El diari 'La Vanguardia', indocumentat o mal intencionat?
El diari del Grup Godó torna a la càrrega lligant els cognoms dels diputats amb la representativitat política, ara al Congrés
21
CarregantQuim Sangrà @QuimSangra – Lligar cognoms i representativitat política, com insisteix 'La Vanguardia' des de fa setmanes, i ara amb un nou article sobre els cognoms dels diputats al Congrés, és un exercici d'etnicisme absolutament anacrònic i irracional i una manipulació intolerable de la ciència onomàstica en benefici d'un determinat discurs nacionalista. Aquestes elucubracions de 'La Vanguardia' no responen a cap criteri científic, ni sociològic, ni demogràfic, ni onomàstic. Ni tan sols matemàtic, doncs fins i tot la lògica emprada és errònia. Veiem les raons.
Una òptica supremacista que pretén homogeneïtzar els cognoms de tot l'Estat
En un territori com el de l'Estat espanyol on hi podem comptar fins a cinc corpus de cognoms diferents: l'astur/castellà, el gallec, el basc, l'aragonès i el català (a banda, d'altres sobrevinguts o amb un abast territorial més reduït, com l'occità) pretendre que la representativitat de cadascuna de les províncies o comunitats s'equipari a la mitjana estatal és pretendre que es compleixin els números del corpus dominant i hiperrepetitiu, que és l'asturcastellà. Això no respon a cap lògica científica ni demogràfica i simplement es justifica des d'una òptica supremacista que pretengui homogeneïtzar els cognoms de tot l'Estat i, sobretot, atorgar carta de "bon representant" a aquell que té cognoms astur/castellans i "mal representant" la resta, en una lògica perversa absolutament fora de tota lògica demogràfica i històrica.
El rigor brilla per la seva absència
Dit això, però, si cal fer una consideració tècnica a les valoracions que fa 'La Vanguardia', hauríem de començar per recordar al Carles Castro, autor de l’article d’aquest dilluns al diari del Grup Godó, que en matemàtiques i en qualsevol ciència -l'onomàstica també- s'han de comparar magnituds equiparables i no el primer que ens passi pel cap en cada moment o el que més ens convingui.
Els diputats al Congrés espanyol no són representants "eteris" de l'Estat, sinó que representen totes i cadascuna de les províncies, ni més ni menys. Per tant a l'hora de valorar la pretesa representativitat dels diputats, aquesta representativitat hauria de respondre a la seva realitat provincial i no a una suposada "mitjana estatal".
L’exemple de Girona i Lleida
El llistat dels 25 primers cognoms a que es refereix Carles Castro és fruit del mix estatal on predomina l'element hiperrepetitiu asturcastellà (que arriba al 60 i al 65% dels habitants en alguns territoris com Astúries, per exemple). Però si fem aquesta mateixa llista de 25 cognoms de províncies que tenen altres sistemes de cognoms, ja no surt el mateix resultat.
A tot arreu hi apareixen els cognoms hiperrepetitius asturcastellans, perquè el seu nivell de repetitivitat és tan alt que superen els altres en nombre absolut però això no significa que siguin predominants com ho són a Astúries, ni molt menys. A Girona, per exemple, hi apareixen Vila, Serra, Soler, Puig, Ferrer, Bosch i Font, a més dels 18 cognoms més repetits asturcastellans. Aquests 18 cognoms només representen el 12,7% de la població. Per tant, l'estrany seria que els representants portessin massivament (el 40% de mitjana demana Castro!) un d'aquests 18 cognoms, doncs el 87,3% de la població de Girona no els porta, simplement. Tots els càlculs són sobre primer cognom.
La comparació a Lleida seria similar, però allà, els 17 cognoms asturcastellans més repetits es queden just en el 10% de la població, per tant, el més normal és que els diputats portin qualsevol dels altres cognoms que representen el 90% de la població. Això és real, això són matemàtiques i aquí comparem coses comparables. I passa el mateix a Osca, per exemple, província que inclou corpus aragonès i català i els 16 cognoms hiperrepetitius entre els 25 primers es queden en el 10% de la població. O Guipúscoa, amb corpus basc, els hiperrepetitius castellans es queden en un 13%. En tots aquests territoris entre el 80 i el 90% de la pobalció no porta cap d'aquests cognoms, per tant està clara la "normalitat" d'aquests territoris, per molt que, degut a la baixa variabilitat dels cognoms castellans, acumulin més repeticions que els cognoms autòctons molt més variables.
A partir d'aquí, si apliquem la lògica de probabilitats, cada cop que a Lleida triem una persona té el 90% de possibilitats de no portar cap cognom hiperrepetitiu. Si triem els 4 diputats que aporta Lleida la probabilitat ens diu que segurament cap portarà cognoms hiperrepetitius i el Sr. Castro s'entesta en que en surti el 40%. Ho sento, és una cosa que es diu realitat. Per cert, si creu que faig trampa amb Girona i Lleida, el mateix càlcul a Barcelona, no arriba al 20%, més del 80% dels electors de la província segueixen sense portar cap d'aquests cognoms.
A 'La Vanguardia' li desquadra la “seva” aritmètica de cognoms a l’Estat espanyol
És cert que dins d'aquestes províncies les persones amb cognoms d'arrel catalana tendeixen (compte, tendeixen, ho deixo clar) a acostar-se a postures més catalanistes i els que s'acosten a postures menys catalanistes tendeixen a tenir cognoms d'arrel no catalana (ostres, la sopa d'all!), però en tots casos representen per igual la població d'aquestes províncies. En canvi, Castro insinua que qui no porta els cognoms asturcastellans ("lo castellano, lo normal", us sona?) no representa correctament la població que l'ha votat, perquè li desquadra la "seva" aritmètica de cognoms a l'Estat espanyol.
Decència ètica i científica
I dit tot això, que pensi el Sr. Castro que la seva insinuació de que els grups polítics "nacionalistes" no representen correctament la població que els ha votat, pensi que exactament el mateix raonament tècnic es podria aplicar als grups nacionalistes espanyols a Catalunya, exactament amb la mateixa lògica i els mateixos arguments i números, però a l'inrevés. Però, no seré jo qui atiï aquests arguments, simplement per decència ètica i científica.
Cal recordar també que en el Grup mixt no hi són els "nacionalistes" com afirma el diari, caldrà que revisi la informació de que disposa, perquè el PNB, DiL i ERC tenen grups propis (potser ja no li sortien els números?) i en el Grup Mixt hi pot comptar grups tan nacionalistes com IU, Foro i UPN entre d'altres.
Imprimir
Enviar
bcn
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat