El suport a l’oficialitat del català al Parlament Europeu ja s’apropa al 50% d’eurodiputats
Tres dels vuit candidats a presidir la cambra s'hi han compromès, i cap s'hi ha negat
Guifré Jordan @enGuifre – Una de les tradicionals batalles dels eurodiputats catalans a Brussel·les ha estat la de l’oficialitat de la llengua catalana, cosa que de moment no s’ha aconseguit. Tot podria canviar, però, arran del canvi en la presidència de la cambra de representants europea. Els eurodiputats catalans s’han mobilitzat per demanar-ho als vuit candidats a succeir Martin Schulz i ja han rebut la resposta positiva de tres d’ells, que representen tres famílies ideològiques europees amb un suport de 313 eurodiputats, un 42% del total de la cambra.
Cap dels vuit candidats s'ha posicionat en contra del català
Només unes hores abans que demà el matí els 750 eurodiputats escullin el nou president –és encara una incògnita qui s’acabarà imposant a causa de la fragmentació de la cambra–, la candidata dels Verds/Aliança Lliure Europea, Jean Lambert, ha afirmat sobre l’oficialitat del català que “estaré contenta de defensar aquesta iniciativa si sóc escollida com a presidenta, i fins i tot si no ho sóc”. Lambert se suma a les respostes positives del candidat socialista, Gianni Pittella, i de la conservadora euroescèptica Helga Stevens. Els cinc altres candidats de moment no s’han posicionat ni a favor ni en contra de la proposta.
L'oficialitat del català no costaria ni un euro pel Parlament Europeu
La carta signada pels diputats Terricabras, Solé (ERC), Tremosa (CDC), Urtasun (ICV), López (PSC) i Gambús (ex-Unió) als vuit candidats és l’últim esforç –de moment– per aconseguir l’oficialitat de català, després que el president sortint, Martin Schulz, s’hi comprometés però no acabés complint la promesa durant el seu mandat. Lambert ha subratllat que la mesura no implicaria cap despesa afegida pel pressupost parlamentari, i és que part de l’equip de traductors de llengua castellana també es podrien fer càrrec de la catalana. La incògnita sobre el futur del català a Brussel·les es podria començar a destapar a partir de demà, quan un dels qui s'hi ha compromès, el socialista Pittella, té opcions reals de sortir escollit.