ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha format 1.872 treballadors municipals en els darrers dos anys en matèria de drets humans, interculturalitat i discurs de l'odi, entre d'altres. Aquests treballadors, entre els quals hi ha interventors de TMB, mestres del Consorci d'Educació de Barcelona, personal de Cementiris, tècnics de districte o agents de la Guàrdia Urbana, han fet més de 500 hores de formació que s'ha ofert des de diferents àrees municipals. El pla de formació interna en drets humans i interculturalitat és una de les accions previstes en el Programa Barcelona Ciutat de Drets, que es va aprovar el mes de juny del 2016.

Entre altres objectius, el pla vol sensibilitzar els treballadors municipals en aquestes matèries, promocionar un model de ciutat diversa i intercultural i incorporar l'enfocament dels drets humans i el reconeixement de la diversitat religiosa en l'exercici de les tasques del personal municipal. L'objectiu de la formació és, a banda de prevenir la possible vulneració i discriminació d'aquests drets, capacitar els treballadors municipals per detectar situacions de discriminació, tracte no igualitari o d'odi, així com capacitar-los per conèixer els mecanismes de garanties dels drets i la seva activació.Commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació RacialCoincidint amb la celebració del Dia contra la discriminació racial, que se celebra aquest dijous, la comissió de Presidència i Drets de Ciutadania ha llegit en la sessió d'aquest dimecres una declaració que dona suport a les entitats de la ciutat que lluiten contra el racisme i la xenofòbia. També dona suport a la manifestació unitària i plural contra el feixisme i el racisme d'aquest dissabte i insta les administracions a promoure polítiques que lluitin contra el racisme i la xenofòbia i que donin suport jurídic i acompanyament de víctimes de situacions de discriminació. El contingut d'aquesta declaració es traslladarà a Unitat contra el Feixisme i el Racisme, al Consell Municipal del Poble Gitano i al Consell Municipal d'Immigració.

ACN Platja d'Aro.-L'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) ha despenjat una pancarta en què hi havia escrit "Llibertat presos polítics" i un llaç groc al costat del balcó de l'edifici consistorial. Tot i que feia mesos que havien penjat la pancarta a la façana, el dissabte la van treure per un requeriment de la Junta Electoral de la Bisbal. L'avís va arribar el divendres de la setmana passada, en què es demanava al consistori que despengés la pancarta per mantenir la neutralitat política dels espais públics durant les campanyes electorals. De tota manera, la voluntat de l'equip de govern és tornar-la a penjar després de les eleccions.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/832380/calvo-diu-que-el-sindic-no-te-cap-competencia-sobre-les-decisions-de-la-jec-i-emplaca-torr https://directe.larepublica.cat/acn/832380/calvo-diu-que-el-sindic-no-te-cap-competencia-sobre-les-decisions-de-la-jec-i-emplaca-torr Wed, 20 Mar 2019 14:37:06 +0100

ACN Madrid.-La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a Telemadrid que el Síndic de Greuges “no té cap competència” sobre les decisions de la Junta Electoral Central. Calvo ha insistit que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha d’acatar la decisió de la JEC. “Tots estem sotmesos a l’autoritat de la JEC, hem de respectar les seves competències i no dir res que envaeixi la independència, l’autonomia i les funcions que ha de complir”, ha sentenciat. A més, ha insistit que el govern espanyol “està a la disposició” de la Junta per fer complir les seves resolucions.

L’apel·lació al criteri de Rafel Ribó, segons Calvo, “és una situació més de les que planteja constantment l’independentisme” perquè “finalment el president Torra estarà al que digui la última instrucció de la JEC, que pot ser indicar directament qui pot retirar els llaços o bé dirigir-se a la Fiscalia General de l’Estat”.Segons Calvo, cal “el màxim respecte” a la Junta “començant pel president torra i acabant amb tota la resta” perquè “és l’òrgan que ha de treballar perquè tots estiguem en el pla d’imparcialitat que correspon”. Per això “si la Junta Electoral decideix que són els Mossos qui han de retirar els llaços ens semblarà bé, com si considera que han de ser les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat o imputar-lo des del punt de vista administratiu o penal”.

ACN Barcelona.-El candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls ha assegurat aquests dimecres que proposarà un "gran pacte d'estat contra la inseguretat" si és elegit alcalde perquè hi hagi "tolerància zero amb la delinqüència". Segons ha explicat, aquest pacte preveu que les diferents forces de seguretat i els bombers estiguin "coordinats al 100%". A més, Valls ha confirmat que, en cas que arribi a l'alcaldia, assumirà "personalment la política de seguretat" de Barcelona. En aquest sentit, ha dit que dotarà la Guàrdia Urbana de "suport polític i ciutadà" i que incrementarà en 1.500 agents els cos, que també tindrà "més mitjans tecnològics", com càmeres de seguretat en l'espai públic, i "nous centres policials".

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/832376/calvo-recorda-a-casado-que-el-155-perpetu-que-proposa-no-es-constitucional https://directe.larepublica.cat/acn/832376/calvo-recorda-a-casado-que-el-155-perpetu-que-proposa-no-es-constitucional Wed, 20 Mar 2019 14:30:14 +0100

ACN Madrid.-La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha recordat aquest dimecres que el 155 “permanent, no revisable, contundent i sostingut” que proposa aplicar a Catalunya el líder del PP, Pablo Casado, “no és constitucional”, i per tant no es podria desplegar a Catalunya. En una entrevista a Telemadrid, Calvo ha assegurat que des que governa el seu executiu no s’ha produït “ni un sol fet jurídic ni una sola decisió on s’hagi vulnerat la legalitat constitucional”, i per tant no hi ha motius per activar aquesta mesura. Ho ha dit en resposta a les manifestacions d’aquest dimecres del líder del PP, que ha emplaçat el govern de Pedro Sánchez a utilitzar el cas dels llaços grocs per enviar ja un requeriment al president de la Generalitat, Quim torra, i activar el procés del 155.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/832375/continua-el-tramit-de-la-proposicio-de-llei-per-a-la-proteccio-de-les-oliveres-monumentals https://directe.larepublica.cat/acn/832375/continua-el-tramit-de-la-proposicio-de-llei-per-a-la-proteccio-de-les-oliveres-monumentals Wed, 20 Mar 2019 14:29:23 +0100

ACN Barcelona.-La proposició de llei de protecció d'oliveres monumentals, presentada pel PSC-Units, continua el tràmit al Parlament. La iniciativa ha arribat al debat de totalitat sense esmenes de retorn, després que JxCat i ERC hagin retirat les que havien presentat. El text vol protegir les oliveres amb segles d'edat i assegurar una gestió adequada i la permanència on són arrelades, prohibir explícitament la seva extracció, trasplantament i la comercialització. La llei preveu crear una comissió tècnica, una llista d'oliveres i oliverars monumentals actualitzada anualment i els recursos destinats a la seva protecció i millora. La llei, que prohibeix "malmetre, matar, explantar o comercialitzar" aquestes oliveres, preveu un règim de sancions amb multes de fins a 500.000 euros. També accions de promoció –amb una menció especial 'Oli d'oliva verge extra de les oliveres monumentals de Catalunya' o del paisatge.

