Senten els xiulets però no llegeixen les piulades

8  

( 5 vots )

 carregant

L’Espanya oficial, la del sagrat constitucionalisme i la defensa de la legalitat pàtria, té la pell molt fina -o l’oïda- i d’aquí que no s’hagi torbat ni un segon en demanar al fiscal que li porti de la patilla a totes les entitats responsables del repartiment de xiulets el dissabte en el Camp Nou.

El cas és que el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, ha qualificat la xiulada a l’himne d’Espanya en presència del rei d’acte d’”extrema gravetat” i per la seva banda la Comisión Antiviolencia vol que els milers de catalans i bascos –potser hi hauria també algun argentí, coreà o nepalí- que participaren, s’empassin el xiulet. També el PP –el que encara no està empresonat- ha tret ha passejar la cabra de la legió i ha dit que vol que xiular a l’himne sigui castigat per llei. La caverna sencera i, fins i tot més d’un exquisit del democratisme ibèric, s’ha mobilitzat contra els xiulaires amb fervor.  En el fons només gallegen perquè saben –el Tribunal Constitucional mateix ho ha dit- que xiular, que protestar pacíficament, no és cap delicte en un país democràtic, com tampoc ho és anar a votar o publicar articles com aquest.

La veritat és que a bona part de l’Espanya oficial tant se li’n fot això de la democràcia quan se’n recorden dels catalans que no són Boadella o Rivera perquè en el fons pensen que la resta se n’aprofitem d’ella per a lliurar-se d’una extinció política i cultural que troben ben lògica en el context de la seva particular interpretació del món. Ja veus, pensen, quin sentit té ser català en un planeta sense fronteres on tothom parla anglès.
 
Tenen l’oïda molt fina, deia, i són furibundament democràtics quan se’ls toca la cosa dels símbols, els collons, vaja. En canvi, són més cecs que un talp alhora de llegir les ignominioses piulades que dia si i dia també es dediquen als catalans pel simple fet de ser-ho. Piulades com les que es van fer moments després de l’accident del Germanwings o dels greus incidents de l’Institut Joan Fuster. Piulades com les que es van fer contra Shakira per cantar en català o contra qualsevol esportista català per reivindicar el seu sentiment nacional. Piulades com les que han comparant Mas i tot el catalanisme amb el nazisme. Piulades totes que han deixat gelats els periodistes de mig món. Piulades que expressen un odi abjecte des d’un patriotisme malaltís, xenòfob, perillós, molt més violent i letal, no cal dir-ho, que un xiulet o una estelada.

Davant d’això simplement callen. Ni es molesten. Tot plegat, aleshores sí, la llibertat d’expressió és la llibertat d’expressió i d’imbècils hi ha en tots els llocs.

Si algú té algun dubte, que li preguntin a l’associació de juristes Drets que s’ha cansat de picar a la porta de la justícia espanyola per què se’n faci càrrec dels piuladors de l’odi sense que per ara n’hagi tret l’aigua clara. La qüestió és que a Espanya la catalanofòbia és, simplement, invisible. Ho és per als guàrdies civils, els jutges, els fiscals, els policies nacionals, els cantautors i els farmacèutics, els polítics i les associacions de caritat... Encara no he escoltat dir a ningú dels constitucionalistes fervents que cal que el codi penal la contempli com un dels dialectes de l’odi. ​Caldria reconèixer primer que res que els catalans ​formen part d'una nacionalitat, amb això hi hauria prou. No. No veuen la catalonofòbia perquè ni volen ni poden. Només veuen estelades. Només senten xiulets.

7527 lectures 8 comentaris

Imprimir Enviar