Economia Última actualització Dilluns, 16 de gener de 2012 05:00 h

'La Caixa' en perill? Neix CaixaBankia

El govern espanyol podria forçar la fusió de les dues entitats, i posa en joc la disputa per establir el lloc de la seu de la nova entitat, Madrid o Barcelona

Des de fa setmanes totes les crides a noves fusions bancàries fetes des del nou govern espanyol tenen com objectiu pressionar per fer possible la unió més desitjada, la de La Caixa i Bankia. Així, d’un sol tret es compleixen dos objectius. Per un costat, aconseguir un gran grup bancari, que esdevindria el primer de l’estat per nombre de dipòsits; per l'altre costat, espanyolitzar d’una vegada per totes el principal grup financer català.

En pocs mesos, Catalunya ha perdut el seu model de caixes d’estalvi, peça clau per donar resposta al teixit productiu català de petites i mitjanes empreses i autònoms. Què ha fet malament el país per perdre Caixa Girona, Caixa Manresa, Caixa Tarrassa, Caixa Sabadell, Caixa Manlleu, Caixa Laietana, Caixa Penedès, Caixa Catalunya? Ara podria ser el torn de 'La Caixa', l’anomena’t vaixell insígnia del país. En menys d’un any, l’esperit que va donar sentit al model català de caixes haurà passat a la història. 

El perquè de La Caixa?

Segons s'informa en el seu propi lloc web, 'La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, la Caixa, que es va constituir el 5 d'abril de 1904, va ser fundada per l'advocat català Francesc Moragas Barret, amb el suport de diverses entitats de la societat civil catalana. Es va crear amb la finalitat d'estimular l'estalvi i la previsió, uns objectius que avui podrien semblar únicament financers però que, en aquell context històric, constituïen un clar instrument per aconseguir que les classes més desafavorides poguessin disposar de certa autonomia i seguretat en la seva vida familiar.'

On tributarà la nova CaixaBankia,? Madrid o Barcelona?

Bankia, dirigida per Rodrigo Rato, supera a l’entitat catalana en nombre de dipòsits però pateix una forta càrrega d’actius tòxics immobiliaris que la posen en dificultats.  En canvi, La Caixa, dirigida per Isidre Fainé, gaudeix d’una credibilitat gens discutida fins el moment. La fusió comporta també la lluita per a on establir la seu financera del nou gegant econòmic. Madrid, amb Esperanza Aguirre als seu capdavant, treballa per evitar la preponderància catalana i posa com única condició la permanència majoritària de la seu a la capital del regne, per no permetre que el principal banc de l’Estat tingui la seu a Catalunya. 

Aquesta setmana pot ser decisiva en aquesta qüestió. La visita anunciada del president Mas a la Moncloa per entrevistar-se amb el president Rajoy i parlar dels problemes de finançament de Catalunya tindrà també un moment per parlar del naixement del nou CaixaBankia. La situació dels mercats, la crisi galopant i la voluntat ferma del govern espanyol de cosir Espanya en la seva vesant financera fa viable el que fins fa pocs dies ningú hagués cregut.

Les bones relacions de Rato i Fainé faciliten l'acord

És coneguda l’amistat i bona relació entre els dos presidents des de l’època de ministre del primer, que va coincidir amb algunes dificultats de l’entitat catalana amb hisenda. El primer lloc on va trobar acolliment Rodrigo Rato després de la fugida de la presidència del Fons Monetari Internacional va ser precisament a La Caixa, que li va oferir la presidència del consell d’administració del holding Criteria, fins que el desembre del 2009 hi va renunciar per ser nomenat president de Caixa Madrid i dirigir l’operació pel naixement de Bankia.

Qui sap si tot plegat ja formava part d’aquesta estratègia per aconseguir la fusió perfecta, CaixaBankia. Comencen a presentar-se possibles respostes a les preguntes que en el seu dia alguns van fe: per què Rodrigo Rato plega per sorpresa del FMI? Per què plega de Criteria per anar a presidir una Caixa Madrid que ja es trobava amb dificultats?