Internacional Última actualització Divendres, 4 de març de 2011 17:25 h

El 'sí' guanya al referèndum de Gal·les per un 63,5%

Tots els comptats gal·lesos excepte un han votat a favor de tenir plena autonomia per fer lleis

Gal·les ha votat majoritàriament a favor de tenir un parlament propi capaç de fer lleis amb completa autonomia de Londres en les 20 competències que té assignades. Els ciutadans gal·lesos han donat suport en un 63,5% als plans dels partits polítics de convertir l'assamblea de Cardiff en un parlament. Tots els comptats de Gal·les, excepte Monmouthshire, han acceptat el canvi. La participació ha estat finalment del 35%. El primer ministre de Gal·les, el laborista Carwyn Jones, ha celebrat el resultat i ha indicat que 'una vella nació s'ha fet gran'. El president de l'Assamblea, Dafydd Elis-Thomas, ha assegurat que els diputats hauran ara de demostrar als ciutadans que entenen 'les ambicions de Gal·les'.

Ieuan Wyn Jones, líder del partit independentista gal·lès Plaid Cymru, ha mostrat la seva satisfacció per la victòria i ha indicat que demostra que 'l'esperit nacional' de Gal·les segueix viu. 'El cor d'aquesta nació segueix bategant fort', ha assegurat. Wyn Jones ha defensat que el 'sí' obre un 'nou capítol' en l'autogovern gal·lès i envia un 'fort missatge al món'. 'El món pot mirar-nos ara i adonar-se que la nostra petita nació, aquí, a l'extrem occidental d'Europa, ha demostrat orgull en qui som, en el que defensem', ha assegurat.

El cap del partit a Londres, Elfyn Llwyd, ha afegit que la victòria demostra 'la determinació del Plaid dins del govern' gal·lès. 'Aquest referèndum era una part central de l'acord 'One Wales' (Una Gal·les) i és increïble que tots els partits s'hagin unit en aquesta causa', ha assegurat en un comunicat.

Durant els discursos posteriors al coneixement dels resultats, el cap de la campanya pel sí, Roger Lewis, ha defensat que aquest divendres és un 'moment realment important' per la història de Gal·les. Lewis, que també és el president de la Federació de Rugby de Gal·les, ha assegurat que el referèndum els equipara amb Escòcia i Irlanda del Nord.

Per la seva banda, la líder de la campanya pel 'no', Rachel Banner, del partit laborista, ha assegurat que el referèndum és un 'punt d'inflexió' en la política gal·lesa. Banner ha qüestionat si els diputats gal·lesos poden realment fer 'un escrutini de qualitat per elaborar lleis'.

Els resultats
Un total de 517.132 gal·lesos han votat 'sí' als canvis constitucionals, mentre que 297.380 han votat 'no', el que significa un percentatge del 36,5%. Els resultats han variat de forma considerable arreu del país, amb algunes zones, com Gwynedd, a l'extrem nord-oest de Gal·les, registrant un 76% de vots positius. Totes les circumscripcions han aprovat l'ampliació de poders, excepte Monmouthshire, a la frontera amb Anglaterra, on el 'no' ha guanyat per un estret marge de només uns 300 vots.

D'altra banda, regions fins ara considerades contràries al procés d'autogovern gal·lès, com Blaenau, al sud-est, i Denbighshire, al nord-est, han votat a favor de l'ampliació de poders. Aquests dos comptats van votar en contra de la creació de l'Assamblea gal·lesa l'any 1997, quan el procés de creació d'autogovern al Regne Unit es va posar en marxa.

El resultat del referèndum significa que a partir d'ara Gal·les podrà aprovar lleis en les 20 matèries en que té competència sense demanar permís a Londres. Fins ara, el procés per rebre l'autorització de Westminster s'allargava entre dos i tres anys, un sistema que tots els polítics locals van definir com a 'feixuc' i 'costós'.

El nou sistema permetrà que Gal·les gaudeixi, doncs, de competències completament 'exclusives' en les quals Londres no podrà interferir. Algunes de les 20 competències són educació, sanitat, medi ambient, habitatge, llengua o esport. Amb tot, Gal·les seguirà sense capacitat de decidir en matèria econòmica, i dependrà del bloc de diners que li assigni Londres. La presidenta del Plaid Cymru, Jill Evans, ha assegurat a l'ACN que 'el proper pas' és exigir un millor finançament.