El Suprem analitza dimecres els recursos de Mas, Ortega i Rigau a la sentència del 9-N

El TSJC va condemnar l'expresident a 2 anys d'inhabilitació, a 1 any i 9 mesos l'exvicepresidenta i a 1 any i 6 mesos l'exconsellera

ACN Madrid.-El Tribunal Suprem analitzarà en una vista fixada per dimecres a les 10.30h els recursos presentats per l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau a la sentència del 9-N. El març de 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes que van dels 24.000 euros als 36.000, la més alta per a l'expresident. En canvi, el tribunal els va absoldre d'un delicte de prevaricació, per al qual la Fiscalia sol·licitava 8 anys de presó. Ara, el Suprem haurà d'analitzar els recursos presentats i determinar si les condemnen del TSJC són fermes o les modifica. La vista és pública i hi assistiran els advocats però la decisió no es coneixerà el mateix dia. D'altra banda, tots tres (i també Francesc Homs) estan pendents de la sentència del Tribunal de Comptes que els reclama 5,2 MEUR.

La vista per revisar els recursos de cassació presentats per les defenses de Mar, Ortega i Rigau es farà el 7 de novembre vinent. Per tant, arriba pràcticament quatre anys després de de la celebració del procés participatiu i quan ha passat ja més d'any i mig des de la sentència del TSJC. El TSJC els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. Tot i que la condemna no és ferma, actualment cap dels tres ocupa càrrecs públics. També els va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau. En canvi, el tribunal els va absoldre d'un delicte de prevaricació. Abans d'arribar a judici, l'acusació per malversació va decaure i no se'ls va arribar a jutjar per aquest delicte. En la vista del 7 de novembre cadascuna de les parts podrà defensar el seu posicionament i les defenses de tots tres exposar els arguments que recullen els seus recursos. La decisió del tribunal, però, no se sabrà aquell mateix dia ja que els magistrats hauran de deliberar i posar per escrit la decisió en una sentència que es coneixerà més endavant. Hauran de decidir si donen per bones les condemnes del TSJC o, per contra, les modifiquen. La sala estarà constituïda pels magistrats Luciano Varela Castro (president), i Alberto Jorge Barreiro, Antonio del Moral, Vicente Magro i Eduardo de Porres Ortiz de Urbina. Homs, sentència ferma al Suprem En el cas de l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, el va jutjar directament el Tribunal Suprem per ser diputat al Congrés. El judici es va fer al febrer de 2017 i l'alt tribunal el va condemnar a 1 any i 1 mes d'inhabilitació per un delicte de desobediència i el va absoldre de prevaricació. Finalment, la Fiscalia va decidir no acusar-lo de malversació. En tractar-se d'una sentència del Suprem, directament ja va ser ferma i, per això, va haver de deixar l'escó a la cambra baixa. Pendents de la sentència al Tribunal de Comptes En paral·lel, el 9-N encara té una altra branca judicial que continua oberta al Tribunal de Comptes. El passat 10 i 11 d'octubre es va celebrar un judici civil de reintegrament contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per les despeses del 9-N. L'òrgan fiscalitzador reclama 5,2 MEUR als quatre exmembres del Govern i altres exalts càrrecs per l'organització del procés participatiu del 2014. Abans del judici, ja havien aportat aquesta quantitat com a fiança. Amb l'ajuda de la caixa de solidaritat d'ANC i Òmnium van ingressar 2,8 MEUR en efectiu i, la resta fins arribar als 5,2 MEUR, en propietats que han quedat temporalment embargades fins que es conegui la sentència.

Enviar