La llei vol establir que les oliveres que en el seu dia van ser arrencades i trasplantades fora del seu espai originari ja no es podran moure del mateix espai "per no causar-los-hi més danys". Pel que fa als exemplars que estan en vivers a l'espera de ser venuts i replantats, les empreses propietàries hauran de fer-ne una declaració del nombre que tenen a les seves instal·lacions. Les que tenen en propietat, "en cap cas podran ser extretes d'allí". Les funcions de control i vigilància quedarien delegades en el cos d'Agents Rurals.El diputat socialista Jordi Terrades ha defensat que aquests arbres "deixin de ser només arbres agrícoles, forestals o ornamentals" i passin a ser "elements únics d'un patrimoni cultural que formen arbres monumentals vius". Segons el PSC, la llei ha de servir per a evitar l'espoli que en els darrers anys s'ha produït al territori del Sénia. Terrades ha reclamat a la Generalitat que, mentre es tramiti, s'estableixin mecanismes de moratòria per frenar les extraccions d'oliveres.El diputat de Ciutadans Francisco Javier Domínguez ha celebrat la lluita per protegir les oliveres monumentals, especialment a les Terres del Sénia, i reclama que es faci complir la llei, quan estigui tramitada, i que els resultats siguin evidents. Tot i això, ha retret al Govern que no hagin fet fins ara un pas per a fer un projecte de llei i que s'hagin esperat a una proposició de llei. D'altra banda, ha criticat que el grup socialista "parli de diàleg" mentre han presentat la iniciativa sense debatre-la amb altres grups.Domínguez, que va treballar a l'Ajuntament de Tarragona, ha explicat que es penedeix d'haver tolerat, fa anys, que es plantessin oliveres a una rotonda de la ciutat. "Les podem gaudir però no sabia el forat que deixa una olivera quan la treus del territori; que no torni a passar mai més", ha afegit.La diputada d'En Comú Podem Yolanda López ha avisat que vigilaran els terminis que estableix la llei per evitar que continuï l'espoli de les oliveres: "Encara que les oliveres siguin centenàries, esperem que la tramitació no ho sigui", ha reclamat.La diputada de la CUP-Crida Constituent Natàlia Sánchez ha opinat que aquest text és "un bon punt de partida" per acabar amb l'espoli de les oliveres i ha reclamat al Govern quina resposta legal pot donar al "robatori que es pateix avui dia". En aquest sentit, ha demanat que es tingui en consideració una moratòria que serveixi per frenar l'arrencada d'oliveres durant el període de tramitació de la llei. Finalment, ha dit que la protecció no ha de ser dirigida a "un conjunt gairebé museístic d'oliveres" o que només tingui en compte "les més excepcionals".El portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, ha defensat que era "evident" que s'havia de regular i evitar l'espoli. Després de felicitar el PSC per la proposició de llei, ha indicat les mancances que esperen que es puguin negociar, com tenir presents en la regulació als propietaris i administració local, incloure'ls d'alguna manera en la comissió tècnica prevista i fer encara més divulgació i promoció.La diputada republicana Irene Fornós ha fet una crida a protegir les oliveres del "negoci especulatiu" que "no té en compte el valor dels arbres que fa centenars d'anys que estan arrelats" i que "només busquen especular amb diners i deixen un paisatge que tarda èpoques a recuperar-se". Fornós ha lamentat la "poca predisposició del PSC per mirar de treballar plegats" en la proposició de llei i n'entreveu una voluntat "partidista".Per JxCat, la diputada Montserrat Macià ha reclamat la preservació de les oliveres i ha desitjat que com a recurs patrimonial esdevingui un incentiu per a l'economia del territori. D'altra banda, ha considerat que el text presentat pels socialistes inclou "alguna debilitat" que va fer que el seu grup en presentés esmenes, que finalment s'han acabat retirant. Finalment, ha demanat que aquesta llei serveixi perquè les Terres de l'Ebre no acumuli "més greuges" cap a una regió que "se sent 'Ventafocs'".Els grups han felicitat la plataforma 'Salvem lo Montsià' per la lluita, així com la feina feta des d'alguns municipis. Des de l'hemicicle han seguit el debat a la totalitat l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, i l'advocat tarragoní Paco Zapater, que dimarts va entregar al president de Parlament gairebé 100.000 firmes en defensa d'una legislació catalana que protegeixi les oliveres mil·lenàries del Sénia, i la resta del país. En una visita recent a Ulldecona, el president de la Generalitat, Quim Torra, es va comprometre a aprovar la normativa que blindi i protegeixi aquests arbres monumentals, declarats per la FAO, Patrimoni Agrícola Mundial.

ACN Barcelona.-El Parlament insta el Govern a "revisar, simplificar i unificar" els criteris dels diferents protocols existents "per tal de millorar la resposta davant possibles situacions de violència en un termini no superior de 3 mesos". Es tracta d'una moció presentada per ERC que s'ha aprovat per unanimitat. El text aprovar també insta l'executiu català a introduir de manera curricular en el curs 2020-2021 l'educació sexual i afectiva des de l'etapa infantil "amb perspectiva transversal i amb perspectiva de gènere, per poder abordar la prevenció de qualsevol tipus d'assetjament, abús o violència masclista, així com promoure l'educació sexual des d'una visió saludable i plaent".

La moció també demana al Govern que en un termini no superior a tres mesos es presenti un pla per combatre les violències en l'àmbit educatiu que "inclogui una avaluació objectiva de la realitat d'aquestes violències, compartida amb entitats del tercer sector i la comunitat educativa".Així mateix, la cambra catalana demana que s'estableixi un "espai permanent de coordinació" entre la comunitat educativa i institucions, entitats i associacions que atenen les diferents tipologies de violència que afecten infants i adolescents que es poden manifestar en l'àmbit educatiu. Finalment, el text aprovat demana al Govern que es personi en "qualsevol denúncia per violències sexuals en l'àmbit educatiu o escolar".

ACN Madrid.-L'agent de la Guàrdia Civil que va analitzar els correus de l'exconsellera Meritxell Borràs ha assegurat que estava previst fer servir el registre de catalans a l'exterior per fer una prova pilot per al projecte de vot electrònic que estava desenvolupant el Departament de Governació. El guàrdia civil (TIP R51133F) ha afegit que dels correus se'n després que es volia fer servir aquest registre "com una espècie de cens electoral" en una prova pilot. De fet, ha assegurat que un correu signat per algunes delegacions a l'estranger de l'ANC i d'associacions de catalans a l'exterior demanaven que "en el decret de convocatòria del referèndum constés com a base censal el registre de catalans a l'estranger". Durant el judici, les defenses han argumentat que la campanya que es va fer per crear aquest registre no té res a veure amb l'1-O, sinó perquè els catalans a l'estranger que s'hi apuntessin tinguessin avantatges com la targeta sanitària.

