Joël Dicker: "Havia d'esmenar el llibre anterior perquè era una llàstima no conèixer millor Marcus Goldman"

L'escriptor suís deixa enrere el 'thriller' i publica el drama familiar 'El llibre dels Baltimore'

ACN Barcelona.-Joël Dicker (Ginebra, 1985) continua la saga de Marcus Goldman, el protagonista de la seva exitosa novel·la 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' (La Campana), a 'El llibre dels Baltimore' (La Campana) un drama familiar en què posa la lupa en la seva infantesa i joventut i aborda sentiments com l'enveja o l'ambició. Marcus, un jove marcat per un èxit literari precoç com el mateix Dicker, prové de la branca familiar de Montclair, a Nova Jersey, i recorda els seus primers anys a costat dels seus brillants cosins Goldman de Baltimore. En una entrevista amb l'ACN, Dicker ha assegurat que va sentir que havia d'"esmenar" la novel·la anterior perquè era una "llàstima" no conèixer "millor" el protagonista.

La solidaritat, l'amor o l'enveja són els motors d''El llibre dels Baltimore', en què l'escriptor suís aborda situacions quotidianes portades a l'extrem. Parteix de la història dels cosins de Baltimore de Marcus Goldman però avança fins a la deriva de la família, que li permet arribar fins als sentiments "més profunds".D'aquesta manera, en la novel·la -la tercera que publica després de 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' i 'Els últims dies dels nostres pares' (La Campana)-, ha creat uns personatges amb "clarobscurs" i "matisos", més propis de la complexitat de l'existència humana. "Tots tenim defectes i secrets. Per això som persones interessants", ha precisat l'autor. Novel·les sense elements autobiogràficsDicker reconeix que ha passat de "jugar" amb la trama per descobrir un assassí en el seu anterior llibre a centrar-se més en els personatges. "No m'agrada que s'esperi sempre el mateix d'un escriptor, jo no vull sopar cada dia el mateix", ha bromejat a l'ACN.Malgrat les coincidències amb el seu protagonista, Marcus Goldman, l'escriptor defensa que no hi ha elements autobiogràfics en el llibre. "M'hi nego perquè m'hi implicaria massa i això em crearia barreres que m'impedirien veure-hi més enllà", ha explicat. Així, explica que a l'hora d'escriure treballa "sense esquemes" i va configurant la trama a mesura que avança la novel·la. És per aquest motiu, també, que malgrat ser suís situa les trames als Estats Units per interposar la "distància" que necessita per parlar de llocs que coneix sense que formin part del seu entorn més immediat.Escriure sent fidel a un mateixPreguntat sobre si el fet de ser un escriptor d'èxit li permet treballar amb més llibertat, Dicker s'ha mostrat contundent: "quan estic a la meva habitació escrivint sóc fidel a mi mateix i treballo amb llibertat". En aquesta línia, constata que no pot preveure si les novel·les tindran èxit, però que sempre "hi deixa la pell". L'escriptor assegura que sempre treballa en "alguna cosa" però que no parla mai d'un nou llibre fins que està publicat. "No planifico, perquè seria com comprar una càmera amb carret per quan tinguis un fill i encara no tens ni dona", ha bromejat. L'única guia que segueix, precisa, són les ganes de treballar.

Enviar