Repàs del curs polític 2015-2016: les deu perles més surrealistes de Rajoy
Des de la promesa de 500.000 llocs de feina diaris al cèlebre 'Y la europea?'
Guifré Jordan @enGuifre - Per anar fent boca per la nova temporada política, que començarà el proper dia 29, oferirem en els propers dies una sèrie d’articles per resumir el curs 2015-2016 que ja hem deixat enrere –tot i que entre la investidura espanyola i la qüestió de confiança a Catalunya, els dos períodes gairebé s’han solapat. Encetem a sèrie com no podia ser d’una altra manera: repassant les deu perles més destacades de Mariano Rajoy en els últims dotze mesos. ‘ETA es una gran nación’, ‘muy españoles y mucho españoles’, ‘el IVA de los chuches’, ‘los catalanes hacen cosas’, ‘salvo alguna cosa’, ‘fin de la cita’ o ‘It’s very difficult todo esto’ són les perles històriques, però què ha donat de si la ‘collita’ 2015-2016?
10. 28 de maig de 2016: Qui és millor, el Reial Madrid o l’Atlètic de Madrid?
Només uns minuts abans que comencés la final de la Lliga de Campions de futbol entre els dos equips de Madrid, Rajoy patia un excés de neutralitat i s’embolicava fent veure que com a president imparcial no tenia cap equip preferit, quan és sabut que és un aficionat devot del Reial Madrid. Resultat: “Tiene que ganar el mejor, y todo el mundo sabe quién es el mejor, aunque a lo mejor... No coincida todo el mundo”. Minuts després va reblar el clau: “Todo el mundo sabe quién es el mejor. Según Cerezo (el president de l’Atlètic) uno, y según Florentino otro. Y según Rajoy, uno de los dos”.
9. 25 de novembre de 2015: Tot un paràs
En aquest cas, la perla és en realitat del seu fill, que promet ser un digne successor del seu pare. Juan Rajoy, de deu anys, va titllar el comentarista d’un videojoc com a “millorables, per no dir que són escombraria”. Tot, davant el mateix comentarista que donava veu al joc, Manolo Lama. La reacció del ‘paràs’ Rajoy va ser posar cara de sorpresa amb ganyota marca de la casa i etzibar un calbot al seu fill.
8. 3 d’abril de 2016: La importància de ser conscient o no d’haver mentit
Les entrevistes no són el seu fort. Això ja havia quedat clar. Però un cara a cara amb Jordi Évole ja és un altre nivell, així que potser li hauria estat més convenient continuar refusant-la. No obstant, la va acceptar i l’experiència va acabar com el rosari de l’Aurora. Preguntat per si havia mentit en el cas Bárcenas, va respondre: “Siendo consciente, no”. A més, el president va demostrar estar a l’últim crit en ‘això’ de les tecnologies: “Yo tengo ‘tuit’, Facebook y SMS normal”. En argumentació, també va demostrar ser capdavanter, amb sortides com “ya he dado bastantes explicaciones” o “más vale que no sigas por ahí”.
7. 14 d’octubre de 2015: L’anglès, l’assignatura pendent en els seus últims 50 cursos escolars
Dels creadors del “It’s very difficult todo esto” i “I walking in the morning”, l’octubre passat va arribar el “May well”. I va arribar per la porta gran. A una reunió del Consell de Seguretat de l’ONU. Hi ha algun lloc al món on es doni més per entès que el tema dels idiomes es domina? El fet és que Rajoy tenia problemes amb el micròfon, algun assistent se’l va col·locar correctament i l’agraïment del dirigent popular, lluny dels massa tradicionals ‘thank you’ o fins i tot ‘very good’ o ‘very well’, va ser fer evolucionar l’idioma anglès: “May well”.
6. 17 de juny de 2016: Un president increïble en la creació de llocs de feina
I el miracle espanyol d’acabar amb l’atur es va obrar. O com a mínim, això va prometre Mariano Rajoy en la campanya per les eleccions del 26 de juny. El candidat del PP va prometre crear molts llocs de feina... Moltíssims: “Voy a crear 500.000 empleos al día”, va dir. Potser es va precipitar i va fer una previsió massa optimista, però com que encara no ha format govern, ningú pot demostrar que no és capaç de crear 730.000.000 llocs de feina a l’any.
5. 24 de setembre de 2015: Què és un plat?
Oriol Mas, el llavors cap d’informatius de TV Girona, sempre podrà dir als seus néts no només que va entrevistar un president d’Espanya, sinó que va aconseguir arrencar una de les grans perles del president. Dos dies després que Rajoy hagués posat en dubte que els catalans mantinguessin la nacionalitat espanyola si s’independitzessin, l’entrevistador gironí el va pressionar fins que el líder popular li va voler expressar que la llei espanyola i els tractats europeus eren prou clars: “Un vaso es un vaso y un plato es un plato”. Ha quedat clar?
4. 8 de març de 2016: L’etern debat, l’enfrontament entre l’home i la màquina
Potser és la perla de l’any en la qual menys es pot identificar què volia dir Rajoy. El dia de la dona va quedar eclipsat per la ‘reflexió’ de tot un home. Quin home. En el marc d’una trobada amb dones emprenedores, el president els va donar idees per canalitzar la seva emprenedoria: “Tenemos que fabricar máquinas que nos permitan seguir fabricando máquinas porque lo que nunca va a hacer una máquina es fabricar máquinas. Esta batalla la tiene que ganar el ser humano”. Rajoy, tot un ‘màquina’.
3. 2 de març de 2016: Mai ningú havia estat tan honest al Congrés dels Diputats
El debat d’investidura fallit de Pedro Sánchez el març passat va ser tot un espectacle mereixedor del bronze de ‘perles’ de Rajoy. Aquell dia estava especialment afilat. . La primera intervenció del popular va estar ben plena de bromes, ironies i comentaris mofetes. Improvisació eficaç? No, ho tenia tot escrit i preparat. Ara bé, quan va haver d’intervenir sense papers va sortir el Rajoy més espontani i honest, i va etzibar: “Lo que nosotros hemos hecho, cosa que no hizo usted [a Pedro Sánchez], es engañar a la gente”.
2. 1 de desembre de 2015: Els veïns que escullen l’alcalde, o l’alcalde que escull els veïns
La plata, del tot merescuda, va ser per una sentència que ha esdevingut un clàssic, una cita que passarà a la història de l’oratòria de la comunicació política en l’apartat de com fer un míting buit de contingut i que encara t’aplaudeixin. A més, la frase és una síntesi de com funcionen les eleccions municipals i de com s’ha d’exercir de batlle d’un municipi. Ho té tot: “Es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”.
1. 22 de setembre de 2015: I l’europea?
No té rival. Ni per transcendència política, ni per la capacitat de destruir en trenta segons tot un ideari polític antisobiranista teixit durant anys, ni pel moment triat, cinc dies abans de les eleccions plebiscitàries que s’havien de celebrar a Catalunya. En una entrevista a Onda Cero, Rajoy afirmava que els catalans perdran la nacionalitat espanyola si s’independitzen i, quan l’entrevistador li explica per què això és impossible que passi, intenta buscar una ja cèlebre escapatòria: “¿Y la europea?”. Quan també queda descartada pel seu interlocutor, no li queda un altre recurs que afirmar –tot i haver creat el debat ell i els seus-, que “esta disquisición no lleva a parte alguna”.