Trapero revela que tenien a punt un pla dos dies abans de la DUI per detenir el Govern si ho ordenava la justícia

El major defensa que el dispositiu era "conjunt" i que la policia catalana va complir amb l'ordre judicial

ACN Madrid.-L'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha fet públic que la policia catalana tenia a punt un pla dos dies abans de la declaració d'independència per detenir l'aleshores president Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern en cas que ho demanés la justícia. En una declaració molt extensa, Trapero ha defensat el dispositiu dels Mossos d'Esquadra per aquell dia, que ha remarcat que era "conjunt" amb els cossos policials estatal. Pel major, els Mossos van complir amb el manament judicial alhora que van garantir la "pau social". Trapero ha retret a Forn d'haver actuar amb un "punt d'irresponsabilitat" amb les seves declaracions sobre què farien els Mossos l'1-O i ha revelat que va dir a Puigdemont que els Mossos "no acompanyaven el projecte independentista". Sobre el 20-S, ha assegurat que el cordó policial per sortir per la porta principal d'Economia era "segur" i que van donar com a "alternativa" sortir pel teatre per "estalviar temps".

Josep Lluís Trapero ha respost a les preguntes de totes les parts tot i no tenir l'obligació de fer-ho per la seva condició d'investigat a l'Audiència Nacional, on s'enfronta a una petició e pena per part de la fiscalia d'11 anys de presó per un delicte de rebel·lió. El seu nom, però, havia aparegut recurrentment en molts interrogatoris i ha decidit aprofitar la citació al Tribunal Suprem per donar la seva versió.Una de les novetats que ha revelat és que els Mossos ja tenien a punt, dos dies abans de la declaració d'independència, un dispositiu per detenir l'expresident Carles Puigdemont i els consellers si ho ordenava la justícia. El major ha explicat que a les dues de la tarda del 27 d'octubre va trucar al fiscal en cap i al president del TSJC per dir-los que, en vistes del que havia passat al Parlament i "desconeixent la transcendència jurídica" dels fets, es posaven a la seva disposició. "Era una cosa de certa gravetat i ens posàvem a disposició de l'òrgan judicial per si ordenaven algun tipus d'acció", ha explicat. Ara bé, ha deixat clar que ells ja havien previst la situació i que tenien el pla a punt des de dos dies abans.Trapero ja va relatar els detalls d'aquest pla en una declaració a l'Audiència Nacional en fase d'instrucció, però no constava en cap document aportat a la causa. Aquest dijous ho ha dit en una vista pública."Els Mossos no acompanyen el projecte independentista"El major també ha explicat el contingut de la reunió que va mantenir amb Puigdemont, Junqueras i Forn el dia 28 de setembre . Trapero ha explicat que en la trobada els van dir clarament que els Mossos "no acompanyaven el procés independentista", els van "emplaçar" a complir la llei i les ordres judicials i van dir que el cos mai actuaria en contra de la llei i la Constitució. A més, els van dir que estaven "molestos" per declaracions de Forn i Turull sobre l'1-O. També van recordar que tant ell com els comissaris que l'acompanyaven estaven avisats personalment pel TC i corrien "riscos personals". Havia demanat a la reunió que també hi anés Forcadell, que no hi va assistir. "Facin la feina que hagin de fer"Trapero ha negat que el Govern donés directrius d'actuació al cos per a l'1-O. El lletrat de Forn, Xavier Melero, ha preguntat si en la reunió del dia 28 de setembre es va donar alguna "instrucció" perquè modifiquessin o canviessin les pautes d'actuació del cos. "No, això no", ha dit Trapero. També ha negat que els donessin cap pauta ni suggeriment sobre si calia preservar la pau social per sobre del compliment de l'ordre del TSJC d'aturar el referèndum. "No ens donen cap pauta, ens van dir que féssim la nostra feina", s'ha limitat a explicat. També ha dit que Forn no va donar cap indicació el dia del referèndum.El contingut de la reunió del 28 de setembre ha trigat a sortir en la declaració. El primer a preguntar ha estat Vox, ja que cap altra acusació havia demanat el major. Però l'acusació popular no ha fet cap referència a la reunió i el president del tribunal, Manuel Marchena, no ha deixat al fiscal Javier Zaragoza preguntar sobre aquest punt. Només n'ha fet una breu referència el lletrat de Forn, que hi tenia dret perquè com Vox havia sol·licitat la compareixença. Al final de la declaració, però, Marchena s'ha acollit a la llei que permet al tribunal pregunta per "depurar els fets" per preguntar al major sobre el contingut de la reunió.Acusa Forn d'actuar amb "un punt d'irresponsabilitat"Tot i assegurar que no havia rebut cap directriu per part de Forn, Trapero sí que ha retret a l'exconseller d'Interior que va actuar amb un "punt d'irresponsabilitat" quan va declarar el 19 de juliol que els Mossos permetrien que els ciutadans votessin "amb