Les entitats socials alerten que les desigualtats tornen a créixer a Catalunya mentre es normalitza la precarietat

L'estudi INSOCAT d'ECAS fixa que el 12% dels treballadors estan en risc de pobresa

ACN Barcelona.-Després que entre 2014 i 2016 els índex que calculen les desigualtats socials a Catalunya van disminuir lleugerament, l'informe d'indicadors socials d'ECAS alerta que han tornat a pujar, malgrat la millora de l'economia. El 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya 5,7 vegades el que guanya el 20% de la població amb un nivell econòmic més baix, quan el 2016 era el 5,5%. Segons ECAS, la feina ja fa temps que no garanteix sortir de la pobresa i en culpen la ''normalització'' de la precarietat laboral i la situació de l'habitatge. Així, calculen que un 12% dels treballadors continuen dins de la taxa de pobresa a causa de la temporalitat i la parcialitat dels contractes, i requereixen el suport dels serveis socials per portar una vida digna.

Des d'ECAS recorden que el preu del lloguer ha crescut un 48% els darrers 15 anys i que la major part dels desnonaments, actualment, són per impagaments de lloguer. Els llogaters doncs, pateixen el doble de risc de pobresa que les persones propietàries d'un habitatge. Sònia Fuertes, presidenta d'ECAS ha alertat que aquesta situació de l'habitatge, sobretot a grans ciutats com Barcelona, està fent créixer ''el nomadisme'' perquè els famílies canvien sovint d residència amb els inconvenients de vincle amb l'entorn que això suposa i fins i tot d'escolarirtzació dels fills. Es calcula que, de mitjana, les llars catalanes gasten un 30% dels ingressos a drets bàsics om l'habitatge i els subministraments (9.600 euros anyals sobre una despesa de 31.000), una proporció molt més alta en les llars unipersonals. Per Fuertes, un dels principals obstacles per solucionar aquesta situació és que la sortida de la crisi ha ''normalitzat'' la precarietat d'habitatges, però també laboral. Treballar ja no garanteix ''promoció social'', explica Fuertes, ni evita la situació de risc de pobresa, ja que es considera que el 12% dels treballadors s'hi troben. Per Fuertes, els salaris baixos, la inestabilitat –el 87,1% dels contractes del 2017 van ser temporals-, la parcialitat no volguda són alguns els factors que consoliden aquesta precarietat que té a més, ''bretxa de gènere'' perquè és ''més cruenta'' entre la població femenina, així com també en funció de l'origen, per la qual cosa, les dones immigrants pateixen doble discriminació. Des d'ECAS reclamen que la inversió social ha de recuperar els nivells d'abans de la crisi Sifren que el 2010 s'hi van destinar 19.881milions d'euros, i que se'n van retallar 4.000 milions fins el 2014. En canvi, el 2017, el pressupost per a polítiques socials només va arribar als 17.672 milions d'euroseuros i, per tant, manquen 2.200MEUR. Per aquest motiu, Fuertes demana que les polítiques socials quedin al marge del partidisme i l'electoralisme, i aposta per un ''exercici de responsabilitat política'' que permeti lluitar contra les desigualtats i desfer la ''polaritat'' que s'ha instaurat a la societat catalana arran de la crisi. La vocal de pobresa d'ECAS, Teresa Crespo, ha lamentat la manca de pressupostos tan a l'Estat com al Govern perquè demostra que els interessos partidistes han ''passat per sobre'' del benestar de la població.

Enviar