L'agent ha explicat que va trobar un total de 13 correus relacionats amb el projecte de creació de vot electrònic i que es parlava de la creació de tres comitès, en un dels quals, l'executiu, en formava part l'exconsellera Borràs. També ha afegit que hi havia persones d'altres departaments. Segons ha explicat, en els correus es constata que "hi havia preparació i contactes" amb una empresa, "a qui suposadament anaven a fer un contracte menor".Segons el guàrdia civil, en un dels correus que es parlava d'un projecte pilot "sí que es feia referència a utilitzar el registre de catalans a l'estranger". "En un correu s'especificava que es faria servir el registre de catalans a l'estranger i que calia fer publicitat perquè s'apuntés més gent", ha explicat en resposta a l'advocada de l'Estat. A més, ha dit que també estudiaven "la possibilitat d'implicar el Departament d'Afers Exteriors" i que les despeses de la prova pilot "es repartissin en funció del que participés cadascú".L'advocada de l'Estat ha preguntat si dels correus es desprenia que el registre de catalans a l'estranger s'utilitzaria com a cens electoral. L'agent ha dit que "per al projecte pilot sí, s'utilitzaria com una espècie de cens electoral". De fet, s'ha referit a un correu que incloïa una carta signada per les delegacions de l'ANC a Brussel·les, Luxemburg, els EUA i altres "dos o tres" associacions de catalans a l'exterior, on es demanava suport al projecte i "se sol·licitava que en el decret de convocatòria del referèndum constés el registre de catalans a l'estranger com a cens electoral".En respostes a la fiscalia, el guàrdia civil també ha dit que en els correus es feia referència a un avantprojecte de llei de vot electrònic, però que desconeix si es va arribar a executar tot el que posava en el text. A mes, ha citat un document d'unes 170 pàgines en què hi havia "terminis" i "una memòria econòmica".A més, l'agent ha dit que en un correu es van plantejar dubtes de si el projecte es veuria afectat per la impugnació per part del govern espanyol d'algunes partides pressupostàries del Govern. "La conclusió era que no, perquè la partida que en un primer moment anava a portar la conselleria de Borràs, després Economia va decidir dividir-la en altres departaments", ha afegit.En respostes a el lletrat de Meritxell Borràs, Xavier Melero, l'agent ha explicat que els primers correus referents al vot electrònic són del 2016, però que els que fan referència a la prova pilot són "de febrer i març del 2017". També ha admès que un dels correus "posa les bases" per fer "una negociació amb la Junta Electoral Central" per portar a terme el projecte.

ACN Barcelona.-El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha proposat aquest dimecres eliminar la taxa d'inici d'activitat econòmica per tal de facilitar que els empresaris puguin posar en marxa els seus projectes a la ciutat. En la seva intervenció als 'Esmorzars amb el Comerç de Barcelona', organitzats per Barcelona Oberta i Fundació Barcelona Comerç, Collboni ha presentat un pla per "simplificar la burocràcia municipal" per iniciar l'activitat econòmica i "facilitar l'acompanyament a emprenedors". Segons ha explicat el candidat del PSC a l'alcaldia, l'eliminació de la taxa suposaria que l'Ajuntament n'assumís 1,09 MEUR. "És una barrera que la ciutat pot assumir i que afavoreix a petits emprenedors que comencen la seva activitat", ha apuntat.

Collboni també ha defensat la recuperació de les Àrees de promoció econòmica urbana (APEU), una iniciativa de col·laboració pública-privada. En aquest sentit, ha criticat que el govern municipal hagi "perdut" la col·laboració entre el sector públic i el privat. Pel que fa a la mobilitat, Collboni ha remarcat la necessitat de "despolititzar" la unió dels tramvies per la Diagonal. També ha defensat que la ciutat sigui més amable per als vianants perquè el 32% dels desplaçaments es fan a peu. Sobre el turisme, el candidat del PSC a l'alcaldia ha destacat que "Barcelona ha de ser explicada a l'exterior" perquè els turistes la "respectin". A més, ha defensat que l'Ajuntament pugui gestionar el 100% de la taxa turística.

ACN Madrid .- Un comandant que va analitzar les comunicacions dels Mossos que estaven als punts de votació amb la sala regional (TIP E98218B) ha assegurat que els agents rebien ordres per emissora per "apartar-se" quan arriben els cossos espanyols. L'objectiu, segons ha dit, era evitar que es veiés "cap imatge" de mossos uniformats mentre agents dels cossos espanyols actuaven per aturar les votacions. També ha dit que es va donar "preferència" sobre qualsevol altra novetat que informessin sobre els moviments dels "combois" de policia espanyola i guàrdia civil. El comandant de la Guàrdia Civil també va rastrejar el correu de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i ha dit que, en quant als criteris d'actuació dels Mossos, hi havia "unitat d'acció" entre la cúpula de la conselleria i el major Josep Lluís Trapero. Però preguntat per la defensa de Forn sobre correus on donés instruccions al cos ha dit que no en van trobar.

Aquest comandant de la Guàrdia Civil ha estat encarregat d'analitzar les comunicacions per emissora que es van produir des de la nit del 30 de setembre i durant tot l'1-O. Segons ha manifestat, els agents tenien "ordres" de seguir els moviments dels combois de la policia espanyola. "Aquell matí se'ls recorda que tenien aquesta instrucció que ja se'ls havia donat i que era prioritària", ha explicat el comandant, que detalla que se'ls demanaven passar les matrícules, els moviments dels combois i, fins i tot, en algun cas es demanen també fotografies dels vehicles. En aquest context, ha dit que tenia "preferència" qualsevol informació sobre aquests moviments i que s'havien de comunicar a la sala regional per emissora. A més, ha relatat que quan es donava aquesta informació sobre el moviment dels combois es demanava des de la sala regional que "s'apartessin" perquè no volien imatges dels cossos espanyols actuant en un punt de votació i els agents dels mossos uniformats al costat. "No volíem que es donés a entendre que estaven participant de l'acció", ha valorat. En aquestes comunicacions per emissora, el comandant ha dit que en alguns casos concrets els agents també explicaven que havien parlat amb responsables dels locals de votació i els explicaven l'estratègia que tenien si arribava la Guàrdia Civil o el CNP. Ha relatat el cas de la Junquera (Alt Empordà) on el binomi de mossos detalla a la sala regional que si ve la policia espanyola es faria un passadís per arribar fins a la urna, que estaria agafada a la taula amb claus. "També deien que col·locarien en primera línia nens i persones d'avançada edat", ha afegit. Sobre les comunicacions per emissora, també diu que els agents informaven que s'enduien el material electoral un cop s'havia acabat la votació i que ho feien "previ acord" amb els responsables dels locals de votació. "Unitat d'acció"Sobre l'anàlisi del correu de Forn, ha dit que van estudiar una comunicació que li va enviar el major Trapero el dia 26 de setembre de 2017, sota el títol 'Principis d'actuació'. En aquesta comunicació, Trapero es referia a una conversa prèvia i li traslladava els principis d'actuació dels Mossos, adjuntava declaracions que havia fet l'exfiscal José Manuel Maza a A3 i també feia referència a un article del codi penal que recull que sempre s'ha d'actuar evitant causar un mal major al que s'intenta evitar. Segons el comandant, totes aquestes pautes marcades pel major dels Mossos es van reproduir posteriorment en discursos tant de Forn com de Puigdemont, que van fer seus els criteris operatius que els havia traslladat l'excap del cos. Un fet que ha qualificat de "curiós". Ara bé, a preguntes del lletrat de Forn, Xavier Melero, i de l'advocada de l'Estat, no ha sabut identificar cap comunicació de l'exconseller demanant al major que variés o modifiqués els criteris d'actuació del cos, ni tampoc que "minimitzés riscos". "Tot el que era en relació a principis d'actuació hi havia unitat d'acció entre els responsables polítics del cos i el major dels Mossos, però no recordo cap correu que el conseller fes menció a minimitzar riscos", ha manifestat. Forn i les advertències "d'accions combatives"Pel que fa a l'anàlisi dels correus de Forn, també s'ha referit a dos informes enviats per la comissaria d'informació els dies 29 i 30 que analitzaven els escenaris possibles per l'1-O. Segons el comandant, es fa esment que ja hi ha centres de votació ocupats i que es fa una "crida" des d'Òmnium i ANC per "custodiar" els punts de votació. També s'incorporen declaracions de la CUP que advertien que si les forces i cossos de seguretat actuaven es trobarien "murs humans". "Ells ja valoraven que si hi havia actuació policials es trobarien accions combatives", ha explicat.

