PP i C's alimenten la impunitat franquista al Congrés
Els populars voten en contra i C's s'absté en una iniciativa del PDeCAT per declarar nul·les les sentències dels judicis franquistes
ACN/M.B.- El Ple del Congrés ha obert la porta aquest dimarts a una proposició de Llei del PDeCAT que reclama que es declarin il·legítims els tribunals i jurats constituïts durant la Guerra Civil i el franquisme per “imposar condemnes o sancions de caràcter personal per motius polítics, ideològics o de creença religiosa”, i que es considerin nul·les també les seves sentències. El PP hi ha votat en contra i C's s'hi ha abstingut, mentre que el mateix PDeCat, el Grup Socialista, Podem, ERC, PNB i Bildu l'han recolzat. Al Parlament de Catalunya es va aprovar per unanimitat una iniciativa molt similar.
Per part del PP, el diputat Francisco Martínez s'ha excusat dient que la proposició només afecta un article amb la finalitat d'afegir el terme "nul·litat" i que "tècnicament és molt deficient". Segons ell, ja s'ha tractat aquest assumpte en d'altres ocasions i ha acusat el PDeCAT de tornar a usar "el túnel del temps". Ha assegurat que el seu vot en contra no s'ha d'interpretar com a una "tebiesa" sobre el passat franquista.
Què proposa el PDeCAT?
La iniciativa proposa modificar l’article 3 de la Llei de la memòria històrica del 2007 per deixar fora de la jurisprudència aquelles sentències emeses pel Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic i els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i Consells de Guerra. També aquelles condemnes i sancions “dictades per motius polítics, ideològics o de creença” emeses per qualsevol tribunal o òrgan penal i administratiu durant la dictadura contra “els que van defensar la legalitat institucional anterior, van pretendre el restabliment del règim democràtic o van intentar viure d’acord a opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts per la Constitució”.
Al seu torn, José Manuel Villegas (C's) ha dit que no s'oposaran al debat però ha demanat que si la proposició de llei tira endavant es busquin "amplis consensos sense usar el passat per a desgastar l'adversari" i que els temes que es portin al Congrés "mirin al futur i no al passat". A més, Villegas ha dit que la modificació proposada pel PDeCAT els genera "dubtes sobre l'eficàcia i la situació d'inseguretat" que pot generar.
La iniciativa proposa modificar l’article 3 de la Llei de la memòria històrica del 2007 per deixar fora de la jurisprudència aquelles sentències emeses pel Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic i els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i Consells de Guerra. També aquelles condemnes i sancions “dictades per motius polítics, ideològics o de creença” emeses per qualsevol tribunal o òrgan penal i administratiu durant la dictadura contra “els que van defensar la legalitat institucional anterior, van pretendre el restabliment del règim democràtic o van intentar viure d’acord a opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts per la Constitució”.
El portaveu adjunt del PDeCAT, Jordi Xuclà, ha demanat als grups que es passi “de la proposta política a la reforma legal” i s’afronti una reforma de la Llei de memòria històrica –que declarava la il·legitimitat dels tribunals franquistes-, perquè l’aprovació d’aquesta norma no va implicar de facto l’anul·lació de les sentències i “els familiars no van poder tenir un certificat de nul·litat”. Xuclà ha apuntat que durant la tramitació caldrà revisar les compensacions econòmiques als repressaliats pel franquisme, a les nomenclatures feixistes i al futur del Valle de los Caídos.
Reaccions dels grups
Per part d'ERC, el portaveu, Joan Tardà, ha indicat que amb la llei del 2007 a la mà cap de les iniciatives de familiars ha aconseguit anul·lar les sentències. Per això, creu que ara hi ha l'oportunitat de modificar la llei i prendre de partida la llei catalana, aprovada per unanimitat al Parlament. Alerta, però, que no es pot parlar de tribunals "il·legítims" sinó que cal anar al terme "d'il·legals" i alerta que si això no s'esmena votaran que no en el tràmit parlamentari.
Des de les files d'En Comú Podem, el portaveu, Xavier Domènech, ha criticat que la llei del 2007 va "humiliar doblement les víctimes" perquè, quan van anar als tribunals per demanar la nul·litat de les sentències no se'ls va donar i es van confirmar les decisions dels tribunals franquistes. "La llei declarava il·legítims els tribunals però no nul·les les sentències i això humilia les víctimes", ha criticat. Domènech ha donat suport a la proposta però, igual que ERC, ha demanat que els tribunals s'han de declarar "il·legals". "Donarem suport a la proposta perquè ho devem a totes les víctimes que van defensar la segona república", ha manifestat.
El PSOE ha recordat que va ser el govern de Zapatero qui va impulsar la Llei de memòria històrica de 2007 i ha acusat el PP de no dotar-la de recursos i haver dedicat "0 euros en els darrers cinc anys". El diputat José Zaragoza ha celebrat la iniciativa del PDeCAT i ha afirmat que la llei ha d'anar "un pas més enllà". "Votarem a favor de la tramitació perquè creiem que la llei no ha tingut el recorregut suficient per donar una resposta plena al propòsit per la qual es va aprovar", ha manifestat.