Plataforma per la Llengua diu que “la diversitat lingüística” fa “nosa” a l’Estat després de la sentència sobre l’aranès

El president de l’entitat afirma que la iniciativa de Cs d’eliminar les llengües cooficials com a requisit a la funció pública pretén que “es continuï discriminant ciutadans”

ACN Barcelona.-Plataforma per la Llengua ha valorat “negativament” la sentència del Tribunal Constitucional que tomba l’ús “preferent” de l’aranès a les administracions recollit en la Llei de l’Occità. En declaracions a l’ACN, el president de l’entitat, Òscar Escuder, afirma que “a l’Estat espanyol sembla que la diversitat lingüística li faci nosa”. A més, afegeix que la Constitució obliga tots els ciutadans a saber la llengua espanyola, però quan “administracions” fan legislació “que intenten igualar la situació” del català o l’aranès a la del castellà, “ràpidament s’ho carreguen”. Segons Escuder, la resolució del TC sobre l’aranès està “en la línia de les institucions de l’Estat”.

La iniciativa de Cs sobre els funcionaris “no és igualitària”El president de l’entitat en favor del català també ha criticat la proposta de Ciutadans (Cs) d’eliminar el coneixement del català, el basc i el gallec com a requisit per a la funció pública allà on són llengües cooficials. Per Escuder, la iniciativa pretén que l’Estat “continuï discriminant ciutadans per raó de llengua”. “El més normal i el que passa als països multilingües és que el funcionari sàpiga les llengües oficials de la zona”, apunta. Segons ell, no exigir que els treballadors públics coneguin el català “no és igualitari” i forçaria els ciutadans del Principat que vulguin ser atesos en català “a canviar de llengua” quan es comuniquin amb un funcionari que “no està capacitat” per a fer-ho en aquest idioma. “Els drets, en un estat democràtic del segle XXI, els tenim els ciutadans, i els funcionaris estan aquí per servir-nos i per fer-ho de la millor manera possible, i això és òbviament entenent com a mínim les dues llengües oficials aquí i a l’Aran les tres llengües oficials”, afegeix Escuder. Iniciativa Ciutadana Europea També en declaracions a l’ACN, Escuder ha explicat que la iniciativa ciutadana europea ‘Minority SafePack’ ja ha recollit “entre 600.000 i 700.000” signatures. Segons ell, aquest projecte “pretén posar sobre la taula de la Unió Europea la igualtat de drets de tots els ciutadans independentment de la llengua” que parlin. Entre les mesures concretes que demana ‘Minority SafePack’, impulsada a nivell europeu per l’organització Federal Union of European Nationalities (FUEN), es troba “que es facin complir les pròpies directives de la UE, per exemple en termes de reciprocitat dels mitjans audiovisuals”. A més, explica Escuder, també busca que Brussel·les aturi “qualsevol iniciativa legislativa dels estats que tendeixi a continuar minoritzant qualsevol llengua”. “Això, actualment, no passa, perquè la UE diu que les llengües són competència dels estats i cada estat fa el que li sembla”, afegeix. En el cas concret del català, s’exigeix “la plena oficialitat” de l’idioma al club comunitari. Escuder defensa que “és un problema estrictament de voluntat política, no és ni de cost econòmic, ni de capacitat de llengües, ni de capacitat tècnica”. I afegeix que “no els dona la gana, no hi ha més raó”. La Comissió Europea s’haurà de posicionar sobre la qüestió si la iniciativa arriba a un milió de suports a tota la Unió abans del 4 d’abril i té una quota mínima de rúbriques en set estats membres. A l’Estat espanyol, l’objectiu mínim són 40.500 signatures.

Enviar