Proclamar la República, un "artefacte" imbatible
Catalunya ja està a punt, diumenge l'independentisme va guanyar l'hegemonia social, ara cal proclamar la República.
ANÀLISI @JORDIFEXAS En un context de "guerra psicològica i comunicativa" el llenguatge pot ajudar a crear marcs mentals de comprensió i d'adhesió a un projecte determinat o tot el contrari. L'ús obsessiu de l'acrònim DUI, que ja fa molt de temps que l'independentisme fa servir per referir-se a la proclamació d'una república a Catalunya, malgrat que segurament és correcte en termes politològics i també intel·ligible i clar per a la majoria del cos activista i conscienciat, no és el millor acrònim en termes d'eficiència de comunicació política. Parlar, ras i curt, de proclamació de la República, i si es vol de l'acrònim de PRC, és més intel·ligible, més transversal i porta associat una potencia política devastadora capaç d'articular moltes més complicitats socials, no sols aquí sinó al món i, sobretot, més enllà del Cinca.
Guanyar el marc mental, proclamar la RepúblicaQue els polítics, els mitjans, l'activisme... parli sempre de proclamació de la República en comptes de DUI's, i ser capaços d'imposar aquest llenguatge amb el marc mental i el significat nítid que té, és un artefacte terrorífic. No sols per eixamplar complicitats aquí, sinó per erosionar les pròpies legitimitats del règim monàrquic a l'Espanya constitucional. El debat República si o no, té una potència i una capacitat pedagògica a Catalunya, i també a Espanya, que no tindrà mai el de independència unilateral o no unilateral encara que estem parlant exactament del mateix en la seva traducció pràctica. Als independentistes convençuts les argúcies terminològiques li preocupen molt poc si al final el resultat és el que volen, i en canvi per aquells que hi són distants o hi tenen barreres emocionals i estètiques, aquest és un tema que pot ser substantiu.
Hem guanyat l'hegemonia social
El passat diumenge l'independentisme, la creació d'una República va deixar de ser un projecte amb una majoria social al darrera per ser un projecte amb una hegemonia social al darrere. Va deixar de ser un projecte majoritari a ser un projecte hegemònic. La Catalunya democràtica que encara no era independentista va fer un click el diumenge i el dimarts va sortir al carrer a lliurar-li la hegemonia social i política a l'independentisme. Ho va fer perquè es conscient que ni l'unionisme ni el duranisme d'esquerres son ja cap projecte creïble ni que pugui articular cap projecte amb una majoria social i democràtica al nostre país. I aquest fet té un valor enorme per a qualssevol societat i més encara si l'atresora una societat que es vol emancipar i ha de fer front als recursos legals i de repressió que disposa l'estat del que es vol desvincular.
Per dignitat col·lectiva
El nostre poble, el nostre país, que per a uns cal bombardejar cada 50 anys -Espartero dixit i Azaña i Peces Barba repetixit-, és cert que cada dues o tres generacions entra en convulsió. I que en els darrers segles cada 30, 50 o 70 anys protagonitza o s'embolcalla en una espècie de primavera epilèptica, en un convulsió de llibertat i de dignitat col·lectiva com si es volés depurar les toxines acumulades per tanta submissió i erupcionar per regenerar tot els seu reg sanguini. I malauradament tampoc deixa de ser cert, que normalment les nostres primaveres les acostumem a fer quan arriba l'hivern, quan els hiverns polítics i involutius s'abaten sobre el món, sobre el nostre entorn. Però també és cert que com que som la darrera colonial que li queda a l'Imperio, en aquesta primavera del 2017 ja no queda ningú que se'ns pugui colar.
Notícies relacionades
- Els vídeos que desmunten la manipulació d'un presentador de La Sexta sobre la violència als carrers 05.10.2017.
- Ridícul constitucional: El TC suspèn un ple que no existeix 05.10.2017.
- L'ANC crida a buidar els carrers de Barcelona davant la manifestació espanyolista de diumenge 05.10.2017.
- El rei Felip VI, del revés, a la portada del diari francès Libération 05.10.2017.