L’asfixia econòmica i premeditada de Catalunya, l’engany del sostre de dèficit (III)
En aquest tercer “powerpoint” elaborat per Economistes per la independència és mostra com Espanya ens aboca a la misèria combinant espoli fiscal i sostre de dèficit.
12
CarregantEn aquest document que avui us presentem és la demostració palpable del cinisme del govern espanyol, però també d’una part de la classe política i social que carrega contra les retalaldes però no exigeix que s’acabi amb un espoli fiscal insuportable i no assumibles per les classes populars i mitjanes catalanes. Dir no a les retallades i callar mentre Espanya es queda bona part dels recursos dels catalans i a sobre els malbarata (Gürtel, cas ERO, AVE sense passatgers, aeroports sense avions i autovies sense cotxes) és tenir cinisme i sobretot avalar l’espoli que pateixen els catalans i catalanes des de fa molts anys. Si algú té dubtes utilitzeu aquests “powerpoint” són fàcils d’entendre i pedagògics.
Un dèficit massa elevat i continuat en el temps és insostenible i acaba abocant l’administració a la fallida
Un ajustament massa brusc és contraproduent perquè atura encara més l’activitat econòmica. El govern central reparteix al seu torn el dèficit que li autoritza la UE entre l’administració central, la seguretat social, els governs autonòmics i els ajuntaments, i en el cas espanyol ho fa a sac contra aquelles CCAA més solidaries, Catalunya, País Valencià i les Illes.
La administració central fa el 51% del total de la despesa pública; les CCAA el 36%. En canvi la administració central es concedeix un sostre de dèficit del 5,1% (81% del total), deixant només l’1,2% de dèficit (19% del total) per a les CCAA.
Per al govern central: al quedar-se més dèficit del que li correspondria, no fa els ajustos estructurals que hauria de fer (ministeris redundants, despesa en defensa, etc.).
Donat que el 75% del pressupost de la Generalitat el 2012 es dedicava a sanitat, educació i polítiques socials*... Si s’ha de tornar a retallar s’afectarà per força el moll de l’ós de l’estat del benestar.
No totes les CCAA tenen les mateixes competències transferides, per tant no totes necessiten gastar el mateix
Per exemple, la Generalitat dedica el 7% del seu pressupost al finançament de la policia i les presons, competències que la majoria de comunitats autònomes no tenen transferides.
Hi ha CCAA que aporten diners a la resta, mentre que altres reben diners de la resta . No té sentit demanar el mateix esforç a qui a més de pagar les seves factures, ajuda a pagar les dels altres.
Tot i tenir més competències transferides que la resta, Catalunya és la Comunitat Autònoma amb menys assalariats al sector públic. Catalunya té el sector públic més eficient d’Espanya
Extremadura va rebre aportacions d’altres comunitats per valor de gairebé el 18% del seu PIB. Catalunya va fer transferències a altres comunitats per valor del 8,5% del seu PIB.
Si no hi hagués transferències entre territoris, Extremadura passaria a ser la comunitat amb major dèficit, mentre que Catalunya tindria superàvit pressupostari i no hauria de fer retallades
Aquest repartiment injust obliga la Generalitat a fer retallades innecessàries, més quan sense dèficit fiscal la Generalitat gaudiria de superàvit pressupostari. Donat que no hi ha cap mena de voluntat política des d’Espanya per posar remei a aquesta situació... ... la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA és ECONÒMICAMENT VIABLE, NECESSÀRIA i URGENT!
Imprimir
Enviar
barna
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat