Societat Última actualització Dilluns, 7 de març de 2011 11:48 h

Brussel·les adverteix que reduir la velocitat per no contaminar 'pot tenir l'efecte contrari en àrees urbanes'

La CE alerta que ha portat l'Estat als tribunals perquè ciutats com Barcelona incompleixen la normativa europea de l'aire

La Comissió Europea reconeix que no té 'conclusions clares' sobre si reduir la velocitat a 110 km/h a les autopistes ajuda a millorar el medi-ambient i per això no es posiciona sobre la decisió del Govern d'augmentar el límit de velocitat als accessos de Barcelona. 'Hi ha estudis que mostren que reduir la velocitat a les carreteres pot reduir la contaminació, però és ambigu perquè n'hi ha d'altres que mostren que, en àrees urbanes, obtens un efecte contrari', explica a l'ACN el portaveu comunitari de Medi-ambient, Joe Hennon. Hennon.

Com assolir els objectius que marca la directiva comunitària sobre qualitat de l'aire no és competència de la Comissió Europea sinó dels estats membre. 'És el govern català qui ha de decidir quines mesures pren per combatre la contaminació a l'aire', explica el portaveu.

La pol·lució de l'aire, segons Hennon, ve sobretot de la indústria, el tràfic i la calefacció domèstica. Per això, per millorar-la cal aplicar un paquet de mesures que afecti diversos àmbits. 'Els efectes de reduir la velocitat són ambigus i, segons els nostres investigadors, no és possible extreure conclusions clares', explica el portaveu comunitari.

L'Estat no ha tingut gaire èxit fins ara
Així, han de ser els estats membre els que decideixen quines mesures aplicar per lluitar contra la mala qualitat de l'aire. Una lluita en què, de moment, l'Estat no se n'ha sortit. 'Fins ara, Espanya no ha tingut gaire èxit en les mesures que ha aplicat per millorar la contaminació de l'aire i per això la Comissió Europea l'ha portat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea', diu Hennon.

'Durant anys, ens hem intercanviat cartes formals amb el govern espanyol sobre la qualitat de l'aire i Espanya ens ha demanat exempcions un parell de cops però nosaltres les hem rebutjades perquè no vèiem que Espanya tingués un pla convincent que suggerís que assolirien els objectius marcats per la UE encara que els donéssim aquestes exempcions', explica Hennon a l'ACN. Per això, insisteix, 'encoratgem el govern espanyol a complir amb la directiva sobre qualitat de l'aire i no esperar a la decisió de la Cort, pel medi-ambient i pels propis ciutadans', diu el portaveu, que calcula que la decisió del Tribunal de Luxemburg pot trigar fins a dos anys a arribar.

L'estat espanyol, però, no és l'únic que incompleix els límits establerts per Brussel·les. 'Les principals ciutats, com Barcelona, i diverses àrees urbanes incompleixen la normativa a Espanya però és un problema molt estès a tota la UE. Ja hi ha sis estats que estan als tribunals i hem començat procediments legals amb altres 14 estats, que també podrien acabar davant de la justícia', explica.

Barcelona emet més contaminació de la permesa per l'executiu comunitari, que al 2010 va fixar en 40 micrograms per metre cúbic el límit de diòxid de nitrogen. Un límit que la ciutat no compleix, en part, a causa del tràfic dels cotxes dièsel, la majoria dels que hi ha a la capital catalana i els més contaminants. De fet, Barcelona emet fins 50 micrograms per metre cúbic, deu punts per sobre del que permet la norma europea, d'aquest gas tòxic que irrita el sistema respiratori.