directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 27 d'abril de 2024 00:08 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

@FrancescViadel & De manars i garrotades fletxa

Quan Catalunya parlava valencià

Comentaris 2  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
carregant carregant

Comparteix




Fa dos anys vaig dur als meus alumnes de periodisme a la inauguració de l’exposició La Revolta Poètica 1964-1982, la darrera que impulsava com a director del Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona el genial Vicenç Altaió, comissariada per ell mateix i per Julià Guillamon. Ens va acompanyar l’amic i poeta valencià Joan Navarro, un dels grans de la coneguda com a generació dels setanta i un dels autors, també, que més i millor ha contribuït durant els darrers anys a la difusió de la poesia catalana arreu del món amb els seus recitals i conferències i, sobretot, des de 1999, mitjançant l’edició de la revista digital sèrieAlfa. L’acte va reunir moltes cares conegudes com ara les de Ramon Balasch, poeta i editor allà pel 1973 dels formidables Llibres del Mall o les de Miquel de Palol o Xavier Bru de Sala. 

Altaió, cofat amb un fabulós barret màgic del color de la terra, gairebé caminant de puntetes com si el soler s’hagués tornat de cop i volta com un fràgil vidre de sucre cremat, ens va passejar per l’espai Anella de l’Arts, entre fotografies grogoses, originals de poemes, llampants portades de llibres... ens va transportar amb la seva emoció al deliri de les illes que van tatuar-s’hi a la seva pell blanca els noms de Johnny Winter i Joplin mentre els joves que les habitaven reinventaven la tribu en una orgia; ens endinsà en els tallers mateixos del somni d’on van sortir els versos vagament tristos de Marc Granell, Jaume Pomar, els del caçador Salvador Jàfer, els de l’entremaliat Pau Riba, els de Pere Gimferrer, Maria Mercè-Marçal o Gabriel Ferrater... Els joves aprenents de periodista descobriren tot d’una, al·lucinats, l’existència d’una antiga revolució de paper, artesanal, arrelada sobre el talent, la voluntat i l’esforç, l’alè d’una altra cultura inspirada en l’ambició de ser moderna, oberta, trencadora, irreverent, gegant, amb voluntat de connectar-s’hi al món en català...

Aquella fou una gran generació, de joves brillants i versos poderosos. També fou un gran moment. El dictador s’eixamorava com un bacallà amb la fumera fastigosa de la mort i per dessota de les seves cames primes i garratibades corrien els donyets riallers de la revolta. Les autonomies encara no havien irromput i tots els indis vagàvem més o menys lliures en les amples planures de la nació imaginada. Les llibreries de tots els pobles, dels d’aquí i dels del sud i de l’est i l’oest es convertiren en autèntiques ambaixades d’un català rebel, promiscu, creatiu... Tot plegat, es construïa a marxes forçades, a pic i pala, amb maquinàries fantàstiques un mercat de llengua que no en tenia ni entenia de fronteres. I aquella Catalunya hegemònica, l’ensopida, la llepafils i verdagueriana, començà a parlar valencià sense embarbussar-se i, també, a fer-ho a la manera de les illes. Catalunya parlà -podríem dir- Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Blai Bonet, Ovidi Montllor, Rosselló-Pòrcel i tots aquells poetes arrauxats, descarats, alegres dels setanta...  

Malauradament, ara com ara sembla que Catalunya ja només sàpiga parlar, llegir i escriure en catalunyés i és per això potser que als suplements dels principals diaris ni pel tan celebrat Sant Jordi trobareu quatre ratlles sobre Anna Moner, Francesc Bayarri, Francesc Bodí, Toni Cucarella, Enric Sòria, Vicent Borràs, Rafa Gomar, Jaume Pérez Montaner, Rubén Luzón, Vicent Ortega, Martí Domínguez, Francesc Bononad, Josep Manel Esteve, Jaume C. Pons Alorda, Vicent Nàcher, Vicent Alonso, Isabel García Canet, Lluís Alpera, Pau Sif, Bernat Joan i Marí... i uns quants centenars més, invisibles o invisibilitzats, per negligència, oblit, desinterès.

La festa, doncs, sembla que s’ha acabat i que les enormes màquines que construïen aquell enorme mercat ple de parades que havíem d’omplir-se de gent i de món, fa temps que dormen als magatzems d’una administració petita a estones molt obedient amb un senyor ministre, a estones rebel i vaporosa com una al·legoria de la llibertat.

Fi de la revolta, doncs, retorn a l’àmbit estricte, celebració de la llengua petita.

 
lectures 9152 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
2 de març de 2015, 10.49 h

Comunicado de la Resistencia :

a los españoles:
desde la Resistencia al invasor español,luchamos por el reconocimiento del derecho a decidir de todos los pueblos que han pensado en su INDEPENDENCIA,que quieren ser libres,que no se sienten españoles,que quieren tener un futuro independiente y sin coacciones por parte del fascismo español del psoe y pp,upyd,etc
iNSTAMOS a los que se consideran españoles,a permitir,a tolerar,con mente abierta,que por fin,los pueblos puedan decidir sobre su ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
2 de març de 2015, 02.39 h

es cert tot l escrit i dels planetaris autors que ens miravem i parlavem com si fossim construint un espai propi uns paisos catalans lliures en el millor dels mons possibles perque arribaria el dia de francesc pujols en que els catalans només pel fet de ser ho aniriem pel mon viatjant amb els gastos pagats....no hi havia perill de ruptura....trobe que hi havia ..molta fantasia de la que a mi m agradava...............però tampoc ningu va tenir ho facil....i les hosties es repartien a dolls i l... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat



















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

#xocdetrens fletxa






giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
On abunda més el seny, a Euskadi o al Principat?

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.