El creixement demoscòpic i la mobilització de l'independentisme català són interpretats per la premsa catalana com un suport i motivació per a assolir una major autonomia fiscal. Aquesta és la principal conclusió de l'informe 'Anàlisi de la cobertura mediàtica del debat social i polític al voltant de l'independentisme durant el 2011' que ha fet públic Mèdia.cat, l'Observatori Crític de la Comunicació impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació ESCACC. L’estudi ha analitzat la cobertura mediàtica que han donat els principals mitjans de televisió i de premsa escrita d'àmbit català i espanyol a quatre dates clau del 2011: la consulta sobiranista del passat 10 d’abril a Barcelona; els resultats del Baròmetre trimestral del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicat el 29 de juny; l’aniversari de la multitudinària manifestació del 10 de juliol i la declaració institucional sobre la possible insubmissió fiscal que feu Òmnium Cultural en el seu 50è aniversari. L’informe, realitzat pel periodista Vicent Canet, ha analitzat un total de 218 peces informatives, de les quals 138 són de premsa i 80 de televisió.
L'informe ha valorat de l'1 al 5 l'enfocament, el posicionament i si es destaquen els elements més crítics o els més positius, per classificar cada mitjà en tres posicionaments diferenciats: els més favorables, els ambigus o neutres i els desfavorables. Entre els mitjans de comunicació amb un posicionament favorable hi ha El Punt, l'Avui i l'Ara. Entre els ambigus trobem: La Vanguardia, Regió 7, Diari de Girona, Público, Segre, ADN, La Mañana, El Periódico, TV3, C33, BTV, TV de l’Hospitalet i TV1. Els mitjans més neutres són tant d'àmbit espanyol com català: 20 Minutos, Qué!, Diari de Tarragona, El 9 Nou, 8TV i TV de Badalona. El País, La Sexta, Cuatro, TV2 i Telecinco són els mitjans qualificats d’ambigus. Finalment, entre els mitjans desfavorables hi trobem diaris i televisions exclusivament d'àmbit espanyol: El Mundo, La Razón, La Gaceta, l'Abc i Antena 3.
Greuge fiscal i independentisme
En les dades obtingudes de l'anàlisi fet en premsa impresa, la vinculació fiscal respecte al major nombre d'independentistes és clara: hi ha 182 mencions a les motivacions econòmiques i només 55 a altres causes. El Punt, l'Ara o l'Avui són els tres mitjans que recullen més posicionaments d'articulistes d'opinió clarament independentistes a les seues planes i, a més, ressalten els elements favorables al secessionisme a les seues informacions. Els mitjans impresos més llegits a Catalunya (El Periódico i La Vanguardia), tot i que valoren el creixement del secessionisme no se’n mostren favorables. El motiu argüit és que la separació d'Espanya representaria un risc de 'fractura' social en el país. D’altra banda, les televisions catalanes tenen un enfocament neutre, i només TV3 destaca per destacar més els elements positius, tot i que roman en el grup dels que mantenen una postura ambigua.
Seguiment mediàtic de l'independentisme
El Punt, l'Avui i l'Ara sumats, suposen més del 50% en premsa de la cobertura total dels fets analitzats. TV3 acapara més del 47% de la cobertura en televisió. Respecte als mitjans inclosos dins del grup més desfavorable cap a l'independentisme, Antena 3 és la quarta televisió, de 12 analitzades, en temps dedicat als fets analitzats, i emet entre 4 i 9 vegades més que les seues equivalents estatals: La Sexta, TV2, Telecinco i Cuatro, tot i que la meitat que TV1. La Razón i El Mundo ocupen el 7è i 8è lloc respectivament en el rànquing de diaris per espai dedicat, sobre 20 mitjans analitzats. A més, dupliquen l'espai destinat per El País i estan per sobre de molts diaris comarcals catalans, tot i que se situen per sota de Público.
L'origen del malestar català
Els mitjans analitzats a l'informe de Media.cat, tan espanyols com catalans, coincideixen a assenyalar que l’augment de seguidors de l'opció independentista es produeix pel creixent malestar dels catalans generat a partir de la reforma de l'Estatut de Catalunya de 2006. La diferència entre mitjans favorables, neutres i desfavorables a l'independentisme depèn d’on situen l'origen del malestar.
