Cecilia Bartoli es retroba amb el Palau de la Música en el seu paper icònic de 'La Cenerentola' de Rossini

La mezzosoprano italiana torna a Barcelona on no interpretava cap òpera sencera des del 1991, i ho fa com a protagonista de l'obra amb la que va adquirir fama internacional

ACN Barcelona.-Cecilia Bartoli (Roma, 1966) s'ha retrobat amb el Palau de la Música Catalana aquest dijous en la gira de commemoració del cent-cinquantè aniversari de la mort de Giacchino Rossini, amb un dels papers icònics de la seva carrera, el rol protagonista de 'La Cenerentola'. Tot i que la cantant ha actuat al Palau de la Música en diverses ocasions els últims anys, no interpretava una òpera sencera a Barcelona des del seu debut al Gran Teatre del Liceu el 1991. Bartoli ha encarnat el personatge d'Angelina durant dues dècades, un paper que la situada internacionalment com la principal figura del repertori de Rossini. Acompanyada pel tenor David Alegret, el baríton Alessandro Corbelli, el baix-baríton Carlos Chausson i l’orquestra barroca Les Musiciens du Prince, Bartoli ha fet vibrar el Palau de la Música representant la promesa d’una Ventafocs que es converteix en la princesa de la lírica.

El cicle Palau 100 ha acollit aquest dijous el concert de la mezzosoprano romana Cecilia Bartoli interpretant una de les obres considerades més brillants del compositor de Pesaro, Gioachino Rossini (1792-1868). 'La Cenerentola' es va estrenar per primera vegada a Catalunya l'any 1818 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, actualment Teatre Principal. Bartoli ha fet tornar 'La Cenerentola' a Barcelona, que està basada en el conte popular de 'La Ventafocs' que Charles Perrault va escriure l’any 1697. La pel·lícula de dibuixos animats que Disney en va fer l’any 1950 va difondre internacionalment el relat.Amb la música que Rossini fa servir en aquesta òpera, s'explica la mateixa història amb un punt de vista diferent. El personatge de la Ventafocs s'allunya de la imatge fràgil dibuixada per Disney i en lloc d’una madrastra malvada hi ha un pare avariciós.El tenor català David Alegret, protagonista d'última horaEl tenor català David Alegret ha substituït en el paper de Don Ramiro l'uruguaià Edgardo Rocha, que s'ha trobat indisposat i ha estat baixa d'última hora. Amb només dues hores per assajar, Alegret no ha fet notar l'absència de Rocha i ha format part d'un repertori que han completat l'italià Alessandro Corbelli com a Dandini, el saragossà Carlos Chausson com a Don Magnifico, i la italiana Rosa Bove en el paper de Tisbe. També han tingut aparicions Martina Jankova (Clorinda) i José Coca (Alidoro).Acompanyant aquestes veus ha sonat la música de Les Musiciens du Prince-Monaco, una orquestra de música barroca fundada el 2016 al Principat de Mònaco per iniciativa de la pròpia Cecilia Bartoli. Des d’aleshores fan gira conjuntament per tot el món. I és que Bartoli té una predilecció pels instruments antics, i ha col·laborat els últims anys amb grups especialitzats en aquest tipus d'instruments.A més, també dedica una part important de la seva carrera a la investigació de peces musicals oblidades en biblioteques, museus i arxius teatrals. D'aquesta manera, els recupera, els transcriu a la notació moderna i n'acaba fent discos que promociona per tot Europa. La cantant clàssica que més discos venVa ser la seva mare qui li va ensenyar cant i li va fer d'única professora. Ara, actua a les sales més prestigioses d’Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia i la crítica ha arribat a dir que a la gola de Bartoli hi “viu un niu de rossinyols”. El que les estadístiques confirmen és que és l’artista clàssica actual amb més èxits, amb més de dotze milions de discs venuts. Àlbums com 'The Vivaldi Album', 'Italian Arias (de Gluck)', 'The Salieri Album', 'Opera proibita' o 'Maria' li han valgut nombrosos premis, com cinc premis Grammy. Bartoli ha actuat en diverses ocasions al Palau de la Música Catalana, concretament els anys 2006, 2007, 2009, 2015 i 2017, on ha ofert programes dedicats a Maria Malibran, els 'castrati' o el mateix Rossini.

Enviar