Jaume Barberà es supera amb un “Singulars” sobre l’espoli fiscal
Guillem López Casasnovas va desgranar els aspectes clau de l’espoli fiscal català de forma magistral al programa Singulars. Periodisme del bo al Canal 33.
14
( 26 vots )
Carregant
El tàndem Barberà, López Casasnovas, va aconseguir explicar de forma rigorosa i ordenada què és i perquè es produeix l’espoli fiscal, quins són els arguments dels nacionalistes espanyols per negar-lo, els balls de xifres i la cantarella de les metodologies – informació clau que deixa en evidència el PSC i la seva portaveu econòmica Rocío Marinez Sampere en defensar un dèficit de 791 M d’euros enfront els 16.000 M d’euros del conseller Mas-Colell- , tot amanit amb exemples de butxaca i una dosi de crida a la mobilització. La frase, sens dubte: “El dèficit fiscal reiterat és dèficit social”.
A la xarxa no van faltar veus d’elogi cap el programa i també qui reclamés que, l’exercici de pedagogia que va oferir el programa, servís de base per dur a terme una campanya institucional que donés a conèixer el dèficit fiscal als ciutadans de Catalunya.
Nacionalistes espanyols entestats, des de la segona república, en la sobirania fiscal única
Els partits nacionalistes espanyols neguen la premissa fonamental de tota balança fiscal, que és la inexistència d’un territori fiscal diferenciat del tot, els impostos pertanyen a l’estat, i ho defensen i ho imposen. López Casasnovas ens recordava que Rajoy assegura que fiscalment no hi ha catalans sinó espanyols que viuen a Catalunya. Rajoy prescindeix així del Parlament de Catalunya que és qui hauria de decidir la qüestió.
El moll de l’os, la pregunta fonamental, per López Casasnovas, és escatir de qui són els impostos que paguen els catalans. I la resposta és que són de la Generalitat de Catalunya, institució que representa els interessos dels catalans al territori, aquest, entès com alguna cosa més que la suma dels individus que la integren.
Catalunya és una societat estressada que paga per tot
López Casasnovas va posar les xifres damunt la taula. La Generalitat té uns pressupostos de 30.000 M d’euros de ingressos propis, l’espoli fiscal suposa més de la meitat del pressupost, 16.409 M d’euros, que genera Catalunya i que és volatilitzen any rere any des de fa molts anys. 15 dies sense espoli i no caldria fer cap retallada en sanitat, 4 dies sense espoli i no caldria cap retallada en educació, dos anys lliures d’espoli i Catalunya liquidaria el deute extern. Vist això, Barbera es va fer creus en veu alta que davant la “brutalitat” que expressen les xifres, en les manifestacions per les retallades, o en contra la reforma laboral, no hi hagi un clam que digui prou a l’espoli. Perquè, va deixar clar el catedràtic, el dèficit fiscal reiterat és dèficit social.
Per concloure, López Casasnovas, pulcre i rigorós, va explicar que per ell no és correcte el terme espoli fiscal, ni emprar el concepte Espanya ens roba, perquè en realitat hem deixat que ens robin i ens espoliïn, diu. Anys de negociacions i votacions al Parlament de Catalunya i Madrid per part de les grans forces polítiques han fet possible que siguem solidaris forçosos, que paguem sense saber massa perquè. Una solidaritat impartida de forma arcaica i opaca que ens deixa en condicions inferiors a alguns territoris que reben de la nostra solidaritat.
Imprimir
Enviar
Lleida
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat