Societat Última actualització Divendres, 21 de setembre de 2007 05:00 h

El dèficit de la UB, la UAB i la UPC arriba als 117 milions d'euros

Segons la Sindicatura de Comptes

El dèficit de la Universitat de Barcelona, l'Autònoma i la Politècnica l'any 2005 és de 117,58 MEUR, segons l'informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dijous al matí. L'increment del romanent negatiu de la UPC l'exercici 2005 ha estat de 17,79 MEUR. La UPF, la UdG i la URV presenten romanents genèrics positius a 31 de desembre de 2004 i de 2005. En el càlcul global les universitats públiques catalanes presenten un dèficit de 110,7 MEUR. Per universitats, la UB té un dèficit de 45,9 MEUR, la UAB, de 15,8 MEUR, la UPC, de 55,8 MEUR. Per la seva banda UPF té un romanent positiu de 2,9 MEUR, la UdG de 3 MEUR, la UdL, 784 mil euros i la URV, 37.970.

Les despeses d'investigació més importants són les de la UPC amb 42,99 MEUR el 2004 i 47,04 MEUR el 2005 i la UAB amb 26,77 MEUR el 2004 i 28,80 MEUR el 2005. En el volum d'aquesta despesa influeix de forma important el sistema de gestió de la recerca de cada universitat. Així, per exemple, en el cas de la UB una part important de la recerca es realitza a través de la Fundació Bosch Gimpera i de la Fundació Parc Científic; en el cas de la UPF, a través de diversos instituts i fundacions; en el cas de la URV, la transferència de tecnologia la realitza la Fundació URV.

Les despeses de personal funcionari en el conjunt de les set universitats han suposat un 61,34% del total el 2004 i un 58,95% el 2005, mentre que les despeses de personal laboral i contractats representen un 14,90% i un 9,08%, respectivament, el 2004 i un 18,04% i un 7,28%, respectivament, el 2005. Les càrregues socials equivalen a un 10,93% de la despesa de personal total el 2004 i a un 11,74% el 2005. El capítol de despeses de personal, amb 607,64 MEUR el 2004 i 658,70 MEUR el 2005, suposa un 34,34% de les obligacions reconegudes totals el 2004 i un 57,12% el 2005. Si es considera només la despesa corrent, la de personal en representa un 73,44% el 2004 i un 75,82% el 2005.

L'estructura de la despesa de personal de la UPF difereix de la de les altres universitats, amb una major proporció d'altre personal contractat i menys personal funcionari i laboral. Paral·lelament, el pes de les càrregues socials és superior. La UB és la que té més despesa en personal funcionari, que suposa un 65,95% el 2004 i un 63,38% el 2005 de la despesa de personal d'aquesta universitat i prop d'un 36% de la despesa agregada de funcionaris de les set universitats.

Pel que fa a la distribució per tipus de professorat l'estructura s'ha mantingut bastant estable. L'estructura del professorat varia significativament depenent de la universitat: la UB i la UAB són les que tenen major proporció de catedràtics d'universitat (13,69% i 11,38% al curs 2004-2005, respectivament); la UPF, la UdG i la URV tenen més d'un 50% de professors associats al curs 2004-2005; a la UdG i a la URV els catedràtics d'universitat representen un 6,47% i un 6,10%, respectivament, del total en el curs 2004-2005.

El nombre de titulats ha disminuït en un 4,66%. Aquest decrement és d'un 10,04% per a les titulacions de primer i segon cicle. A la UPC menys d'un 9% dels alumnes es titulen en el temps previst. Pel que fa a la relació entre la durada teòrica i real dels estudis, en general la durada real supera a la teòrica en més d'un any. En el cas de la UPC la durada real supera en més de dos anys la durada teòrica.

D'altra banda, entre la resta d'universitats hi ha diferències significatives; així, la durada real dels estudis de primer cicle per al curs 2003-2004 se situa entre 3,70 anys a la UPF i 4,80 anys a la UB; per als estudis de primer i segon cicle amb pla d'estudis de quatre anys, la durada real està entre 4,27 anys a la UPF i 6,26 anys a la UdL; per als estudis de primer i segon cicle amb pla d'estudis de cinc anys la durada real està entre 5,07 anys a la UPF i 6,23 anys a la UB. La desviació menor entre durada teòrica i real és la que correspon a la titulació de Medicina, l'única amb pla d'estudis de sis anys.