ACN Riba-roja d'Ebre.-L'acord amb Griñó i Urbaser per construir una segona planta de tractament de residus no reciclables, lligada a la instal·lació d'un dipòsit de residus industrials no perillosos a Riba-roja d'Ebre, ha permès triplicar el nombre de llocs de treball compromesos per la promotora en aquest projecte. L'oposició havia rebutjat el conveni renegociat perquè s'havia rebaixat la previsió de llocs de feina, de quaranta a catorze, com també alguns alcaldes de la comarca ho havien retret al batlle de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez. Amb l'ampliació del conveni i una cinquantena de llocs de treball previstos, el municipi de la Ribera d'Ebre referma la seva aposta per crear un pol de negoci d'economia circular, basat en la revalorització i gestió de residus i aconsegueix la unanimitat a favor del projecte de tot el consistori.

L'alcalde ha assenyalat que Riba-roja d'Ebre ha perdut dos-cents habitants en dos anys i insisteix en què necessiten aquest revulsiu per tenir un projecte de futur. "Hi ha determinats luxes que no ens podem permetre", ha dit Suárez a poques hores de l'última reunió amb representants de la comarca que intenten trobar una via legal o política per aturar la instal·lació de l'abocador a la Ribera d'Ebre. Aquest dimecres a la tarda, el grup de treball, l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre i representants jurídics del Departament de Territori, han de compartir amb el conseller Damià Calvet, les propostes analitzades per veure si es poden agafar a alguna mancança, defecte de forma o procediments incomplerts per treure el dipòsit de la comarca. Tot i l'oposició que s'ha generat, la UTE Lestaca referma la seva voluntat de tirar endavant el projecte i se sent emparada per la voluntat municipal. "L'empresa veu en el veïnat, gent disposada a acollir la inversió, el tipus d'inversió i el centre de valorització al municipi i estan decidits a apostar per aquest tipus d'economia", ha assegurat Suárez. Les negociacions per reclamar més inversions a la promotora es van iniciar a l'octubre. Mentrestant l'Ajuntament i la Lestaca van fixar el conveni, a final d'any, per construir el dipòsit i el centre de valorització, que ja tenia autorització ambiental i urbanística, i han afegit ara el projecte de la planta de tractament de despolimerització catalítica a través d'una addenda a l'acord, que s'aprovarà al proper plenari. Aquesta nova inversió ha de iniciar tots els procediments per rebre les autoritzacions pertinents però està lligada a la construcció del dipòsit. La planta desenvoluparà la tecnologia que Griñó utilitza a la fàbrica de Constantí i que permet recuperar residus sòlids que es transformen en combustible d'alt poder calorífic, utilitzat com a substitutiu d'alguns combustibles fòssils, o en productes reutilitzables. "És una tecnologia en què l'empresa està especialitzada", ha destacat Suárez.

ACN Barcelona.-El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha iniciat una investigació per les possibles tasques de protecció i escorta de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que un mosso d'Esquadra hauria fet mentre era assessor de seguretat del Departament d'Interior. Arran d'una denúncia de Cs, la fiscalia creu que càrrecs d'Interior podrien haver comès delictes de prevaricació i malversació pel fet que l'agent realment no tenia funcions dins del departament, sinó que protegia els moviments de Puigdemont a Bèlgica i en viatges per Europa.

Els diputats de Cs al Parlament Carlos Carrizosa, Matías Alonso i Jean Castel van presentar aquest dimarts un escrit a la Fiscalia Superior on explicaven que el conseller d'Interior, Miquel Buch, nomenar de forma "discrecional" el 25 de juliol del 2018 un mosso d'Esquadra, L.E.M., com a personal eventual del departament, amb el càrrec d'assessor en matèria de sistemes de seguretat i un sou brut anual d'uns 60.000 euros.No obstant això, Cs diu que el mosso en realitat fa funcions de protecció o escorta de Puigdemont, i el partit ha aportat diverses fotografies i missatges apareguts en xarxes socials, dels que "almenys aparentment es desprèn" que aquest mosso hauria fet aquestes tasques, tant a Bèlgica com en altres desplaçaments de Puigdemont per diversos països europeus.El fiscal afirma que "la decisió de subministrar un servei d'escorta, amb càrrec a l'erari públic, en favor d'una persona contra la que consta dictada una interlocutòria de processament ferma i la subsegüent ordre de recerca i captura per greus delictes" podria suposar un delicte de prevaricació administrativa i un altre de malversació de fons públics. En serien responsables "aquelles autoritats o funcionaris públics que amb la seva conducta haguessin propiciat o afavorit" aquests fets, a banda de les responsabilitats del propi mosso d'Esquadra.Per tot això, el fiscal superior obre diligències d'investigació i demana als Mossos d'Esquadra que investiguin si aquest agent va fer funcions de protecció, custòdia o escorta de Puigdemont des que va ser nomenat assessor d'Interior, i en quines dates i llocs hauria treballat, i si ho va fer amb coneixement o aquiescència d'autoritats o funcionaris d'Interior. El fiscal també vol saber la situació administrativa del policia respecte el cos dels Mossos d'Esquadra mentre era assessor del departament, el sou que percebia com a assessor i detalls de quina manera feia aquesta funció.

ACN Barcelona.-La comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimecres tornar a col·locar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament. La proposició del grup Demòcrata ha tirat endavant amb els vots d'ERC, la CUP i el mateix grup Demòcrata, i l'abstenció de BComú. Els grups municipals de Ciutadans, PPC i PSC han votat en contra de la iniciativa. Malgrat l'aprovació, el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha rebutjat tornar a col·locar el llaç groc a l'Ajuntament. El tinent d'alcaldia de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha justificat la decisió perquè no vol entrar en una "guerra de símbols" en període electoral en considerar que "no és el més adequat".

