Divendres, 26 de març de 2010 05:00 h

Per una nova Crida Nacional

En plena revifalla de l'independentisme, no només per la celebració de les consultes, sinó també per la normalitat amb què aquest debat ha entrat a moltes llars d’aquest país, les enquestes electorals apunten -de forma interessada o no- a una forta davallada de l'únic partit independentista amb representació parlamentària. ERC pateix segons aquests sondejos una important pèrdua de vots que no es trasllada a cap altra nova formació política o lideratge alternatiu; ni Reagrupament ni Joan Laporta en treuen profit. Aquesta situació obliga a la reflexió, a donar respostes i sobretot a crear il·lusió.

Una cosa és clara, ERC seguirà sent l’única representació independentista a la propera legislatura i segueix tenint els números per fer un paper parcialment clau. Aquesta realitat hauria de fer reflexionar a tots els independentistes i sobretot a tots aquells que tenen clar que sense el dret a decidir no es pot avançar. Amb l'Estat espanyol o s'hi parla de tu a tu, o estem perdent el temps. CiU ho va patir, ERC ho està patint i el PSC ha renunciat a governar a Catalunya per salvar els seus germans del PSOE.

Si a finals dels any vuitanta la Crida Nacional a ERC, liderada per Àngel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira, va comportar un important rellançament de l'independentisme, ara toca més mai articular un nova Crida Nacional a la societat catalana i a tots aquells que creuen que la millor sortida per a aquest país és la constitució democràtica d’un Estat propi. Aquesta Crida passa per la generositat de tots, per la renúncia a les ambicions personals. Ara cal posar el país al davant de tot, ara toca ambició nacional màxima i ERC, agradi o no, és clau per aconseguir-ho. Els enemics de Catalunya ho saben perfectament, els enemics de fora i els de dins, per això els errors dels republicans -que n’han fet es paguen doble o triple- perquè la independència molesta al poder establert.

Per això, davant les properes i decisives eleccions, cal una nova Crida Nacional a semblança de la que en el seu moment van fer destacats dirigents de l'independentisme. Amb un programa de mínims nacionals que posi en el centre del debat el futur d’aquest país. Aquí no hi sobra ningú, no podem debilitar-nos entre els independentistes, no podem perdre el temps en debats estèrils, ens cal una única força decisiva i forta que plantegi un full de ruta sense ambigüitats, que plantegi a la força guanyadora de les properes eleccions -previsiblement CiU- un acord inequívoc cap al lliure dret a decidir per la via democràtica. No fer-ho seria tornar a deixar el país en una posició dèbil davant l'Estat espanyol, seria seguir fent del peix al cove la mare de les nostres misèries. Què CiU no tingui cap excusa.

ERC ha de reaccionar, amb generositat i valentia, i assumir que dels errors i dels encerts en sorgeixen oportunitats. ERC no pot restar quieta, més encara quan el debat sobre el dret a decidir i sobre l’Estat propi és més present que mai. Si no ho aconseguim, el país ho acabarà pagant car.