mollerussa t'adones que hi ha present i futur i que, si treballem bé i les polítiques són encertades, hi ha relleu generacional". Tot i això, ha Jordà reconegut que "hi ha moltes coses a fer perquè tenim la vocació de seguir produint aliments segurs i de qualitat en aquest país i també de cohesionar el territori", ha expressat abans de la cloenda. En aquest sentit, ha apel·lat a la col·laboració entre sector i administració perquè "si som capaços de fer-la de manera conjunta de ben segur que l'èxit està assegurat". Satisfacció dels expositorsL'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha destacat que s'han complert les expectatives pel que fa a visitants i, sobretot, ha posat en valor l'alt grau de satisfacció dels expositors. En concret, s'han efectuat enquestes al 75% dels expositors presents, un 81% dels quals ja han manifestat la seva voluntat de repetir presència l'any vinent, xifra que indica que "continuem mantenint el grau de fidelització a la fira", segons Solsona. El grau més elevat de satisfacció s'ha registrat entre els expositors del recinte exterior, ja sigui pel Saló del Tractor, perquè ha acompanyat el temps i per la mateixa conjuntura de mercat", ha dit l'alcalde. D'altra banda, un 66% dels expositors han vist acomplertes o superades les expectatives que tenien posades en la fira i han fet una bona valoració global del certamen.La 147a edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa ha comptat amb 294 expositors, 14 més que l'any passat, per la presència de les firmes de tractors, que assisteixen al certamen cada dos anys per l'alternança amb la Fira de Sant Miquel de Lleida. El certamen s'ha desenvolupat en recinte expositiu net de 25.147 metres quadrats, 5.000 més que l'any passat, amb maquinària agrícola, els pavellons multisectorials, la 39a edició del Saló de l'Automòbil, a més de la 4a edició del Saló del Tractor.

ACN Mollerussa.-La 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa ha tancat portes aquest dimarts a la tarda amb la visita d'unes 175.000 persones durant els quatre dies en què s'ha desenvolupat el certamen, unes 5.000 més que l'any passat. L'alcalde Marc Solsona ha fet un balanç positiu de l'edició d'enguany i ha destacat l'elevat grau de satisfacció dels expositors, dels quals el 81% ja ha expressat la seva voluntat de repetir presència l'any vinent. L'encarregada de cloure aquesta edició ha estat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, qui ha destacat que aquestes xifres demostren la bona salut de la Fira de Sant Josep i, a la vegada, són un indicador de què "hi ha present i futur al sector agrari". En aquest sentit, ha apel·lat a treballar conjuntament administració i sector.

]]> economia https://directe.larepublica.cat/acn/832265/sos-costa-brava-denuncia-que-lajuntament-de-tossa-de-mar-esta-incomplint-la-moratoria-urba https://directe.larepublica.cat/acn/832265/sos-costa-brava-denuncia-que-lajuntament-de-tossa-de-mar-esta-incomplint-la-moratoria-urba Tue, 19 Mar 2019 19:44:15 +0100

ACN Tossa de Mar.-L’Associació Amics de Tossa, que està integrada a la plataforma SOS Costa Brava, ha denunciat públicament que l’Ajuntament de Tossa de Mar (Selva) està incomplint la moratòria de la Generalitat, per tramitar llicències de nous projectes urbanístics al litoral gironí. Segons l’associació, l’Ajuntament està fent tràmits administratius relacionats amb dos projectes urbanístics de Cala Morisca, que estan afectats per la paralització de noves llicències. Concretament, els naturalistes han assegurat que el secretari general de l’Ajuntament va demanar el 23 de gener que facilités el domicili dels membres de l’Associació dels propietaris de les parcel·les per tal que el govern local els pogués enviar notificacions en relació als dos projectes previstos a Cala Morisca.