A banda de tornar a col·locar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament i de les seus dels districtes, la proposició del grup Demòcrata també demanava condemnar "l'atac que l'Ajuntament de Barcelona va patir la matinada del dijous 14 de març quan un grup d'encaputxats va despenjar el llaç groc" i que el consistori presenti una denúncia contra els protagonistes d'aquesta acció. El tinent d'alcaldia de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha justificat l'abstenció de BComú a la proposició perquè no estan d'acord amb el punt que diu que es tornin a posar els llaços grocs tant a l'Ajuntament com a les seus de districte. Asens ha remarcat que no està d'acord amb l'opinió de la Junta Electoral, però ha defensat que "no és el més adequat" tornar a col·locar el llaç groc durant el període electoral. ERC, Demòcrates i CUP defensen que es va posar "de manera democràtica"El regidor del grup Demòcrata Jordi Martí ha condemnat la "injustificable violència" amb què un grup de persones va despenjar el llaç groc de la façana de l'Ajuntament, A més, ha subratllat que és un símbol que "reivindica la democràcia, la llibertat d'expressió i la llibertat" i que no és "ni partidista ni independentista". El portaveu d'ERC Jordi Coronas ha recordat que el llaç groc es va posar "de manera democràtica" a l'Ajuntament, després que dos terços dels regidors donessin suport a la iniciativa. Amb tot, ha denunciat que la Junta Electoral ha pres un "criteri arbitrari". "Exerceix de Tribunal Suprem quan diu que és un símbol partidista perquè no ho és", ha indicat Coronas. La regidora de la CUP Maria Rovira ha dit que cal ser "contundents i posar en funcionament els serveis jurídics" contra les persones que van despenjar el llaç. Rovira també ha assegurat que "la neutralitat de les institucions no existeix en un marc de conflicte". Cs, PPC i PSC celebren la retirada del llaçLa regidora de Ciutadans Maria Magdalena Barceló ha celebrat que el llaç groc ja no pengi de la façana del consistori i ha remarcat que es tracta d'un "símbol partidista i parcial". "Tan difícil és apostar per la neutralitat ideològica?", ha preguntat Barceló, que ha demanat que es "respecti la llei" i la decisió de la Junta Electoral. La regidora del PSC Carmen Andrés ha insistit que s'ha de "respectar la legalitat i les decisions de la Junta Electoral sempre" i, per tant, ha celebrat la decisió del govern municipal de retirar el llaç groc de la façana perquè "és el que s'havia de fer". Andrés també ha condemnat l'"acte incívic" del grup de persones que van intentar despenjar el llaç, però ha remarcat que no va ser "un atac". El regidor del PPC Xavier Mulleras ha celebrat que s'hagi retirat el llaç groc i que l'Ajuntament torni a "ser de tots". Ha insistit que és un "símbol ideològic" i que és "il·legal" mantenir-lo. A més, Mulleras ha condemnat "qualsevol tipus de violència", però ha demanat a la resta de grups municipals que també condemnin els "atacs" que van patir les seus de Cs i del PPC a Barcelona.

ACN Madrid.-La Junta Electoral Central (JEC) es reunirà aquest dijous a les 17 hores per adoptar una decisió sobre l’actuació del president de la Generalitat respecte a l’ordre de retirar els llaços de les façanes dels edificis de la Generalitat. Ho farà un cop va expirar aquest dimarts el nou termini que li va donar perquè acatés la petició, i després de rebutjar també les al·legacions demanades pel president de la Generalitat, que demanava aclariments i apuntava que estava pendent d'un informe del Síndic de Greuges. En cas d’incompliment, la JEC té sobre la taula tres possibilitats d’actuació que es poden solapar: obrir un expedient sancionador que pot derivar en una multa de fins a 3.000 euros, ordenar a les forces policials que retirin els llaços, i traslladar el cas a la Fiscalia perquè –si ho determina- obri la via penal per desobediència, tal com va fer amb l’alcaldessa de Verga, Montse Venturós, condemnada a sis mesos d’inhabilitació per desobediència en negar-se a retirar l’estelada de l’ajuntament a les campanyes del 2015.

La Junta –que habitualment es troba els dilluns- es reuneix dijous específicament per resoldre sobre aquesta qüestió, malgrat que pot aprofitar la trobada per abordar-ne d’altres. Té sobre la taula els suposats incompliments avalats per les fotografies que aquest dimarts li va enviar –un cop expirat el termini- la delegació del govern espanyol a Catalunya. Les fotografies acrediten que després de les tres de la tarda de dimarts encara hi havia llaços grocs a les façanes del Palau de la Generalitat i les conselleries de Governació, Cultura, Territori, Empresa, Interior, Economia, Agricultura i Salut.La Generalitat, però, està pendent de l’informe que ha demanat al Síndic de Greuges per adoptar una decisió sobre la qüestió. La consellera de Presidència, Elsa Artadi, va assegurar que el president i el Govern seguiran els consells del que dictamini Rafel Ribó hi estiguin d’acord o no. Una porta obert que la portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Celáa, espera que serveixi per evitar el xoc frontal aquest dijous. En una entrevista a RNE, Celaá s’ha mostrat esperançada que l’informe apostarà per una retirada dels llaços i que el Govern la farà efectiva abans de la reunió de la JEC.En tot cas l’executiu espanyol ha advertit aquest dimecres el president de la Generalitat que mantenir els llaços en contra del criteri de la Junta Electoral Central equivaldria a traspassar una ratlla. Torra, segons Celaá, passaria de la “retòrica molesta” a la “desobediència”, i per tant podria haver d’afrontar conseqüències penals per la seva actuació. En tot cas, el govern espanyol ha insistit aquest dimecres un cop més que –malgrat el que demanen PP i Cs- la competència sobre aquesta qüestió és de la Junta Electoral Central, que seria qui portaria el cas a la Fiscalia i qui ordenés –si ho considera- que els Mossos retirin els llaços.

ACN Madrid .-Un comandant que va analitzar les comunicacions dels Mossos que estaven als punts de votació amb la sala regional (TIP E98218B) ha assegurat que els agents rebien ordres per emissora per "apartar-se" quan arriben els cossos espanyols. L'objectiu, segons ha dit, era evitar que es veiés "cap imatge" de mossos uniformats mentre agents dels cossos espanyols actuaven per aturar les votacions. També ha dit que es va donar "preferència" sobre qualsevol altra novetat que informessin sobre els moviments dels "combois" de policia espanyola i guàrdia civil. El comandant de la Guàrdia Civil també va rastrejar el correu de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i ha dit que, en quant als criteris d'actuació dels Mossos, hi havia "unitat d'acció" entre la cúpula de la conselleria i el major Josep Lluís Trapero. Però preguntat per la defensa de Forn sobre correus on donés instruccions al cos ha dit que no en van trobar.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/832349/el-parlament-tramita-el-projecte-de-llei-que-preveu-sancions-per-les-discriminacions-i-la- https://directe.larepublica.cat/acn/832349/el-parlament-tramita-el-projecte-de-llei-que-preveu-sancions-per-les-discriminacions-i-la- Wed, 20 Mar 2019 13:38:31 +0100

ACN Barcelona.-El Parlament ha tramitat aquest dimecres el projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació. La iniciativa vol promoure l'"eradicació" del racisme i de qualsevol persecució per motius religiosos, xenofòbia o expressions que atemptin contra la dignitat de les persones. El projecte que ja havia estat en tràmit a la cambra però que va decaure per l'aplicació del 155, contempla sancions tipificades com a lleus, greus o molt greus però també té una vessant preventiva. El conseller d'Afers Socials i Famílies, Chalir el Homrani, ha explicat que el projecte de llei pretén regular aquelles situacions que es produeixen i que no constitueixen delictes d'odi que puguin arribar a la via penal. També ha recordat que la tramitació ha arribat en un moment que l'extrema dreta "posa en dubte" elements de consens socials.

