Fred sobiranista
Mai com ara no s’havia parlat tant de sobirania nacional. Tant és així que fins i tot aquesta qüestió s’ha començat a debatre en el si de CiU, partit majoritari a la cambra catalana. I aquest és un pas vital, importantíssim, situar a l’epicentre del debat de la política catalana, amb nitidesa, quin és l’horitzó nacional a què aspirem com a poble, un fet que obligarà, també, la resta de formacions polítiques catalanes a posicionar-se.Però és sobretot CiU, formació política d’ambigüitats calculades, qui haurà d'aclarir si la seva raó de ser va més enllà de recuperar el Govern regional del Principat. CiU compta amb independentistes entre les seves files. Però les direccions no han anat mai més enllà d’una Espanya de les autonomies. Aflora el debat, amb intensitat, i no és aliè a aquesta circumstància l’arraconament a les files de l’oposició, el fred sobiranista recorre l’ànima de CDC. Però també d’Unió malgrat que el seu cap de files plenipotenciari, a més de secretari general de CiU, no pugui ser més clar en el seus pronunciaments: Espanya. I aquest és, en essència, el problema. No només no hi ha actius sobiranistes a la direcció de CiU sinó que aquests malden per impossibilitar un gir sobiranista de les seves formacions polítiques.
I un gir sobiranista de la direcció de CiU canviaria dràsticament el panorama polític. Capgiraria el país i més tard o més d’hora acabaria condicionant el joc de les aliances polítiques. Però faria també trontollar els mateixos pilars d’una federació que s’ha nodrit històricament d’un catalanisme difús que ha amagat sempre el cap sota l’ala, incapaç d’aixecar el vol. Un catalanisme que ha pretès integrar sensibilitats nacionals de tota mena, des de regionalistes fins a independentistes en estat pur. El però és que aquests últims no han tingut mai ni veu, ni vot. No obstant això, ara se’n parla. Aquest és un primer pas, encara incipient, potser erm, tal vegada només sigui un foc d’encenalls. O potser, tal vegada, acabi arrelant i la direcció de CiU assumeixi el dret a decidir amb totes les seves conseqüències i amb voluntat inequívoca d’exercir-lo. Tant de bo fos així.