A més, l’Associació també ha reiterat les acusacions de tracte de favor cap als promotors de la nova urbanització, ja que no hi ha drets adquirits a l’hora d’edificar els terrenys, tal com defensa l’actual govern local. De fet, l’alcaldessa de Tossa de Mar defensa que hi ha aquests drets adquirits en base a un Pla Parcial de 1998. Però l’Associació ja va impugnar-lo davant dels tribunals.L’entitat recorda al govern local que pot fer una consulta formal a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya per saber si existeixen els drets adquirits o no. En el cas en què hi hagi un dret adquirit i no s’urbanitzi, l’Ajuntament de Tossa de Mar hauria d’indemnitzar als propietaris.Aquest és un dels arguments del govern local per defensar el projecte. L’alcaldessa ha afirmat en més d’una ocasió que les arques municipals no poden fer front a aquestes indemnitzacions. De tota manera, si no existissin aquests drets adquirits, no s’hauria d’indemnitzar als propietaris. Els dos projectes previstos a Cala Morisca comprenen 26 parcel·les que segons l’Associació Amics de Tossa té més d’un 20% de pendent, fet que la Llei d’Urbanisme impedeix construir-hi. Per això consideren que és un projecte “inviable econòmicament i tècnica, és discriminatori i il·legal”.

ACN Barcelona.-Els transportistes han desconvocat les mobilitzacions després de sis dies de protestes i la marxa lenta de dilluns des del Port fins al centre de Barcelona. En un comunicat, Sintraport ha anunciat que aturen les protestes després d'haver arribat a "diversos acords sobre les demandes plantejades" i a l'espera dels avanços de les negociacions. En aquest sentit, Sintraport ha iniciat des d'aquest dimarts una ronda de reunions amb grups polítics com el de Cs i el de CatECP per traslladar-los les seves reivindicacions sobre "el temps d'espera a dipòsits i terminals" del Port, la situació generada "per la revisió de contenidors buits", i la "precarietat del sector". Les trobades seguiran en els propers dies amb altres partits polítics.

En un comunicat, Sintraport ha celebrat que les mobilitzacions dels últims sis dies han "demostrat la força i la unió d'un col·lectiu que ha començat a cridar l'atenció sobre la problemàtica del sector del transport en general i del portuari en particular". A més, també destaquen que els transportistes han assolit el "respecte de les administracions en el procés de negociació" eliminant elements del passat centrats en el "conflicte". Tot i això, des de Sintraport asseguren que si no s'assoleixen "els objectius buscats" en un termini raonable de temps, no es descarten noves mobilitzacions.

ACN Barcelona.-Renfe va fer 95.908 assistències a viatgers amb discapacitat i mobilitat reduïda a Catalunya l'any passat, segons ha fet públic aquest dimarts. La xifra suposa un 13% de les més de 700.000 assistències que es van fer arreu de l'Estat. La majoria es van dur a terme a la demarcació de Barcelona, concretament 71.497. A la de Tarragona se'n van fer 11.713, a la de Girona 6.565 i a la de Lleida, 6.136. Per estacions, a Barcelona Sants es van fer el 9,93% del total estatal. Aquestes assistències es van fer en el marc del programa Atendo, adreçat a aquest col·lectiu concret i activat l'any 2007. L'any passat els usuaris li van atorgar un 9,15 sobre 10, indica Renfe, la nota més alta des que es va posar en funcionament.

Des de la seva posada en servei el juliol del 2007, Atendo ha prestat més de 5,3 milions d'assistències, segons indica Renfe. Actualment el servei s'ofereix a 138 estacions, una quinzena de les quals a Catalunya. Es tracta d'un servei gratuït i personalitzat que orienta, informa i facilita al viatger l'accés i trànsit per les estacions i l'assisteix en la pujada i baixada als trens. Renfe hi destina prop de 600 treballadors.

ACN Girona.-L'empresari Jaume Fàbrega opta a presidir la Cambra de Comerç de Girona. Fàbrega ja forma part de l'actual Comitè Executiu –és vicepresident- i assegura que vol que la seva sigui una candidatura "de consens". Destaca que les eleccions d'aquest maig serviran per renovar el ple i fer que els representants de les empreses que en formin part siguin "una fotografia de l'actual teixit econòmic" que té el territori. Entre els seus objectius, es fixa impulsar la digitalització de les empreses i la formació professional. A la demarcació, les eleccions a les tres cambres de comerç (Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols) permetran renovar entre un terç i la meitat dels seus membres i incrementar la presència de dones.