De fet, El Homrani ha dit que els atemptats a Nova Zelanda de la setmana passada posen de manifest que un dels reptes de la societat és la "no discriminació i la igualtat de tracte". També ha dit que Catalunya "necessita tenir eines per lluitar contra qualsevol discriminació" i "assegurar" un model de societat "on la diversitat sigui un valor i no un element pel qual discriminar". La llei està adreçada a totes les institucions públiques i persones físiques o jurídiques de caràcter privat. Preveu mesures de protecció amb l’obligació d’aplicar mètodes i instruments per a la detecció de vulneracions del dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació. Estableix que caldrà adoptar mesures preventives o per acabar amb situacions discriminatòries. El projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació té per objectiu "fer efectiu l'exercici del dret estatutari i promoure l'eradicació del racisme", de qualsevol forma de persecució per motius religiosos, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió o actuació que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.La iniciativa estableix que el Govern creï un òrgan per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, fixa principis d’actuació dels poders públics i mesures destinades a prevenir, eliminar i corregir qualsevol forma de discriminació en els sectors públic i privat i inclou un règim sancionador. Es preveu que el títol de les sancions s’apliqui de manera supletòria a l’anàleg en aquest aspecte de la Llei per garantir els drets de les persones LGBTI i sigui aplicable en la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes. En concret, segons el text, les infraccions en matèria d'igualtat de tracte i no discriminació és qualificaran de lleus, greus o molt greus. Tindran consideració d'infraccions lleus aquelles conductes que incorrin en irregularitats formals per la inobservança del que estableix la llei, sempre que no generin o continguin un efecte discriminatori. Tindran consideració de greus els actes o les omissions que constitueixin una discriminació directe o indirecta per associació o per error de les persones per motius de naixement, nacionalitat, orígens, socials o opinió. Pel que fa a les infraccions molt greus, seran aquelles que els actes o omissions constitueixin discriminacions múltiples o les pressions cap a l'autoritat en exercici de la llei. Les infraccions lleus se sancionaran amb una multa de quantia equivalent a l'import mensual de l'indicador de renta de suficiència de Catalunya, en un període de fins a tres mesos. Les greus amb un període d'entre tres mesos i set mesos. Finalment, les molt greus se sancionaran amb la quantia corresponent entre set i deu mesos.

ACN Tarragona.-La Junta Electoral de zona de Tarragona dona dotze hores a l’Ajuntament del Catllar (Tarragonès) perquè retiri de la façana del consistori una pancarta que inclou la frase ‘Llibertat preses i presos polítics’ i un llaç groc imprès. Segons han explicat fonts de la Junta a l’ACN, la resolució es deriva d’una denúncia ciutadana amb motiu de les eleccions del 28 d’abril. El compte enrere de les dotze hores començarà quan el consistori rebi la notificació, un fet que fins a la una de la tarda no s’havia produït, segons fonts municipals. L’alcalde del municipi és Joan Morlà, de la formació independent Units pel Catllar (Unicat) i designat cap de llista d'ERC a les municipals del 26 de maig.

D’altra banda, la Junta Electoral de zona del Vendrell ha rebut una queixa per la presència d’un llaç groc a la façana de l’Ajuntament de Creixell (Tarragonès). L’òrgan ha demanat a la Policia Local que confirmi l’existència d’aquest element abans de prendre una decisió al respecte. L’alcalde de Creixell és Jordi Llopart, del PDeCAT.De moment, les Juntes Electorals de Reus, Valls i Tortosa no han dictat cap resolució similar, segons han confirmat fonts d’aquests òrgans a l’ACN.

ACN Madrid.-El Tribunal Constitucional ha acordat per unanimitat denegar les peticions dels esconsellers Josep Rull i Jordi Turull per suspendre el procés penal que se segueix contra ells al Tribunal Suprem per delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Les defenses de tots dos denunciaven manca d’imparcialitat perquè el tribunal que els jutge està format –entre altres- per quatre magistrats que van ser membres també de la Sala Penal que ha adoptat decisions durant la instrucció. Els magistrats rebutgen la petició argumentant que per fer aquest tipus de reclamacions cal que el “perjudici irreparable” que poden patir sigui “real i actual”, però en realitat les defenses només poden acreditar un “perjudici futur i hipotètic que es fonamenta en un fet incert com és un pronunciament condemnatori”. Per tant, segons el TC, “no concorre el pressupost necessari per acordar la suspensió sol·licitada”.

Rull i Turull van presentar el seu recurs d’empara després que la Sala Penal del Tribunal Suprem desestimés les seves peticions perquè els jutges que havien adoptat decisions sobre ells al llarg de la instrucció no formessin part del tribunal que els està jutjant. Són quatre magistrats que segons les defenses no complien els criteris d’imparcialitat que demana l’article 24 de la Constitució sobre el dret a la tutel·la judicial efectiva: el president de la Sala i ara del tribunal, Manuel Marchena, i els jutges Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela.Les defenses argumentaven que el fet que jutgessin un cas sobre el que ja havien adoptat decisions en la fase d’instrucció podria generar “greus perjudicis”, però els magistrats del Tribunal Constitucional argumenten que no hi ha prou raons com per suspendre el procés al Suprem. En aquest sentit sostenen que “el perjudici, perquè sigui irreparable, ha de ser real i actual”, i no “un dany futur o hipotètic o un simple temor”.“En el present cas, l’únic perjudici personal que han al·legat els recorrents per a la suspensió del procés penal en curs és que existeix el risc de ser condemnats a una llarga pena per magistrats que no eren imparcials”. Però “el Tribunal entén que aquest argument entra en contradicció amb la jurisprudència constitucional perquè “el perjudici al·legat és futur i hipotètic” ja que “es fonamenta en un fet incert com és un pronunciament condemnatori”. Per tant, segons els magistrats, “no concorre el pressupost necessari per acordar la suspensió sol·licitada i aturar el procés al Tribunal Suprem.

ACN Madrid.-El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat denegar la petició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de deixar sense efecte de manera cautelar la interlocutòria del Tribunal Suprem del 9 de juliol del 2018 que el suspenia de funcions i càrrecs juntament a la resta de processats per rebel·lió. Puigdemont adduïa que el Suprem havia vulnerat els seus drets fonamentals, com el de la representació política, i demanava una rectificació mentre els magistrats no resolien el seu recurs d’empara. El Tribunal Constitucional, ja va evitar valorar la suspensió en una primera ocasió al gener del 2019, quan Puigdemont li va demanar que ho fes de manera urgent. Ara considera que en tràmit processal actual “no es pot fer l’anàlisi de la qüestió de fons ni s’han de qüestionar les bases fàctiques que la sustenten, ni tampoc anticipar indegudament el que ha de ser resolt en una oportuna sentència”. Segons el Constitucional, accedir a la petició de Puigdemont i aixecar cautelarment la suspensió que pesa contra ell “equivaldria a anticipar una eventual decisió estimatòria del recurs d’empara i suposaria no aplicar temporalment una norma de rang legal”.

