Temps de triar trinxera

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

19  

( 11 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador. - El cap de setmana passat Joan Herrera va afirmar contundent que no se’ns aproxima cap dia D ni cap hora H. A les poques hores, la dura realitat li esclatava ben a prop, per demostrar-li literalment el contrari. Encara que se’ns faci massa llarga (i provoqui ensurts com els de la famosa i curiosa enquesta d’”El Periódico”), el cert és que ja hem enfilat la recta final del procés. Falten poc més de 200 dies per al moment crucial. Arriba el temps de posar-se a una riba o a l’altra. S’acaben les ambigüitats. Les impostures salten pels aires. Només Unió queda en terra de ningú. Haurà de fer-ho aviat. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Carol, Màrius(director de “La Vanguardia”).
De la censura a la mentida.
El comportament del procurador comtal en l’afer Sánchez Piñol ha estat un dels més lamentables de la història del “periodisme” català en molts anys. Després que l’escriptor posés en evidència la censura de la qual havia estat objecte i que en Màrius encarregués a Francesc Granell un patètic article de resposta, que cridava a amagar la repressió que l’exèrcit espanyol ha aplicat històricament als catalans, finalment, el director del semi-gratuït (que encara ha de dir una sola veritat sobre el cas) ha decretat la fi de la relació del diari amb l’escriptor. Uns quants hem esperat debades durant la setmana que els grans bucs insígnia de la comunicació i l’opinió catalana en fessin algun tipus d’esment. Ai, si hagués estat contra una veu dependentista! El clam no me’l puc ni arribar a imaginar. Quanta indignitat al camí...
 
Colau, Ada(candidata de @BcnEnComu a l’Ajuntament de Barcelona).
Pair la crítica.
Aquesta setmana, per aclamació, Ada Colau ha esdevingut cap de llista de la candidatura del conglomerat ICV-EUiA, Podemos i Procés Constituent a l’Ajuntament de Barcelona. Fa més d’una setmana que els pregunto a les xarxes socials si donaran suport a l’entrada del consistori de la capital del país a l’Associació de Municipis per la Independència. El dia que fa 9, la @nurialb (no sé exactament en nom de qui) em diu que això és vella política: que faci la proposta al seu web i que ja ho votaran. Intento fer-ho però el manual d’instruccions és monolingüe espanyol. Li exposo la meva contrarietat i li plantejo si el fet que ICV els financi la seva campanya pot influir-hi o no. M’acusa de trollejar i s’acomiada. I, entretant, el perfil oficial sense dir ni piu. Tota una lliçó de nova política.
 
Colomines, Agustí(professor i assagista).
Animar la parròquia.
Hem de dir que tot va fatal. És obligatori. Com a exemple paradigmàtic de l’actitud malaltissa de molts independentistes de pedra picada, cal posar aquesta setmana, a parer meu, l’actuació del professor Colomines durant el debat polític nocturn del canal 3/24. Després de carregar contra les esmenes presentades per Esquerra als pressupostos, en suport de la creació d’estructures d’estat en diversos àmbits essencials, acusa els republicans (sense massa dissimulació) de manca de patriotisme, confirma el desinflament de tots els independentistes que, com ell, no militen a cap partit (què bo!) i s’alinea, per posar la cirereta al pastís, amb la tesi de Miquel Iceta i Joan Herrera segons la qual a les eleccions del 27-S no decidirem res sobre la independència. Quina contribució tan absolutament extraordinària, la seva, a la unitat i a l’èxit del procés!
 
Espinosa de los Monteros, Carlos (comissari de la “Marca España”).
De visita a les colònies.
Amb la presentació del periodista mediàtic Manuel Fuentes i la participació estel·lar de la delegada del Govern espanyol i l’encara portaveu “protofranquista” de Societat Civil Catalana (entre altres figures destacades del dependentisme català), i amb convit inclòs (del tot inexplicable!) als platós de la televisió pública catalana, el responsable de la “Marca España” s’ha passejat per la capital del país, en un intent desesperat de cridar a l’espanyolització del Mobile World Congress 2015. Tot plegat mentre, curiosament, la premsa madrilenya s’esforçava amb la màxima intensitat a ignorar un dels esdeveniments econòmics i tecnològics més importants de l’any. És clar, només els interessa utilitzar-nos com a aparador, tot i que, segons ells mateixos avisen, el procés espanta les inversions i és una mostra de la nostra voluntat d’aïllament. Coherència total.
 
Galdón, Gemma(membre del Consejo Ciudadano de Podemos).
De bigues a l’ull.
Impostura total, protagonitzava fa algunes setmanes una picabaralla a les xarxes socials sobre la precarietat del personal docent a les universitats, de la qual, naturalment, ella s’oferia com a model punyent. Però, sorpresa, com el col·lega Juan Carlos Monedero, sembla que és, alhora, una autèntica empresària d’èxit. Gràcies al portal de transparència de la seva formació, ella mateixa ha fet saber que gaudeix d’un pis de propietat a Barcelona i de 285.000 euros als seus quatre comptes corrents bancaris. A banda dels ingressos procedents de les seves múltiples col·laboracions als mitjans, fets a base d’informes de seguretat? No ha d’existir certa proporcionalitat entre esforç i retribució? La immensa majoria dels seus conciutadans no veurem mai aquesta quantitat. Però, tot i això, som casta. I ella, una altra vegada, víctima d’una cacera de bruixes.
 
Herrera, Joan(co-coordinador general d’ICV-Verds).
Convenció Irracional.
Pel qui no siguin molt, molt “hooligans”, la darrera convenció del partit a Sabadell ha estat de traca i mocador. Per molt que estigui en vies de dissolució dins Podemos, el pitjor que pot fer un partit és tractar els electors d’imbècils. És un intent d’alt risc. El temps ho dirà. Afirmar que vols un Estat lliure dins l’Espanya del Partido Popular i Ciudadanos (perquè amb aquests sí que estàs disposats a pactar-la) és espectacular. Parlar de voluntat revolucionària després de 35 anys d’acomodament, afaiçonament, apuntalament o justificació (depèn del moment) del sistema de la Transició és brutal. Realment, des d’una desconnexió radical, la de les poltrones que han ocupat durant dècades, cal pensar que els electors són molt, molt rucs per llançar missatges com aquests. I per això agonitzen políticament.
 

Notícies relacionades

19 comentaris

Imprimir Enviar