Carod-Rovira: "Haurem d’omplir les places dels Ajuntaments i passar-hi la nit"

"S’ha de crear sense més retard la conselleria d’afers exteriors", "Molta gent es pensava que era molt d’esquerres només perquè era molt independentista"

24  

( 15 vots )

 Carregant

Gerard Sesé @gerardsese .- En Josep-Lluís ens cita al seu despatx de Barcelona. Cada racó té algun element, una foto, un quadre... que el descriu i l’identifica. Hi veig un parell d’estatuetes del Capità Haddock, la portada històrica de l’AVUI que parla de la treva d’ETA, una foto amb el Dalai Lama, una amb la família, una figureta d’uns castellers de Tarragona, la seva ciutat, un bonic pòster amb una criatura de raça negra jugant i somrient amb una estelada per capa i, sobre la taula, detecto un article, entre d’altres, sobre l’homofòbia a la feina. De cop, m’adono que aquella Catalunya integradora, progressista i d’esquerres que tan ha bramat als quatre vents en Josep-Lluís durant la seva vida política... me la trobo concentrada en el seu despatx.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

gerard sesé, Josep Lluís Carod-Rovira

Què? Estàs millor ara que quan tenies càrrecs institucionals o de partit? Un cop fora de la política...
Ep! Jo no estic fora de la política! Sí que estic fora de càrrecs institucionals i orgànics. La política no es deixa mai, hi vaig entrar encara adolescent. Evidentment, però, el canvi ha estat radical... i cap a millor. És bo que la gent retrobi espais per a ell mateix després d’una sèrie d’anys d’una vida de poca qualitat, amb una agenda impossible que no et deixava temps per a la realització personal, família, amics, cultura, llegir, escriure...

Per tant no ho trobes a faltar... o hi tornaries?
(dubte...) Bé... un ha d’estar allà on les circumstàncies el porten. I jo no he deixat mai el meu compromís polític: sóc un català d’esquerres que vol que el seu país sigui independent, ara ho expresso mitjançant entrevistes, articles, conferències... Ningú no m’ho ha proposat ni tampoc no m’ho he plantejat. Ara estem així.

Anem a analitzar el moment actual que vivim: JpSí era la millor opció per concórrer a les eleccions?
Personalment no tinc cap més convenciment que el d’acceptar el que han decidit CDC i Esquerra sobiranament. Però mai no he cregut que aquesta fos la millor opció i els resultats ho avalen. Era molt millor que cada formació política concorregués a les eleccions amb la seva pròpia ideologia i defensant el punt comú de la independència.

Per separat haguessin tret més escons?
La realitat és aquesta: quan CDC encara no era independentista se’n van treure més i ara que ja ho és, alguna cosa no ha funcionat... Una altra cosa hagués estat una llista unitària única, però no s’ha produït.

Amb la CUP, doncs...
No només amb la CUP, sinó amb molts altres actors com els moviments socials. No acabaves de saber amb qui estaven: amb els uns o els altres o amb tots dos alhora... Hi ha hagut una fuita de vot convergent cap a UDC, cap a altres formacions a qui incomodava la presencia d’ERC i una fuita de vots cap a la CUP aquells que incomodava CDC.

Però són faves contades... traient els escons d’UDC tenim els mateixos diputats...
És molt més complicat que això. Perquè d’una manera molt irresponsable s’ha col·locat CSQEP al costat del no, igualment com s’hi va posar en el seu moment a Barcelona en Comú. És un fet molt greu des d’un punt de vista estratègic. La Colau i en Rabell, que van votar Si i Sí, han estat el 15 d’octubre al costat del President.

Però tampoc es van posicionar com a Sí ni com a No en aquest plebiscit.
Però és que, de les llistes que es presentaven, només una deia que aquestes eleccions eren un plebiscit.

I la CUP no?

En aquest enllaç la resta de l'entrevista 

Notícies relacionades

24 comentaris

Imprimir Enviar