Política Última actualització Diumenge, 28 d'agost de 2011 04:05 h

Mor Heribert Barrera, exemple i referent de compromís amb el país

Va ser el primer president del Parlament de Catalunya en democràcia · Mor als 94 anys · Ha dedicat la vida a Catalunya i els darrers anys a procurar la unitat independentista

Heribert Barrera ha mort aquest dissabte a Barcelona als 94 anys. El polític compromès al llarg de tota la seva vida amb el país no ha pogut superar l'embòlia de la darrera setmana de juliol i ha traspassat a l'Hospital de Barcelona. Polític i científic, ha estat un dels dirigents més destacats d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit al qual s'ha mantingut fidel fins als últims dies, tal com també va fer Víctor Torres qui recentment també ens va deixar. La seva última aparició pública va ser el 9 de juliol, quan es commemorava un any de la manifestació del 10J, sota el lema 'Som una nació', en què també va participar.

Amb el títol i la idea de 'Tenim pressa' va encoratjar, una vegada més, el poble català a seguir endavant amb la lluita cap a la independència. El març passat, quan el partit celebrava el vuitantè aniversari, va demanar una coalició independentista a Madrid per a les eleccions del 2012. 

La seva trajectòria sempre ha estat marcada per la reivindicació persistent de la independència de Catalunya i durant la Guerra Civil va ser soldat d'artilleria als fronts d'Aragó i del Segre i, finalment, va acabar exiliant-se a França fins al 1952 on va refundar ERC. En poques hores 'Heribert Barrera' i #presidentBarrera han arribat a ser trending tòpic a nivell espanyol i la comunitat tuitaire homenatja i acomiada el president també a través del hastag #tenimpressa. La capella ardent s'instal·larà dilluns al Parlament, institució de la qual en va ser el primer president un cop recuperada la democràcia. 

Heribert Barrera i Costa va néixer a Barcelona el 6 de juliol del 1917. Va fer una carrera científica també reconeguda, però la seva principal dedicació va ser la política, vocació heretada del seu pare, Martí Barrera i Maresma, que va ser diputat al Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat de Catalunya.

L'any 1934 va entrar a formar part de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista i només un any després va ingressar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el partit en què militaria tota la vida. 

Durant la Guerra Civil, va ser soldat als fronts d'Aragó i del Segre, i després es va exiliar a França fins al 1952. Des de l'exili, va emprendre la reorganització clandestina d'ERC, i en va ser el màxim dirigent a l'interior i secretari general entre el 1976 i el 1987. També va ser el president del partit en el període del 1991 al 1995.

Membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980), va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya entre el 1980 i el 1988) i, en la primera legislatura va ser president del Parlament (1980-1984). Va ser també parlamentari europeu (1991-1994) i el 2000 va rebre la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya.

Independentista fins al moll de l'os

Heribert Barrera s'ha destacat sempre per la seva obstinació en la independència de Catalunya. Fins als últims dies ha intentat que la política catalana anés en aquesta direcció i en l'acte de celebració del 80è aniversari d'ERC va demanar una coalició independentista a Madrid per a les eleccions del 2012. 

El dirigent d'ERC va anar al capdavant de la manifestació del 10-J, sota el lema 'Som una nació', i el passat 9 de juliol va fer la última intervenció pública per commemorar el 10 de juliol del 2010, en què un milió de catalans van sortir al carrer per protestar per la sentència del Tribunal Suprem contra l'Estatut, avalat pel poble català. 

La seva defensa de Catalunya el va portar a una polèmica el 2001, quan es va publicar el llibre 'Què pensa Heribert Barrera', el recull d'unes entrevistes que li va fer el periodista Enric Vila. Allà, Barrera parlava de la immigració com un perill per a la desaparició de Catalunya. Els dirigents d'ERC es van desmarcar de les seves paraules, atribuint-les a una opinió personal. 

Carrera científica i pública 

Es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i en Física i Matemàtiques a la Universitat de Montpeller (Llenguadoc). Es va doctorar en Ciències Físiques a la Sorbona de París i va ser professor a la Universitat de Montpeller i becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire, als Estats Units, a més de catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Autor de nombrosos treballs científics publicats en revistes especialitzades franceses, angleses i nord-americanes al llarg de quaranta anys (1944-84), va obtenir el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball 'Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular'.

Ha ocupat altres càrrecs, com la presidència de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Ha estat membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans i va ser el president de la Secció de Ciències. A més, ha estat membre de la Societé Française de Chimie i de l'American Chemical Society. 

En l'àmbit públic, ha format part del consell consultiu d'Òmnium Cultural, ha estat president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i president d'Honor de l'Ateneu Barcelonès. També va ser president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003).

---

Notícies relacionades