L’origen es troba en la decisió del jutge instructor de la causa al Suprem, Pablo Llarena, d’aplicar l’article 384 bis del Codi Penal per suspendre Puigdemont i la resta de processats del seu càrrec de diputat electe i impedir d’aquesta manera que votessin als plens, fet que deixava sense majoria les formacions independentistes a la cambra catalana. L’advocat de Carles Puigdemont, Diego Alonso-Cuevillas, va presentar un recurs on assegurava que no corresponia a l’instructor decidir la suspensió del càrrec, i en tot cas només es podria fer en aquelles persones que estiguessin empresonades. Al seu recurs, Cuevillas recordava la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del 20 de novembre del 2018 que condemnava Turquia per no haver vulnerat els drets d’un diputat kurd, i demanava una decisió primer urgent, i després cautelar. Els magistrats ja van denegar la primera petició per deixar sense efecte de manera urgent la decisió de Llarena, i ara ho fan amb la cautelar adduint que no poden adoptar una decisió cautelar com la que demana Puigdemont perquè suposaria avalar la seva tesi abans d’emetre una sentència sobre el recurs d'empara presentat per la defensa. També rebutgen aplicar ara la doctrina marcada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè “en tot cas serà la sentència la que arribarà a resoldre el fons de la qüestió i la que deduirà si es pot aplicar la jurisprudència del Tribunal Europeu al cas particular” de Puigdemont.

ACN Barcelona.-La CUP exigeix al Govern i a l'Ajuntament de Barcelona que compleixin els acords i les decisions aprovades al Parlament i al consistori "per tal que l'exèrcit no tingui cap mena de presència" al Saló de l'Ensenyament. D'aquesta manera, els cupaires fan referència a la llei de foment de la pau de 2003, a una moció aprovada al Parlament el 2016 i a l'acord del plenari de l'ajuntament del febrer del 2016. D'altra banda, la CUP ha lamentat que els Mossos d'Esquadra hagin "impedit" a manifestants de la campanya 'Desmilitaritzem l'Educació' protestar en contra l'stand de l'exèrcit espanyol al saló.

"L’educació per la pau i la desmilitarització han de ser valors claus d’aquesta societat i per això, és inacceptable que es permeti la presència de l’exèrcit en un espai educatiu com és el Saló de l’Ensenyament i a més es vulneri el dret a protesta", defensa la CUP a través d'un comunicat. La CUP entén l'exèrcit com una institució "anacrònica, obsoleta, enquistada, hereva del franquisme, que més que aportar solucions forma part del problema". En aquest sentit, fan referència a l'augment de la militarització mundial, de la despesa i la indústria militar i del comerç d'armes a països en conflictes bèl·lics.

ACN Madrid.-El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat denegar la petició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de deixar sense efecte de manera cautelar la interlocutòria del Tribunal Suprem del 9 de juliol del 2018 que el suspenia de funcions i càrrecs juntament a la resta de processats per rebel·lió. Puigdemont adduïa que el Suprem havia vulnerat els seus drets fonamentals, com el de la representació política, i demanava una rectificació mentre els magistrats no resolien el seu recurs d’empara. El Tribunal Constitucional, ja va evitar valorar la suspensió en una primera ocasió al gener del 2019, quan Puigdemont li va demanar que ho fes de manera urgent. Ara considera que en tràmit processal actual “no es pot fer l’anàlisi de la qüestió de fons ni s’han de qüestionar les bases fàctiques que la sustenten, ni tampoc anticipar indegudament el que ha de ser resolt en una oportuna sentència”. Segons el Constitucional, accedir a la petició de Puigdemont i aixecar cautelarment la suspensió que pesa contra ell “equivaldria a anticipar una eventual decisió estimatòria del recurs d’empara i suposaria no aplicar temporalment una norma de rang legal”.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/832334/el-tc-denega-la-peticio-de-puigdemont-daixecar-cautelarment-la-seva-suspensio https://directe.larepublica.cat/acn/832334/el-tc-denega-la-peticio-de-puigdemont-daixecar-cautelarment-la-seva-suspensio Wed, 20 Mar 2019 12:44:31 +0100

ACN Madrid.-El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat denegar la petició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de deixar sense efecte de manera cautelar la interlocutòria del Tribunal Suprem del 9 de juliol del 2018 que el suspenia de funcions i càrrecs juntament a la resta de processats per rebel·lió. Puigdemont adduïa que el Suprem havia vulnerat els seus drets fonamentals, com el de la representació política, i demanava una rectificació mentre els magistrats no resolien el seu recurs d’empara. El Tribunal Constitucional, ja va evitar valorar la suspensió en una primera ocasió al gener del 2019, quan Puigdemont li va demanar que ho fes de manera urgent. Ara considera que en tràmit processal actual “no es pot fer l’anàlisi de la qüestió de fons ni s’han de qüestionar les bases fàctiques que la sustenten, ni tampoc anticipar indegudament el que ha de ser resolt en una oportuna sentència”. Segons el Constitucional, accedir a la petició de Puigdemont i aixecar cautelarment la suspensió que pesa contra ell “equivaldria a anticipar una eventual decisió estimatòria del recurs d’empara i suposaria no aplicar temporalment una norma de rang legal”.

]]> politica https://directe.larepublica.cat/acn/832333/l-alcalde-de-napols-signa-un-manifest-que-demana-la-llibertat-dels-presos-i-el-retorn-a-la https://directe.larepublica.cat/acn/832333/l-alcalde-de-napols-signa-un-manifest-que-demana-la-llibertat-dels-presos-i-el-retorn-a-la Wed, 20 Mar 2019 12:36:19 +0100

ACN Brussel·les.-L'alcalde de Nàpols, Luigi de Magistris, juntament amb grup d'intel·lectuals i polítics italians d'esquerres, ha signat un manifest que demana la llibertat dels líders independentistes empresonats i "el retorn" a la "normalitat democràtica" a l'Estat espanyol. En un editorial publicat al mitjà d'esquerres LEFT, aquestes personalitats han defensat que a Catalunya s'està "criminalitzant" un grup polític amb el judici de l'1-O. "S'està discutint als tribunals una qüestió eminentment política que no hauria d'haver sortit de l'àmbit polític", apunten. D'altra banda, consideren "el silenci d'Europa" sobre el cas català "deplorable i perillós". "És un senyal de debilitat de les institucions europees, no de força, i contribueix a la radicalització del conflicte i no a la seva resolució", constaten.

Així, asseguren que "si la UE accepta la criminalització de la protesta pacífica i la desobediència civil en un estat membre de rellevància com Espanya, els drets democràtics de tots estan en perill".Entre els signants hi ha les eurodiputades italianes de l'Esquerra Unitària, Barbara Spinelli i Eleonora Forenza.

ACN Madrid .-Dos agents de la Guàrdia Civil que van bolcar i analitzar el correu corporatiu de l'exconsellera Dolors Bassa ha explicat al Tribunal Suprem que va enviar al líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, on li donava "instruccions". En aquest correu, Bassa l'informava del "dret" que tenien els empleats que treballaven l'1-O "d'absentar-se del lloc de feina per exercir el dret a vot". El correu estava acompanyat per la llei de referèndum i de les normes complementàries per "donar-li validesa jurídica". El lletrat de Bassa ha negat que donés "instruccions" sinó que en el correu electrònic oferia la "possibilitat de fer difusió si ho considerava oportú". Els agents també s'han referit a un correu enviat amb motiu de l'aturada del 3-O i on informava als treballadors que la Generalitat s'unia a la vaga. Sobre el registre del 20-S al Departament de Treball, ha dit que no van sortir per la porta per evitar "conflictes" i que personal de la conselleria els va oferir "l'alternativa" de sortir per un pàrquing de l'edifici adjacent. L'endemà, Bassa va enviar una nota interna als treballadors per felicitar-los per la "reacció d'indignació davant un acte injust de la fiscalia".