Els mitjans que l'estudi determina que manifesten un posicionament favorable o ambigu cap a l'independentisme interpreten que el malestar és contra Espanya, a partir de la relació fiscal. En canvi, els més ambigus se centren en la motivació econòmica del creixement independentista, sense ser ni entusiastes ni deslegitimadors de les mobilitzacions sobiranistes. Els mitjans de comunicació més desfavorables consideren que el malestar té com a origen l'actuació dels polítics catalans. Per aquests mitjans hi ha una 'frustració' produïda per la 'ineficiència' de la classe política del nostre país, a la qual acusen d'irresponsable per haver generat una il·lusió irreal: l'aprovació d'un Estatut 'inconstitucional'.
si consiguiesemos la independencia economica, la independencia politica seria "bufar i fer ampolles".
El problema es que Ezpaña no es viable sin los paganos! Ese es el escollo a sortear.
Creo que en lugar de propiciar un referendum aqui, habria que luchar por la idea de que "los españoles tienen derecho a decidir si quieren que cataluña siga en españa o no", ese es el referendum que necesitamos, la propaganda de PP (mayoritario) nos facilitaria una respuesta positiva (para nuestros interere... Llegir més
QUE.....
La teva BOFETADA als.....POLITICS sigui tan forta com la que ells ens han donat a nosaltres INDEPENDITZAT!!! PREN EL PODER, FEM-LOS PASSAR FAM A ELLS!!!, que prenguen un poc de la seva MEDICINA!!,els hem de parar els peus....si VOTES a favor d´ells, NO ET QUEIXES SI ENS VEUS PASSAR FAM O SI ERES TU EL QUE EN PASSES.
PASSA-HO
Això és el que CiU vol perquè vo s'atrebeixen a anar més enllà. I els mitjans de comunicació estan al servei de qui mana, no descobrim res de nou. Só un braç més del poder que manipula la comunicació per crear una opinió a la seva mida.
El problema és que no només es CDC qui obta prioritàriament per el concert, Esquerra porta com a objectiu prioritari en el seu programa electoral pel 20n la independència fiscal. No n'hi ha prou en dir-se independentista, també s'ha de dur en el projecte polític.
Visca el concert i el seu consegüent fracàs!!! Esperaran tota la legislatura per començar a tramitar-lo, (que n'és de còmode el farcit de les butaques!) mocs, insults, i altres malvestats vindran de tots costats, i després ens diran que no (no vinc del futur, però el passat n'està replet de nos) i llavors, la Llibertat.
#6 #7 Mal ens pesi, encara hi ha més suport a la dependència que a la independència, i els catalans només reaccionem a base de frustracions, bufetades i petades de cul.
Jo el concert econòmic tampoc no el vull pas, sinó la independència plena. Però malauradament encara formo part de la minoria.
Crec que, després de l'Estatut, ens cal una darrera bufetada per acabar d'arribar a la majoria que necessitem. I aquesta bufetada es diu concert econòmic.
Qui marca l'agenda política del país és CDC. I el gran dubte és saber si l'objectiu d'aquesta formació és aconseguir el pacte fiscal (sigui en la línia del concert o no) o no aconseguir-lo per poder justificar la necessitat de fer un pas més cap a la plena sobirania. Perquè, no ens enganyem, si s'aconsegueix el pacte fiscal, ens tindran el país sedat uns quants anys. Si em permeteu la meva opinió, jo no vull el pacte fiscal (tant si és en la línia del concert com no).
Els catalans ens creiem ser molt i anem molt pel darrere de Euskadi. Obsesionats en la persecució d'un fictici concert econòmic que els vascos ja tenen fa més de 30 anys, i ara que ells van a perseguir la independència aqui encara estem amb la cullonada del concert, que no és res més que ratificar que volem formar part d'Espanya, però és que a més aquest concert que molts reclamen és completament inviable jurídicament, no l'asolirem mai.
És clar que el món de la informaciço queda mediatitzat pel poder que mira de recobduir l'independentisme a un autonomisme ben entés que Duran propugna i CIU procura amb un Govern a mida amb les retallades, oblida el dèficit i promt un miratge (el concert) que li¡in diu pacte com si ara ja no en tinguessim un
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ...
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.