Ortega i Artigas: “Prendre partit es pot convertir en un procés creatiu poètic”

Els dos realitzadors de Metromuster estrenen el documental ‘Idrissa, crònica d’una mort qualsevol’

ACN Barcelona.-La productora Metromuster estrena aquesta setmana ‘Idrissa, crònica d’una mort qualsevol’, un nou documental on fan un pas més en la seva manera d’entendre l’audiovisual com a vehicle de transformació social. La cinta, dirigida pels creadors de ‘Ciutat Morta’ (2013) Xavier Artigas i Xapo Ortega, és el relat de la seva pròpia investigació i campanya fins aconseguir la repatriació del cos d’Idrissa Diallo, el jove guineà mort al CIE de Barcelona l’any 2012 en circumstàncies mai aclarides. Al film els realitzadors "prenen partit" i transformen la realitat que documenten, en un “exercici de memòria i reparació”, segons expliquen a l’ACN, sense menystenir una proposta narrativa i estètica ambiciosa i més enllà del “llenguatge activista”.

Després de l’èxit de ‘Ciutat Morta’ (2013) i com van fer en el més recent ‘Tarajal. Desmuntant la impunitat a la frontera sud’ (2016), els responsables de Metromuster presenten un nou treball documental de denúncia social contra el “racisme institucional europeu”. De denúncia i “reparació”, matisen.“És el més a prop que hem pogut arribar a fer per la justícia davant la seva enèsima víctima”, defensen els autors de ‘Idrissa, crònica d’una mort anunciada’, estrenat dilluns al Festival de Sevilla i projectat dijous al cinema Aribau dins del festival L’Alternativa. Xavier Artigas i Xapo Ortega no tan sols no neguen que facin treballs “de part” sinó que reivindiquen la seva implicació en les realitats que documenten. De fet, en aquest darrer audiovisual l’equip ha fet un pas més en esdevenir en part protagonista del documental. I és que la història que s’hi explica és, en bona mesura, la de la seva pròpia lluita per localitzar les despulles d’Idrissa Diallo, aconseguir els permisos per poder repatriar el cos al seu petit poble de Guinea Conakry i finançar el trasllat per retornar-lo als seus familiars. “No som dogmàtics respecte el llenguatge que ha de tenir un audiovisual. En el cas de ‘Idrissa’ l’evolució de la investigació ens va dur a decidir prendre partit, deixar de ser observadors i convertir-nos en agents actius d’aquest intent de reparació”, argumenta Artigas. “És per un exercici d’honestedat, de deixar clar qui hi ha darrere de la investigació, que decidim ser-hi”, afegeix el realitzador respecte les aparicions puntuals dels autors a la pel·lícula. No obstant això, Artigas i Ortega rebutgen que el seu sigui un cinema “necessari”, com asseguren que els han dit massa vegades. “El problema de venir de ‘Ciutat Morta’ és aquest, però la vocació tant aleshores com ara ha estat traspassar el cinema activista i fer una peça cinematogràfica que et travessi més enllà del missatge polític”, defensa Ortega. “Llavors ja vam descobrir que hi ha altres circuits, com els festivals, a través dels quals se’ns obrien les pàgines de cultura dels mitjans, i no només les de successos....” afegeix el co-director del documental. Travessar la gent, diu Ortega, com els va travessar a ells poder assistir al funeral d’Idrissa, després de dos anys remant perquè el cos fos finalment repatriat. “Hem après que aquest passar a l’acció, prendre partit, es pot convertir en un procés creatiu interessant i fins i tot poètic”, conclou Artigas, que “sospita” que a la productora seguiran apostant per aquesta via documental perquè “ara mateix, en aquesta ciutat i en aquest país, és el que més podem aportar nosaltres”.Crònica d’una repatriació A Metromuster van començar a investigar el cas d’Idrissa Diallo l’any 2014 “recollint la feina feta prèviament per entitats com Tanquem els CIE o SOS Racisme”, puntualitzen. El silenci administratiu sobre les causes de la mort del guineà, sobre el lloc on va ser enterrat i la pràctica absència de documentació sobre la seva persona van dur l’equip del documental a realitzar un primer viatge a Guinea l’any 2016. Allà, la sorpresa va ser descobrir que la família del jove tampoc tenia constància “oficial” de la mort del seu parent, ni del lloc ni les circumstàncies. “La família va expressar una voluntat clara que alguna cosa d’Idrissa tornés al poble, per tenir alguna cosa d’ell”. En aquest punt van decidir que el documental havia de fer un gir, com el faria la seva vinculació amb el cas d’Idrissa Diallo. “Vam prendre consciència de la importància que tenia localitzar aquell cos i repatriar-lo”. Els semblava una tasca “impossible”, confessen, però finalment ho van aconseguir. I la primavera passada, després d’impulsar una campanya de micro-finançament per traslladar el cos des de Barcelona a Guinea, Diallo va poder ser enterrat al seu poble, amb les càmeres de Metromuster per testimoniar-ho. “Aquell enterrament va trencar alguna cosa dins nostre, ens va canviar, i ens agradaria que a l’espectador li passés el mateix. D’alguna manera, l’obliguem a assistir a aquesta cerimònia, i ens agradaria que això fos també el desencadenant d’alguna cosa”, desitgen els realitzadors.

Enviar