Núria de Gispert: "Com pot ser que durant 20 anys hagués defensat l'entesa amb l'estat espanyol?"
L'expresidenta del Parlament assegura que "tot" va començar amb la manifestació del 2010 contra la sentència de l'Estatut
ACN Barcelona .- La presidenta del Parlament de la IX i X legislatures, Núria de Gispert, ha reconegut que el seu gir a l'independentisme va ser una "sorpresa". "Fa 10 anys era una altra persona", ha confessat aquest dilluns a la cambra que va presidir entre el 2010 i el 2015. De Gispert ha reconegut que l'encaix de Catalunya i Espanya és "missió impossible" i s'ha preguntat com pot ser que durant 20 anys hagués defensat aquesta via. L'expresidenta de la cambra catalana ha situat l'inici del procés en la manifestació contra la sentència del TC a l'Estatut del 10 de juliol de 2010, moment que ho va canviar "tot". "Aquell dia els meus esquemes mentals van canviar", ha assegurat durant l'acte de presentació del seu llibre 'Paraules de la presidenta de Gispert: la conjuntura política, la qüestió nacional i el dret a decidir', en el qual recull alguns dels escrits i discursos mentre ocupava el càrrec de presidenta del Parlament.
De Gispert ha fet un recorregut pel seu pas com a presidenta del Parlament. La desena legislatura va començar amb la voluntat "d'exercir el dret a decidir", que ha considerat una qüestió no pas jurídica, sinó "eminentment política". Una legislatura precedida per una manifestació en què va rebre un missatge "inequívocament sobiranista". L'expresidenta ha explicat que aquella mateixa tarda de l'11 de setembre de 2012, va parlar amb l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i van quedar "atònits" de la mobilització. "Jo m'hi poso al davant", li va dir Mas. "Doncs jo al teu costat", va replicar-li de Gispert.
El trencament amb UDC
La fundadora de Demòcrates de Catalunya ha subratllat els seus vots a favor de la independència al procés participatiu del 9 de noviembre de 2014 i al 27 de setembre de 2015. Un any marcat pel trencament de la federació de Convergència i Unió i posterior trencament del partit democristià arran de la consulta per l'adhesió al full de ruta independentista. El dol està "pràcticament superat", ha assenyalat de Gispert.
L'expresidenta ha recordat la figura de Muriel Casals, a qui va conèixer, precisament, a la manifestació del juliol de 2010. De Gispert s'ha referit a ella com un exponent del "patriotisme tranquil".
A l'acte també hi han intervingut l'actual presidenta de la cambra, Carme Forcadell, que ha destacat que la seva predecessora es "mullés" en relació al procés. "El moment era prou rellevant com per guardar silenci", ha remarcat Forcadell. També ha pres la paraula l'historiador Joan B. Culla, que ha posat èmfasi en el canvi del pensament polític de l'expresidenta com una evolució "col·lectiva" d'una part de la societat catalana.
La cerimònia ha comptat amb la presència dels expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach, el conseller de Justícia, Carles Mundó, la primera secretària de la Mesa, Anna Simó, i alguns diputats de la cambra catalana.