Les eleccions a les cambres de comerç estaven pendents de celebrar-se des del 2014. A les comarques gironines, aquests comicis suposaran un relleu al capdavant de les tres que hi ha al territori: Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. I és que cap dels actuals presidents (Domènec Espadalé, Xavier Ribera i Joan Puig, per aquest ordre) repetirà en el càrrec.Els comicis per escollir les empreses que estaran representades al ple se celebraran presencialment el 8 de maig. Per bé que aquelles que ho vulguin, per primer cop, podran votar telemàticament (entre els dies 2 i 7).El ple de la Cambra de Comerç de Girona té 30 vocals que representen els diferents sectors empresarials. A Palamós n'hi ha catorze. I a Sant Feliu de Guíxols, tretze. A aquests s'hi sumen els representants de les patronals (Pimec i Foeg) i, per primer cop, també els d'aquelles empreses que hagin fet més aportacions voluntàries al pressupost de les cambres.Sigui com sigui, però, aquestes eleccions es preveuen plàcides. Ara, la junta electoral ja ha avalat les diferents candidatures. I en moltes de les categories econòmiques hi ha hagut consens (és a dir, que les empreses ja han assignat quina els representarà al ple i, per tant, no caldrà votar-la). De fet, només s'hauran d'escollir cinc representants al ple de la Cambra de Comerç de Girona i un a la de Sant Feliu (perquè en aquestes categories, hi ha més empreses que hi opten que no pas llocs). A Palamós, hi ha hagut acord al 100% i s'han proclamat directament totes les candidatures.Entre un terç i la meitatLes eleccions a les cambres gironines, però, sí que suposaran renovar bona part dels membres dels plens. En concret, entre un terç i la meitat. A més, s'incrementarà notablement la presència de dones (ja que es calcula que representaran una de cada tres empreses).A Palamós, com que no caldrà fer eleccions, el ple de la Cambra de Comerç es constituirà al maig. I a Girona i a Sant Feliu de Guíxols, a mitjans juny. Serà aleshores quan els membres del ple escolliran els nous comitès executius i nomenaran els presidents.Fàbrega, candidatDe moment, els noms de candidats a presidir les cambres s'havien mantingut en la incògnita. Però avui ja se n'ha conegut un per encapçalar la de Girona. L'actual vicepresident segon, l'empresari Jaume Fàbrega, ha anunciat que farà el pas. Fàbrega, que fa uns deu anys que forma part de l'actual Comitè Executiu (abans havia estat tresorer) assegura que vol que la seva sigui una candidatura de consens. "Un cop s'hagin celebrat eleccions i constituït el ple, presentaré la meva candidatura amb la voluntat de buscar acords i anar a la una", subratlla.L'empresari afirma que les eleccions d'aquest maig permetran renovar el ple de la Cambra de Comerç de Girona i fer que les empreses que en formin part "siguin una fotografia" del teixit econòmic gironí. Entre d'altres, destaca que per primer cop hi haurà representades entitats del tercer sector (la Fundació Ramon Noguera) i empreses mèdiques (la Clínica Girona). "El plenari respondrà a la riquesa i a la diversitat del teixit econòmic gironí, i també s'incrementarà la presència de les dones", explica Fàbrega. L'actual vicepresident segon de la Cambra de Comerç de Girona ja avança que, si surt escollit, entre les seves prioritats hi haurà la defensa de "les petites i mitjanes empreses" (que suposen més del 90% del teixit econòmic gironí). "Volem ser la seva veu", subratlla Fàbrega.L'empresari assegura que ha decidit presentar candidatura com a president després de rebre la proposta de l'actual Comitè Executiu de la cambra. "Tindré una preocupació especial per les infraestructures, la internacionalització de les empreses, les persones i la formació", explica. "Cal adequar l'FP a les necessitats i perfils laborals que demanden les empreses", concreta.Jaume Fàbrega és llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona. Té un màster en Formació de Formadors per la Pompeu Fabra (UPF) i està al capdavant de dues empreses. Des del 1984 és gerent de Gestocks Operador SA (dedicada al 'picking' i emmagatzematge) i fa gairebé 34 anys que és director general de GAM, una consultoria especialitzada en donar serveis de formació a empreses i institucions. Totes dues empreses tenen una quinzena de treballadors.