Antich i Mayayo aposten per una pregunta estil OTAN
No volen la independència i pensen que la millor manera de frenar-la és amb una pregunta que exclogui la possibilitat de votar una opció independentista
La pregunta del referèndum de l’OTAN va ser la major entabanada del govern de Felipe González al poble espanyol, una pregunta carregada de matisos i pensada per confondre i enganyar la voluntat majoritària de la ciutadania, que desprès de mesos de cuina va veure la llum el Nadal del 1986. Avui, 37 anys després, hem sentit a la tertúlia de Rac1 a Andreu Mayayo – exmilitant del PSUC i membre de federalistes d’esquerres - i José Antich –director de la Vanguardia-, reivindicar que s’apliqui a la consulta de Catalunya un estil de pregunta que s’ha mostrat un frau, al·legant que tothom sabia el que votava. La trobada i entesa entre Antich i Mayayo, a les antípodes ideològiques, es produeix perquè comparteixen un objectiu clar: frenar la voluntat majoritària del poble de Catalunya de decidir el seu futur votant sí o no a la independència.
Rebentar la pregunta normalEl que venen a reclamar Mayayo i Antich és una pregunta que eludeixi els terme independència, referent important per a la població, i n’utilitzi un de menys rigorós amb la finalitat exclusiva de crear confusió. En el seu discurs al·leguen que només una pregunta inclusiva té consens mentre la pregunta normal no té consens entre les forces parlamentàries, confonent els interessos generals del poble de Catalunya amb els interessos d’alguns partits, quan el problema és el desajust entre el poble sobirà i els seus representants parlamentaris .
Mania visceral a Junqueras que trenca audiències a 8tv
Un altre tret que comparteixen Mayayo i Antich és la mania visceral que professen a Oriol Junqueras, per Mayayo és “anormal que Junqueras sigui el polític més ven valorat”, una persona que segons ell “es dedica fa quatre dies a aquestes coses”, i que és intransigent davant la gent que vol decidir el que li sembli bé. José Antich ha dit que la crisi provoca lideratges emergents com el de Junqueras i ha assegurat que el republicà no és un polític d’alt nivell i l’ha equiparat a Zapatero. No li perdonen que el republicà hagi connectat amb la societat civil i la seva popularitat creixi com l’escuma.