Juristes denuncien que l'empresonament dels 'Jordis' i els consellers destituïts és un "cop a l'estat de dret"

L'ANC, Òmnium, Drets i el Col·lectiu Praga omplen la sala d'actes de l'ICAB en defensa de la llibertat dels reclusos i lamenten la manca de llibertats

ACN Barcelona.-Diversos juristes han acusat aquest dimarts al vespre l'estat espanyol de cometre un "cop a l'estat de dret" amb l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, diversos consellers destituïts i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Advocats i catedràtics consideren que l'estat reprimeix drets i llibertats i aplica el dret penal en favor d'unes tesis que no respecten els drets dels investigats.

L’acte, organitzat a la sala d'actes del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, ha comptat amb el suport de juristes, molts dels quals formen part del Col·lectiu Praga i l’Associació Drets, que consideren una "aberració jurídica" la situació de presó preventiva dels activistes i consellers.A l’acte ha intervingut el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié; el professor de dret internacional, Fabio Marcelli; la catedràtica de dret constitucional i coordinadora del Col·lectiu Praga, Mercè Barceló; l’advocat i president de Drets, Sergi Blàzquez; el catedràtic de dret penal i membre del Col·lectiu Praga, Joan Queralt; i els vicepresidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Agustí Alcoberro i Marcel Mauri.Durant una taula rodona, Queralt ha reiterat que ni l'Audiència Nacional espanyola ni el Tribunal Suprem són competents per jutjar els delictes de rebel·lió i sedició i que si ho fan és basant-se en el codi penal del 1944 i en una llei franquista el 1939. També ha assegurat que la justícia belga està actuant amb més garanties processals cap als membres del Govern destituïts que són a Brussel·les.Sobre si la fugida de membres del Govern a Bèlgica perjudica els que són a presó, Queralt no ha volgut opinar, perquè forma part del seu dret de defensa, igual que l'acatament de l'article 155 per part dels que estan empresonats a Madrid. En canvi, Blàzquez ha dit que l'exili d'alguns consellers i del president Puigdemont no perjudica la resta de membres del Govern destituït. Marcelli ha dit que el que està passant a Catalunya és un símptoma més de la "crisi de la democràcia" a tot Europa, amb l'auge de l'extrema dreta i la vulneració de drets polítics com el dret a l'autodeterminació dels pobles. En tot cas, ha dit, i parafrasejant la dita popular, que "tots els camins duen a Estrasburg", en referència a que el procés judicial espanyol acabarà dirimint-se al Tribunal Europeu dels Drets Humans.Per la seva banda, Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, ha dit que fins fa un temps l'estat espanyol era "impropi" per a molts catalans, però ara aquest estat "persegueix" els catalans per ser com son i per com volen ser.El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha dit que cal repetir contínuament que es tracta de "presos polítics", ja que cap estat reconeix que té presos polítics, ni tant sols el govern franquista. També ha considerat un "càstig afegit" el fet de complir la presó preventiva a Madrid, a 600 quilòmetres de casa, cosa que dificulta la relació amb les seves famílies. Per últim, ha assegurat que la massiva manifestació de l'11 de novembre va suposar un "punt d'inflexió" en l'estat d'ànim dels independentistes, que van passar de la tristesa a la indignació i a l'actual "coratge per lluitar".Prèviament, l'acte ha començat amb la presentació i lectura, per part de Pié i Barceló, del manifest signat per més d'un miler de juristes catalans que consideren els presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, "presos polítics" i afirma que el seu empresonament no respon a criteris legals sinó a un "ús ideològic del dret" que "posa en evidència" el "trencament" del principi de la separació de poders, l'ús "partidista" de la fiscalia, i la "vulneració" de drets fonamentals. En un manifest, els juristes exigeixen l'alliberament "immediat" Sànchez i Cuixart i opinen que els fets que han donat lloc a aquesta imputació "no poden constituir un delicte de sedició", d'acord amb el Codi Penal vigent, "sinó un lliure exercici del dret de manifestació".Els juristes critiquen, també, que l'Audiència Nacional espanyola "no és el tribunal competent" ni, per tant, el jutge predeterminat per la llei, i consideren que hauria de ser un jutjat d'instrucció amb seu a Catalunya qui portés el cas. Finalment també opinen que no s'han donat els supòsits que la Llei d'Enjudiciament Criminal i la jurisprudència constitucional exigeixen per dictar presó provisional.Per tot plegat, el Col·lectiu Praga, l'Associació Drets i els diversos advocats i professionals del dret que han impulsat el manifest consideren que les circumstàncies sota les quals han estat empresonats Cuixart i Sànchez "els converteix en presos polítics" i n'exigeixen l'excarceració. El manifest ha recollit fins ara un miler d'adhesions entre el col·lectiu jurista.A l'acte, amb unes 300 persones, també hi han assistit familiars de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que han rebut el manifest en contra dels engarjolaments elaborat pel Col·lectiu Praga i signat per més d'un miler de juristes. El lliurament del manifest s'ha fet amb tota la sala d'actes dempeus, aplaudint i cridant 'presos polítics llibertat'. La primera filera de la Sala d'Actes de l'ICAB estava buida i les butaques mostraven llaços grocs en record dels polítics i activistes empresonats. A les primeres files també s'hi han pogut veure alts càrrecs del Departament de Justícia, com el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, o la secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia, Patrícia Gomà, el jurista Carles Viver i Pi-Sunyer, l'advocada de Francesc Homs, Eva Labarta, o l'exdiputat Germà Bel, entre altres.

Enviar