Carta als Reis: adéu als Borbons
La Corona està en mínims històrics esquitxada pels escàndols del rei i d'alguns dels seus membres, Espanya necessita netejar la imatge reial i que el monarca és posicioni per la unitat d'Espanya
La primera entrevista al Rei d'Espanya en dotze anys s'ha fet coincidint amb la vigília del seu 75è aniversari i pretesament ha servit per fer balanç del seu regnat. Un homenatge de la cadena pública espanyola al servei de la monarquia per enaltir el paper del monarca, sovint galdós. Mentrestant els mitjans afins dedicaran kilòmetres de paper a justificar una figura imposada pel dictador. En l’entrevista, el Borbó ha deixat clar que el preocupa la voluntat democràtica dels catalans a tenir un estat propi i ha tornat a carregar contra les "polítiques rupturistes que no ens convenen", en una referència implícita a Catalunya.
Si volem ser un nou estat, cal dir adéu als borbonsSi algú encara dubtava, ara ja sap com les gasta el Rei dels espanyols, fidel als seus i no pas a la colònia, és el que es desprèn de l’entrevista, per dir alguna cosa que li han fet a la televisió pública espanyola per intentar netejar la imatge de la casa reial. La seva màxima preocupació és la voluntat democràtica dels catalans a tenir estat propi, és en moments com aquest on es demostra que l’educació del borbó en els models democràtics deixa molt que desitjar, més o menys semblant a la poca qualitat democràtica que Espanya està demostrant.
El Borbó torna a disparar contra Catalunya
A Joan Carles I li dolen "les intransigències que porten a maximalismes" i a "polítiques que no ens convenen gaire, que són polítiques rupturistes". A parer seu, "a Espanya li convé unitat i que estiguem tots units a un futur i a una idea". En aquest sentit, ha destacat la necessitat de seguir "vertebrant l'Estat" per fer front a "les intransigències" que porten a "polítiques rupturistes que no ens convenen", en una referència implícita a Catalunya.
Hermida s’ha oblidat de Urdangarin, Botswana i del misteri de la fortuna reial
La fortuna reial és un dels punts foscos d ela corona espanyola, de fet The New York Times va reobrir el debat fa pocs mesos en tornar a reflexionar sobre els béns de Joan Carles de Borbó, que en arribar al tro, després de la mort del dictador Francisco Franco, equivalien a "pràcticament res" i des de llavors, el monarca "ha treballat dur per generar la seva pròpia fortuna personal”, ironitzava el diari i remarcava que el Rei apareix en les llistes dels personatges més rics. Els flirtejos i negocis del monarca espanyol amb el bo i millor de l’empresariat sense escrúpols del seu regne i d’altres de més enllà fa anys que duren. Iñaqui Anasagasti en un apunt al seu blog ho il.lustra de meravella: “És normal que Urdangarin tingui tan mala acollida. És el dolent de la pel·lícula, el boc expiatori de l'obra de teatre per fer el que el seu sogre porta fent 37 anys. Si la informació sobre el rei hagués estat tan clara com la d'Urdangarin, avui Joan Carles viuria en un adossat a Chamartin.”