Internacional Última actualització Divendres, 13 de setembre de 2013 08:05 h

Letònia, per què no una Catalunya independent?

Valdis Dombrovskis admet que la via catalana és "un missatge molt poderós" i "és necessari parar-hi atenció". Si és un procés legítim, per què no?"

Riga (ACN).- El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, defensa que la via catalana per la independència és "un missatge molt poderós" i és "necessari prestar-hi atenció". En una entrevista a l'ACN, Dombrovskis assegura que el govern espanyol hauria de "mirar opcions" per respondre al clam independentista després que 1,6 milions de persones unissin les mans l'Onze de Setembre inspirant-se en la via bàltica del 1989. Preguntat sobre si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, el mandatari conservador respon: "Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?". Dombrovskis afegeix que la via bàltica va ser decisiva per la independència perquè "va atraure l'atenció" del món.

Suport de la democràcia a la independència de Catalunya

"Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda per un referèndum, val absolutament la pena prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho", remarca Valdis Dombrovskis, que és el primer ministre que ha estat més temps al càrrec des de la recuperació de la independència letona, l'any 1991, i viatja habitualment a Brussel·les per participar en les cimeres de caps d'estat i de govern, on es reuneix amb els seus homòlegs, inclòs l'espanyol Mariano Rajoy.

Dombrovskis admet que és "molt difícil comentar els arguments legals de la Constitució" que utilitza l'executiu del PP per negar als catalans la celebració d'una consulta, però avisa que la Diada ha tornat a oferir un missatge "molt poderós". "El que puc dir a aquestes alçades és que és un missatge molt poderós, una cosa que hem experimentat en el nostre propi passat", destaca el primer ministre letó.

Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de la creació d'un estat català, tot i l'oposició de la diplomàcia espanyola a que es debati el tema en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la Diada d'aquest any i el passat, així com també l'esforç diplomàtic del Govern -que aquesta setmana ha publicat una desena d'articles a la premsa internacional- han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d'estat i de govern.

Per Dombrovskis, la via bàltica en què l'Onze de Setembre es van inspirar els catalans va ser "certament una fita per recuperar la independència" perquè "va atraure l'atenció dels països occidentals". "Van veure que estava passant alguna cosa seriosa i que Occident s'havia d'implicar més activament", precisa.

Negociacions en marxa a la UE

De moment, però, res fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni el d'Escòcia, que fins i tot ja té data pel referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, arran del cas escocès ja "s'està negociant" a Brussel·les què passarà si un territori d'un estat membre s'independitza.

"Encara no hi ha una decisió final i fins ara he d'admetre que no s'ha tractat el tema amb un sentit d'urgència", reconeix Dombrovskis, que tot i així creu que "seria bo" que escocesos i catalans poguessin votar "com a mínim amb una indicació" del que passaria en el marc de la UE.

"Seria bo saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara bé, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no està clar", puntualitza.

Dombrovskis argumenta que Riga voldrà veure "l'opinió dels experts legals de les institucions de la UE" amb les "interpretacions" dels tractats sobre què passaria en cas d'independència. "El tema bàsic és marcar un escenari precís", remarca el líder de Nova Era, que forma part del grup del Partit Popular al Parlament Europeu.

Reconeixement internacional

Però més enllà de l'encaix d'una Escòcia o una Catalunya independents a la UE, Dombrovskis no veu problemes en el reconeixement formal d'aquests hipotètics nous estats per part de Letònia. "Francament, per ara no tenim un posicionament oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?".

Segons Dombrovkis, aquest procés "legítim" seria idealment com el d'Escòcia, on "totes les parts estan d'acord i tiren endavant". "Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte", puntualitza, preguntat sobre aquesta possibilitat.


Letònia, a l'euro el 2014

Letònia va recuperar la independència el 1991, dos anys després de la famosa via bàltica que va reclamar al món la llibertat d'Estònia, Lituània i Letònia de la Unió Soviètica. Des d'aleshores, Riga mira cada vegada més cap a Europa, primer accedint a la UE, el 2004, i ara planejant la introducció de l'euro, que serà efectiva a partir de l'1 de gener del 2014.

La població, admet el primer ministre, no està "del tot convençuda" de la implantació de l'euro pels dubtes que han assolat l'Eurozona en els darrers tres anys, però "els avantatges superen els inconvenients". Letònia va patir una profunda crisis econòmica i l'any 2009, quan Dombrovskis va assumir el càrrec, el PIB va caure un 17,7%. El líder conservador va aplicar mà de ferro i moltes polítiques d'austeritat. Ara, "fa dos anys consecutius" que la letona és l'economia que més creix de tota la Unió Europea, i la que redueix més ràpid l'atur.

Per Dombrovskis, quan Letònia va iniciar el procés cap a la independència "certament no estava clar com acabaria tot, com reaccionaria la URSS" i quin lloc ocuparia aquest petit país en el panorama internacional. "Podem estar contents que, eventualment, vam ser capaços de restaurar la independència en un període relativament curt de temps i de forma relativament pacífica", destaca.

---

Notícies relacionades