((El tema s'ha actualitzat amb les declaracions d'un segon agent que va treballar en les mateixes tasques de bolcat del correu de Bassa))L'agent, amb TIP F98511S, ha explicat que el 20 de setembre va estar a la comitiva que va registrar les dependències de la conselleria de Treball i Afers Socials i que van poder entrar "amb normalitat". Però ha relatat "incidents" a dins de l'edifici amb "adhesius i cartells" enganxats als ascensors i amb un grup d'entre 300 i 400 persones a la porta "cridant i insultant la guàrdia civil", molts d'ells treballadors, segons ha dit. "Sortir per allà era conflicte", ha manifestat l'agent, que ha revelat que va ser algú del departament qui els va informar que podien sortir amb els vehicles a través del pàrquing de l'edifici adjacent, que estava comunicat amb la conselleria. Tot i que no ha entrat a valorar com era l'actitud dels manifestants –perquè estava dins de l'edifici i no era responsabilitat seva el dispositiu de seguretat- ha dit que no la definiria com a "pacífica" perquè estaven "increpant i insultant" agents del cos. Bolcat de correus electrònicsAquest mateix agent es va encarregar també de clonar correus que estaven a la bústia d'entrada i sortida de l'exconsellera, juntament amb l'altre agent que ha declarat amb el TIP M81486Q. Segons han explicat a preguntes del lletrat de Bassa, Mariano Bergés, van analitzar entre 1.000 i 1.500 correus electrònics i van seleccionar els "significatius" que guardessin relació amb la causa que s'investigava, en total 14 correus. El lletrat ha insistit en preguntar els criteris usats per fer la selecció i en si els destinataris els havien rebut o no. Els agents ha concretat que eren comunicacions que es trobaven tant a la safata d'entrada com de sortida i no com a esborranys. Entre ells, i a preguntes de la fiscalia, ha relatat un correu que Bassa va enviar al líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, on li informa del "dret dels empleats" que treballessin el dia 1-O "d'absentar-se del lloc de feina per exercir el dret a vot". "Per donar-li validesa jurídica anava acompanyat de la llei del referèndum, del decret de convocatòria i de les normes complementàries. El segon agent ha dit que Bassa "recalcava i donava instruccions" a Pacheco sobre el dret i el temps que tenien per anar a votar. Però el lletrat de Bassa, Mariano Bergés, ha negat que es donessin instruccions i ha afirmat que, literalment, en el correu es "donava l'oportunitat d'informar si ho considerava oportú". Davant aquesta contradicció, el segon agent ha dit que ell no recordava el detall del correu però que sabia que quan els van analitzar van entendre que es donaven "instruccions". Tots dos, i a preguntes de la fiscalia, també han explicat que va rebre un correu del secretari de Treball, Josep Ginesta, que li comunicava un acord del Govern que autoritzava els departaments a fer tràmits administratius i contractacions per a l'1-O. I han concretat que era un acord que s'havia pres de manera "col·lectiva i col·legiada". Tot i que el lletrat de Bassa ha evitat que donés detalls sobre aquesta comunicació, Marchena ha dit que no s'estava "valorant" el contingut sinó que s'estava "descrivint literalment el correu". Ambdós guàrdies civils també s'ha referit a un correu que l'exconsellera va enviar amb motiu del dia 3 d'octubre, per a l'aturada de país. Segons ha explicat, Bassa li dona instruccions a una col·laboradora sobre què havia de posar una nota interna dirigida als treballadors on se'ls informa que la vaga, convocada per diverses associacions civils, també compta amb l'adhesió de la Generalitat. I també s'ha referit a un altre correu electrònic que l'exconsellera hauria enviat als treballadors el 21 de setembre, després del registre a la conselleria. Segons l'agent, agraïa als treballadors la seva actitud i els felicitava per la resposta que havien donat, a banda "d'animar-los a seguir amb la mateixa fermesa i constància".Per últim, també s'han referit a un correu on es parlava de la voluntat de crear l'Agència catalana de protecció social. "Ultimaven directrius per veure quines accions faria aquesta conselleria amb l'escenari de la nova república", ha descrit el segon agent.

ACN Barcelona.-"No es posin nerviosos, que aquí es fan els fatxendes i després, davant els jutges, no vegis com s'ensorren". Així s'ha dirigit la líder de Cs, Inés Arrimadas, a la bancada dels diputats independentistes del Parlament, durant la sessió de control al president del Govern, Quim Torra, al ple d'aquest dimecres al matí. La cap de l'oposició ha reaccionat així després que alguns diputats fessin comentaris quan Arrimadas ha preguntat a Torra si creu que pot fer "el que li doni la gana" amb l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) sobre els llaços grocs. Torra ha replicat que no prohibirà "mai res" i que sempre defensarà la llibertat d'expressió i la democràcia.

Arrimadas, candidata de Cs a les eleccions al Congrés, a preguntat a Torra: "Quina part de 'retiri la pancarta' no entén?", en referència a la decisió del president de mantenir els llaços grocs als edificis de la Generalitat, a l'espera del pronunciament del Síndic de Greuges: "No s'amagui darrere seu", ha reclamat. A més, Arrimadas ha continuat carregant contra els independentistes parlamentaris: "Es passen el mort uns als altres, no se'n recorden, era simbòlic...".La cap de l'oposició ha preguntat al president què dirà als ciutadans que hagin de fer gestions als edificis oficials de la Generalitat amb llaços grocs: "Què han de fer? Aguantar-se i callar?". Arrimadas ha ensenyat dues fotos d'edificis del Govern amb pancartes i llaços grocs, que després ha estripat: "Prou de propaganda separatista".A la rèplica, Torra ha ironitzat: "Trobarem a faltar el seu somriure i els seus cartellets, sap greu que la cap de l'oposició que hauria de liderar el canvi se'n vagi a Madrid, perquè no tindrem l'oportunitat de gaudir dels espectacles que ofereixen en cada sessió de control de manera gratuïta". Al seu parer, el fet que Cs consideri que els llaços grocs siguin "símbols polítics" vol dir que la formació d'Arrimadas accepta que hi ha "presos polítics".La CUP demana amonestar ArrimadasLa diputada de la CUP Maria Sirvent ha demanat una amonestació per a Arrimadas per haver utilitzat l'expressió "s'ensorren" per referir-se a l'actitud dels independentistes davant els jutges. El president del Parlament, Roger Torrent, ha recollit la queixa de la diputada cupaire i ha assegurat que la Mesa la tractarà.Per la seva banda, el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha pres la paraula per retreure a Sirvent que aquest dimecres aplaudís els "atacs feixistes" d'Arran, en referència a les pintades de l'organització independentista juvenil a les seus de Cs i del PP a Barcelona.PSC i comunsAl seu torn, el president del grup de PSC-Units, Miquel Iceta, i la presidenta de CatECP, Jéssica Albiach, han coincidit en reclamar a Torra que convoqui una qüestió de confiança -tal com va fer l'expresident Carles Puigdemont- si el Govern no pot aprovar els pressupostos al Parlament: "Governin i actuïn, o deixin pas, perquè el país no pot suportar més la seva inacció", ha deixat anar Albiach. Per la seva banda, Iceta ha anat més enllà i ha exigit eleccions: "Catalunya no es pot permetre més anys sense govern, sense rumb i de fracàs".