Jöel Dicker publica La desaparició de Stephanie Mailer, un relat de suspens i intriga policíaca situat en un idíl·lic paratge dels Estats Units.
 
La desaparició de Stephanie Mailer
Jöel Dicker
Edicions La Campana
Barcelona, 2018
656 pàgines
22,90 €
 
Hi ha llibres destinats a convertir-se en grans èxits. És el cas de les obres del suís Jöel Dicker, que des que va escombrar literalment les llistes dels més venuts amb La veritat sobre el cas Harry Quebert ha trobar una fórmula màgica que l’ha convertit en un dels referents de la novel·la actual. Nombrosos premis de referència avalaven, tanmateix, la comunió de ventes abundants i bona literatura de les seves obres.
 
Dicker torna ara amb la seva quarta novel·la, després del bon succés que va tenir també El llibre dels Baltimore, publicada, igual com aquest volum per La Campana l’any 2016. Amb La desaparició de Stephanie Mailer seguim en el gènere de la intriga i el suspens que tan bé li va funcionar en l’anterior volum. En aquest cas serà un assassinat ocorregut l’any 1994 que vint anys després les investigacions d’una periodista posen de manifest que es va resoldre de manera errònia. La desaparició de la jove periodista Stephanie Mailer tornarà a posar els dos policies de nou en l’escenari d’aquell crim, amb noves revelacions i descobriments.
 
Una teranyina argumental
 
To i ser suís, Jöel Dicker acostuma a situar les seves obres als Estats Units, en aquest cas una petita població de turisme luxós de la costa de Nova York. També acostuma a poblar de personatges els seus relats. I de trames. De fet, una de les grans habilitats de Dicker és la seva capacitat de construir relats paral·lels que acaben convergint de manera màgica en un punt del relat. En aquest cas el punt de referència és la data del 30 de juliol de 1994, dia de l’assassinat de l’alcalde d’Orphea, la seva dona i el seu fill petit, i d’una noia que passava per allà fent jòguing.
 
En el relat, tot el que sembla obvi per lògica, deixa de ser-ho en el capítol següent, a mida que anem incorporant un nou personatge o un nou punt de vista. La teranyina narrativa que ens ofereix Dicker es complica i evoluciona sense deixar de mantenir la tensió i l’interès. Els personatges es van incorporant de manera natural a la trama, altres desapareixen, una línia d’investigació queda truncada... A voltes però, el lector, savi com és, es pregunta com els investigadors no van preveure aquesta o aquella cosa, però tot té el seu moment. La veritat s’amaga rere la mentida o les aparences, els personatges tots tenen un passat més o menys reprovable, un passat per a oblidar o per a intentar fer oblidar.
 
Sense ser una novel·la negra, el llibre ens situa en una societat d’aparences, de trepes, de diner i algunes misèries que conviuen en el mateix espai. El rerefons és cultural, el món del teatre, les seves enveges, la duresa de l’ofici, les ganes de triomfar, la buidor de tot plegat. No s’escapa una certa crítica social al poder dels diners: qui té diners i contactes ho té més fàcil per a escapar de determinades situacions compromeses, i, en general, qui més qui menys al llibre hi té alguna cosa per a amagar; per descomptat la classe política.
 
La lectura de La desaparició e Stephanie Mailer és molt amable. Sembla que Dicker s’ha centrat més en la trama i en la descripció d’ambients, sense pretensions, amb voluntat d’agradar i fer un llibre mainstream. Tant el ritme com les situacions són molt cinematogràfiques, imaginem que amb la voluntat que el llibre es converteixi aviat en un film d’èxit.
 
La desaparició de Stephanie Mailer farà passar una bona estona als seguidors de Jöel Dicker, una recomanable lectura d’estiu que confirma l’autor suís com un dels grans fenòmens literaris actuals.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967