El solar dels antics jutjats de Barcelona quedarà net a finals de juliol després d'una intervenció arqueològica

L'edifici havia d'estar a terra a mitjans de febrer, però encara queda un 12% per enderrocar i caldrà revisar si hi ha restes romanes, medievals i un refugi de la Guerra Civil

ACN Barcelona.-El solar dels antics jutjats de Barcelona, ubicat al passeig Lluís Companys, està previst que quedi totalment net i buit a finals del mes de juliol, després que l'enderroc de l'edifici s'hagi endarrerit una mica i que s'hi hagi de fer una intervenció arqueològica per revisar si hi ha restes romanes, medievals i de la guerra civil espanyola. Les feines d'enrunament van començar el juny passat i, quan tot estigui net, es preveu cedir l'espai temporalment a l'Ajuntament de Barcelona perquè hi faci un parc infantil o el que prefereixi fins que no es construeixi l'Audiència de Barcelona.

L'edifici estava tancat des del 2009, quan els jutges i funcionaris es van traslladar a la Ciutat de la Justícia, a tocar de la plaça Cerdà i L'Hospitalet de Llobregat. L'enderroc tenia un cost previst de 2,8 milions d'euros i estava previst que durés vuit mesos, que acabaran sent uns 10 o 11. Del 2009 fins l'any, passat l'edifici, de l'any 1964, s'havia degradat notablement, havia patit intents d'ocupació, fins i tot amb una serra radial, pillatge i desperfectes a les façanes ocasionats per ventades i pluges, que van obligar a posar una xarxa protectora a l'exterior. El risc era tant a l'interior com a l'exterior.L'edifici ocupava 5.400 metres quadrats de superfície i tenia diverses plantes. Segons han explicat fonts del Departament de Justícia a l'ACN, en total s'han d'enderrocar uns 90.000 metres cúbics de sostres i parets, i ara ja només en falten uns 10.800, un 12% del total. Actualment només queden dos edificis parcialment dempeus. La resta està en runes que es van recollint. Els responsables de l'obra calculen que acabaran d'enderrocar i retirar les runes a finals d'abril o principis de maig. Després serà el torn dels arqueòlegs, que podrien estar fins a tres mesos treballant, depenent del que trobin. A continuació es tornarà a tapar tot i es podrà cedir el solar a l'Ajuntament perquè el destini als usos temporals que desitgi.Les feines d'enderroc i desenrunament s'han trobat alguns entrebancs com la retirada de canonades de fibrociment, que poden desprendre partícules tòxiques d'amiant, o els diversos sistemes constructius utilitzats per construir les diferents parts del complex edifici. Així, s'ha optat en diverses ocasions per enderrocar a mà les plantes superiors per tenir major seguretat.El solar és relativament a prop de les antigues muralles romanes i just fora de les muralles medievals i modernes, i per això no es descarta trobar al subsòl restes d'estructures del sistema defensiu del Portal Nou, una de les entrades emmurallades de la ciutat. Hi ha referències des l'època romana d'una explotació agropecuària, però durant l'època medieval i moderna la zona no va ser objecte de pressió immobiliària, i fins a començaments del segle XVIII era una zona d'horts. Quan es va enderrocar l'antiga fortalesa de la Ciutadella, ja a mitjans del segle XIX, el sòl es va considerar com a edificable.Al solar s'hi va edificar l'antic Palau de Belles Arts de l'Exposició Universal del 1888, que va servir per urbanitzar el nou parc de a Ciutadella, l'actual passeig Lluís Companys i l'Arc del Triomf. Justament, al subsòl d'aquest palau, no es descarta trobar restes d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil. El juliol del 1938 la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona va elaborar un llistat amb 1.293 refugis a tota la ciutat. El número 1233 era en aquesta ubicació, segons el llistat, però no està confirmat que s'arribés a construir, ja que la llista incloïa tots els llocs on s'havia demanat permís per ubicar-hi un refugi, però no el seu estat concret.A l'inici de les feines d'enderroc, l'aleshores conseller de Justícia, Carles Mundó, va dir, tot i que sense prometre-ho, que en el mateix solar s'hi hauria de construir l'Audiència de Barcelona, de la qual es refarà el projecte de la consellera Montserrat Tura, valorat en 65 milions d'euros i es reduirà a uns 50 milions. L'actual Audiència està ubicada principalment a l'altra vorera de Lluís Companys, al centenari Palau de Justícia que comparteix amb el TSJC. Algunes seccions civils, però, estan en altres edificis de lloguer als carrers Pau Claris, Via Laietana i Roger de Llúria. La consellera Tura va presentar el 2010 un projecte que incloïa l'Audiència i diversos jutjats contenciosos i d'altres especialitats. Aquests últims s'han anat reubicant a la Ciutat de la Justícia i han deixat espai a algunes seccions de l'Audiència.Per això, el projecte que vol fer Justícia serà menys ambiciós, d'uns 50 milions d'euros i només serà per a l'Audiència. Entre la neteja del solar, la redacció, licitació i adjudicació del projecte i la construcció, Mundó no creia que els tràmits durin menys de cinc anys, quan es podria començar a construir el nou edifici. Això permetria deixar de pagar el lloguer de les seccions civils ubicades fora del Palau de Justícia, i deixar l'històric edifici només pel TSJC i la Fiscalia Superior. El solar és de la Generalitat sempre que el destini a usos judicials; si no ho fes, passaria a mans municipals.

Enviar