Sobiranistes a CiU
La irrupció d’un corrent sobiranista a CDC no hauria de ser una sorpresa. Sempre hi hagut militants de CDC, però també a UDC, que voldrien un Estat Català a Europa. També entre una part significativa dels votants de CiU hi ha partidaris de la independència. Encara que mai les direccions de CDC o UDC han fet una aposta pública per la plena sobirania nacional. És a dir: per la segregació d’Espanya i la constitució d’un nou Estat a la Unió Europea. Només cal escoltar i llegir Josep Antoni Duran i Lleida, secretari general de CiU. La seva aposta és Espanya i convida públicament els catalans, en versió bilingüe, a acceptar gentilment l’espanyolitat. També val a dir que, paral·lelament, un conseller nacional de CDC, el notari Alfons López Tena, assegura públicament el contrari: amb Espanya no tenim futur com a poble.També hi ha militants sobiranistes a ICV. I fins i tot al PSC. És més, l’Estatut del 30 de setembre -aprovat per CiU, PSC, ERC i ICV- recollia veladament el dret a decidir. Només va ser un miratge perquè l’Estatut finalment aprovat per CiU, PSC i ICV eliminava tota referència explícita o implícita al dret a decidir. Suprimien la definició de Catalunya com a nació de l’articulat i, aquesta era la qüestió bàsica, la potestat de recaptar i administrar els tributs. No hi ha autonomia política sense autonomia financera. I la gestió dels tributs era, a més, un pas fonamental per anar creant espais de sobirania. Una nova oportunitat perduda.
En qualsevol cas, la irrupció de sensibilitats sobiranistes a CDC és una bona notícia. No tenen, a hores d’ara, cap pes en la direcció. Però, si no es tracta d’una maniobra per donar satisfacció a un dels extrems de l’eufemística “casa gran” del catalanisme, es tracta d’una declaració interessant que, potser en un futur, pugui acabar propiciant una majoria social i política per la independència, capaç de mobilitzar a una massa crítica suficient disposada a exercir el dret a decidir.