“La Constitució Espanyola és il·legal”
El professor de la Universitat de Mont-Réal Daniel Turp dóna pistes sobre com hauria de ser la diplomàcia a la Catalunya independent
Guifré Jordan @enGuifre – El professor de Dret de la Universitat de Mont-Réal (Quebec) Daniel Turp ha animat la sessió inaugural de les jornades sobre diplomàcia d’aquest dijous organitzada per la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR). I ho ha fet amb una exclamació contundent: “La Constitució Espanyola és il·legal”. El ponent ho ha justificat dient que la Carta Magna de 1978 no reconeix el dret a decidir, que és “un dret internacional, i el dret internacional preval sobre el nacional”. En aquest sentit, ha donat suport a la convocatòria d’un referèndum a Catalunya i ha opinat que la Constitució “està feta per empresonar els ciutadans, perquè no puguin marxar”.
Turp esbossa com podria ser la diplomàcia de la Catalunya independentD’altra banda, el professor Turp, exdiputat a la cambra dels comuns del Canadà pel Bloc Quebequès entre 1997 i 2000, ha esbossat com seria l’estructura diplomàtica d’una Catalunya independent. En aquest sentit, ha dit que no hi hauria els problemes actuals per crear i denominar pel seu nom el departament d’Afers Exteriors. Una cartera que es combinaria amb les competències en matèria internacional d’altres departaments, com ara Comerç, Cooperació i Desenvolupament o Afers Mediterranis.
Turp: “Diplocat hauria de tenir més mitjans en una Catalunya independent”
En una Catalunya independent, Turp també apunta que el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) no hauria de desaparèixer: “Hauria de tenir més mitjans, ja que l’estat no hauria de ser l’únic actor que fes diplomàcia”. A més, ha destacat que el Principat seria membre de la UE, tindria 15 eurodiputats (8 més que actualment) i el català seria un dels idiomes oficials del club comunitari. “El català passaria a ser una llengua de diplomàcia”, ha exclamat. Turp també ha puntualitzat que Catalunya tindria una cadira al Consell Europeu, a la Comissió Europea i una xarxa d’ambaixades i consolats, a banda de presència a les principals organitzacions internacionals, com Nacions Unides, i poder per signar i implementar tractats.