normalitat". "Són unes manifestacions que encaixen molt malament, especialment quan els dies avances i arriben ordres judicials concretes", ha manifestat. Trapero ha recordat que aquelles declaracions van desembocar amb un comunicat a iniciativa del cos per dir que "no estaven d'acord" amb el conseller. "Al final és un polític i fa el que creu però penso que hi havia un punt d'irresponsabilitat, però el cos té la força que té", ha manifestat. També creu que l'antecessor de Forn, Jordi Jané, va dimitir al juliol del 2017 perquè no volia "córrer cap risc" per la "deriva política". "Estàvem incòmodes els dos i en parlàvem feia temps", ha reconegut. També creu que aquest motiu va forçar la sortida del director de la policia, Albert Batlle.Dispositiu "conjunt"A preguntes de la fiscalia, Trapero ha defensat que l'operatiu dissenyat pel cos per a l'1-O no tenia "altra finalitat" que complir les instruccions de la fiscalia i del TSJC. Ara bé, en tot moment ha remarcat que l'ordre s'adreçava conjuntament a Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil. "Ens hauria encantat més resultats, hi havia els que vam poder entre tots", ha dit Trapero, per remarcar que entenia que la responsabilitat era compartida. A més, ha explicat que ens les reunions de coordinació amb la resta de cossos –on anava el seu segon, el comissari Ferran López- van "pactar" que els dies previs l'actuació seria de Mossos i que l'1-O "el gruix de l'ordre públic" requeia en Guàrdia Civil i CNP, perquè tenien 6.000 agents vinguts d'arreu i els Mossos només entre 800 i 1.000 (d'ordre públic).Des de la perpectiva de Trapero, el dispositiu que es va fer per l'1-O va ser "el màxim" que es podia fer i el que "el cos històricament havia fet".La relació amb Pérez de les CobosTrapero ha donat la seva versió sobre la relació amb el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Segons ha dit, veia que era un càrrec "de tipus polític" i que no tenia experiència "operativa". Per això, ha dit que va enviar un comunicat intern a tot el cos el 23 de setembre per dir que no es compartia el criteri del fiscal José María Romero de Tejada perquè hi havia "intranquil·litat" al cos perquè es pensaven que estaven sota ordres d'un coronel que no era "un comandament natural". Tanmateix, ha afirmat que es va "respectar" des del primer moment la designació de Pérez de los Cobos. "Una cosa és considerar que no venia del món operatiu i creure que hi havia milers de persones entre els tres cossos amb més experiència i una altra diferent és no acceptar l'ordre de la fiscalia", ha assenyalat.L'excap dels Mossos ha relatat "moments de certa tensió dialèctica" amb Pérez de los Cobos, amb qui va discutir també sobre l'ús de la força. Davant d'aquesta relació, Trapero va arribar a la conclusió que era millor que a les reunions de coordinació amb el coronel hi anés el seu número 2, el comissari Ferran López. "Crec que és la millor opció perquè no estic fent un bon paper amb De los Cobos i ho vaig veure com un alliberament", ha explicat.La magistrada demana "contenció i garantir la pau social"Trapero també ha relatat la magistrada Mercedes de Armas els va dir, en una reunió el 27 de setembre, que actuessin "amb paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social". L'excap dels Mossos ha assegurat que va ser arran d'aquestes paraules que va demanar que en les pautes d'actuació que es van fer el dia següent "apareguessin aquests elements". Per al major, es podia complir el manament del TSJC per evitar l'1-O i garantir al mateix temps la "pau social". "No és una cosa o l'altra", ha assegurat.Durant la seva declaració, ha assegurat que el "sentit comú", avalat pels informes, li feia preveure "problemes d'ordre públic" el dia del referèndum, tot i que no ha parlat de violència. Sí ha dit que tenien localitzats unes zones amb uns 40 punts de votació on hi havia grups "amb cert grau de radicalitat" que ja els havien donat "problemes" anteriorment.20-S: el cordó policial era "segur"Pel que fa al 20-S, el major ha defensat que el cordó policial que van muntar aquella nit per facilitar la sortida de la secretària judicial era "segur". Ha recordat que estava format per agents antidisturbis, amb un altre cordó de voluntaris que impedien el contacte directe entre manifestants i policies i amb una vintena d'agents de paisà que també acompanyarien la comitiva dins de la "càpsula". Ha relatat que el van desmuntar perquè des de la comitiva els informaven que tenien problemes tècnics per clonar ordinadors i que podia "durar hores". Per això, ordenen retirar el cordó. Després, Trapero ha dit que van oferir "l'alternativa" pel teatre Coliseum per "estalviar temps" i no haver de tornar a muntar el passadís de la Brimo. També ha explicat que "s'implica personalment" en el dispositiu després de trucades del president del TSJC, Jesús María Barrientos, "preocupat" per les imatges que veia.

Enviar